El plaer de les petites coses

A mi sempre m'ha agradat allò de 'Al pot petit hi ha la bona confitura'. Serà perquè m'ho puc aplicar ben fàcilment. De fet hi ha altres frases que busquen el mateix 'Menos es más', però aquesta no me l'aplico tant quan em poso escriure, perquè faig uns posts 'més llargs que un dia sense pa'.
Veieu, ja començo a no 'anar al gra'. Així que 'manos a l'obra'
Aquest cap de setmana passat vaig viure dos minigrans experiències. Minis per l'espai que ocupen (i en un cas també la duració), grans perquè totes dues són genials.

Un dels regals de la Geni i el Ramon pels meu 40 anys va ser anar a veure una obra de teatre. Això deia el regal. Però no a un teatre qualsevol. A la Sala FlyHard. Un petit teatre a Sants-Hostafrancs.
L'obra: 'Les millors ocasions'.

La sala

Mireu, per diversos motius no vaig massa al teatre. No és que no m'agradi, però normalment si tinc una estona de lleure cultural em decanto pel cinema. Per aquesta manca de bagatge pot ser que quan hi vaig m'agradi tot (o potser és que trio/trien molt bé). Però aquesta obra és realment destacable.

Decoració del lavabo (el real)

Primer, la sala. Quan arribes et conviden a una copeta de vi blanc Gramona. Molt bé. I entres i et trobes un sala petitona. Butaques als dos costats i escena al mig. Clarament veus que estàs en un lavabo d'un lloc públic (la foto té molt mala qualitat, però us permet fer-vos una idea). S'apaguen els llums i dos actors estan pixant. Comencen els diàlegs. I es desenvolupa un thriller trepidant i angoixant alhora, amb moltes referències al moment actual.Nota al marge: Ahir vaig anar a veure 'Killing them softly', un altre thriller violent i on les converses són molt important. Moltess analogies amb l'obra de teatre. Sobretot quan parlen d'ells. Diguem-ne els que manen, la mà invisible que condemna una persona per alguna cosa que ha fet. Tanco parèntesi. Un dels grans avantatges d'aquesta sala és la possibilitat de veure totalment el magnífic treball actoral dels tres protagonistes. Els tens a un metre.
No vull dir-vos res de la sinopsi, però si us diré que en un moment de l'obra diu:- 'Si no vols pols no vagis a l'era. És que a mi m'agraden molt les frases fetes'. El meu primer paràgraf és un petit homenatge a aquesta línia de l'obra.
Per cert, estaven fins al 8 d'octubre però degut a l'èxit han prorrogat fins al 29. Correu, babaus, a veure-la!

El tercer curt

L'altre esdeveniment especial el vam trobar de casualitat a les moltes activitats que es feien al Parc de la Ciutadella per les festes de la Mercè. És la caravana de Puck Cinema, que s'autoproclama el cinema més petit del món. Després de fer una miqueta de cua, vam entrar les 8-9 persones que poden entrar per sessió, disposats a veure tres curtmetratges d'animació. Curtets, en total 8 minuts. Però que divertits. Petites joies.  
- Manolito's Dream. La podeu veure aquí. Un estrany viatge pel cos
- World record's domino: Aquest no l'he aconseguit trobar. No recordo el nom exacte.
- Log Jam: Espectacular la marxa d'aquests animals de bosc. La podeu veure aquí (vam veure el que aquí està en el primer minut)
La decoració de la caravana, preciosa. En fusta pintada de forma alegre. Em sembla que tots haguessim repetit si no fos que havia cua com de 40 minuts!

El mètode Grönholm

M'agrada estar a l'avantguarda. No hi sóc gairebé mai però això no vol dir que no m'agradi :-). M'agrada conèixer els grups punters, saber les pel·lícules que vindran, quina serà la moda de la propera temporada... I si pogués, quins seran els artistes en què val la pena invertir.
També m'agrada ser de les primeres que veu les coses. Però dijous diria que vaig ser de les últimes. Veure per primera vegada 'El mètode Grönholm' a aquestes alçades sona molt poc avantguardista :-) Com diu aquell, més val tard que mai.
Hi anava una mica amb por perquè moltes vegades quan sento moltes recomanacions i crítiques positives m'emporto decepcions. Però no va a ser així. Em va agradar moltíssim. El dia havia estat bastant complicat i no tenia el millor dels ànims. Quin canvi! Vaig riure com feia molt que no reia. El text, agut, mordaç. Exagerat, potser sí, però molt representatiu del que és la junglade la vida, i sobretot la laboral. I més ara, en època de vaques magres. Les interpretacions bordades (sí, aquí 900 representacions fan que potser ho puguin fer amb els ulls tancats, però no per això deixen de fer-ho molt bé) gràcies a uns personatges perfectament construïts. Per mí, espectacular Lluís Soler. I per cert, tot i la dificultat de fer rèpliques després d'un moment còmic (quan la gent riu i aplaudeix), felicitar-los per la facilitat de no perdre gens de diàleg.
No comentaré l'argument, però tant si heu vist l'obra com la pel·lícula (que tot i que em diuen que té un caire més dramàtic, tracta del mateix), estaríeu disposats a arribar a aquests límits per una feina? Quin és el moment més estrany que heu
viscut en una entrevista de treball? Heu fet entrevistes en comú?
Jo crec que excepte si estés desesperada no faria res estrany per aconseguir una feina, em sembla denigrant. La veritat és que he fet poques entrevistes en la meva vida, i potser el més estrany va ser quan vaig portar el cap que m'entrevistava a recollir el seu cotxe al taller (però no per això vaig conseguir la feina :-)
I recordo, el joc de rol per al Banco Popular, com una manera molt fàcil de fingir el que no ets :-)
Després d'aquest tendre moment sobre la meva vida laboral només em queda recomenar-vos l'obra (hi és fins el 13 de febrer, després va de gira) i que us serveixi per trobar feina si no en teniu, o per si n'heu de buscar en un futur (Esperem que no!!)