Si moren els nostres mites és que ens fem grans

La frase no és meva... l'he pres d'un comentari d'un amic d'un amic al Facebook, arrel de la desaparició de Michael Jackson i Farrah Fawcet el mateix dia (i jo gairebé no me n'assabento... estar uns dies fora, sense TV ni internet és la bomba informativament perlant). Certament recordo 'Los ángeles de Charlie' com una de les sèries preferides de la meva infància juntament amb 'Vacaciones en el mar' i l'emissió del vídeo 'Thriller' el cap d'any de 1983 un pas cap a la música adulta després d'anys de Parchís i Enrique y Ana.
La mort de l'àngel ha quedat eclipsada per la mort d'un músic que cal considerar com a molt especial, que sempre ha mogut masses de fans, que ha estat un geni de la música, però com molts genis ha tingut sempre rampells desmesurats en el seu comportament que li han restat credibilitat musical però alhora li havien creat una certa aureòla d'immortalitat. Lamentablement no ha estat així i molta gent, com el Manu i la Silvia, es quedaran sense els concerts de Londres. I això em recorda aquell concert de Nirvana (3 mesos abans de la mort de Kurt Cobain) que no vaig anar a veure per tenir un examen al dia següent i sabent que amb la fama que tenien, segur que tornarien... EJEM EJEM.... Així que no es pot perdre l'oportunitat quan es presenta, per això vaig dijous a veure U2 i possiblement Depeche Mode al novembre... Són dos clàssics que encara no he vist mai... (I també hauria d'anar a Madonna però com deia el David aquesta toca pocs clàssics)
Tot i que l'àlbum Thriller va ser un dels meus primers vinils de música adulta, mai vaig ser prou seguidora del Michael Jackson. És curiós, però veient les reaccions de la gent per la seva mort, m'he adonat que a mi em manca el 'segell fan'. Qui em coneix sap que m'encanta trobar-me amb famosos, fer-m'hi fotos, però no en tinc cap pel qui faria alguna bogeria. Sí, em faria molta il·lusió trobar-me amb Robert Smith o, si encara pugués, amb Paul Newman, però això és tot... sense devoció. I especialment en música, tothom té un grup pel que trencaria esquemes...
Així doncs no vaig ser de les afortunades que el va veure el 88 a un ja exclusiu preu de 5000 pessetes, però sí hi va ser el Marc C que m'ha passat l'entrada original per fer-vos enveja a tots...

Com tots els vídeos del Michael tenen la inserció eliminada, els faig el meu particular homenatge (DEP) amb aquest vídeo:

I a petició popular? Braves....

Ahir em van dir que com és que no havia fomentat, en el meu blog, la discusió sobre les millors braves de Barcelona, que es va encetar al Timeout, però és que porto uns dies una mica mandrosos per escriure (de fet, encara vull fer la crònica del Primavera) i alhora enfeinats preparant coses per les nits, com un àlbum de record per a la padrina escolar de l'Ariadna.
A tot això la polèmica es va crear en un reportatge on el número 1 no va anar a parar ni al Tomàs ni al Mandri, sinó a La Taverna del Clínic, segurament per la seva originalitat. Aquesta segona posició en empat per als dos mites donava més joc per fer una enquesta i forçar el desempat.
I vosaltres que me'n dieu?

Jo voto Tomàs... almenys fins que vagi a la pelu i al sortir faci un Mandri (és que les vegades que m'he assegut al Mandri no he demanat patates)

Els rumors diuen... que torna

Sí, difícilment conservarà la gràcia de la vella bodega on vaig passar tan bones estones amb: Marc C, Simon i altra gent del futbol, David, Pablo i altra gent de la facultat, Javi, Francesc, Ralph, Carme i altra gent de gedas...

Però diuen que torna... sí... torna el Ciurana

El Ciurana del carrer Vallespir...

Al mateix lloc... no sé si amb la mateixa concepció o diferent, si només conservarà el nom o també hi posaran les bótes, si seguiran venent les ampolles per poder fer els cubates a la taula o els cubates valdran 12€, si tindran 40 tipus de loteria de nadal o entrar serà una loteria, si faran aquells plats tan casolans i bons o passarem a les tapes prefabricades...

Però sigui com sigui, ens n'alegrem moltíssim... I anirem a tastar-lo quan inagurin

Un sopar de trainees de gedas al Ciurana al 1999

PD: Si algú en té més info... que n'expliqui

Welcome home...

It's been 6 months since you left BCN... but we have kept in touch enough to know what's going on... here and there. I missed you almost every day but I'll hate you now cause your English will be much better than mine :-)
Do you remember my joke with this song? It's my welcome song...

See you soon Marc

Una Champions de l'A a la Z

• A d'Andrea Bocelli posant-nos la pell de gallina amb la interpretació de 'Now we are free' de la BSO de Gladiator; i d'Antonia Dell'Atte, aquest 'momentazo' després del partit l'ha d'explicar el Lluís, que en va ser protagonista... A mi m'ho va explicar per telèfon quan ja estava dins de l'autocar.
• B de la bandera de la penya, fotografiada per molt gent al Prat i allà on la penjàvem, i de totes les banderes que hi havia al camp; i de la birra, de la 'Nastro Azzurro' (o qualsevol altra hagués servit) que ens va ser negada durant tot el dia gràcies al senyor Platini. Aquest va ser el primer gol que els van marcar als anglesos.
• C de Carabinieri, pesats del tot, van fer que l'autocar donés més voltes que un piano, després ens van fer esperar per portar-nos a l'estadi... però a la Núria li agrada fotografiar-los ; i del cava que ens mereixíem pel triomf i per l'abstinència. Així que després de tot un dia a pa i aigua, va caure un Benjamí en l'avió de tornada, que la molt enrotllada assistent de vol no em va cobrar.

• D del dotzè component de l'equip: la grada blaugrana animant durant els 90 minuts de partit, amb tota la força i color.
  
  
  
  
  
• E d'Eto'o autor del primer gol en els moments de nervis inicials; i d'èxtasi en el moment del xiulet final.
  
  
• F de la Fontana di Trevi, un dels molts monuments romans coberts de blaugrana; i del futbol que va fer i ha fet el Barça durant tota la temporada, i del que no va fer el Manchester obsessionat en pilotades a Rooney i a CR7.
  
  
• G de Guardiola que tot i no ser sant de la meva devoció ni ara ni com a jugador, ha conseguit el que necessita tot equip de futbol que vol aconseguir una cosa, que el grup pesi per sobre de les individualitats; i de Gusiluz, el nino que vam portar a Roma, el nostre nou talismà, a més de la samarreta de París.
  
  
  
  
• H d'Héctor, Lluís, Marc C i Albert que vam formar l'expedició de la Penya, però també d'altres amics com el Jordi i la Mercè, i coneguts trobats per casualitat com el Romà, el cunyat de la Cèlia.
  
• I d'Iniesta, l'heroi que potser no vendrà tantes samarretes com altres però que és per mi el veritable motor del Barça, no el puto gusiluz sinó el puto crack, i que veient el gol de la semi em va fer plorar el dia del partit contra l'Osasuna.
  
• J de Julio Salinas, un dels herois de Wembley, amb qui vam compartir autocar des de l'Olímpic fins a l'aeroport... (Y Baude, aunque no leas esto, me recuerda tanto a ti...)
  
• K de kafkià, perquè la situació en si ho és: viatges amb molta gent entusiasmada com tu, t'esgotes, rius, plores, triomfes, t'abraces a tot aquell que trobes, i tornes, i tot això en 18 hores... Fins i tot Gregor Samsa sabia millor qui era i què feia.
  
• L de llei seca: una idea formulada, estrictament seguida (sí, ja sé que vosaltres vau trobar una escletxa) i que no va ni permetre la visió de lateros... (serà per culpa del roncador Berlusconi)
• M del mosaic, com sempre espectacular el dels anglesos (perquè per nosaltres era més visible) però molt maco també el del Barça; i de Messi, que va fer el que ha de fer una estrella, finiquitar el partit, en un gol preciós i imparable (però on Van der Sar hauria pogut mostrar una mica més d'interès i no fer tanta vista)
• N de Núria, una assegurança de Champions, 2 de 2: París i Roma; i de nervis, perquè se'n van passar molts, i potser més pel fet de guanyar (aquella estranya idea que quan perds tot és per guanyar, però quan guanyes l'únic que pots fer és perdre)
• O de l'Olímpic de Roma, potser no el millor camp del món, però que quedarà per sempre entre els culés com ja ho va fer Wembley i Saint Dennis.
• P de premonició, la que vaig tenir dilluns al veure l'Eto'o; i de les pipes, que m'havia portat i no vaig ser capaç de menjar pels nervis.
• Q d'equip tricampió, del primer del futbol d'Espanya; i d'una quiniela que poca gent a començaments de temporada pensava que es podia endur.
• R de Roma, la ciutat eterna, que m'encanta per tot el que s'hi pot veure i que per sempre més anirà lligada a la primera copa guanyada que he vist en directe.
• S de samarretes: les de les germanes Borràs, que anaven de conjunt; les 3 que es va canviar el Lluís durant el partit; les de la nova equipació que la gent ja lluia, i en general les que portava gairebé el 100% de la gent.
  
• T de triplet: Copa, Lliga i Champions, i en aquest ordre, com diu la cançó que els últims dies s'ha convertit en la favorita de l'Ariadna i em fa posar abans d'anar a dormir.
  
• U de l'uiiii dels 10 primers minuts i les aturades de Valdés i la defensa a les escomeses més importants del Manchester en tot el partit.
• V de viatge agònic amb el RACC a l'anada (sort que la tornada va anar molt bé i a les 4 ja erem a casa), especialment l'infernal trajecte en autobús (Imagineu que per anar al Camp Nou des del Prat, agafeu tota la Ronda de dalt, aneu fins a Montcada, entreu per la Meridiana i creueu BCN i tindreu una idea aproximada del que vam fer nosaltres)
• W de wàter, aquell lloc on la meva germana no em volia deixar anar fins que marquessim el segon; i de Wayne Rooney: la personalització del saber perdre, lloant com cal a Iniesta.
• X de Xavi: L'altre cervell del Barça i anomenat Millor jugador del partit.
• Y de Yaya Touré: Personalment el millor jugador del partit (sóc una freakie, ja ho sé) amb una tasca increïble de recuperació de pilotes.
• Z de ziga zaga: no cal comentaris