Avui estic molt contenta. No es pot estar d'altra manera, quan es veu que després de dos anys de dificultats es fa justícia i el títol retorna a qui no hauria hagut de marxar desde l'any 2006. Però, avui és un dia de felicitat, no ens posarem malenconiosos.
Avui a falta de 3 curses per la fi del campionat ( 4 si comptavem la d'avui) en Rossi tenia el primer match ball per fer-se amb el campionat. Per a això en tenia prou en fer podi si guanyava l'Stoner i sino en tenia prou en ser .
En Rossi sortia 4t i Stoner segon i així ja era matemàticament campió però els que coneixem al Rossi sabem que li agrada endur-se els mundials guanyant la cursa(en 4 dels 5 campionats de Motogp ho havia fet així) i avui ho ha tornat a fer.
La victòra ha estat relativament fàcil tot i que en sortir desde la 4a posició ha hagut de fer alguns avançaments sobretot a Stoner i Pedrosa que avui estaven forts i no ha pogut desempellegar-se d'ells fins que mancaven 10 voltes pel final. La cursa ha acabat amb aquest ordre: Rossi, Stoner, Pedrosa i Lorenzo que en les últimes voltes li ha posat díficil les coses al Pedrosa.
La celebració pel mundial ha estat més tranquila que de costum( ha signat amb un boli-càmara un casc especial davant de notari) però acompanyada d'una camiseta amb molt significat, en la que indicava en la part de davant 'Scusate il ritardo' o el que és el mateix perdoneu el retard fent alusió als 2 anys que hem hagut d'esperar per aquest mundial. I en la part de darrere de la camiseta, els ingredients per l'obtenció d'aquest mundial, en els que entre d'altres estava la seva Yamaha, el seu equip tecnic, les seves manetes...
La victòria i mundial d'avui m'ha fet reflexionar sobre el fet de si podem estar parlant del millor pilot de la història del motociclisme. Sobre això hi ha moltes opinions. I sobre el paper encara no és el pilot amb més mundials però a part de les espectaculars estadistiques que seguidament us citaré hi ha un parell o tres de coses que el col.loquen com un dels més grans de tots els temps, sinó el més gran.
Per una banda, amb el mundial d'avui es converteix en el segon pilot ( després del gran Giacomo Agostini ) capaç de recuperar la corona després de dos anys perdent-la. I per altra banda, també ha estat el tercer pilot després d'Agostini i Lawson capaç de guanyar un mundial amb dues marques de motos diferents. Per molts això va ser el punt d'inflexió a la seva carrera, que el va fer passar de ser un boníssim pilot a un grandíssim pilot, en deixar, després d'haver guanyat 3 títols mundials sense rival, la poderosissíma Honda per anar a la Yamaha d'aquell moment que es trobava en una molt delicada situació. M'incloc entre els que pensen això.
I si el mundial del 2004, va ser especial per aquest canvi el d'avui també ho ha estat perquè a part del fet de recuperar la corona després de 2 anys també ha demostrat que va prendre la decisió correcta en deixar Michelin i anar-se'n a Bridgestone.
Però,hi ha una cosa que el diferència del reste i que és l'únic qui ho ha fet. I és que els mundials que ha guanyat han estat en les categories de 125 cc, 250 cc, 500 cc (antiga classe reina de 2 temps) i l'actual classe reina o també dita de MotoGP( de 4 temps) que ha evolucionat desde els 990 cc als 800 cc actuals.
Us deixo un petit resum de les seves estratosfèriques estadístiques:
* Amb el d'avui té 8 títols mundials en el còmput global de categories, només superats pels 15 d'Agostini, els 13 de Nieto i els 9 de Hailwood i Ubbiali.
* Pel que fa a la categoria reina són 6, superat només en aquest cas pels 8 d'Agostini.
* Es el primer pilot pel que fa a número de victòries a la categoria reina. Concretament, 70. Recordem que en fa dues va superar el récord d'Agostini que era de 68.
* 207 curses disputades. És a dir, des de el seu primer GP el 31/03/1996, no s'ha perdut cap prova.
* 96 victòries absolutes, superat només per les 123 d'Agostini. El que suposa curiosament un 46% de victòries. És a dir, gairebé la meitat de vegades que ha corregut ha guanyat la cursa.
* 140 pòdiums, és a dir, 67.6% de les curses ha acabat a alguns dels calaixos del podi.
* 49 poles position.
* 76 voltes ràpides de cursa.
* 22 vegades ha conseguit en un mateix GP la pole, la volta ràpida i la victòria.
* 131 cops ha sortit des de la primera linia de la graella de sortida.
* 31 són els circuits en els que ha corregut i ha guanyat. Només en 5: Eastern Creek, Johor, Jarama, A1-Rin i Istambul no ho ha fet. En els tres primers només ha corregut un cop.
* Vencedor de les 8 Hores de Suzuka l'any 2001.Hi ha participat en dues ocasions (2000, 2001)
No sé que en pensareu després d'això. Certament, és difícil de dir, sobre el paper sembla que l'Agostini encara està un pas per davant d'ell ja que encara té dos campionats més en la categoria reina ( el reste de mundials van ser en la categoria de 350 cc) i 122 victòries en el còmput global ( però cal recordar que abans es solia córrer en dos categories el mateix any i que durant anys la superioritat de la MVAgusta va deixar sense rival a Agostini, però això no seria molt vàlid com a justificant ja que el Rossi també va tenir els seus anys daurats a Honda.
Per altra banda, Nieto va ser molt gran aconseguint 13 mundials però aquests mundials van ser en les categories petites i això el col.locaria doncs un esglaó per sota i més ara que ja l'ha superat en victòries.
Altres opinen que en Hailwood podria tractar-se també del més gran ja que va aconseguir 9 mundials en tan sols 8 anys i es va retirar quan es trobava en el moment més alt de la seva carrera.
Però per molts el que ha aconseguit en Valentino Rossi pel mundial de motociclisme, en exportar aquest esport fins a l'últim racó del món gràcies al seu caràcter extrovertit ( i gràcies a les seves estadístiques també és clar)i en donar sempre el màxim de sí en cadascuna de les curses que disputa el col.loquen com el millor pilot de tots els temps. En això hi juga un paper molt important també el fet que en tractar-se d'un pilot agressiu ( sempre dins de la legalitat)dóna un gran espectacle amb els seus avançaments( mireu Laguna Seca 2008), frenades ( mireu Catalunya 2007-2008), remontades històriques ( mireu Assen 2007), actuacions estelars sota la pluja( ex. Xina 2005, Indianapolis 2008)....
Al cap i a la fi, encara ens queda Rossi per dies, i l'esperit d'inconformisme i motivació que el caracteritza el pot portar a batre aquestes poques estadístiques que li queden. Proper objectiu 2009: 9è mundial per igualar en Hailwood. I per això demà mateix es posa a entrenar ja en el prototip de moto de l'any que ve.
Bé, que en penseu vosaltres sobre aquesta reflexió? Com heu viscut la victòria d'avui? Jo amb molta son :) però amb molta felicitat.
2 comentaris:
No podia començar d’altra manera que felicitant en Valentino, que crec que ha fet una gran temporada, amb una regularitat i un rendiment notable i sobreposant-se a un inici fulgurant dels espanyols (especialment Jorge Lorenzo) i a una fase central del Mundial en la qual un recuperat Stoner semblava que acabaria fent totes les poles i guanyant totes les curses fins al final, però l’italià va sapiguer defensar el seu liderat i fins i tot als últims grans premis tornant a aconseguir victories i no conformant-se amb defendre la còmoda diferencia de punts que tenia amb l’australià. Potser una mica la clau d’aquest nou (i definitiu) punt d’inflexió en la resolució del campionat va ser el famós avançament per la sorra en el “sacacorchos” de Laguna Seca.
Amb aquestes línies ja he resumit una mica el que ha sigut el campionat marcat per un Rossi fort i amb molta confiança i ganes (recolçat per una bona moto i gomes), un Stoner que va començar molt fluix i que quan semblava que podia fer una remontada històrica es va quedar una mica sense alé (i superat per un sòlid Valentino), un Dani Pedrosa que, sense restar-le mèrits i al marge dels problemes amb els Michelin, ha demostrat que difícilment podrà ser mai campió del món de Moto GP i, finalment, un Jorge Lorenzo que deixant fora elements personals més o menys censurables si que ha donat mostres de que si controla una mica la seva impaciència i s’oblida dels problemes de caigudes que ha sofert aquesta temporada si que pot donar joc a la categoria. Bé, i sempre queda la gran pregunta: fins quan aguantarà Valentino?
I l’any que vé? Tots amb els mateixos pneumàtics (Bridgestone?, Dunlop?, Michelin?...), amb un campió exultant amb ànims renovats, amb un Stoner que voldrà recuperar el 1 amb la fulgurant Ducati, els espanyols que seguiran aspirant al podi, el que puguin aportar els debutants a la categoria, algú dels que ja està que segur que dona un salt endavant (Dovizioso?, Edwards?, Toseland?...)
La Núria ens ha abrumat amb una sèrie de números i estadístiques del Rossi i els grans dominadors del rànking històric del Mundial de Motociclisme. Vagi per davant que si ja és difícil comparar esportistes per èpoques en “esports normals” com atletisme, ciclisme, natació, esquí, etc. perquè els resultats depenen molt dels rivals de cada moment(què passaria en una carrera de 100 m amb Carl Lewis, Lindford Christie, Ben Johnson o Usain Bolt en plena forma, o en un Tour amb Merckx, Hinault, Indurain i Armstrong junts?), de la longevitat de la carrera del esportista o inclús dels reglaments i normatives vigents en cada època, quan parlem d’esports de motor totes aquestes circumstàncies queden ampliades per la (vital) importància de la qualitat i prestacions del cotxe o la motocicleta de que disposa cada pilot a la hora de disputar una cursa. No sembla que ni l’Agostini, ni el Hailwood ni Nieto ni el mateix Valentino en general es puguin queixar molt de les motos de les que van disposar per aconseguir les seves històriques fites al Mundial, però això no vol dir que no hagin tingut les seves dificultats en moments concrets (l’exemple recent del Rossi amb problemes amb la moto i els pneumàtics perdent dos mundials davant Hayden i Stoner) També (com a reflexió inversa) és cert que la seva contrastada categòria els va permetre en molts moments disposar de la millor moto de la graella i potser algun aspirant amb talent que els podia fer ombra va perdre una oportunitat per no disposar d’una montura a la mateixa alçada. També hi ha un fet destacable que és que ara les temporades estan formades per més curses que abans però, per “compensar” aquesta diferència, també és cert que en el pasat era habitual disputar dues categories a la vegada cada temporada (normalment 50/80 i 125 ó 250/350 i 500) Això significa, per posar un exemple a l’hora de comparar estadístiques, que abans era més fàcil guanyar més mundials (en diferents categories) en menys temps, però ara és més senzill guanyar més curses en una mateixa cilindrada en un període determinat.
En definitiva, davant la pregunta d’aquesta entrada del blog: “Rossi. El millor de tots els temps?” és clar que no hi una resposta contundent ni definitiva. Els números, encara que ajuden, no són definitius perquè amaguen molts intangibles (diferents èpoques, diferents categories, diferents hàbits, diferents rivals, diferents motos, diferents reglaments…) però penso que l’important, parlant del Valentino, és haver pogut disfrutar (i el que ens queda…) de la seva habilitat a dalt de la motocicleta, de la seva valentia, del seu esperit de lluita quan va deixar la millor montura que tenia a Honda per l’aventura incerta de Yamaha, de les seves ganes de guanyar sempre i, per sobre de tot, de la seva simpatia i esportivitat en general. Uff, com es deu posar la Núria llegint això…:-) Dels “grans” jo només he pogut veure al Nieto i és cert que era un motociclisme molt diferent i també les cilindrades petites són altre món. I no podem oblidar al Lawson, al Spencer, al Doohan…, però potser si que és cert que, pels que encara som més o menys joves, el Valentino si que és el millor dels que hem vist amb els nostres propis ulls. I això és el més important, no?
Ostres Deivid! El teu comentari és casi més llarg que el meu post :)
Però estic molt d'acord amb tu.
Per començar, sense cap mena de dubte, la clau d'aquest mundial ha estat Laguna Seca sense cap mena de dubte. Després de 3 victòries aclaparadores de l'Stoner, el Rossi havia de pegar un cop a sobre la taula. I ho va fer, just en el circuit en el que Stoner estava més crescut.En el circuit en que abans d'iniciar-se la cursa tots resavem, fins i tot els propis mecanics del Rossi, que l'Stoner no guanyés amb 30 segons de marge( a segon x volta), el Rossi es va treure una actuació magistral, fent uns temps que no havia fet en tot el cap de setmana i va poder parar l'Stoner. Això va desconcentrar l'Stoner que es pensava que guanyaria la cursa fàcilment i va acabar pel terra, tot i que finalment va ser 2n.
Però aquella cursa li va afectar, perquè les dues següents tot i tenir millos temps va anar de nou pel terra. Errors en l'electronica de la Ducati o pressió post Laguna Seca per part del Rossi?
Us penjo un video de Laguna. Qui no hagueu vist la cursa us recomano que us la baixeu de l'emule o almenys veieu aquest fragment. Estic segura que els nostres fills ens demanaran que els hi parlem d'aquesta cursa ( l'Ariadna segur que d'aquí poc ho fa:))
http://es.youtube.com/watch?v=sfPM77TsGaA
(Nomes us puc penjar el link)
Pel que fa a quan de temps aguantarà el Rossi. Jo crec que si Yamaha fa el mateix esforç que aquest any, el contracte de dos anys del Rossi amb Yamaha pot ser fructifer perquè per una persona com el Doctor, que ja ho ha guanyat tot, la mtivació és molt important i amb rivals com ara té: Stoner, Lorenzo ( que l'any que ve ja serà el seu segon any i ja estarà un èl més calmat), Pedrosa ( que tot i que en la lluita li falta molt si li fan una bona Honda serà difícil de seguir), el Dovi que amb una Honda oficial pot ser perillós, i qui sap si el Melandri troba per fi amb la Kawasaki el camí que ha perdut. I per acabar-ho de rematar si finalment torna l'àntic rival, àlies Sete, ens espera un mundial molt motivador pel Rossi i per tant molt divertit pels espectadors. Ah, i no ens oblidem que tots duran els mateixos neumàtics, per tant més igualtat, és espectacle. No se sap encara qi s'endurà el concurs però gairebé ningú dubta que seran els Bridgestone.
Ara només ens queda treure una mica d'electrònica per tenir encara més espectacle. Però, això serà dificil perquè les marques no volen tirar enrere i va en contra de la seguretat, però tampoc la reducció de cilindrada( de 990 a 800) va millorar la seguretat perquè ara corren més a les corbes quan abans ho feien a la recta....
I per últim, estic d'acord que és molt difícil comparar èpoques diferents però jo si que m'atreviria a dir que si parlem de l'era més moderna es el millor. Podia quedar el dubte si el comparavem amb el Doohan però ara que té un mundial més i sobretot el fet que el Rossi canviés d'Honda a Yamaha , cosa que no va fer Doohan, li dóna un plus.
Moltes gràcies Deivid pels comentaris cap al Rossi ( sí que m'ha agradat sí)però crec que t'has oblidat d'una característica molt important que considero que és la clau per aconseguir guanyar mundials a tort i a dret i és que a part de ser un pilot boníssim és molt però que molt fort mentalment. Pocs pilots, per no dir cap, després de dos anys tant díficils, amb problemes amb la moto, errors propis, problemes amb els neumatics, problemes personals, aconsegueixen tornar al rendiment anterior amb un caracter diria jo renovat i encara més fort si cap.
I a part de saber fer front a les dificultats, és molt fort mentalment quan s'enfronta als seus rivals. Que li preguntin al seu arxi-rival Biaggi, o al Sete ( que després de l'avançament a Jerez 2005 ja no va aixecar cap, o a l'Stoner aquest any després de Laguna Seca ( aquest sí ha aixecat cap però es va quedar tocadet).
I per últim, també sembla ser que és un gran analista que enten la moto i sap explicar al seus mecànics com millorar-la. No és el primer cop ni serà l'ultim que el diumenge al mati en el wam-up en Jeremy Burgess( capo-tècnic) troba la solució als problemes de reglatge de la moto després de les indicacions del Rossi de dissabte fins altes hores de la matinada. sense anar més lluny a Laguna Seca, van trobar la bareta màgica en elwarm-up.
Bé, crec que no m'oblido res :P
Publica un comentari a l'entrada