dijous, 27 de setembre del 2012

El plaer de les petites coses


A mi sempre m'ha agradat allò de 'Al pot petit hi ha la bona confitura'. Serà perquè m'ho puc aplicar ben fàcilment. De fet hi ha altres frases que busquen el mateix 'Menos es más', però aquesta no me l'aplico tant quan em poso escriure, perquè faig uns posts 'més llargs que un dia sense pa'.
Veieu, ja començo a no 'anar al gra'. Així que 'manos a l'obra'
Aquest cap de setmana passat vaig viure dos minigrans experiències. Minis per l'espai que ocupen (i en un cas també la duració), grans perquè totes dues són genials.

Un dels regals de la Geni i el Ramon pels meu 40 anys va ser anar a veure una obra de teatre. Això deia el regal. Però no a un teatre qualsevol. A la Sala FlyHard. Un petit teatre a Sants-Hostafrancs.
L'obra: 'Les millors ocasions'.
La sala
Mireu, per diversos motius no vaig massa al teatre. No és que no m'agradi, però normalment si tinc una estona de lleure cultural em decanto pel cinema. Per aquesta manca de bagatge pot ser que quan hi vaig m'agradi tot (o potser és que trio/trien molt bé). Però aquesta obra és realment destacable.
Decoració del lavabo (el real)
Primer, la sala. Quan arribes et conviden a una copeta de vi blanc Gramona. Molt bé. I entres i et trobes un sala petitona. Butaques als dos costats i escena al mig. Clarament veus que estàs en un lavabo d'un lloc públic (la foto té molt mala qualitat, però us permet fer-vos una idea). S'apaguen els llums i dos actors estan pixant. Comencen els diàlegs. I es desenvolupa un thriller trepidant i angoixant alhora, amb moltes referències al moment actual.Nota al marge: Ahir vaig anar a veure 'Killing them softly', un altre thriller violent i on les converses són molt important. Moltess analogies amb l'obra de teatre. Sobretot quan parlen d'ells. Diguem-ne els que manen, la mà invisible que condemna una persona per alguna cosa que ha fet. Tanco parèntesi. Un dels grans avantatges d'aquesta sala és la possibilitat de veure totalment el magnífic treball actoral dels tres protagonistes. Els tens a un metre.
No vull dir-vos res de la sinopsi, però si us diré que en un moment de l'obra diu:- 'Si no vols pols no vagis a l'era. És que a mi m'agraden molt les frases fetes'. El meu primer paràgraf és un petit homenatge a aquesta línia de l'obra.
Per cert, estaven fins al 8 d'octubre però degut a l'èxit han prorrogat fins al 29. Correu, babaus, a veure-la!
El tercer curt

L'altre esdeveniment especial el vam trobar de casualitat a les moltes activitats que es feien al Parc de la Ciutadella per les festes de la Mercè. És la caravana de Puck Cinema, que s'autoproclama el cinema més petit del món. Després de fer una miqueta de cua, vam entrar les 8-9 persones que poden entrar per sessió, disposats a veure tres curtmetratges d'animació. Curtets, en total 8 minuts. Però que divertits. Petites joies.  
- Manolito's Dream. La podeu veure aquí. Un estrany viatge pel cos
- World record's domino: Aquest no l'he aconseguit trobar. No recordo el nom exacte.
- Log Jam: Espectacular la marxa d'aquests animals de bosc. La podeu veure aquí (vam veure el que aquí està en el primer minut)
La decoració de la caravana, preciosa. En fusta pintada de forma alegre. Em sembla que tots haguessim repetit si no fos que havia cua com de 40 minuts!