De vicis... i de Twitter

Què n'és d'estrany el món dels vicis i de les addiccions! No he estat addicta a cap de les més freqüents (aquells 'xxxxoholics' yankees): Drogues (I això en el meu cas només està en el mèrit de no provar més enllà d'un porro), Tabac (La sort de no saber empassar el fum); Sexe (A partir de quants al dia és adicció? :-); Joc (però per si de cas no em deixeu a Las Vegas); Feina (Sèriament, algú és adicte a la feina? ) i Alcohol (Aquí sí que... adicta no, però millor no començar, que em costa parar :-)
Però no sóc una dona perfecta (ja em coneixeu, ja ho sabeu :-) i algun que altre vici he de tenir (d'altres en dirien hobby). De fet només en tenia un: les pel·lícules. Veure i veure pel·lícules sempre que tenia una estona lliure (abans més al cinema, des de fa uns anys complementat pel plus); fins al punt d'haver de dir-li a la meva mare quan em deia que estava viciada: 'Prefereixes que em drogui?'.
Però els anys passen i els vicis s'adapten. El primer no ha desaparegut, simplement ha tingut descèndencia. Per si no tenia prou, m'he enganxat a les sèries. Sempre n'havia vist alguna, tipus CSI, Dawson crece o Los Soprano, però des que tinc el gravador digital això és una bogeria i estic sobre les 10 sèries setmanals.

Dos vicis, i més o menys similars. Podrien ser gestionables. Tinc altres amics com jo. Però ai las! (moment 'Ermessenda'), ha aparescut quelcom pitjor. El món 2.0.

Primer va ser el Facebook, diria que a començaments del 2007 vaig crear el meu compte. Al començament era avorrit, poc moviment. Va tenir un 'boom' espectacular i vaig començar a trobar gent i gent, tot i que la meva era ja una generació 'velleta' per a aquestes modernitat. El Fb va ser el primer pas a la dependència diària de l'ordinador a casa (a la feina ràpidament el van 'capar' però tampoc tenia temps per dedicar-m'hi) però només per un retrobament ja ha valgut la pena les hores invertides.

Després, el blog (maig del 2008). Una altra porta sobre mi oberta al món. Ara no hi escric tant, i possiblement la culpa la tingui el que tancarà aquesta entrada, però tot i així és una eina fantàstica per a la meva memòria, per al meu exhibicionisme i per a poder delirar a estones. I escriure un blog és potser el que més temps consumeix (pensar, desenvolupar, complementar) però val la pena, només que el llegeixi una persona (inclús si ets tu mateixa)

I després va venir el gadget imprescindible per al vici: l'Iphone (vaig trigar més del que deia, però en trec un rendiment!!!) al maig del 2010. Tan sigui aquest o altre smartphone, em sembla bàsic per a viciar-se en:

TWITTER... I aquí és on volia arribar. Aquest és actualment el meu principal vici (en la imatge el meu perfil actual). O això és el que em dieu, quan em veieu enganxadeta a la pantalla fent passar el dit per llegir les últimes piulades (o tweets). El més curiós és la meva evolució al Twitter. Al crear el compte (juliol 2009) no hi veia cap utilitat. Seguia a 4 o 5 amics que tampoc eren massa actius... Així que vaig deixar-la córrer fins l'estiu passat. Després d'esmorzar amb el meu gurú particular (@MarcPifarre) vaig entendre que la gràcia era seguir a gent que aportés. Però no sabia per on començar. Aviat vaig saber com fer-ho. Mirar a qui seguien els altres. I així vaig començar a seguir a gent diversa que em va fer enganxar: molts periodistes, sobretot freakiesportius (com @AxelTorres), esportistes (el tio més divertit i irònic del món @CharlyMoya), polítics (@dolorscamats), informació (@diariARA), gent 'follonera' (@pepecolubi), gent interessant (normalment trobada amb els retweets: @Borja_Pardo, @XaviSanchez) i uns quants amics al que els hi dec un #FF (@mcalpena: una gran bloguera, amant de la gastronomia, i millor guionista; @zuzust: la persona més reivindicativa i amb criteri que conec; @Marixuan: en sap tant d'esport i ho vol demostrar tan poc; @Caviargirl: per estar al dia de moda, d'art, de cultura). I dia a dia, anar creixent fins als 255 que segueixo ara, on fins i tot tinc a @lorenzo99 (per allò de saber què fa l'enemic) i a jugadors de l'Espanyol. Només dir-vos, no ho proveu. Us enganxareu!

PD: Tota aquesta parrafada per... felicitar Twitter en el seu 5è aniversari (sí, va ser ahir, però també serveix)