Adicta a sèries 2013 - Vigents per temes (I)

Per temes (estrenada temporada al 2013 i que presumiblement continuaran al 2014), són 58 sèries de res (*, especialment recomanades):

?????, és a dir, inclassificables

(*) Black Mirror (2 Temp): Només 6 episodis de reflexió sobre el poder de la tecnologia, alguns tan propers que resulten esfereïdors. De tota manera ha tingut crítiques per tractar els temes de manera poc matisada, però a mi em va fer reflexionar molt (sobretot en la teva empremta 2.0 després de mort). Diria que és una sèrie que t’encanta o odies.

Utopia (1 Temp): Un grup de gent aleatori es converteix en guardià d’un manuscrit que conté missatges ocults. Tractament de la imatge agosarat, personatges inquietants. Podria arribar a ser un Lynch a l’anglesa (no vull ser traïdora al mestre Lynch, evidentment). 

Acció

Archer (4 Temp): Animació adulta. Un agència d’intel·ligència amb els personatges més extrems: l’agent secret perfecte si no fos perquè el perden les dones, l’espia sexi, la secretària nimfòmana, la mare de l’agent i cap de l’agència que és capaç de trair al fill... La sèrie se’n fot de les històries del James Bond amb força gràcia.

Arrow (2 Temp, última en curs): La podria posar a Ciència ficció, però aquest encaputxat basat en el còmic, el que millor sap fer és lluitar per arreglar una ciutat amb més crim per metre quadrat del que qualsevol altra podria aguantar. Ah, i hi surt el Crixus d’Spartacus (ara l’orc Azog a El Hobbit). ‎

(*) Sons of Anarchy (6 Temp, vista fins la 5a): Sèrie que recomano a dues persones i s’hi enganxen totalment. Violenta i atractiva: Harleys, bona música, i Jax. Només amb el Jax ja faríem però tots els secundaris són de luxe. Drogues, càrtels, IRA. Res no és fàcil i encara menys apartar-se de l’espiral del crim.

Ciència ficció – Fantasia

Almost human – Casi humanos (1 Temp en curs): Nova incursió de JJ Abrams, en un futur amb parelles de policies formades per humans i androids. M’agrada la subtil ironia del company androide però encara he vist massa poc i pot acabar caient de la meva llista perquè de moment hi falta trama subjacent.

Defiance (1 Temp): Imagineu una terra amb noves espècies (humanoides) tant alienígenes com creades per mutacions de contaminació terraforme. I com enmig d’això n’hi ha que intenten sobreviure. Aix, no sé m’agraden els Irathients però reconec que té poca força en les trames. Donarem oportunitat a la 2a.

Falling Skies (3 Temp): Invaïts per extraterrestres que esclavitzen els fills humans qualsevol professor d’història es pot convertir en líder de la resistència. Ara mateix potser és una sèrie que no començaria a mirar però ja hi estic molt empantanegada.

Game of Thrones (3 Temp): Sèrie basada en els llibre de George R Martin. Fantasia, sexe, cerca del poder. Està molt ben feta però jo si no hagués llegit els llibres em perdria. Això sí, l’episodi 9 de cada temporada és mític. Com a norma general no us ‘encapritxeu’ de cap personatge, us evitareu disgustos.

Marvel's Agents of SHIELD (1 Temp en curs): spinoff dels Vengadors, aquí els superherois són més d’estar per casa però hi ha molta acció. Està millorant. Aquesta la veig amb l’Ariadna.
Once Upon a Time - Érase una vez (3 Temp, última en curs): Bona manera de capgirar els contes clàssics en una alternança entre el món real i la fantasia. A mesura que han passat les temporades millora. M’encanta el personatge del capità Garfi.
Revolution (2 Temp, última en curs): Què passaria si un dia desapareix l’energia elèctrica del planeta? Després d’un inici trontollant va tenint una mica més d’intriga i acció. Muntada en base a flashbacks que mostren com les situacions extremes canvien la gent.

Història

(*) Vikings (1 Temp): En general m’agrada poc el tema històric però aquesta sèrie sobre víkings amb les seves incursions , la lluita de clans, el culte als déus i tradicions salvatges està molt ben feta. I m’agrada que hi surtin dones fortes i dures. 

Humor

(*) Louie (3 Temp): Louis CK és un monologuista americà sense pèls a la llengua. Aquí barreja un fals documental de la seva vida amb peces de monòleg. Moments realment hilarants (i molts escatològics).

Portlandia (3 Temp): Burla contínua sobre hípsters, modernos i tot un seguit de tendències que ens envolten, això sí a la ciutat de Portland. Format de sketchs interpretats per dos còmics i amb molts secundaris (gran Kyle MacLachlan fent d’alcalde). Hi ha un sketch d’spoilers a les sèries que ‘ho peta’.

Musical

Glee (4 Temp): Fenomen de masses, molts músics hi ha volgut participar. Un grup d’inadaptats creen un cor d’institut. Les cançons no només són part de l’espectacle sinó que formen part de la trama, com en els musicals. Sí, al final és una sèrie sobre adolescents (i post) però enganxa i fa visibles temes com el bullying i l’homosexualitat. Aquesta també la veig amb l’Ariadna.

Nashville (1 Temp en curs): Reconec que la música country no és el motiu per mirar la sèrie (de fet passo alguna actuació a càmera ràpida) però la història tot i simple m’agrada. El clàssic problema de les noves generacions que es mengen als que estan a dalt.

Treme (3 Temp): Si juntes el mag que va crear The Wire amb una Nova Orleans post Katrina, apareix Treme. Històries encreuades, bona música, bons actors. I a més té una trama amb personatge gastronòmic molt interessant.

Policies – Investigació criminal

Castle (6 Temp, última en curs): un escriptor d’intriga d’èxit que endollat per l’alcalde ajuda a resoldre crims a una guapa detectiu. Sèrie de la que pots veure capítols saltejats perquè són (excepte algun) de resolució en el mateix capítol però on la subtrama de relació entre els protagonistes hi aporta el toc de comèdia romàntica.

Elementary (1 Temp): Una adaptació de Sherlock, evidentment molt menys brillant que la de la BBC, però tinc devoció per JonnyLee Miller des de Hackers. Sí, la Lucy Liu és bastant pastitx però la sèrie es deixa veure bastant.

(*) Hannibal (1 Temp): Ah! La sèrie gastronòmica per excel·lència. Quin luxe de menjars prepara Hannibal, encara que els ingredients siguin de procedència dubtosa ;-). No us confongueu, és una sèrie sobre ments perverses i criminals, fins i tot macabres, però si l’heu vist m’enteneu amb el tema menjar.

(*) Luther (3 Temp): La primera temporada em va semblar sublim (menció a part d’Idris Elba que cada vegada m’agrada més; per cert, és 3 dies més jove que jo). La sèrie relata el treball policial des d’una òptica més realista, sempre fent dubtar de què és el bé. Com moltes de la BBC són pocs capítols que concentren bona feina.

(*) Sherlock (3 Temp, última just començada): Un Sherlock modern que usa les noves tecnologies però manté la ment privilegiada, i un Watson ‘hobbit’ reticent però admirat dels mètodes usats. Benedict Cumberbatch i Martin Freeman fan una parella perfecta. L’únic problema de la sèrie és que només són tres episodis per temporada i es fa molt llarg esperar fins la següent.

The Bridge (1 Temp): Basada en la nòrdica Bron, tracta aquí d’un crim comés a la frontera entre El Paso (Texas, USA) i Ciudad Juárez (Mèxic) i la relació entre els departaments policials als dos costats de la frontera. També dels negocis turbulents, de la corrupció, de les dones desaparegudes.

The Following (1 Temp): Partint d’una bona premissa, sobre un serial killer molt influït per Poe i que manipula des de la presó al policia que el va atrapar, comença a enredar-se amb la secta que el segueix fervorosament i està disposada a cometre crims per ell. Li donarem una lleugera oportunitat per veure si remunta.

(*) The Killing (3 Temp): També basada en una sèrie nòrdica, però aquí centrada en la plujosa i depressiva Seattle (diria que en cap dels 38 episodis hi ha un raig de sol). Les dues 1res temporades (que havien de ser les úniques) resolen el crim d’una noia jove on tothom sembla ser el culpable. La 3a resol una sèrie de crims múltiples.

The Listener (4 Temp, última en curs): Sèrie canadenca, per variar una mica. Tracta sobre un paramèdic que té el do de llegir ments. Aquesta habilitat el portarà a col·laborar amb la policia. Es poden veure capítols solts i cada vegada més perquè pràcticament no hi ha trama subjacent. No és gran cosa però vaig començar-la quan encara no veia massa sèries i ara ja la mantinc.

The Mentalist – El mentalista (6 Temp, última en curs): Durant 6 temporades hem seguit al Patrick, un antic fals psíquic que després de l’assassinat de la seva dona per Red John, col·labora per resoldre casos. Aquí la trama subjacent sí que és important perquè per ell el més important és atrapar Red John i capítol a capítol s’hi va acostant.

Adicta a sèries 2013 (1/3)

Pobret, com et tinc d’abandonadet. I no serà perquè no faci, escolti, vegi coses interessants. Però el temps és limitat i el poc temps lliure que em queda el tinc molt i molt dedicat a veure sèries (i algunes estones a escriure al teu germanet petit). Sí, és el meu vici actual. I al final l’hauré de tallar de soca-rel. No és només que cada dia estrenin de noves sinó que cada any tornen noves temporades de les que ja he vist.

I per acabar-ho d’adobar el Canal + (sí, jo no em baixo sèries, les miro a les plataformes digitals de pagament) estrena el Canal + Series, un canal íntegrament dedicat a les sèries. Així que el ritme és brutal. Durant 2013 he vist 70 sèries. Vaig a intentar fer-ne un petit repàs que us pugui servir si n’heu de triar alguna. Són 4 línies, però si d'alguna voleu més informació, m'ho pregunteu diractament. Ho faré en 3 entrades. Les meves recomanades (*)
Finalitzades: sèries que han acabat el 2013 i que he aguantat fins l’última temporada 

(*) An Idiot Abroad - Un idiota de viaje (3 Temp): No sé si coneixeu l’humor de Ricky Gervais (The Office versió americana, presentador dels Globus d’Or) però diguem que no és políticament correcte. Aquí se les empesca per portar Karl Pilkington (l’adorareu) per grans llocs on fer turisme però putejant-lo fins extrems insòlits. Si després de llegir l’article del Roger no la mireu, no sabeu que us perdeu. I sí, encara tinc pendent Derek.
(*) Dexter (8 Temp): Thriller i crim sobre un serial killer que alhora és l’analista de sang de la policia de Miami. Després de 7 grans temporades, la final va baixar molt i va tenir un final polèmic (quina sèrie no l’ha patit?)
Eastbound & Down - De culo y cuesta abajo (4 Temp): Comèdia salvatge, masclista amb drogues i mala bava sobre un jugador de beisbol de segona fila. Diguem que irreverent i no fàcilment recomanable per la manera de tractar les coses.
Fringe (5 Temp): Ciència ficció (o no). La millor manera de definir-la és dir que mireu 'Phineas y Pherb a través de la 2a dimensión' ‎. La història de JJ Abrams evoluciona d’un thriller paranormal una mica fluix a una complicada relació entre móns paral·lels cada vegada millor. Té per mi un dels millors capítols de la història televisiva (el 16 de la 2T). I el personatge del Walter és brillant. Per cert, com la veig amb el Pep estem encara pendents d’acabar-la. Vergonyeta.
Leverage - Las reglas del juego (5 Temp): Acció i lladres. Com en una mena de Robin Hood modern, una sèrie de lladres especialitzats s’uneixen per ajudar gent desvalguda. No li demaneu gaire cosa, però és entretinguda i sempre m’ha agradat Timothy Hutton.
Spartacus (3 Temp + 1 Temp preqüela): Acció històrica. Us encantarà si us agraden les pel·lícules de violència slow motion i el sexe gratuït, no si hi busqueu rigor històric. Va perdre el protagonista de càncer i el substitut no era tan interessant però jo no em puc resistir a els cossos musculosos (de dones també en surten, gairebé sempre en pilotes)
(*) The big C – Con C mayúscula (4 Temp): sèrie sobre el càncer en una mare de família. Amb to de tragicomèdia i un bon repartiment és una sèrie que manté molt bon nivell en tots els capítols i es fa molt agradable de veure per portar molta reflexió sobre la vida i com gaudir-la al màxim.
(*) Weeds (8 Temp): Comèdia negra sobre com una mare de família passa a ser la venedora principal de drogues d’una típica urbanització. I clar, amb tantes temporades la cosa es va enredant. També amb alts i baixos, la valoració global és positiva i el final una mica surrealista.
I sí, no parlo de Breaking Bad, perquè no l’he vist, però no patiu, aquest dissabte començo.

Cancel·lades: sèries que no han triomfat i per tant us podeu estalviar

666 Park Avenue (1 Temp): sèrie sobre un edifici ‘terrorífic’ amb John Locke i una colla d’actors ‘guapos’ només va aguantar una temporada i els 4 últims capítols que la tancaven es van estrenar abans aquí que a USA.
Enlightened – Iluminada (2 Temp): Tragicomèdia sobre una executiva que després de fer un pet a la feina tracta de refer-se des d’una postura una mica hippy. Tot i tenir moments inspirats, en alguns moments els capítols es fan pesats (i són curtets)
Smash (2 Temp): Musical sobre la posada en marxa d’un musical sobre Marilyn. Només he vist la primera temporada. Ara posaven la 2a a AXN White però he decidit que si estava cancel·lada no calia fer l’esforç.
Touch (2 Temp): Thriller sobre un nen que no es comunica amb l’exterior però que té un do amb el models numèrics. Tot i enredar-se en trames estranyes, la idea original sobre la interrelació de fets i els patrons seqüencials m’agradava força (per això suposo que m’agrada Pi‎)