Hauré de canviar-ne el nom perquè en els últims temps escric (és un dir) més de música que de cinema... Però tranquils, tot arribarà. Sobretot vull parlar de sèries, que fa molt de l'últim post del tema.
Aquest 2011 s'ha repartit musicalment entre la 'barbàrie' dels festivals i els concerts de petit format. Començo avui per aquests últims. És veritat que al febrer vaig anar a veure Skunk Anansie (post aquí), però tot i la cançó de la publicitat no deixa de ser un grup poc conegut... Però he vist coses encara més íntimes i casualment totes suggerides, i molt ben suggerides:- 26/2/2011 - Paul Ansell & Number 9 - Cabaret Berlin: El Josep Lluís per tal de celebrar el seu aniversari ens proposà anar a veure a un bon cantant 'rockabilly'. A més del motiu esmentat em feia gràcia visitar l'antic Bailén 22, i la veritat és que el lloc no em va decebre gens (vaig entendre perquè els homes i anaven tant :-) Però no només el lloc, també el concert va ser molt entretingut, poca gent, molts amb estètica rocker i un repertori oscil·lant entre el seu i les versions de clàssics. Especialment curioses les versions de “Kiss” de Prince i “Hey Joe” de Jimmy Hendrix. Si feu una ullada al vídeo veureu que el tio té 'taules'.
La part de 'Infierno parecidos', que no sé si es veu massa en la foto, és que el bateria era com Christopher Walken (especialment a les pel·lis Buscando a Eva i Atrápame si puedes) i el guitarra era com un David Lynch revellit.
PD: Per cert a la sortida va haver fotos amb el grup
![]()
- 31/3/2011 - No Age - Sala Bikini: El Marcos em va proposar dos grups, Igloo, que tocaven a principis de mes, i aquests. Els primers tenien una retirada massa a l'estil 'planetari' com perquè em vingués de gust, així que després d'un intensiu d'escoltar-los, m'hi vaig animar. El xoc va ser entrar quinze minuts abans de l'hora oficial de concert i trobar-nos només 15-20 persones. Vaig suggerir al Marcos posar unes espelmes per fer-ho més romàntic :-) Poc a poc, i començant amb una mica de retard, la cosa es va anar animant, sense arribar a omplir-se. Tot i que d'entrada són un duet, en concert portaven un tercer component, el teclista, per donar un aire diferent a un grup bastant basat en la tralla (de fet no penjo vídeo perquè sona molt distorsionat). I el problema potser és aquest, que entre uns i altres, la veu s'acaba perdent. No obstant això, el concert va estar bé, contundent amb bona instrumentalització però m'hi va faltar una cosa (cervesa, no, cervesa en vaig tenir prou), de fet un tema personal, no vaig acabar de sentir el feeling del concert. Potser la gent estava massa tranquil·la. Era un concert per fer 'pogos' i semblava que toqués en Llach. De tota manera sempre és un plaer anar a concerts amb el Marcos, per poder xerrar després sobre cinema i altres temes.![]()
La part de 'Infierno parecidos', que no sé si es veu massa en la foto, és que el bateria era com Christopher Walken (especialment a les pel·lis Buscando a Eva i Atrápame si puedes) i el guitarra era com un David Lynch revellit.
PD: Per cert a la sortida va haver fotos amb el grup
- 31/3/2011 - No Age - Sala Bikini: El Marcos em va proposar dos grups, Igloo, que tocaven a principis de mes, i aquests. Els primers tenien una retirada massa a l'estil 'planetari' com perquè em vingués de gust, així que després d'un intensiu d'escoltar-los, m'hi vaig animar. El xoc va ser entrar quinze minuts abans de l'hora oficial de concert i trobar-nos només 15-20 persones. Vaig suggerir al Marcos posar unes espelmes per fer-ho més romàntic :-) Poc a poc, i començant amb una mica de retard, la cosa es va anar animant, sense arribar a omplir-se. Tot i que d'entrada són un duet, en concert portaven un tercer component, el teclista, per donar un aire diferent a un grup bastant basat en la tralla (de fet no penjo vídeo perquè sona molt distorsionat). I el problema potser és aquest, que entre uns i altres, la veu s'acaba perdent. No obstant això, el concert va estar bé, contundent amb bona instrumentalització però m'hi va faltar una cosa (cervesa, no, cervesa en vaig tenir prou), de fet un tema personal, no vaig acabar de sentir el feeling del concert. Potser la gent estava massa tranquil·la. Era un concert per fer 'pogos' i semblava que toqués en Llach. De tota manera sempre és un plaer anar a concerts amb el Marcos, per poder xerrar després sobre cinema i altres temes.PD: Concert curtet, però bé de preu. Possiblement hagués estat millor en un lloc més petit i amb gent més animada :-)
- 20/06/2011 - The Pains of Being Pure At Heart (TPOBPAH per als amics) - Apolo: Un altre concert suggerit pel Marcos. Tot i que ja els coneixia i els havia vist molt lleugerament a un Primavera, em venia de gust. Corresponen al típic grup que m'agradava fa 20 anys i que em segueix agradant ara (aquesta barreja shoegaze guitarrera amb un cert regust poppy, i em podeu matar per les classificacions, però així és la meva classificació musical), i es va veure perquè m'hi vaig trobar altres companys de fatigues en concerts (David, Chema, el mític Ceballos :-) Tot i així, em feia una mica de por els comentaris llegits i escoltats sobre un directe una mica fluix que havien rebut en visites prèvies. I por relativa, que tinc una oïda musical tan desastrosa... que molt malament ho han de fer. Però temors fora. Va ser un concert brutal, en especial 'Heart in your Heartbreak', que crec que defineix molt bé el que deia abans. Encara no sé com aquest grup no està ja a un nivell més reconegut ((i tampoc és que vulgui, que ja m'està bé poder anar a concerts de petit format :-)
PD: Repetiré quan tornin
I properament, els festivals, SOS 4.8, Primavera Sound, i el que està per venir Pròxims
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada