Skunk Anansie... o... ja tocava

És curiós que dos dels meus amics més musicals (El David i el Marc) pensessin que jo estava al concert? Doncs sí, és prou curiós perquè tot i que el grup havia vingut a tocar a Barcelona altres vegades encara no hi havia anat mai. Per què? Doncs perquè no mai havia trobat ningú que li agradés prou per acompanyar-me i jo, al cinema sola, sí, però de concert... no.
Per sort al llarg dels anys coneixes gent i tens la sort que una d'aquestes noves persones et vulgui acompanyar al concert :-)
I quin bon concert. Començant pels teloners, un grup de Manchester anomenat The Virginmarys, dels quals només vam gaudir un parell de cançons però que són certament una opció a seguir.
A partir d'aquí, i amb la cervesa de 6€ (6€ una cervesa!!!! això 'no es pot permitir'!!!!) a esperar una estoneta, a que comencés el show. I quin començament. Un teló on es projectava una imatge d'un cor ens separava de l'escenari. De cop unes ombres projectaven la imatge de 3 dels 4 integrants. S'intuïa que la sortida d'Skin seria espectacular. I sí, una intro electrònica i contundent de sons i llums per començar amb 'Yes (its fucking political)'. Apareixia l'Skin amb un coll de plomes espectacular i un ajustat vestit. Amb que més ens podia sorprendre?
El concert va començar amb ferocitat, la nena de 12-13 anys que teníem al costat s'ho mirava sorpresa (sí, semblava que hi venia atreta per l'últim disc, ja que són les cançons que li vaig veure corejar, però el Marc i jo encara flipem amb que estés allà). Tot i ser la presentació del nou disc, la majoria (o almenys jo) estàvem esperant les cançons dels seus tres primers discs. I és en aquestes on es va veure la gent vibrar al màxim. Skunk Anansie han estat deu anys sense fer música junts, però a la represa no s'han oblidat del que havien fet. Tot i així, les noves cançons (i no en coneixia cap), també van triomfar, sobretot Over The Love, que és la que més em va agradar.
Però tot i els bons mèrits de la banda (espectacular el 'catxes' bateria) el que va fer brillar el concert és la presència escènica d'Skin. La cantant, que el Marc, va calificar d'esbojarrada punk, va ser la gran amiga dels 'segurates' del Razz. En la foto la podeu veure cantant per sobre del públic, cosa que va fer en un parell de cançons, tirar-se en planxa i acabar-hi estirada i transportada per les mans embogides del públic.
I molt especial, sobretot per al noi, el moment en què va pujar per sobre dels altaveus per 'jugar' amb un noi assegut al pis de dalt.
I a mi, sobretot el que em va agradar és la força del concert. Feia dies que necessitava un concert un pèl més 'canyero' i me'l van donar. Dos sortides de bis, la segona, per acabar, amb la preciosa cançó "You'll Follow Me Down" en versió acústica.
A la propera, repeteixo, inclús si hi he d'anar sola :-)

Us deixo un vídeo de"Secretly", dedicada especialment per al Marcos (esa peli!!!). El so és bastant deficient. No sé perquè però la meva càmara i el Razz no són bones amigues.