PS 10 (III) - Relaxació i festa final

I arriba el tercer i últim dia, poques forces (molta edat i poques drogues :-), excepte cervesa, per sobreviure a tres dies intensos) i poques expectatives (ja havia vist Pixies!!!!)
D'entrada vam arribar tard, cap a les 20h, amb la intenció de veure Mujeres, però amb el clàssic 'Primer passem pel VIP a fer una birra', gairebé vam veure només el final. Tot i així, els bons comentaris que n'havia sentit es van acomplir i em van agradar força, sobretot per la canya dalt de l'escenari.
D'aquí, i per no variar, a fer un descans-sopar aprofitant el concert de Florence & the Machines. No vaig estar massa atenta a la seva música però sí em vaig quedar amb el detall de vestuari, un vestit blanc vaporós a mig camí entre un àngel i les famoses túniques de Demis Roussos. I de cop i sense saber molt bé perquè (tot i que després em vaig adonar que coneixia el hit 'Let's go surfing' -el vídeo és meu- no l'associava pas a aquest grup), vaig anar a parar a The Drums. Sabia que hi eren el JL i la Maca, però com no els vaig trobar i estava sola, vaig anar avançant i avançant fins acabar a gairebé primera fila (podeu veure quin primer pla :-) I va ser una de les sorpreses agradables de la nit, em van agradar molt, pel seu aspecte molt de britpop, els moviments sincopats del cantant, ajudat pel boig guitarra, i un reguitzell de cançons amb mooolta marxa que van ser dels moments més divertits del festival (Per cert, al novembre toquen al Be Cool i ja tinc les entrades).
Sortir de la disbauxa per anar a parar a un dels concerts més exigents del festival, el de Built to Spill, i no pas per als oients, sinó per al grup i per als tècnics. Ja em sembla bé que un concert soni bé, però aturar les 3 o 4 primeres cançons amb cara de mala llet perquè no 'sona prou bé' em sembla bastant hard. No m'estranya, que tal i com em va explicar el David, els components de la banda gairebé canviïn en cada disc. A part de ser un torracollons, és un grup amb molta qualitat i un so molt, molt americà. No el vaig veure sencer perquè volia fer una petita ullada a The Charlatans (i només va ser això, una oïada :-)
I per fer una mica de temps fins als PSB, res millor que passar per la zona VIP a fer alguna que altra cerveseta en companyia dels 'bateries' (veure foto esquerra) i després passar-me a veure un altre dels grups que s'ajunten i apareixen als festivals (últimament en va ple), Sunny Day Real State, que no van estar del tot malament.
I... comença el show? Sí, MERDA!, estic fent cua al lavabo de reines (un lavabo molt pijo dins de l'àrea VIP). Per sort, puc escoltar i a més veig l'escenari. Arribo a la 3a cançó i penso dues coses, que els Pet Shop Boys són fans de Parchís i que no crec que sigui gaire bo que uns ballarins vagin gairebé tot el concert amb el cap tapat. A nivell musical, els millors moments amb les cançons purament disco-ballables-poperes... mentre que les altres es feien una mica pesades (així vam poder fer foto de grup). Però les de ball van tenir moments brutals com una macroconga per la VIP.
I estranyament, es va acabar el concert i el Casu, el David i jo, ens vam sentir amb forces per continuar. No ens motivava Orbital, així que animats pel David (que deia que era una experiència per la que s'havia de passar), vam anar a veure Health. Diguem que va ser el més inclassificable que vaig veure. Us penjo el vídeo perquè sóc incapaç d'explicar el que és... hardcore amb electrònica? Us recomano que abans de veure els moviments de cap d'un dels tios us foteu una Biodramina. No és el concert al que portaria als meus pares (ni molts dels meus amics) però em va semblar interessant.

I això ja s'acaba, una breu estona per la sessió de DJ Coco, per tenir aquell petit moment de records indies, però dels més desconeguts...

La nit es tanca, el festival també però l'any que ve més... Ja en conec un parell que tenen l'entrada VIP per l'any que ve.

PD: Aquest any he tingut la sensació que em vaig perdre molts concerts que m'haguessin interessat. Quin us va agradar molt i jo no vaig veure?

Que tal si nedam en pilotes

Avui he escoltat aquesta cançó i m'ha fet pensar en totes les vegades que escolto parlar en el temps dins d'un ascensor... Per això no vull dedicar-la a aquells que es queixen que aquest estiu és el més calorós en anys, que la tardor ja no existeix, que l'hivern ha estat molt fred i que la primavera ha estat massa plujosa.

Vull dedicar-la a tots aquells que quan senten que fa calor, s'asseuen amb els amics i prenen una cervesa fresqueta, que en plena tardor aguanten vent i pluja a la festa del vi, per als que aprofiten una nevada a Barcelona per fer-se fotos amb els lleons de Colom i per aquells que tot i la pluja s'enamoren a la primavera....

perquè que tal si nedam en pilotes què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.