dilluns, 9 d’abril del 2012

De fílies i fòbies... Però sobretot de Damm

Diguem que la majoria dels humans ens decantem per les nostres fílies i deixem de banda les nostres fòbies (excepte si som assassins en sèrie o similars). El problema potser ve quan el teu nombre de fílies és excessiu, com és el meu cas. Així, un blog que comença per la meva 'atracció' pel cinema acaba sent un poti-poti (si vols ser més pulcre, una bitàcora) de totes les meves activitats. I entre aquestes activitats n’hi ha moltes relacionades amb el menjar i el beure.Una de les més gratificants ha estat la visita a la #fàbricaestrella del Prat de Llobregat gràcies a la trobada organitzada pel grup de @gastroblocaires.Vull començar fent un incís, els dies previs vaig despertar enveja (saníssima em deien) entre els companys de feina: “Si el teu bloc no és intrínsecament gastronòmic com has aconseguit aquesta visita?”. Gràcies a ser una mica tastaolletes certament :-) i també a la Mar que fa uns mesos, al seu aniversari, em va presentar l’Oscar i en Massitet (i famílies, és clar). Em van semblar una colla molt interessant i en aquests temps de fàcil contacte vam retrobar-nos a FB i Twitter. I via FB vaig rebre la invitació de l’Oscar, que sap com m'agrada això de la gastronomia. Al veure el pla que s’havia muntat i confirmar agenda (tenir criatures limita a vegades) ràpidament vaig enviar confirmació: Anar a la casa mare de la cerveseta del meu cor? Com em podia perdre visitar la ‘panxolina’ que pareix la VollDamm?
Així que va arribar el dia 23 de març i em vaig presentar a Pl. Espanya perquè ens recollís l’autocar. Tenia una mica de nervis, primera sortida gastroblocaire, només coneixia (i poquet) 5 persones de 30, però també tenia moltes ganes de conviure una estona amb gent que comparteix amb mi l’amor pel menjar, per fer-lo i per tastar-lo.
Des del viatge amb l’autocar la visita va ser molt interessant. Em vaig asseure amb l’Anna, la responsable de Nous mitjans de la Damm que em va explicar la feinada que suposa a Twitter, Facebook, etc en una empresa amb 25 marques amb perfils diferents.
Un cop arribats a la planta, vam ser rebuts per Carlos Cervantes, un pou de coneixement de l’empresa amb grans dots d’orador-entertainer (amb ell la cerimònia dels Oscar seria molt més entretinguda). Acompanyat d’un audiovisual (que degut a la velocitat d’expansió de la companyia tenia ja algunes dades antigues) ens va explicar una mica d'història de l’empresa i també informació d’aquella que espanta:
- 5 milions d’hectolitres anuals
- 72 tancs de 750.000 litres i 13 olles de cocció
- 60000 llaunes o 900000 ampolles l’hora
Però també dades d’aquelles que fan somriure:
- Mai s’ha de treure l’escuma amb una pala. La crema, que no l’escuma (aquesta és del Fairy) és part de la cervesa
- El got amb menta... Qui el va inventar hauria d’estar a la presó
- En ple estiu pot ser que consumim cervesa feta el dia abans. Si mirem la data de caducitat, i hi restem un any sabrem quan s’ha produït.
Abans de començar la visita vam tenir la sort de comptar també amb la Karen Peiró, cap de producció (n’hem de dir la ‘mestra cervesera’) que ens va fer unes pinzellades de la complexitat de l’elaboració de la cervesa, sobretot respecte a l’homogeneïtzació de sabors tant per la matèria prima amb comportament estacional (collita de blat o llúpol, regulat per una mena de monopoli de les ‘majors’ cerveseres, el Foment del Llúpol) com pel component principal, l’aigua, que és ben diferent segons el lloc de producció. I d’aquí em va xocar molt que tota la producció de cervesa de la Damm es fa amb l’aigua de l’aqüífer del Prat que tenen just a sota (després de ser convenientment osmotitzada)
Després de posar-nos unes armilles conjuntades comencem la visita, a pas lleuger, ja que les instal·lacions són enormes, i ens espera el maridatge. La fàbrica és molt més que espectacular, és sorprenent:
- Dues-tres persones per torn controlant els ordinadors de producció
- Poques persones treballant en la cadena (tot i que n’hi ha unes 130 per torn, estan més centrades en tasques de qualitat i I+D)
- Construccions remarcables: naus immenses sense columnes centrals, planta a dos alçades (per manca de terreny) i passarel·la de visites que permet veure-ho tot sense ser gens intrusiu
- Tecnologia puntera: robots de paletitzat i traspalets intel·ligents que es mouen autònomament, sense guies sinó que reben per làser les coordenades GPS sobre el que han de fer.
- Instal·lacions pulcríssimes i lluminoses.
Una mica embriagada per la visita no deixo no obstant de contemplar la història penjada en les parets dels passadissos: antics cartells publicitaris, evolució d’etiquetes i d’ampolles.
Després de veure els immensos tancs de cervesa (mítics, vistos cada cop que surts de l’aeroport), anem cap a la sala que té la Damm (amb vistes a les calderes de cocció) per a fer el tast de cerveses. El Carlos ens comenta que el que farem serà un tast de diferència evolucionant des de les cerveses més suaus (a nivell d’alcohol) a les més fortes i/o saboroses. Ens disposem en taules de quatre amb una cervesa per compartir- Per acompanyar, un petit llibret “Del sikaru a la cervesa” i una Moleskine per prendre notes. Aquest va ser l’ordre de les cerveses amb les seves tapetes:
  • SAAZ acompanyada de Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió: Una cervesa molt suau, molt adequada per als poc amants de la cervesa.
  • A.K.DAMM parella d’una Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”: Tot i ser una cervesa pensada per celebrar només l’aniversari de la Damm, crec que la seva qualitat ha fet que es vengui prou com per permetre mantenir-la al mercat.
  • WEISS DAMM amb Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs. Ah! Quina gran idea va tenir la Damm de fer una cervesa de blat. Sobretot des de que vaig anar a Baviera per primer cop em vaig aficionar molt a aquest tipus de cervesa amb un sabor molt especial però molt agradable. A més el Carlos ens va ensenyar com servir-la (així recordava jo que me l’havien servit sempre a Alemanya però en pocs llocs de Barcelona ho havia trobat): Copa/got amb capacitat per tota la cervesa la posem cap per avall sobre l’ampolla. Girem tot en bloc i deixem que la cervesa vagi caient, sense submergir-ne el cap. Al final veurem quelcom semblant a màgia.
  • ESTRELLA DAMM en companyia d’una Coca d’Escalivada amb Anxova. La gran sorpresa de la nit (conec bé totes les cerveses de la casa). I això? Direu, sabent que no en sóc gens de fan. Doncs sorpresa, era la que es destina a exportació, amb menys grau i amb un regust més dolcenc, molt més suau. Una sorpresa agradable.
  • BOCK DAMM perseguint una Broqueta de Mortadel•la amb Coulis de Mango. La tapa em feia por, que jo no sóc gens de mortadel•la, però aquesta cervesa, negra però fresca s’adiu molt amb aquest tipus de menjar.
  • VOLL DAMM fent un bon binomi amb una Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada. D’aquesta no cal que en parli gaire, està lligada a la meva vida. Als bars on he estat habitual me l’han servit només amb una aclucada d’ulls. És la meva preferida i l’únic problema que té és que per graduació alcohòlica no se’n pot abusar. El detall, servida tirada, no pas d’ampolla. I clar, aquesta és la cervesa escollida per al detallet que ens enviarà la Damm a cada bloc.
  • ESTRELLA DAMM INEDIT, maridada amb, un bon plat d’Orada amb Ratatouille de Verdures i Salsa Marinera. La cervesa dita gastronòmica, servida en copa. És una bona cervesa que és fàcil de combinar amb tots els plats, però crec que costa que la gent la trobi com a substituta del vi.
I per acabar un deliciós Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee, i tota una Inedit que ens vam polir ràpidament.
La tornada, molt animada (ep, que sembla que no però el tast fa el seu efecte) va acabar amb un gintònic al Lola Las Arenas.
Per acabar agrair de nou als organitzadors i a Damm, la visita, molt instructiva. I especialment a la Damm per permetre’ns veure tan a fons les seves instal·lacions, que em consta no són fàcilment visitables fora de la gent de sector, i deixar-nos fer fotos i vídeos lliurement.
I també molt contenta d’haver conegut gent tan maca... Penseu que ara us costarà perdre’m de vista (a molts ja us tinc controlats via FB i Twitter)

PD: Avui m'ha arribat aquest megadetall extra de la Damm. Vint-i-quatre cervesetes segons els gust de cada bloc. La meva era clara no? ;-)