La porra dels Oscar... (una nit sense dormir)

S'acosta ja la nit del cinema per antonomàsia... No acostumo a veure massa gales de premis però aquesta és una de les meves tradicions. Diria que ja fa més de 25 anys que la veig en directe, primer a casa dels pares, durant molts anys compartint nit a casa la Isa, i finalment ja a casa meva. L'any més complicat va ser quan l'Ariadna era ben petita, més que res perquè vaig veure molt poques pelis, però no s'ha faltat mai.
No obstant això, no acostumo a encertar-la. Excepte l'any de 'El pianista', que vaig guanyar la de la feina, les porres tan reals com mentals, les fallo bastant. Crec que això em passa per barrejar el que vull, amb el que penso que vol la gent de l'Acadèmia, i del mix resultant en surt un nyap. Podria fer com el Xavi i establir una llista emotiva de fílies i fòbies, i una de racional... però aleshores deixaria de ser jo i el meu eclecticisme :-) Així que em dedicaré a fer algun comentari de cada peli (de les deu nominades a millor pel·lícula, que aquest any, SÍ, les he vist totes) i de les meves sensacions respecte als premis. Les poso per ordre de visió:

- “Toy Story 3”: Pixar torna a encantar-nos. Si amb la primera vam quedar trasbalsats, pensant que hi havia quelcom més que Disney (per allò de la mala fama de les pelis de dibus), amb aquesta han reinventat l'emoció. Els que em coneixen saben com ploro, però aquí em va tocar la fibra. A tots ens ha costat deixar segons quines joguines!! Per desgràcia, no ho va aconseguir Up i tampoc crec que aquesta, quedarà només com la millor pel·lícula de dibuixos. En la categoria de guió la competència és ferotge... però segurament triomfarà la cançó.
- “The Social Network”. Junt amb “The King's Speech”, les favorites per arrasar en aquesta edició. Tinc un problema amb aquesta peli. La vaig veure després de llegir una crítica que em va generar moltes expectatives, i això sempre em representa un handicap. Sí, em va agradar i bastant, però l'esperava sublim, i això no ho vaig trobar. Després dels últims anys, la veig com a guanyadora a les categories principals (peli, director, guió) i deixant la resta (possiblement amb més nombre d'oscars) a la peli 'britànica' (produïda pels 'americans' germans Weinstein). Penso que el que ha creat Facebook, ha de tenir un reconeixement... o com deia aquell: 'La red social es una peli tan buena que hasta le han hecho una web... http://www.facebook.com/ :-) Nota: Això sí, molt fan de les seves xancles (l'únic que diuen que reconeix com a cert en Mark Zuckerberg )
- “Inception”. L'única que no he vist en cinema... i és una pena, perquè els Oscar que crec que s'emportarà es mereixien ser vistos en una sala. Una peli més de sensacions que de sentit, deixa sobretot un final que et fa donar més d'una volta al cap. Potser per mi l'únic problema és veure interpretar al Leo en un interval tan curt dos persones amb tants problemes al cap (tot i que Shutter Island no té res a veure)
- “The King's Speech”. En certa manera és una peli massa ancorada en els Oscars clàssics i això pot acabar repercutint. Últimament els premis sorprenen per sortir-se una mica de la línia, tal i com va passar l'any passat amb 'En tierra hostil'. De tota manera, em va agradar la història, tot i que estava esperant en que la reina mare (aquí simplement esposa) es fotés uns quants gintònics. No sé perquè però em dóna la sensació que perdrà enfront de 'The social network', tot i que l'Oscar a Colin Firth sembla bastant cantat, sobretot perquè no li van donar ahir.

- “127 Hours”. Ja ho vaig dir al twitter. No sóc fan de la pretesa modernitat de Danny Boyle amb els moviments de càmara, però per sort, el tema de la pel·lícula fa que s'hagi de moderar. Però tot i això, la força de la història et fa estar enganxada a la butaca, pensant què faries tu en aquesta situació. Molt fan de James Franco, no crec que tingui cap possibilitat de premi. Si té alguna opció és en muntatge (que a mi no m'agradi el mareig no vol dir que no triomfi). Nota: Curiosa la imatge dels castellers. I sobretot no aneu al cinema amb algú que tingui aversió a la sang (eh? joder!! :-)
- “True Grit” (Paramount). Per mi la que hauria de triomfar als Oscar. Em va encantar, sobretot l'humor negre que destil·la, i les grans interpretacions tant de la nena com de Jeff Bridges. No he vist la versió amb John Wayne però em dóna la sensació que són dues pel·lícules diferents i que per molt que digui el David no és necessari comparar-la (i no val dir que potser la recent Psicosi seria una obra mestra si no la comparéssim amb la de Hitchcock). Em dóna la sensació que els Coen no repetiran l'èxit de 'No country for old men', i possiblement marxin de buit a casa... Només Jeff Bridges té alguna oportunitat, o també la Hailee, per allò que és una nena :-)
-“The Fighter”. És una pel·lícula de set, de notable baix. Per mi hi ha poca boxa i la que hi ha no mostra cap mena de passió (mireu qualsevol deles que comento aquí o 'The wrestler' que vaig veure fa poc). Si em dieu que és una peli sobre el crack, us diré que em sembla que per això ja hi ha el documental, que he llegit que és força canyero. Però sí hi ha una gran interpretació de Christian Bale (seria estrany que no guanyés, tot i que és un secundari amb un paper mooolt llarg) i de Melissa Leo (que tembé està genial a la sèrie Treme). No obstant, ella crec que es repartirà vots amb Amy Adams (per cert molt més sexy que a 'The doubt' :-)

- "Winter's Bone”. D'un punt de partida que podria ser interessant, es passa a una peli crua però amb la qual no puc empatitzar. Molt ben interpretada (i així unes molt merescudes nominacions, especialment la de John Hawkes, un personatge entre el bé i el mal), no crec que tingui la sort del toc independent que va tenir l'any passat Precious.
- “Black Swan”. I arribem a la pel·lícula més original, més allunyada del concepte Oscar de totes les que he vist. La recerca de la perfecció que és converteix en obsessió, en paranoia i en sacrifici. Angoixant, va ser capaç de posar-me els pèls de punta sense ser una pel·lícula de terror. Darren Aranofsky excel·leix en la recerca de la passió de la dansa, amb meravelloses escenes, en les que sobresurt Natalie Portman. Aquella nena de 'Leon' ha crescut fins tornar-se un bell cigne en tots els seus sentits. Ull! Em sorprèn que la peli hagi estat la més vista de la setmana passada, crec que més d'un encara no sap que va veure. Nota: fixeu-vos en l'analogia del color de la roba de la Natalie i la Mila Kunis i el rol en la dansa. Tot i que crec que té l'Oscar de millor actriu a la butxaca, serà difícil que s'emporti res més... No és peli per a Oscar, tan de bo m'equivoqui

- “The Kids Are All Right”. I finalment aquest matí (m'encanten les matinals, se'm fa el dia més llarg) he vist l'única (tragi)comèdia (no hi incloc Toy Story 3) de l'any. Aquesta és una pel·lícula de les petites coses, de la importància de parlar, encara que a vegades sigui massa. I no és una peli de lesbianes, és una peli de la dificultat de les relacions, del pas del temps, i de l'amor, que està per sobre de qualsevol 'polvo'. No és una gran pel·lícula però és una bona pel·lícula que val la pena veure. I per cert que maco és veure envellir Annette Benning o Julianne Moore enfront de Nicole Kidman i altres adictes al botox. Per cert, bones cançons, especialment The Youth de MGMT.

Un parell de curiositats: 4 de les nominades són biopics... i en 4 d'elles són molt importants els braços/mans (dir més seria spoiler :-)