El mètode Grönholm

M'agrada estar a l'avantguarda. No hi sóc gairebé mai però això no vol dir que no m'agradi :-). M'agrada conèixer els grups punters, saber les pel·lícules que vindran, quina serà la moda de la propera temporada... I si pogués, quins seran els artistes en què val la pena invertir.
També m'agrada ser de les primeres que veu les coses. Però dijous diria que vaig ser de les últimes. Veure per primera vegada 'El mètode Grönholm' a aquestes alçades sona molt poc avantguardista :-) Com diu aquell, més val tard que mai.
Hi anava una mica amb por perquè moltes vegades quan sento moltes recomanacions i crítiques positives m'emporto decepcions. Però no va a ser així. Em va agradar moltíssim. El dia havia estat bastant complicat i no tenia el millor dels ànims. Quin canvi! Vaig riure com feia molt que no reia. El text, agut, mordaç. Exagerat, potser sí, però molt representatiu del que és la junglade la vida, i sobretot la laboral. I més ara, en època de vaques magres. Les interpretacions bordades (sí, aquí 900 representacions fan que potser ho puguin fer amb els ulls tancats, però no per això deixen de fer-ho molt bé) gràcies a uns personatges perfectament construïts. Per mí, espectacular Lluís Soler. I per cert, tot i la dificultat de fer rèpliques després d'un moment còmic (quan la gent riu i aplaudeix), felicitar-los per la facilitat de no perdre gens de diàleg.
No comentaré l'argument, però tant si heu vist l'obra com la pel·lícula (que tot i que em diuen que té un caire més dramàtic, tracta del mateix), estaríeu disposats a arribar a aquests límits per una feina? Quin és el moment més estrany que heu
viscut en una entrevista de treball? Heu fet entrevistes en comú?
Jo crec que excepte si estés desesperada no faria res estrany per aconseguir una feina, em sembla denigrant. La veritat és que he fet poques entrevistes en la meva vida, i potser el més estrany va ser quan vaig portar el cap que m'entrevistava a recollir el seu cotxe al taller (però no per això vaig conseguir la feina :-)
I recordo, el joc de rol per al Banco Popular, com una manera molt fàcil de fingir el que no ets :-)
Després d'aquest tendre moment sobre la meva vida laboral només em queda recomenar-vos l'obra (hi és fins el 13 de febrer, després va de gira) i que us serveixi per trobar feina si no en teniu, o per si n'heu de buscar en un futur (Esperem que no!!)