I quina era la
proposta? Com deia el hashtag triat per l’ocasió: #cargolsiflamencu. Quins són
els tres vèrtex que s’embarquen en aquesta idea tan original:
- Pumm: empresa que organitza l’esdeveniment i que té en cartera algunes de les ofertes d’oci més interessants de BCN
- Moritz: Sempre a l’avantguarda ‘marquetiniana’ i un dels referents del bon ús de les xarxes socials, que aporta el mam imprescindible (i en aquest cas també el transport)
- La caseta del Migdia: Ubicació del sarau que demostra que el lloc també és important. Un lloc on he anat força vegades i que val molt la pena, per la tranquilitat i les vistes.
Doncs el primer
de tot va ser trobar-nos part dels gastroblocaires a la fàbrica Moritz (Ronda
de Sant Antoni, 39) per començar l’excursió. Allà havia aquesta esplèndida
furgoneta restaurada que fins i tot té un sortidor a l’interior (però que només
pot funcionar quan està aturat, sinó no sé com haguéssim arribat al final del
trajecte). Salutacions, retrobaments i noves coneixences.
Per culpa del
concert del Boss que tenia Barcelona col·lapsada vam optar per una ruta
alternativa però que va resultar ser molt millor, pujada a Montjuïc per Miramar
i arribada a La Caseta, seguits molt de prop per la moto de la Leti. I en ser
allà i com a bons animals 2.0, impressionant vista des del mirador cap al port,
fotos, tuits i foursquare diversos.
De seguida cap a
taula i saludar els que havien vingut pel seu compte. Llum tènue, olor de brasa
i clavells decorant dues taules llargues (una per nosaltres). Ràpidament el cambrers ens
demanen què volem per beure. Tenint 'fragoneta', una Epidor (la segona va
ser una Moritz normal) però també hi ha qui demana la Moritz 0.0. Conversa
sobre les bondats d’aquesta cervesa i l’enveja per no haver-la pogut gaudir en
el meu embaràs.
Més converses i
el cargols, amb allioli, suau però gustós. I de fons deixem de sentir el Boss
per passar a la cantaora. Mucho arte. Perfecte per continuar amb la carn a la brasa, una botifarra
i una cuixa a la brasa acompanyada d’amanida. Molt ben rostida (i ho diu una
persona que no és gens amant de la cuixa... Sóc de les de pit) i molt gustosa.
S’acaba una cervesa, en porten una altra. I sinó, sempre ens queda el vi. a porró. Una petita pausa per al conjunt
flamenc. Segueixen les converses sobretot del món gastronòmic. Una curiositat:
L’Eliseu, el conductor, coneix una Fontcalda Borràs de Gandesa. El món és un
mocador.  |
| Gentilesa de Sara-Maria |
Els bailaors reben una pluja dels clavells de la taula. Aplaudiments, arrenquen una rumba catalana i busquen còmplices entre el públic. No seré jo qui digui pas que no a fer el ridícul. No sé si hi ha cap vídeo però la Sara-Maria en deixa prou testimoni (i jo agraïda)
Ohh! Com totes les coses bones, això s'acaba. En Bruce segueix cantant. Millor, així no trobarem els milers de cotxes de tornada. Tornada cap a casa mentre parlem de la futura trobada al Primavera Sound.
En resum una tarda-nit fantàstica en companyia de gent encantadora:
- La Leti (@letibop): simpatiquíssima i molt professional.
- L'Eliseu: moltes gràcies per la tornada especial
- I tots els gastroblocaires assistents alguns dels quals vaig poder desvirtualitzar per primer cop:
- Baixa gastronomia (@mcalpena)
- La cuina vermella (@lacuinavermella)
- Cuinetes (@BlocCuinetes)
- La quinta de Luculus (@lqlpuntcat)
- Delícies del rebost (@bcnsaram)
- En Ocasiones veo bares (@EnOcasionesVB)
I finalment donar de nou les gràcies a @gastroblocaires i a @MoritzBarcelona per fer-nos partíceps d'aquesta petita aventura.
PD: Ja només us queda el dijous vinent per animar-vos (un preu molt ajustat de 19€), però segur que ho repeteixen l'any que ve o fan alguna altra activitat de cara a l'estiu, que en Marc Ros té moltes idees (com les Sardines&Rumba de l'any passat). Hauria d'haver-li comentat de fer alguna activitat de tarda per als més petits.
