Aquesta marató va començar dissabte per celebrar l'aniversari del Josep Maria. La meva primera idea va ser anar a
Can Vallès, un restaurant del qual he llegit molt bones coses i del qual també la Sònia me n'havia parlat. Pero no sóc jo l'única de Barcelona que hi vol anar a sopar, i les taules eren plenes. Així que vaig dir, anirem al Gaig, però em vaig embolicar i vaig trucar a la
Fonda Gaig. Ja tenia la reserva feta. Però en això que arriba el missatge del Barça dient que el Barça - Athletic de Bilbao es jugava dissabte a les 20.
Sí, és clar, que em podia perdre el partit però el problema de tenir uns pares més
'forofos' que jo és que ens quedàvem sense cangurs. Però tinc molt bones idees (tinc àvia encara que no ho sembli) i vaig proposar al Pep fer el sopar a les 22.30, després del futbol a
Casa Jacinto, que té l'avantatge que ens cau a meitat camí entre casa i el camp.
També feia molt de temps que hi volia anar. La veritat és que no decep, cuina tradicional, amb una carta extensa, gran qualitat dels productes, ambient rústic i amb un però. El preu. Sí, no és precisament barat, però especialment en dues coses, els postres (que no són elaborats i van costar 6 i 8€) i l'amanida amb ventresca que valia 20€, 1€ més que les boníssimes cloïsses a la planxa, gairebé tant bones com vives perquè no estan tan fetes com a la marinera i conserven un boníssim gust a mar (De fet el primer cop que les vaig provar va ser a Gijón fa un parell d'anys, ja que sempre les demano vives i aquí no s'acostumen a fer d'aquesta manera).
De segon bacallà per tots dos, el meu amb pebrots del piquillo i m
ongetes de Tolosa. Senzillament perfecte, al punt de sal i de cocció. Així que no m'importa tornar-hi però sense l'amanida i sense els postres. Una altra cosa d'agrair és l'agilitat, si vols anar ràpid vas ràpid, més que en algun lloc de menú.
Aquí veieu la taula on vam seure i on veiem l'amunt i avall dels cambrers amb els plats.
Però clar, en el títol parlava de marató, i aquí només hi ha una crònica... Però demà comença:
-
Palermo : Un lloc que després de sentir-ne tant a parlar als meus excompanys d'InfoSIR com a punt de grans jornades festives, he aconseguit que sigui el restaurant on fer precisament el seu comiat.
- Dissabte migdia:
Can Majó, lloc tradicional de la Barceloneta que encara no he tingut plaer de provar i on he quedat amb uns amics que vam conèixer en el nostre viatge de noces i amb els que sempre provem llocs nous (tot i que ara hi ha criatures i la tria també les ha de tenir en compte)
L'sprint fort és l'altra setmana:
- Dijous. Síííí. Ho he aconseguit, vaig tornar a trucar amb més dies d'anticipació i tenim taula a Can Vallès, per celebrar el sant del Pep, i perquè no, el dia del pare.
- Divendres. Sopar amb els pares de la classe de les balenes al
Love Factory Lounge, un nom una mica especial per a un restaurant però que transformant-se després en bar de cope té el seu sentit. Farem un catering de peu per socialitzar-nos més i després tenim copes a més bon preu, però...
- Dissabte. Casament al Monestir de Sant Cugat i dinar a
Mas Bonvilar, que sembla un bon lloc per celebrar-hi un banquet. Això sí, el Pep podrà beure tranquilament ja que ens hem apuntat a l'autocar. Per cert, m'he comprat una pamela perquè em feia molta il·lusió portar-ne alguna vegada. Crec que destacaré :-)
Si hem conseguit sobreviure fins aquí, faré una mini crònica que tal i com anem això s'està convertint en un blog del bon menjar.
PD: Perquè m'enrollo tant? Potser anys de treballar emplenant de literatura coses que es poden dir en dos línies però que cal explicar bé perquè tothom ho entengui i ningú s'ofengui
Conjunt complet de samarreta (3), pantalons (1), bambes i mitjons (3): Ara ja tindré unes bambes per anar a córrer (això és el propòsit a fer a partir de setembre)
25 de maig de 2009: Dos dies abans del gols d'Eto'o en la final de la Champions
PD: Aquí teniu el 'capritxet', i si alguna vegada sentiu el mateix desig, només me l'heu de demanar que us la deixaré gustosament.
