sta de dies. La mandra ha pres la meva ment i les meves mans i no m'he dignat a escriure res al blog (a part d'un breu comentari). I no serà per manca de temes. De fet fa molts dies que vull escriure sobre la meravellosa experiència com a voluntària al B10, però la perspectiva d'una entrada llarga, m'ha fet enrera... També tinc pendent parlar de sèries i de pel·lícules, però no sé com la inspiració s'ha perdut 'als cerros de Úbeda'.Finalment m'he trobat amb un tema que no es pot deixar passar. No era pas el tema que volia per tancar el mes, però hi ha coses que un no escull.
Ahir va morir Gloria Stuart. A molta gent d'entrada el nom no els dirà res, però si parlem de l'actriu que té el paper de centenària supervivent a Titanic (1997), recordarem potser que va ser nominada com a secundària, quan només tenia 87 anys. I és que ara n'acabava de fer 100!!!
I el que m'ha fet escriure és que fa un parell de setmanes, estaven 'el trio calavera' :-) a casa i mentre fullejàvem un llibre que m'havia regalat el Marc pel meu aniversari (501 Estrellas de cine), ens va entrar un vena morbosa: revisar quins eren els actors/actrius més grans que estaven vius. Ella no hi era i a cap se'ns va ocórrer incloure-la, segurament perquè tot i una llarga carrera (això sí, interrompuda durant 30 anys per dedicar-se a la pintura), mai va ser de l'star system, i és normal que no entrés en una llista de 501 actors. Tot i així, es mereix un senzill homentatge des d'aquesta pàgina, a vegades cinèfila.
Però segur que ara esteu molt intrigats per saber quin són els més grans. Va, penseu! L'actor és més fàcil, però casualment és del mateix any que l'actriu, 1916, però ella ja ha fet els 94. Amb una pista ho heu d'endevinar: el clotet (glups!! he tingut que buscar hoyuelo) més viril del cinema. Si no en teniu prou, que us sembla si us dic Spartacus (per cert, potser la meva pel·lícula preferida d'en Kubrick). Doncs sí, és Kirk Douglas. Molt a prop està Ernest Borgnine, de 1917 (Si no heu vist Marty, la peli per la que va guanyar l'Oscar, us la recomano).
I de dones: Curiosament dues germanes actrius (però sense gaire bona relació: I married first, won the Oscar before Olivia did, and if I die first, she'll undoubtedly be livid because I beat her to it!) són de les més grans: Olivia de Havilland, també del 1916, la pobra Melània d'Allò que el vent s'endugué, i Joan Fontaine de 1917, protagonista entre d'altres de la pel·lícula que va donar nom a una peça de roba, Rebecca (per mi un dels millors Hitchcock). I també del 17, June Allyson, molt menys coneguda, però formant part de l'elenc de 'Mujercitas'. Curiosament, els dos següents, ja de l'any 20, són dos pèl-rojos: Maureen O'Hara i Mickey Rooney (Sampi, això no és piloteig)
Espero que estiguin molt més temps entre nosaltres, però el que sempre ens quedarà és veure'ls en totes aquestes, i moltes d'altre grans pel·lícules.
PD: Un petit homenatge també a la mort de José Antonio Labordeta. Perquè les persones reivindicatives moren tan joves?!!
