diumenge, 17 d’agost del 2008

'Gallina de piel'

Aquests dies no tinc internet i no tenia pensat escriure res fins tornar de vacances, però després del que va passar ahir a les 16.30 de la tarda he sentit la necessitat d'anar a un ciber per posar aquestes ratlles. Crec que ahir vaig veure un moment únic en la història del jocs olímpics: la victòria amb un nou recorddel món aturat a 9.69 per Usain Bolt als 100 metres (si no ho heu vist, busqueu el vídeo). Tot i l'exhibició i la superioritat que està demostrant des del primer dia el Michael Phelps a la piscina (i aquesta nit ja ha batut tots els records possibles), el que es va viure ahir a l'estadi olímpic és el millor que he vist mai en atletisme (i possiblement en qualsevol esport -sempre que no hi inclogui el Barça-).
La imatge és estar en un restaurant, pagant el compte i esperant la cursa... Comença com sempre malament, va recuperant i treu una avantatge espectacular, s'adona que no té rival, obre els braços, es toca el pit i creua la línia. Crido: increïble, brutal, no m'ho puc creure!!!. Miro el temps: 9.69. Però com ho ha fet? Com pot guanyar així frenant en els últims 20 metres? Quina marca podria haver fet? La superioritat d'Usain Bolt ha estat tremendament insultant però esperonats tots els rivals gairebé han baixat dels 10 segons (L'últim hagués estat bronze a Barcelona).
El títol de l'entrada no és una exageració, realment se m'ha posat la pell de gallina. I cada vegada que he vist la repetició (potser unes 10 vegades) m'ha passat el mateix. A aquest corredor no el conec en persona (del 92 ja no queda ningú) però sembla molt humil tot i el poder que demostra sobre el tartan. Espero que aquesta imatgeque dóna sigui tal qual i venci també en els 200 metres (i trenqui el rècord de Michael Johnson, que mai ha estat sant de la meva devoció) i en el relleu 4x100. I tot i que segur que l'ombra del dopatge el perseguirà, espero que només sigui això, una ombra que no corre a 9.69 els 100m.

PD: Tots els companys corredors, ho sou de llarga distància, però suposo que estareu igualment admirats.

dijous, 14 d’agost del 2008

Més participació

Avui el Lluís em demanava un premi per a les persones que més participen (crec que ho fa perquè ara encapçala el ranquing).
Vinga!!! Convido a una cerveseta i a unes braves al Tomàs al qui faci més comentaris d'aquí a finals d'any.
Aprofito aquesta entrada per tornar a desitjar bones vacances. Jo no escriuré res fins al setembre (Quan estic de vacances no tinc connexió a internet)
Espero que diumenge ens toqui el heavy de l'ONCE i no faci falta tornar a treballar... Si no és així, al setembre cantaré aquesta cançó per tal que algú em salvi :-)

dimecres, 6 d’agost del 2008

'Temazos' indies dels inicis dels 90

Llistat que m'agradaria, que entre tots els que anàvem a l'A Saco i al New York, m'ajudéssiu a completar. La llista no té ordre de preferència, només alfabètic, només són els meus records i els dels meus amics que he anat extraient dels comentaris a la meva entrada 'Revival in Summercase' i a les xerrades entre birres al Summercase. Això sí treballades gràcies a la Wikipedia i al Youtube. No he posat només les que m'agraden (tot i que es veuen el meus preferits), sinó les que ballàvem, per això trobareu a faltar algunes com menys ballables com 'To the End'. He marcat en taronja les que més em transporten a aquella època. I he posat com a límit l'any 1995 (any en què vaig acabar la facultat)

Veig que la llista ha quedat llarga i encara falten moltes coses. El Marc parlava d'una cançó amb sitar, em vénen flaixos però no la sé identificar. Alguna ajuda?

dimarts, 5 d’agost del 2008

Tancant temporades de sèries (però obrint altres)

Dijous passat vaig veure l'últim capítol de la primera temporada de Mad Men. Triomfadora en els últims Globus d'or amb els premis de millor sèrie dramàtica i millor actor, recrea el món de d'una agència de publicitat als 60, amb l'epicentre en un dels executius. No és una sèrie on hagi massa acció però té certes coses que la fan altament recomanable:
- Ambientació impecable
- Títols de crèdit molt 'hitchkonians'
- Càsting encertat, especialment en el món de les secretàries.
- Poder veure coses tant políticament incorrectes actualment com:
1. Fumar a tot arreu: no només a l'oficina, cosa que passava no fa gaire sinó a la consulta del ginecòleg!!!
2. Treballar i beure, celebrar-ho tot a la feina amb una copa de whisky a les mans, incloent les reunions per decidir una campanya
3. Menyspreu per la dona, on qualsevol secretària ha de ser objecte d'atacs pels executius
4. L'homosexualitat amagada d'un dels personatges
Potser molts que la mirin no la trobaran interessant però toca dues coses que m'encanten, el món de la publicitat i l'American way of life dels 60.

Una altra que s'ha acomiadat a casa meva és la quarta temporada de Perdidos. Després d'uns quants últims episodis bastant desconcertants (i clarament concebuts en un coffee-shop d'Amserdam), l'última part de l'últim episodi va ser clarament superior a la temporada i permet tornar a estirar la corda en un cinquena temporada.

I finalment un retorn esperadíssim, cinquena temporada de Nip/Tuck a TV3 i ara a Los Angeles...

PD: Sobretot en canals de pagament, no estaria bé fer una aturada de sèries a l'estiu? Pablo, David, hem de coordinar-no que jo no m'ho puc gravar tot!!!