dimarts, 30 de setembre del 2008

Amics d'en Musculman

Ahir vaig escoltar per la ràdio que una nova iniciativa inèdita està gestant-se a través d'internet i més concretament del Facebook. Són els 'Amics d'en Musculman', un petit lobby de gent que vol demanar a TV3 que tornin a reposar la sèrie. Només hi ha un problema, TV3 ja no té els drets i no sé si estarà per la labor de tornar-los a comprar.
No sé si n'havíeu vist algun capítol, jo recordo veure-la quan anava a la facultat i la veritat és que m'encantava aquest heroi una mica anti. Per cert originalment el seu nom és Kinnikuman.
Us poso el vídeo de l'entrada musical en català:

diumenge, 28 de setembre del 2008

El show de Kathy Brand

La setmana passada va començar una nova sèrie al Digital, 'El show de Katy Brand' o 'Katy Brand's Big Ass Show', basada en paròdies de personatges famosos com Angelina Jolie, Kate Winslet o d'altres.
El primer capítol em va semblar irregular però amb possibilitats. Del segon em quedo amb el primer sketch de 'Sadie (Frost) & Stella (McCartney) & Kate Moss' a l'institut que parlen sobre sexe. La Kate li recrimina l'Stella que no mai no ha passat ni de la tercera base ni sap quines són les bases: petons, tocar els pits, una palla i la 4a xupar-li o arribar al final.
L'Stella que és lletja com un pecat i porta patilles com els Beatles, li diu: però i el que et fa ell a tu?
L'altra li diu que de què parla i aquesta li respon que estimular el clítoris oralment.
Aleshores ve el moment boníssim en què la Kate li diu que això és asquerós i pervertit.

PD: Convé mirar-ho, les meves explicacions no són tan divertides

GP de Japó: Rossi campió 2008. El millor de tots els temps?



Avui estic molt contenta. No es pot estar d'altra manera, quan es veu que després de dos anys de dificultats es fa justícia i el títol retorna a qui no hauria hagut de marxar desde l'any 2006. Però, avui és un dia de felicitat, no ens posarem malenconiosos.

Avui a falta de 3 curses per la fi del campionat ( 4 si comptavem la d'avui) en Rossi tenia el primer match ball per fer-se amb el campionat. Per a això en tenia prou en fer podi si guanyava l'Stoner i sino en tenia prou en ser .

En Rossi sortia 4t i Stoner segon i així ja era matemàticament campió però els que coneixem al Rossi sabem que li agrada endur-se els mundials guanyant la cursa(en 4 dels 5 campionats de Motogp ho havia fet així) i avui ho ha tornat a fer.
La victòra ha estat relativament fàcil tot i que en sortir desde la 4a posició ha hagut de fer alguns avançaments sobretot a Stoner i Pedrosa que avui estaven forts i no ha pogut desempellegar-se d'ells fins que mancaven 10 voltes pel final. La cursa ha acabat amb aquest ordre: Rossi, Stoner, Pedrosa i Lorenzo que en les últimes voltes li ha posat díficil les coses al Pedrosa.
La celebració pel mundial ha estat més tranquila que de costum( ha signat amb un boli-càmara un casc especial davant de notari) però acompanyada d'una camiseta amb molt significat, en la que indicava en la part de davant 'Scusate il ritardo' o el que és el mateix perdoneu el retard fent alusió als 2 anys que hem hagut d'esperar per aquest mundial. I en la part de darrere de la camiseta, els ingredients per l'obtenció d'aquest mundial, en els que entre d'altres estava la seva Yamaha, el seu equip tecnic, les seves manetes...

La victòria i mundial d'avui m'ha fet reflexionar sobre el fet de si podem estar parlant del millor pilot de la història del motociclisme. Sobre això hi ha moltes opinions. I sobre el paper encara no és el pilot amb més mundials però a part de les espectaculars estadistiques que seguidament us citaré hi ha un parell o tres de coses que el col.loquen com un dels més grans de tots els temps, sinó el més gran.

Per una banda, amb el mundial d'avui es converteix en el segon pilot ( després del gran Giacomo Agostini ) capaç de recuperar la corona després de dos anys perdent-la. I per altra banda, també ha estat el tercer pilot després d'Agostini i Lawson capaç de guanyar un mundial amb dues marques de motos diferents. Per molts això va ser el punt d'inflexió a la seva carrera, que el va fer passar de ser un boníssim pilot a un grandíssim pilot, en deixar, després d'haver guanyat 3 títols mundials sense rival, la poderosissíma Honda per anar a la Yamaha d'aquell moment que es trobava en una molt delicada situació. M'incloc entre els que pensen això.

I si el mundial del 2004, va ser especial per aquest canvi el d'avui també ho ha estat perquè a part del fet de recuperar la corona després de 2 anys també ha demostrat que va prendre la decisió correcta en deixar Michelin i anar-se'n a Bridgestone.

Però,hi ha una cosa que el diferència del reste i que és l'únic qui ho ha fet. I és que els mundials que ha guanyat han estat en les categories de 125 cc, 250 cc, 500 cc (antiga classe reina de 2 temps) i l'actual classe reina o també dita de MotoGP( de 4 temps) que ha evolucionat desde els 990 cc als 800 cc actuals.

Us deixo un petit resum de les seves estratosfèriques estadístiques:

* Amb el d'avui té 8 títols mundials en el còmput global de categories, només superats pels 15 d'Agostini, els 13 de Nieto i els 9 de Hailwood i Ubbiali.
* Pel que fa a la categoria reina són 6, superat només en aquest cas pels 8 d'Agostini.
* Es el primer pilot pel que fa a número de victòries a la categoria reina. Concretament, 70. Recordem que en fa dues va superar el récord d'Agostini que era de 68.
* 207 curses disputades. És a dir, des de el seu primer GP el 31/03/1996, no s'ha perdut cap prova.
* 96 victòries absolutes, superat només per les 123 d'Agostini. El que suposa curiosament un 46% de victòries. És a dir, gairebé la meitat de vegades que ha corregut ha guanyat la cursa.
* 140 pòdiums, és a dir, 67.6% de les curses ha acabat a alguns dels calaixos del podi.
* 49 poles position.
* 76 voltes ràpides de cursa.
* 22 vegades ha conseguit en un mateix GP la pole, la volta ràpida i la victòria.
* 131 cops ha sortit des de la primera linia de la graella de sortida.
* 31 són els circuits en els que ha corregut i ha guanyat. Només en 5: Eastern Creek, Johor, Jarama, A1-Rin i Istambul no ho ha fet. En els tres primers només ha corregut un cop.
* Vencedor de les 8 Hores de Suzuka l'any 2001.Hi ha participat en dues ocasions (2000, 2001)

No sé que en pensareu després d'això. Certament, és difícil de dir, sobre el paper sembla que l'Agostini encara està un pas per davant d'ell ja que encara té dos campionats més en la categoria reina ( el reste de mundials van ser en la categoria de 350 cc) i 122 victòries en el còmput global ( però cal recordar que abans es solia córrer en dos categories el mateix any i que durant anys la superioritat de la MVAgusta va deixar sense rival a Agostini, però això no seria molt vàlid com a justificant ja que el Rossi també va tenir els seus anys daurats a Honda.
Per altra banda, Nieto va ser molt gran aconseguint 13 mundials però aquests mundials van ser en les categories petites i això el col.locaria doncs un esglaó per sota i més ara que ja l'ha superat en victòries.
Altres opinen que en Hailwood podria tractar-se també del més gran ja que va aconseguir 9 mundials en tan sols 8 anys i es va retirar quan es trobava en el moment més alt de la seva carrera.

Però per molts el que ha aconseguit en Valentino Rossi pel mundial de motociclisme, en exportar aquest esport fins a l'últim racó del món gràcies al seu caràcter extrovertit ( i gràcies a les seves estadístiques també és clar)i en donar sempre el màxim de sí en cadascuna de les curses que disputa el col.loquen com el millor pilot de tots els temps. En això hi juga un paper molt important també el fet que en tractar-se d'un pilot agressiu ( sempre dins de la legalitat)dóna un gran espectacle amb els seus avançaments( mireu Laguna Seca 2008), frenades ( mireu Catalunya 2007-2008), remontades històriques ( mireu Assen 2007), actuacions estelars sota la pluja( ex. Xina 2005, Indianapolis 2008)....

Al cap i a la fi, encara ens queda Rossi per dies, i l'esperit d'inconformisme i motivació que el caracteritza el pot portar a batre aquestes poques estadístiques que li queden. Proper objectiu 2009: 9è mundial per igualar en Hailwood. I per això demà mateix es posa a entrenar ja en el prototip de moto de l'any que ve.

Bé, que en penseu vosaltres sobre aquesta reflexió? Com heu viscut la victòria d'avui? Jo amb molta son :) però amb molta felicitat.

dijous, 25 de setembre del 2008

Gooooool o quan començar a beure

Ahir vaig veure '¡Goool!', una pel·lícula com moltes que he vist d'esport, noi jove talentós amb dificultats econòmiques i/o socials que acaba triomfant, en aquest cas amb el Newcastle (amb intervencions de Shearer). Tot i així la peli està bé (exceptuant un moment en què surten Zidane, Beckham i Raul i parlen del Madrid), però va haver un diàleg que em va encantar perquè mostra dues coses típicament angleses, la flegma i la passió per beure.
Reprodueixo el diàleg en castellà (En Jamie és l'anglès i en Santiago el mexicà quue viu il·legalment a LA fins que marxa a Newcastle a fer una prova):
- Jamie: Escucha te enseñaré la ciudad si quieres esta noche: sitios de moda, copas, mujeres
- Santiago: Sí, necesito carnet?
- Jamie: Carnet? Carnet de identidat?
- Santiago: Sí, bueno, a que edad te dejan beber alcohol aquí?
- Jamie: A los 11
(Aquesta frase s'ha de llegir veient la cara del noi com dient, això és obvi)

dimecres, 24 de setembre del 2008

Primer GP de F1 de nit

Us haureu adonat que fa molt que no us poso al dia sobre motos però és que m'he pres unes llargues vacances :).
Bé, de moment encara us haureu d'esperar una miqueta perquè avui us vull parlar de F1.
Aquest cap de setmana ( 26-28 Septembre-2008) tindrà lloc el primer gran premi de la història de Fórmula 1 de nit.
El GP es caracteritzarà no només per la nocturnitat sinó també pel fet que es tracta d'un circuit urbà. I és que el GP tindrà lloc als carrers de Singapore. El circuit s'anomena Marina Bay per ser aquest el nom del barri per on transcorrerà la major part de la cursa.
Com a curiositat cal destacar també que es correrà en sentit oposat a les agulles del rellotge (com passa a Interlagos i Istambul).
Sembla ser que el que a priori podria ser una preocupació pels pilots pel fet de conduir de nit no serà un gran problema, ja que s'ha aconseguit que la iluminació sigui 4 vegades superior a la que es troben cada cap de setmana els futbolistes a un estadi de futbol.
Per l'experiència del GP de MotoGP de Qatar d'aquest any que també va transcórrer de nit sembla que no hi ha d'haver major problema pels pilots (tret d'algunes petites molèsties visuals en els primers entrenaments).
Pel que he pogut veure sembla ser que el circuit passarà per sota d'una de les graderies! Realment espectacular! Així doncs la perillositat vindrà més pel propi circuit urbà en sí: per la dificultat d'alguns revolts i perquè pot presentar en alguns llocs problemes d'adherència, que no pas perquè sigui de nit.
Sembla doncs que l'emoció està servida, però la única cosa que podria anar en contra de l'espectacularitat és el fet que per les característiques del circuit els avançaments són casi impossibles. Però esperem que en poguem veure!
De totes maneres, jo no me la penso perdre i també us recomano a vosaltres que no us la perdeu perquè només per veure una ciutat com Singapore amb tots els edificis il.luminats ja val molt la pena, si heu estat a Singapore estareu d'acord amb mí oi?
Us deixo un vídeo on es recrea una simulació del traçat.



I ara algunes fotos que vaig fer a finals de Juliol del que seria el traçat del circuit sense jo ser-ne conscient :):
Graderies de la tribuna principal

Es veu una mica petit però són fàcilment identificables perquè són de colors i es troben al centre de la foto, just abans de la nòria des d'aquesta perspectiva.
Raffles Boulevard

Es tracta d'una de les rectes més llargues on s'agafaran les majors velocitats.

Pont Anderson

Aquest pont dirigeix els pilots cap a St. Andrews Road. No sé com el veieu vosaltres però jo el veig molt estret pels monoplaces.
St.Andrew's Road

Aquí es pot veure totes les llums instalades per dur a terme la 'super il·luminació'.

dimarts, 23 de setembre del 2008

Converse. I ara què, un iphone?

A Copenhague vaig fer una petita bogeria, comprar-me unes Converse All Star de color platejat. Bogeria perquè allà em van costar ben cares i perquè jo mai he sigut molt de vambes, però aquestes em van molt bé.

Color ideal que s'adiu amb tot (i no és negre, per variar) i a més molt més fàcils de netejar que les de roba.

No tenia clar si em veuria bé amb elles però crec que ja m'hi he acostumat i les he portat també amb faldilla.

Si me les veieu posades podeu opinar. Dues persones ja m'han dit que els agradaven molt (suposo que les vambes i no pas jo :-).

Per completar la meva faceta jovenívola (és el que té fer-ne 36, que vols semblar més jove!) l'altre dia buscant un regal a la Disney per l'Ariadna em vaig comprar una dessuadora de 'Pesadilla antes de Navidad' (una de les meves pelis preferides), negra i amb dibuixos platejats del Jack.

Què em queda per completar la meva vida de 'modernilla'? Un iphone (pronuncieu /aifon/ per ser cools)? Segurament sí, en corren massa al meu voltant i m'està donant enveja. L'únic que m'atura (apart del preu que em fa pensar-m'ho una mica) és pensar si realment li trauré el partit que m'ofereix.
Demanaré consell.

Quimet&Quimet

Avui, aprofitant les vacances d'aquesta setmana hem fet una ruta molt interessant. Hem anat a veure l'exposició de Mucha al Caixaforum que recomano moltíssim i després hem anat a dinar de 'picoteo' a un temple, el 'Quimet&Quimet'. Tot i que fa molts anys que el coneixia de nom, encara no hi havia estat mai. I ens ha encantat.
Us recomano qualsevol 'montadito' de les cent varietats que el mateix Quimet diu que prepara. Nosaltres n'hem provat de boníssims: de salmó amb iogurt, de Torta del Casar amb castanyes, de musclos amb tomàquet confitat i caviar, de bolets amb formatge de cabra, de patè amb ceba confitada. També us recomano els combinats de marisc (de llauna, però de la bona) i les begudes, totes de qualitat, entre elles un vermut boníssim o qualsevol de les cerveses.
Sobre el preu, jo esperava que després de tot el que ens hem fotut, pugés més. Al final, 37€ per dues persones amb 6 montaditos, 4 tapes i 5 begudes (em sembla que no m'he oblidat res).
La veritat és que val molt la pena però suposo que només és recomanable entre setmana perqùè amb la seva petitesa no em puc imaginar com estarà un cap de setmana.
Per cert està al carrer Poeta Cabanyes, 25 (Poble Sec) al costat d'un altre lloc que m'agrada molt, el Barcelona Rouge.
PD: Si feu vacances així estranyes aneu a l'Ikea. Ahir vaig flipar, hi havia més gent que qualsevol dissabte!!!!

dijous, 11 de setembre del 2008

Festa del Vi 2008

Aprofito que aquest any tinc el blog, per fer una mica de publicitat d'una festa (la Festa del Vi a Gandesa) a recomanar per diversos motius i a la qual no hem faltat des del primer cop que hi vam anar:

1r. És la festa del vi de la Denominació d'origen Terra Alta. Ocasió extraordinària per conèixer uns vins fantàstics però que encara estan llaurant la seva expansió fora del seu territori.
2n. Per als qui no coneixeu aquesta part de Catalunya, permet descobrir una zona molt important en la història de la Guerra Civil i també un lloc on es poden fer excursions i on es poden visitar llocs com Horta de Sant Joan, poble del que Picasso va dir 'Tot el que sé, ho he après a Horta'.
3r. Per què qui no hagi menjat mai 'La Clotxa', ho ha de provar. I és tot menys lleuger (Gràcies David per la foto).

Aquest any la festa és el cap de setmana de l'1 de novembre (de fet sempre és el primer cap de setmana de novembre). Si algú si vol apuntar, el més problemàtic és l'allotjament, que a Gandesa és escàs (N'hi ha més a altres pobles però beure bon vi i després veure la carretera és una mica incompatible) . Així que doneu-vos pressa. Us passo les dues adreces de Gandesa: Hotel Piqué (977 42 00 68) i Fonda Serres (977 42 10 25)

PD. Com de moment només hi ha el flyer, us poso l'enllaç de la festa de l'any passat.

dijous, 4 de setembre del 2008

La rentrée / Viatge a Dinamarca

Nois (i noies),això de l'estiu s'acaba... I per molts també s'han acabat les vacances. Alguns estem més morenos, d'altres estan directament negres pensant en les coses a comprar per l'escola i els de més enllà pensen com gastar-s'ho tot a les vacances que han deixat per al setembre. Però ens queden els records i les fotografies (digitals?) dels dies que no hem hagut de passar per l'adreçador.
En el nostre cas a part d'uns dies de platja, n'hem passat uns quants (poquets) a Copenhagen. Com aquest no és un blog de viatges (per a blogs de viatges visiteu el de l'Héctor), només en faré un resum, un 'Top' en positiu i en negatiu:
1. Ideal per nens. Potser aquesta no és una ciutat espectacular per veure monuments i museus però és plena d'encant i molt recomanable per anar-hi amb nens, ja que té molts llocs per anar i coses per fer que els hi poden agradar:
  • Parc d'atraccions de Tivoli. Situat al centre, té atraccions per totes les edats i restaurants de tota mena, inclús amb una estrella Michelin (The Paul). L'Ariadna s'ho va passar d'allò més bé a l'àrea infantil gratuïta on havia un llit elàstic gegant.
  • Museu d'art Modern Louisiana. Està a 40 minuts en tren i és dels museus més macos que heu visitat mai (juntament amb el de Peggy Guggenheim a Venècia). Amb un parc d'escultures a l'aire lliure amb vistes a Suècia, una àrea infantil de tres plantes on es pot fer fang, pintar i muntar Legos i una molt interessant col·lecció d'art modern.

  • 'La Sirenita'. Què millor que visitar la protagonista d'un dels contes més coneguts i explicats.

  • Parc de Dyrehaven. Aquest inmens parc natural a 20 minuts en tren dóna la possibalitat de fer una passejada caminant o amb una calesa amb cavalls, i si hi ha sort (i nosaltres la vam tenir) veure un dels 2000 cèrvols que hi viuen en llibertat. Al costat hi ha un altre parc d'atraccions, el de Bakken, el més antic del món, amb un ambient molt familiar.



  • El Zoo. Amb unes zones molt realistes respecte a l'habitat dels animals i amb una Casa d'elefants molt gran dissenyada pel Norman Foster. També un zoo infantil molt divertit.



  • Passejada pels canals amb un vaixell. Un clàssic molt turístic però que val molt la pena per veure les coses des d'una altra persepectiva.

2. Ideal per disfrutar de l'aire lliure: Bicicletes i terrasses.
  • La ciutat és plena de bicicletes. Tothom les fa servir, joves i grans. Alguns hi porten els nens (en les bicicletes de Christiania) i d'altres gairebé hi porten la casa sencera. Sí que és cert que l'orografia permet fer-les servir sense problema, però també ajuden uns carrils bici com Déu mana, amples,ben senyalitzats i per tota la ciutat. Ara que m'he aficionat a la bici, he sentit una gran enveja.

  • L'altra cosa que m'ha provocat una enveja sana és el gran nombre de terrasses que hi ha. Sempre m'ha fet certa ràbia que en els països més al nord hagi sempre una terrassa, ni que siguin dues cadiretes i una taula. Els agrada tant estar a l'aire lliure que inclús hi ha mantes a disposició dels clients en molts bars o restaurants per si es gira fresca.

3. Estil i compres. La ciutat té una zona, l'Strøget, que de fet és un carrer amb diversos noms que està ple de botigues de roba i d'objectes de disseny. Em van encantar els grans magatzems Illum, les botigues de joguines de fusta, els anticuaris a Bredgade. La ciutat desprén tot un estil de viure en el qual em sentiria bé.

I ràpidament les cosetes més negatives:

  • Els preus. Les butxaques d'aquí no estan preparades per al nivell de vida d'allà: un segon plat per al JM, un plat infantil per l'Ariadna, un primer plat per mi, les begudes i sense postre uns 60€ (que si pagués en VISA es veu incrementat entre un 3 i un 6% de comissió). Preferia no passar les corones a euros per tal de no pensar-hi.
  • El menjar. Em va semblar que havia poca variació, però és que jo sóc bastant especial i si he de repetir massa em canso. Tot el que vam provar, no obstant, era bo i l'Ariadna es va aficionar al suc de poma.
  • El temps. Tot i que vam tenir molta sort i majoritàriament va lluir el sol (acompanyat d'algun núvol i algunes gotes, que no ens donaven ni temps a posar-nos l'impermeable), l'últim dia va ploure d'aquella manera que veus que no pararà i que deu ser la forma predominant.

Espero que els propers viatges siguin tant bons com aquest.

PD: No vaig trobar cap danès o danesa espectacular... Els nens són molt macos, però sembla com si quan es fessin grans perdessin l'encant
PD2: Res de veure Carlsberg normal!!!! Sobretot la Carls Special, fosqueta, com a mi m'agrada