Adicta a sèries 2013 - Vigents per temes (II)

Professions (política, metges, advocats, ...)

(*) House of cards (1 Temp): Els intríngulis de la política de despatxos als USA. Tot el que s’ha de trepitjar per estar a dalt. El final de la temporada és brutal. I per cert la parella protagonista està excel·lent, i la Robin Wright millor que mai.

House of lies (2 Temp, última en curs): Punyent incursió en el món dels consultors estratègics d’empresa. O com no es pot ser més fill de puta en els negocis. Està clar, també hi ha la barreja de les relacions personals i com l’addicció a la feina les condiciona.

(*) Nurse Jackie – Jackie (5 Temp): Canvi de registre de ‘Carmela Soprano’, una molt bona infermera veu com l’addicció als calmants modifica la seva vida. Plena de secundaris que donen el contrapunt humorístic us pot agradar encara que no us agradin les sèries d’hospitals.

Orange is the new black (1 Temp en curs): El títol em sembla del millor que s’ha fet mai. Si entenem el negre com a color de roba fons d’armari, el taronja ho és per la gent que està a la presó. I allà hi fa cap una noia dolça (amb promès) per haver fet de ‘camell’ per la seva ex, una noia que també està empresonada. M’ha costat però cada vegada m’agrada més. Sobretot les explicacions de les vides en flashback de les companyes.

(*) Scandal (2 Temp): El primer episodi pensava que seria una sèrie d’advocats més. Però en realitat la vida d’aquesta solventadora de problemes d’alts càrrecs es va complicant cada vegada més per la seva relació amb el president dels Estats Units. Sé que molta gent odia la sèrie però jo la defenso perquè ells dos queden molt bé junts i perquè m’encanta el paper i la interpretació del hacker Huck.

(*) The Good Wife (4 Temp): Actualment una de les millors sèries en antena. Sèrie d’advocats amb un elenc espectacular de secundaris i amb una tensió sexual brutal entre la protagonista (Julianna Margulies, sí la d’Emergencias, i Josh Charles, un dels poetes morts). Temporada a temporada ha anat guanyant en intensitat i en potencia actoral.

The Newsroom (2 Temp): La sèrie de periodistes de la que només es farà una temporada més. Les cròniques darrera pantalla sobre una cadena de televisió fictícia però que comenta moltes notícies reals. Tot i que la segona temporada ha rebut diverses crítiques per tractar bastant les relacions romàntiques, els transfons polític és molt remarcable.

Veep (2 Temp): En clau de comèdia presenta les funcions de la vicepresidenta dels Estats Units i del seu equip, meitat barreja de seguidors sectaris meitat de ‘trepes’ professionals. Un humor que m’ha costat fer meu, però que m’ha satisfet en la segona temporada.

Web Therapy (3 Temp): Comèdia sobre una psicòloga ràpida (sessions de 3 minuts) per internet. Si voleu veure les velles glòries de Friends, aquí les teniu, de fet la Phoebe és la protagonista.

Relacions - Famílies

(*) Dates (1 Temp): 9 episodis sobre desconeguts que es troben físicament després d’haver contactat en una web de trobades. Les interrelacions entre capítols, les converses, guardar les aparences. Molt actual.

Hello Ladies (1 Temp. Acaben de confirmar que no n’hi haurà més però sí un episodi especial de tancament): aquí Stephen Merchant representa un anglès triomfador en negocis però totalment desastrós en les relacions, especialment per la manca de tacte que té en tot els àmbits. Al cap i a la fi el retrat d’un loser amb humor amarg.

(*) Modern Family (5 Temp, última en curs): comèdia triomfadora en els últims anys sobre una família diferent. L’avi casat amb una espectacular colombiana. Dels dos fills, una amb la seva pròpia família i l’altre un advocat gai amb una parella molt especial. De les sèries que més sovint em fan riure fort.

New girl (2 Temp): Comèdia. Una noia comença a viure amb 3 nois en un pis compartit. Les relacions entre tots ells no sempre són fàcils sobretot per la sinceritat d’ella i per les tensions sexuals que acaben sorgint.

Raising Hope - Hope (3 Temp): Un bebè apareix per sorpresa en una casa amb uns avis molt joves quan el fill el recupera ja que la mare, una assassina ha estat executada. Ep! És una comèdia força divertida amb una rebesàvia desmarxada que fa un gran paper (de fet l'actriu surt a Young Frankenstein. I la nena és un encant.

(*) Shameless (4 Temp, última en curs): Tragicomèdia sobre una família disfuncional amb un pare més que alcohòlic i on els 6 fills han d’espavilar-se com poden per sobreviure. Sempre hi ha els veïns que donen un cop de mà i la filla gran que tira endavant la casa.

Segle XX

(*) Boardwalk Empire (4 Temp): De la llei seca, dels orígens de la màfia. Tot i ser una història inventada a Atlantic City, apareixen personatges històrics com Al Capone, J. Edgar Hoover, etc, creant una certa visió de realisme. Les històries que s’entrellacen, els personatges que hi apareixen, la direcció d’art. Una sèrie en majúscules amb força moments durs. I als que heu vist The Wire, si us agradava Omar Little, aquí us agradarà en el paper de Chalky.

(*) Mad Men (6 Temp): Reunir en una sèrie una època que adoro (50-60’s) amb la meva professió frustrada (publicitat) a Nova York havia de convertir-la en una de les meves sèries favorites. Protagonista amb aquell comportament àngel-dimoni que tant agrada, exhibició de vicis a les oficines (fumar, beure i també sexe), evolució de vestuari i trama barrejada amb fets reals. En gaudireu.

The Americans (1 Temp): En plena guerra freda un matrimoni (fals) d’agents del KGB realitzen les seves operacions vivint com una família en fills en una urbanització americana on el seu nou veí resulta ser de l’FBI. Drama dur, no només retrata els tensos moments de la guerra freda sinó les relacions matrimonials.

Terror

(*) American horror story (3 Temp, última en curs): Cada temporada actors recurrents però amb diferents històries (1a, casa d’assassinats; 2a, manicomi; 3a, aquelarre de bruixes). No escatima en moments de terror, sobretot en la 2a, però al canviar totalment d’ambient no cansa gens i permet als actors variar el registre.

Bates Motel (1 Temp): Retrata la vida d’un jove Norman Bates molt condicionat per la seva mare. Aquí hi ha més assassinats que el terror psicològic de Hitchcock. No m’ha acabat de fer el pes  però tot així li donaré una 2a oportunitat.

(*) Sleepy Hollow (1 Temp): Amb una premissa interessant, barrejar un soldat d’elit de George Washington en la societat actual per solventar crims sobrenaturals, ha estat una molt bona elecció. El genet sense cap es converteix en un malson per la parella protagonista que s’hi ha d’enfrontar.

(*) The Walking dead (4 Temp, última en curs): Imagineu que un dia us desperteu d’un coma i tot el que hi ha al vostre voltant són zombies. Durant les 4 temporades el protagonista va trobant i perdent supervivents - companys de viatges però no només per l’atac zombie. A mi aquest tema sempre em fa pensar si m’agradaria ser un mossegador o un patidor-supervivent.

(*) True Blood (6 Temp): Una societat ha creat una sang artificial apta per vampirs que permet que hagin pogut sortir a la societat real. En aquest context una noia que llegeix les ments s’enamora d’un vampir. Clar, en 6 temporades la cosa es complica i apareixen altres criatures: homes llops, fades, canviants, bruixes. La temporada 4 és molt fluixa però la 5 i la 6 han remuntat i a més l’Alexander Skarsgård està espectacular (feu un google images amb pitet)

Thriller

(*) Banshee (2 Temp, vista 1a): Violenta i desmadrada, un exconvicte va a parar al poble on hi viu la seva antiga parella de crims, ara reconvertida en dona exemplar. Per coses que passen ell hi apareix com a xèrif, en un lloc on els amish conviuen amb un petit magnat que mana sobre el poble al seu aire.

(*) Homeland (3 Temp): Potser una de les sèries que més s’ha vist últimament. Sota la premissa d’un marine que retorna a USA després de 8 anys segrestat per AlQaeda i del qual una agent de la CIA desconfia que no hagi estat reclutat. I a partir d’aquí canvis de guió espectaculars i dos temporades excepcionals i una tercera que no ha estat tan malament com diuen (excepte l’addenda final) però veurem si calia una quarta.

Hostages – Rehenes (1 Temp, probablement no tindrà 2a): Argument una mica anat d’olla. Una família és segrestada per tal que la mare mati al president d’USA aprofitant que serà la cirurgiana de l’operació que li han de fer. A partir d’aquí un disbarat darrera l’altre però mira, la vaig veure quan tenia poques sèries i ja posat, l’acabo.

(*) Person of interest (3 Temp, última en curs): Sèrie amb caràcter marcadament ascendent (de millora). Un antic oficial de la CIA és reclutat per un milionari misteriós per evitar crims, gràcies a una màquina que detecta possibles objectius. Ara que està tan de moda el tema de l’NSA i l’espionatge de particulars, potser el que proposa la sèrie no s’allunya tan de la realitat.

(*) Ray Donovan (1 Temp): Un solventador de problemes de rics i famosos de Los Angeles, s'ha d'enfrontar al retorn d'un pare que ha estat empresonat i també a un passat per uns fets ocorreguts fa molt de temps al seu Boston natal, mentre batalla per mantenir la seva família en l'estabilitat. 

Revenge (3 Temp, última en curs): Una noia es vol revenjar d'una família que va acusar al seu pare (quan ella era molt petita) de ser un terrorista. La veritat és que s'enreda amb moltes coses i hi ha uns girs de guió per fer-la durar, que són la bomba, però sóc adicta a sèries on hi apareixen rics això ja ve de Dallas :-)

The Blacklist (1 Temp en curs): Tot i que va començar amb molta empenta, s'ha convertit una mica en un bluff. Un molt buscat per l'FBI, es presenta a les oficines per ajudar-los a agafar criminals, sempre que comptin amb una jove agent. Esperarem que acabi la temporada.

I sí heu arribat fins aquí, us mereixeu que us recomani una sèrie del 2014: True detective. Si no n'heu sentit a parlar, busqueu i veureu que alguns ja parlen de la sèrie del 2014. Animeu-vos que fa poc que ha començat. Serà una sèrie pensada per canviar d'ambient o de personatges cada temporada (una mica com American horror) però en el món dels detectius.

Adicta a sèries 2013 - Vigents per temes (I)

Per temes (estrenada temporada al 2013 i que presumiblement continuaran al 2014), són 58 sèries de res (*, especialment recomanades):

?????, és a dir, inclassificables

(*) Black Mirror (2 Temp): Només 6 episodis de reflexió sobre el poder de la tecnologia, alguns tan propers que resulten esfereïdors. De tota manera ha tingut crítiques per tractar els temes de manera poc matisada, però a mi em va fer reflexionar molt (sobretot en la teva empremta 2.0 després de mort). Diria que és una sèrie que t’encanta o odies.

Utopia (1 Temp): Un grup de gent aleatori es converteix en guardià d’un manuscrit que conté missatges ocults. Tractament de la imatge agosarat, personatges inquietants. Podria arribar a ser un Lynch a l’anglesa (no vull ser traïdora al mestre Lynch, evidentment). 

Acció

Archer (4 Temp): Animació adulta. Un agència d’intel·ligència amb els personatges més extrems: l’agent secret perfecte si no fos perquè el perden les dones, l’espia sexi, la secretària nimfòmana, la mare de l’agent i cap de l’agència que és capaç de trair al fill... La sèrie se’n fot de les històries del James Bond amb força gràcia.

Arrow (2 Temp, última en curs): La podria posar a Ciència ficció, però aquest encaputxat basat en el còmic, el que millor sap fer és lluitar per arreglar una ciutat amb més crim per metre quadrat del que qualsevol altra podria aguantar. Ah, i hi surt el Crixus d’Spartacus (ara l’orc Azog a El Hobbit). ‎

(*) Sons of Anarchy (6 Temp, vista fins la 5a): Sèrie que recomano a dues persones i s’hi enganxen totalment. Violenta i atractiva: Harleys, bona música, i Jax. Només amb el Jax ja faríem però tots els secundaris són de luxe. Drogues, càrtels, IRA. Res no és fàcil i encara menys apartar-se de l’espiral del crim.

Ciència ficció – Fantasia

Almost human – Casi humanos (1 Temp en curs): Nova incursió de JJ Abrams, en un futur amb parelles de policies formades per humans i androids. M’agrada la subtil ironia del company androide però encara he vist massa poc i pot acabar caient de la meva llista perquè de moment hi falta trama subjacent.

Defiance (1 Temp): Imagineu una terra amb noves espècies (humanoides) tant alienígenes com creades per mutacions de contaminació terraforme. I com enmig d’això n’hi ha que intenten sobreviure. Aix, no sé m’agraden els Irathients però reconec que té poca força en les trames. Donarem oportunitat a la 2a.

Falling Skies (3 Temp): Invaïts per extraterrestres que esclavitzen els fills humans qualsevol professor d’història es pot convertir en líder de la resistència. Ara mateix potser és una sèrie que no començaria a mirar però ja hi estic molt empantanegada.

Game of Thrones (3 Temp): Sèrie basada en els llibre de George R Martin. Fantasia, sexe, cerca del poder. Està molt ben feta però jo si no hagués llegit els llibres em perdria. Això sí, l’episodi 9 de cada temporada és mític. Com a norma general no us ‘encapritxeu’ de cap personatge, us evitareu disgustos.

Marvel's Agents of SHIELD (1 Temp en curs): spinoff dels Vengadors, aquí els superherois són més d’estar per casa però hi ha molta acció. Està millorant. Aquesta la veig amb l’Ariadna.
Once Upon a Time - Érase una vez (3 Temp, última en curs): Bona manera de capgirar els contes clàssics en una alternança entre el món real i la fantasia. A mesura que han passat les temporades millora. M’encanta el personatge del capità Garfi.
Revolution (2 Temp, última en curs): Què passaria si un dia desapareix l’energia elèctrica del planeta? Després d’un inici trontollant va tenint una mica més d’intriga i acció. Muntada en base a flashbacks que mostren com les situacions extremes canvien la gent.

Història

(*) Vikings (1 Temp): En general m’agrada poc el tema històric però aquesta sèrie sobre víkings amb les seves incursions , la lluita de clans, el culte als déus i tradicions salvatges està molt ben feta. I m’agrada que hi surtin dones fortes i dures. 

Humor

(*) Louie (3 Temp): Louis CK és un monologuista americà sense pèls a la llengua. Aquí barreja un fals documental de la seva vida amb peces de monòleg. Moments realment hilarants (i molts escatològics).

Portlandia (3 Temp): Burla contínua sobre hípsters, modernos i tot un seguit de tendències que ens envolten, això sí a la ciutat de Portland. Format de sketchs interpretats per dos còmics i amb molts secundaris (gran Kyle MacLachlan fent d’alcalde). Hi ha un sketch d’spoilers a les sèries que ‘ho peta’.

Musical

Glee (4 Temp): Fenomen de masses, molts músics hi ha volgut participar. Un grup d’inadaptats creen un cor d’institut. Les cançons no només són part de l’espectacle sinó que formen part de la trama, com en els musicals. Sí, al final és una sèrie sobre adolescents (i post) però enganxa i fa visibles temes com el bullying i l’homosexualitat. Aquesta també la veig amb l’Ariadna.

Nashville (1 Temp en curs): Reconec que la música country no és el motiu per mirar la sèrie (de fet passo alguna actuació a càmera ràpida) però la història tot i simple m’agrada. El clàssic problema de les noves generacions que es mengen als que estan a dalt.

Treme (3 Temp): Si juntes el mag que va crear The Wire amb una Nova Orleans post Katrina, apareix Treme. Històries encreuades, bona música, bons actors. I a més té una trama amb personatge gastronòmic molt interessant.

Policies – Investigació criminal

Castle (6 Temp, última en curs): un escriptor d’intriga d’èxit que endollat per l’alcalde ajuda a resoldre crims a una guapa detectiu. Sèrie de la que pots veure capítols saltejats perquè són (excepte algun) de resolució en el mateix capítol però on la subtrama de relació entre els protagonistes hi aporta el toc de comèdia romàntica.

Elementary (1 Temp): Una adaptació de Sherlock, evidentment molt menys brillant que la de la BBC, però tinc devoció per JonnyLee Miller des de Hackers. Sí, la Lucy Liu és bastant pastitx però la sèrie es deixa veure bastant.

(*) Hannibal (1 Temp): Ah! La sèrie gastronòmica per excel·lència. Quin luxe de menjars prepara Hannibal, encara que els ingredients siguin de procedència dubtosa ;-). No us confongueu, és una sèrie sobre ments perverses i criminals, fins i tot macabres, però si l’heu vist m’enteneu amb el tema menjar.

(*) Luther (3 Temp): La primera temporada em va semblar sublim (menció a part d’Idris Elba que cada vegada m’agrada més; per cert, és 3 dies més jove que jo). La sèrie relata el treball policial des d’una òptica més realista, sempre fent dubtar de què és el bé. Com moltes de la BBC són pocs capítols que concentren bona feina.

(*) Sherlock (3 Temp, última just començada): Un Sherlock modern que usa les noves tecnologies però manté la ment privilegiada, i un Watson ‘hobbit’ reticent però admirat dels mètodes usats. Benedict Cumberbatch i Martin Freeman fan una parella perfecta. L’únic problema de la sèrie és que només són tres episodis per temporada i es fa molt llarg esperar fins la següent.

The Bridge (1 Temp): Basada en la nòrdica Bron, tracta aquí d’un crim comés a la frontera entre El Paso (Texas, USA) i Ciudad Juárez (Mèxic) i la relació entre els departaments policials als dos costats de la frontera. També dels negocis turbulents, de la corrupció, de les dones desaparegudes.

The Following (1 Temp): Partint d’una bona premissa, sobre un serial killer molt influït per Poe i que manipula des de la presó al policia que el va atrapar, comença a enredar-se amb la secta que el segueix fervorosament i està disposada a cometre crims per ell. Li donarem una lleugera oportunitat per veure si remunta.

(*) The Killing (3 Temp): També basada en una sèrie nòrdica, però aquí centrada en la plujosa i depressiva Seattle (diria que en cap dels 38 episodis hi ha un raig de sol). Les dues 1res temporades (que havien de ser les úniques) resolen el crim d’una noia jove on tothom sembla ser el culpable. La 3a resol una sèrie de crims múltiples.

The Listener (4 Temp, última en curs): Sèrie canadenca, per variar una mica. Tracta sobre un paramèdic que té el do de llegir ments. Aquesta habilitat el portarà a col·laborar amb la policia. Es poden veure capítols solts i cada vegada més perquè pràcticament no hi ha trama subjacent. No és gran cosa però vaig començar-la quan encara no veia massa sèries i ara ja la mantinc.

The Mentalist – El mentalista (6 Temp, última en curs): Durant 6 temporades hem seguit al Patrick, un antic fals psíquic que després de l’assassinat de la seva dona per Red John, col·labora per resoldre casos. Aquí la trama subjacent sí que és important perquè per ell el més important és atrapar Red John i capítol a capítol s’hi va acostant.

Adicta a sèries 2013 (1/3)

Pobret, com et tinc d’abandonadet. I no serà perquè no faci, escolti, vegi coses interessants. Però el temps és limitat i el poc temps lliure que em queda el tinc molt i molt dedicat a veure sèries (i algunes estones a escriure al teu germanet petit). Sí, és el meu vici actual. I al final l’hauré de tallar de soca-rel. No és només que cada dia estrenin de noves sinó que cada any tornen noves temporades de les que ja he vist.

I per acabar-ho d’adobar el Canal + (sí, jo no em baixo sèries, les miro a les plataformes digitals de pagament) estrena el Canal + Series, un canal íntegrament dedicat a les sèries. Així que el ritme és brutal. Durant 2013 he vist 70 sèries. Vaig a intentar fer-ne un petit repàs que us pugui servir si n’heu de triar alguna. Són 4 línies, però si d'alguna voleu més informació, m'ho pregunteu diractament. Ho faré en 3 entrades. Les meves recomanades (*)
Finalitzades: sèries que han acabat el 2013 i que he aguantat fins l’última temporada 

(*) An Idiot Abroad - Un idiota de viaje (3 Temp): No sé si coneixeu l’humor de Ricky Gervais (The Office versió americana, presentador dels Globus d’Or) però diguem que no és políticament correcte. Aquí se les empesca per portar Karl Pilkington (l’adorareu) per grans llocs on fer turisme però putejant-lo fins extrems insòlits. Si després de llegir l’article del Roger no la mireu, no sabeu que us perdeu. I sí, encara tinc pendent Derek.
(*) Dexter (8 Temp): Thriller i crim sobre un serial killer que alhora és l’analista de sang de la policia de Miami. Després de 7 grans temporades, la final va baixar molt i va tenir un final polèmic (quina sèrie no l’ha patit?)
Eastbound & Down - De culo y cuesta abajo (4 Temp): Comèdia salvatge, masclista amb drogues i mala bava sobre un jugador de beisbol de segona fila. Diguem que irreverent i no fàcilment recomanable per la manera de tractar les coses.
Fringe (5 Temp): Ciència ficció (o no). La millor manera de definir-la és dir que mireu 'Phineas y Pherb a través de la 2a dimensión' ‎. La història de JJ Abrams evoluciona d’un thriller paranormal una mica fluix a una complicada relació entre móns paral·lels cada vegada millor. Té per mi un dels millors capítols de la història televisiva (el 16 de la 2T). I el personatge del Walter és brillant. Per cert, com la veig amb el Pep estem encara pendents d’acabar-la. Vergonyeta.
Leverage - Las reglas del juego (5 Temp): Acció i lladres. Com en una mena de Robin Hood modern, una sèrie de lladres especialitzats s’uneixen per ajudar gent desvalguda. No li demaneu gaire cosa, però és entretinguda i sempre m’ha agradat Timothy Hutton.
Spartacus (3 Temp + 1 Temp preqüela): Acció històrica. Us encantarà si us agraden les pel·lícules de violència slow motion i el sexe gratuït, no si hi busqueu rigor històric. Va perdre el protagonista de càncer i el substitut no era tan interessant però jo no em puc resistir a els cossos musculosos (de dones també en surten, gairebé sempre en pilotes)
(*) The big C – Con C mayúscula (4 Temp): sèrie sobre el càncer en una mare de família. Amb to de tragicomèdia i un bon repartiment és una sèrie que manté molt bon nivell en tots els capítols i es fa molt agradable de veure per portar molta reflexió sobre la vida i com gaudir-la al màxim.
(*) Weeds (8 Temp): Comèdia negra sobre com una mare de família passa a ser la venedora principal de drogues d’una típica urbanització. I clar, amb tantes temporades la cosa es va enredant. També amb alts i baixos, la valoració global és positiva i el final una mica surrealista.
I sí, no parlo de Breaking Bad, perquè no l’he vist, però no patiu, aquest dissabte començo.

Cancel·lades: sèries que no han triomfat i per tant us podeu estalviar

666 Park Avenue (1 Temp): sèrie sobre un edifici ‘terrorífic’ amb John Locke i una colla d’actors ‘guapos’ només va aguantar una temporada i els 4 últims capítols que la tancaven es van estrenar abans aquí que a USA.
Enlightened – Iluminada (2 Temp): Tragicomèdia sobre una executiva que després de fer un pet a la feina tracta de refer-se des d’una postura una mica hippy. Tot i tenir moments inspirats, en alguns moments els capítols es fan pesats (i són curtets)
Smash (2 Temp): Musical sobre la posada en marxa d’un musical sobre Marilyn. Només he vist la primera temporada. Ara posaven la 2a a AXN White però he decidit que si estava cancel·lada no calia fer l’esforç.
Touch (2 Temp): Thriller sobre un nen que no es comunica amb l’exterior però que té un do amb el models numèrics. Tot i enredar-se en trames estranyes, la idea original sobre la interrelació de fets i els patrons seqüencials m’agradava força (per això suposo que m’agrada Pi‎)

Serem o estarem losties per sempre?

Avui suposo que toca parlar d'aquest fenòmen televisiu que ens ha fet aixecar d'hora en un dia festiu (almenys els que som de Barcelona). Suposo que com amb tot hi haurà defensors i detractors del final de la sèrie, però tinc un 'feeling' que la majoria ens haurem quedat en un terme mig, com perduts :-), esperant alguna cosa més.
O així és com m'he sentit jo. Tota aquesta temporada m'havia semblat força fluixa excepte algun capítol concret, [SPOILERS beyond this point] però la veritat és que el doble capítol final d'avui m'havia agradat força fins que he vist que tots es reunien a una església.
Suposo que tots sabíem que era impossible resoldre tots els misteris, i la majoria ja pregonaven que tot estava lligat amb la mort, però crèiem que podíem esperar alguna cosa més. I no. O almenys no per mi. El final em sembla el més simple de tots els possibles. No dic que sigui un mal final perquè està ben portat, però l'evocació mística i el més enllà (encara que sigui un més enllà que et prepares tu) no és una mica un final molt emprat en el món fílmic?
No obstant això i dins del final en sí em queden alguns misteris per resoldre (I escric tot això abans de llegir comentaris per tal de no veure'm contaminada):
- És Jack l'últim en morir? O també els vius poden anar la reunió de comiat?
- On estan en Michael i el seu fill? Ells no estan morts?
- Perquè Ana Lucía no està preparada?- Perquè apareix el gos al costat d'en Jack?
- El fuselatge de l'avió en els títols de crèdit vol dir que tots van morir en l'accident però l'illa els va crear la realitat paral·lela?
Crec que en el fons aquest era l'objectiu dels creadors de la sèrie, acabar-la. I deixar que els milers de fans que hi ha pel món, segueixin donant voltes i voltes... buscant la llum de color groc :-)
PD: Tocarà veure els minuts que ens han tret, perquè no sabem com s'han trobat Jack i cia amb en Locke/Smokey? La semi descoordinació dels subtítols no és problema, però això sí que ha estat una putada!!
PD2: En tot cas i pel que a mi respecta no abomino de la sèrie en el seu global, perquè ens ha fet passar bones estones... Ara veig que serà el moment de tots els que no l'han vist de dir que els semblava banal
PD3: Lluís, tu que ets el més malalt entre tots els addictes que conec, espero els teus comentaris, si has aconseguit aixecar-te de davant la tele apagada.

Ja està triat (+ divertimento Lost)

Ahir va ser la gala per triar la canço que enviarà Espanya a Eurovision. Tot i que aquest any estic força desconnectada del tema (si l'any passat no vaig poder fer la festa tradicional per què estàvem fora, aquest any ni el veuré ja que si tot va bé estaré al Primavera Sound en ple concert de Pixies), dissabte en arribar del futbol, vaig fer una ullada (oïdada, més aviat :-) a les 10 cançons més votades.
Primera constatació: tants OT donen perquè 7 dels 10 finalistes hagin passat per OT
Segona constatació: el nivell és lleugerament superior al dels últims anys
En la breu repassada (la majoria de cançons no vaig ser capaç d'escoltar-la sencera) em quedo amb la petita llum projectada per 'Algo pequeñito'... Com a mínim em va semblar diferent.
Ahir la gala final... No la vaig veure sencera (per sort em vaig perdre el lamentable espectacle de John Cobra ); de fet ni en part (massa sèries en dilluns), però com volia veure 'Something tiny' (ja ho he llegit així pel món digital), vaig poder arreplegar també les actuacions de Venus (m'ho esperava pitjor), Ainhoa (em sap greu per ella però buff quin pal de cançó) i, el ja poc estimat per mi quan estava a OT, Fran Dieli (ULL amb el seu vestuari a lo capitán Garfio).
I veient True Blood em vaig despistar, així que fins aquest matí no he pogut saber que Daniel Diges i Algo pequeñito anirien cap a Oslo (Aquí podeu veure el vídeo).
M'ha alegrat bastant. Possiblement la cançó no farà res però com m'ha dit el David al FB, per quedar malament, almenys portar alguna cosa diferent. Tot i això, ahir amb el JM vam fer gairebé un visavis, dient que tenia un aire molt de Bunbury (serà per això pel que em va agradar de bon començament?). I la coreografia té el seu encant (sobretot si com jo vius en un món de joguines)
Ara queda començar a escoltar els altres països...

PD: Avui l'Alba ha penjat això al FB i com m'ha agradat ho penjo aquí (ONLY FOR LOSTADDICTS)

Cursa cap als Oscar amb ulls amenaçadors

Avui han donat les nominacions, però divendres va començar ja la meva cursa cap als Oscars (aquesta cursa no esgota com una marató). I arrel de les dues pel·lícules que vaig veure volia comentar una cosa que m'està començant a irritar bastant i és la poca consideració envers els frikies com jo que no consideren una pel·lícula acabada fins que no ha passat l'última línia dels títols de crèdit. Ja sé que els títols no es poden llegir tots i que si els vull els tinc disponibles en llocs com imdb.com però és una qüestió de principis. A més alguna vegada s'hi amaga una sorpresa (sobretot en títols infantils) com per exemple a 'Up in the air'. Des de ja fa molt temps, he suportat la gent que té pressa i s'aixeca, però quan el que no suporto és quan entren els acomodadors i la gent de la neteja i et comencen a assenyalar perquè ets l'única persona asseguda (com em va passar a Avatar) Et sents estranyíssima (per no fer servir paraules dures). Si han de netejar que ho facin però no criminalitzin. Si tenen pressa perquè comença la nova sessió, doncs que es fotin, no les posin tan juntes o ja de passada que facin com a la tv i amputin una part del metratge. I ja està, prou de fanatisme fílmic per avui :-)

Dels Oscars d'avui només dir:

- Que de les 6 pelis amb més nominacions he vist: Avatar, Up in the air i Up. Veuré segur Precious, Malditos bastardos (si no la repesquen ejem ejem) i En tierra hostil. De la resta el que pugui, amb preferència per La cinta blanca i An education (guió d'en Nick Hornby sona molt bé, tot i que la novel·la original no sigui d'ell).

- Que novament han nominat la Penélope Cruz i l'acompanyarà a nivell d'Espanya la nominació al curt d'animació per a 'La vieja y la muerte' (us passo l'enllaç però no sé si és visible per tothom). Sorpreses: Per mi, Up en doble categoria (tot i que de moment em sembla la millor de totes) i l'absència d'Invictus (o la presència d'alguna peli que no esperava com la de Sandra Bullock).

- Que l'acadèmia del cinema no té ni idea i hauria d'haver enviat Celda 211 (per qualitat) o Los abrazos rotos (per l'efecte Almodóvar)

- Que com s'esperava massiva presència d'Avatar però sense la possibilitat de guanyar més estatuetes que Titanic

- Que en els actors hi ha la possibilitat de fer justícia amb Jeff Bridges que porta 0 de 5, que Meryl Streep s'ha penjat una nova nominació i ja en porta 16 (però només dos Oscar, que és molt però no proporcionalment)

- Que sempre hi ha pel·lícules més independents que apareixen com Precious

- I que està servit el duel entre l'exparella Cameron - Bigelow

PD1: Enmig de la polèmica de la Llei del cinema (i no en parlaré perquè entenc les postures però no comparteixo cap de les dues) ahir es van atorgar els premis Gaudí de cinema català. Vaig veure només un tros de la gala, però des d'aquí felicitar a Antonio Belart (parent força llunyà del meu pare) que va dedicar-ho a Gandesa i em va emocionar amb les seves dues frases (Aquí teniu l'enllaç del moment de recollida del premi - Gràcies Mercè per l'enllaç-)

PD2: I mentrestant alguns ja no poden esperar ni a demà per baixar-se Lost. Jo esperaré a la setmana que ve que ho donaran a la Fox. Veurem si l'últim capítol me'l compro a Taquilla (ho sé, sóc massa legal)

PD3: Dissabte vam fer l'últim 2x1 al restaurant Coure (que estava de vacances durant la promoció). Despeses estalviades: 45€, Despeses extra: 35€ (begudes, cafès i servei). Menú desgustació exquisit en un lloc amb classe sense embafar, preu car però amb una barra divertida amb pinta de més assequible. Company de fatigues: Pep

Si fuera... (llegir 'a la Carrà')

Pensava que només tenia una adicció confessable, les pel·lícules, però en tinc una altra relacionada, les sèries. A dia d'avui, i gràcies al DVD enregistrador, en segueixo 10 a la setmana. Algunes han acabat fa poc la temporada (sempre parlant del Digital; no descarrego res i no és pas per convicció, sinó per no embogir definitivament) i d'altres la començaran, però és un bon moment per fer un 'Si fuera...'
<>Les que estic veient:

• Si fuera... Miénteme seria... una microexpressió de sorpresa (Lie to Me, Fox, veient la 1a temporada). O com un gran actor com és Tim Roth no li cal fer el goril·la per estar genial.
• Si fuera... The Beast seria... Ellis, per estar 'really, really hot' [noies us recomano buscar a Google imatges Travis Fimmel] (The Beast, C+, veient la 1a temporada). Per veure l'últim treball de Patrick Swayze (els últims capítols es veu bastant afectat).
• Si fuera... Daños y perjuicios seria... una advocada d'èxit, la dolenta, la més dolenta o l'encara més dolenta (Damages, C+, veient la 2a temporada). Trames complexes amb un ús incremental del flashforward.
• Si fuera... FlashForward seria... un altre món és possible (FlashForward, AXN, veient la 1a temporada). Podem canviar el nostre futur? Si us va saber greu que el Charlie morís a Perdidos aquí el podeu recuperar.
• Si fuera... Fringe seria... el calb que tot ho observa (Fringe, C+, veient la 2a temporada). Perdidos és una paranoia, però això és l'increïble. Molt millor la sèrie a partir de la meitat de la 1a temporada. A més puc veure el meu actor preferit de 'Dawson crece' (sèrie de 'quinceañeros' que em flipava)
• Si fuera... Dollhouse seria... una impromta de cantant, la meva gran frustació (Dollhouse, Fox, veient la 1a temporada). Algú s'oferiria voluntari per ser alienat i convertit en personatge per satisfer les il·lusions d'altres?
• Si fuera... 5 hermanos seria... una republicana al llit de Rob Lowe [no em sento capaç de ser la Calista, no m'agrada gens, però ell m'agrada massa encara:-)] (Brother & Sisters, Fox, just acabada la 3a temporada). No existeix una família així però és genial.
• Si fuera... Ganando el juicio seria... l'advocat milionari d'ofici per vocació (Raising the bar, TNT, veient la 2a temporada). Per veure el noiet ros de 'Salvados per la campana' com a abnegat advocat d'ofici. Es pot separar feina de plaer? Ells ho fan, lluiten a l'estrada i prenen copes plegats.
• Si fuera... Gossip Girl seria... un dels xulíssims minivestits de la Serena (Gossip Girl, Cosmo, veient la 2a temporada). El glamour de l'Upper East Side o la bohèmia de Brooklyn?
• Si fuera... El mentalista seria... mentalista (The mentalist, TNT, veient la 2a temporada). Un tio ben estrany que resol casos sent a 'pain in the ass'

<>Les que han de tornar (algunes aquest mes, altres el mes que ve i moltes per al 2010)

• Si fuera... True blood seria... una proveta de sèrum 'V' per veure l'efecte en la gent (True blood, C+, esperant la 2a temporada). Admetrieu els vampirs a la vostra vida de cada dia si no s'alimentessin de sang humana.
• Si fuera... Los Tudor seria... Tomas Moro, a hores d'ara ja amb el coll tallat, però l'únic sincer amb el rei (The Tudors, C+, esperant la 3a temporada). Sexe, història, sexe, història, sexe, història...
• Si fuera... Perdidos seria... un altre, sempre un altre que pogués despistar-ho tot (Lost, Fox, esperant la 6a temporada). La sèria que fins i tot ha fet comportar al Lluís com un adicte.
• Si fuera... Héroes seria... Nathan Petrelli, no perquè m'agradi el seu personatge, però és que m'encantaria poder volar (Heroes, Sci-Fi, esperant la 4a temporada). Si et despertessis amb un superpoder quin voldries tenir? (Superfollador no és un poder :-)
• Si fuera... Dexter seria... un ganivet esmolat (Dexter, Fox, esperant la 4a temporada). A més d'una gran sèrie, els millors títols de crèdit en anys.
• Si fuera... Weeds seria... la fulla de marihuana que s'escola en cada principi de capítol (Weeds, C+, esperant la 5a temporada). Molt divertida, planteja un curiós dilema sobre el món de la droga.
• Si fuera... Californication seria ... la mà que bufeteja Hank Moody (Californication, Fox, esperant la 3a temporada). Una altra sèrie on el sexe és el més important de tot.
• Si fuera... Mad Men seria... un got de whisky o una cigarreta, sempre presents (Mad Men, C+, esperant la 3a temporada). L'entorn laboral que més m'agrada, la publicitat, en l'època que més m'agrada, finals 50, principis 60

<>Les que ja han acabat per sempre. N'hi ha moltes a recomanar, però just ara ha acabat una que immerescudament no tindrà continuació. Si voleu només veure 13 capítols sense final tancat, us la recomano

• Si fuera... Kings seria... les papallones taronges que es posen sobre el cap de David per mostrar el relleu real. (Kings, Fox, 1 temporada ) O com la monarquia, autoritària o no, encara no està feta per l'audiència americana. O potser adonar-se que les guerres amb esperit comercial s'assemblen massa a les provocades pels USA?

PD: Xulo, xulo... Estrenen el mes que ve des del començament a C+2, una de les sèries que m'havien recomanat des de fa temps: A dos metros bajo tierra (que després va fer True Blood)

Si moren els nostres mites és que ens fem grans

La frase no és meva... l'he pres d'un comentari d'un amic d'un amic al Facebook, arrel de la desaparició de Michael Jackson i Farrah Fawcet el mateix dia (i jo gairebé no me n'assabento... estar uns dies fora, sense TV ni internet és la bomba informativament perlant). Certament recordo 'Los ángeles de Charlie' com una de les sèries preferides de la meva infància juntament amb 'Vacaciones en el mar' i l'emissió del vídeo 'Thriller' el cap d'any de 1983 un pas cap a la música adulta després d'anys de Parchís i Enrique y Ana.
La mort de l'àngel ha quedat eclipsada per la mort d'un músic que cal considerar com a molt especial, que sempre ha mogut masses de fans, que ha estat un geni de la música, però com molts genis ha tingut sempre rampells desmesurats en el seu comportament que li han restat credibilitat musical però alhora li havien creat una certa aureòla d'immortalitat. Lamentablement no ha estat així i molta gent, com el Manu i la Silvia, es quedaran sense els concerts de Londres. I això em recorda aquell concert de Nirvana (3 mesos abans de la mort de Kurt Cobain) que no vaig anar a veure per tenir un examen al dia següent i sabent que amb la fama que tenien, segur que tornarien... EJEM EJEM.... Així que no es pot perdre l'oportunitat quan es presenta, per això vaig dijous a veure U2 i possiblement Depeche Mode al novembre... Són dos clàssics que encara no he vist mai... (I també hauria d'anar a Madonna però com deia el David aquesta toca pocs clàssics)
Tot i que l'àlbum Thriller va ser un dels meus primers vinils de música adulta, mai vaig ser prou seguidora del Michael Jackson. És curiós, però veient les reaccions de la gent per la seva mort, m'he adonat que a mi em manca el 'segell fan'. Qui em coneix sap que m'encanta trobar-me amb famosos, fer-m'hi fotos, però no en tinc cap pel qui faria alguna bogeria. Sí, em faria molta il·lusió trobar-me amb Robert Smith o, si encara pugués, amb Paul Newman, però això és tot... sense devoció. I especialment en música, tothom té un grup pel que trencaria esquemes...
Així doncs no vaig ser de les afortunades que el va veure el 88 a un ja exclusiu preu de 5000 pessetes, però sí hi va ser el Marc C que m'ha passat l'entrada original per fer-vos enveja a tots...

Com tots els vídeos del Michael tenen la inserció eliminada, els faig el meu particular homenatge (DEP) amb aquest vídeo:

Stop, Sookie is mine!

Aquesta és la frases clau del tercer capítol de 'True Blood', una de les últimes estrenes de sèries a la que m'he enganxat totalment. Ja els títols de crèdit i la cançó que els acompanya donen ganes de ser-ne la protagonista. Viure en aquest moment estrany en què una sang sintètica (la del títol de la sèrie) permet que els vampirs puguin conviure amb els humans (però en ambdues parts hi ha interessos que no sigui així). Però la convivència no és fàcil ja que la sang dels vampirs és un bé molt preuat per les seves propietats afrodisíaques (més aviat viagrils).
Però no és l'única sèrie que em captiva aquests dies. Un amic, amb qui comparteixo sèries, em va amenaçar de disfressar-se de Hank Moody, l'encantador caradura protagonista de 'Californication' que fa poquet ha estrenat la segona temporada. És una sèrie on el sexe és més que la base, és l'argument, és l'humor, és la vida dels personatges. Tot i no agradar-me el David Duchovny i no entendre que lligui tant, no deixa de ser ideal per al paper, gràcies a la seva vessant més cínica.
I per acabar amb sèries amb sexe, ahir es va acabar la segona temporada de 'Los Tudor' que tal i com va tindrà sis temporades, una per cada dona.
I dos petites notes més: 'Los Conchords', una sèrie de les més frikies que he vist últimament sobre el no triomf de dos músics neozelandesos a NY; i última temporada de 'The Wire', últim cop per disfrutar una de les millors sèries de tots els temps i de la qual ja faré algun dia una entrada.
Aprofito aquesta entrada per fer un petit incís en el món del cinema. Fa poquet vaig veure una de les pel·lícules que més m'ha agradat en els últims temps, V de Vendetta. Té un romanticisme fosc, té una acció tranquila (i només cal veure la genial escena de la lluita d'un contra tots, i no dono més pistes per si algú la vol veure), una ambientació molt de còmic i molt bons actors i una actriu que si fos home seria una fixació. El JM em va dir que el còmic encara era millor, i l'he demanat per Reis.

PD: [I wanna do bad things with you]

John Adams

La setmana passada no vaig veure cap pel·lícula de les que tenia enregistrades. Durant aquest mes d'octubre s'han anat estrenant sèries i de moment n'estic seguint unes quantes per acabar de decidir quines trio. Ho portava bé i a bon ritme podia veure-les i seguir veient pel·lícules, però la setmana passada se'm va trastocar tot.
D'una sola passada van emetre els 7 episodis (aproximadament d'1.15 cadascun) de John Adams. El que comunment es diu minisèrie. L'he vist en VOS i la veritat és que tot i que la vida del segon president d'EEUU després de George Washington potser no és un tema proper, m'ha agradat moltíssim. Possiblement la gran intepretació de Paul Giamatti i Laura Linney hagi ajudat (guanyadors de 2 dels 13 Emmy que se li van atorgar fa poc). Per poc que us agradin els temes històrics us la recomano. Però sobretot per veure com neix una nació i com no perdre la integritat amb el poder.
Resta de sèries que miro:
The Office (TNT, Temp 4): Ja n'he parlat... Genial.
The Riches (C+, VOS, Temp 2): Temàtica molt curiosa ja que parla dels nòmades de la carretera (una mena de gitanos irlandesos dels EEUU) amb una Minnie Driver molt atractiva.
The Wire (TNT, Temp 4): Una sèrie de policies i drogaadictes adictiva i diferent. On l'acció importa menys que la psicologia. Fins i tot Obama admira al sanguinari Omar (que exerceix sobre mi una forta atracció)
I ara les que estan en avaluació:

Big Bang (TNT): Comèdia de frikies amb poca facilitat per relacionar-se amb les dones. D'entrada la seguiré veient
Chuck (Calle 13): Després de no veure-la a TV3 encara no tinc clar si val la pena seguir les aventures d'aquesta aprenent d'espia.
Club contra el crimen (Fox): La més senzilla de totes i bastant òbvia, és la primera que vaig veure quan encara bo havia sèries i ara em costa soltar-la. 4 amigues de diferents àmbits (policia, jutge, forense i periodista) que resolen casos (SEMPRE i RÀPID)
El show de Katy Brand (C+, VOS): Humor una mica barroer aprofitant-se dels famosos però amb alguns bons gags
En terapia (Fox): Sobre un psicoanalista, els seus pacients i els seus propis problemes. Episodis curtets. Segurament continuarà.
Generation kill (C+, VOS): Dels creadors de The Wire, una altra manera de veure la invasió d'Irak a través de les vivències dels marines.
Mujeres de Manhattan (Fox): La nova Sexo en NY, de moment em sembla menys interessant, però li donaré un pèl de marge.
Reglas de compromiso (Paramount Comedy): Comèdia de parelles. M'agrada i són episodis curtets.
Rockefeller Plaza (Paramount Comedy): Tot i el seu èxit als Emmy no m'acaba de convèncer el tipus d'humor. O potser no m'agraden les sèries que van sobre la tele (Ja em va passar amb Studio 60 que vaig abandonar)
Último aviso (Fox): Una altra d'espia abandonat a la seva sort però que té un bon toc d'humor.

I mentre espero la nova temporada dels Tudor, us passo la promo de la 5a temporada de Lost que m'ha fet arribar el Lluís (Per cert sí que va haver resum de motos)