GP de Japó: Rossi campió 2008. El millor de tots els temps?

Avui estic molt contenta. No es pot estar d'altra manera, quan es veu que després de dos anys de dificultats es fa justícia i el títol retorna a qui no hauria hagut de marxar desde l'any 2006. Però, avui és un dia de felicitat, no ens posarem malenconiosos.

Avui a falta de 3 curses per la fi del campionat ( 4 si comptavem la d'avui) en Rossi tenia el primer match ball per fer-se amb el campionat. Per a això en tenia prou en fer podi si guanyava l'Stoner i sino en tenia prou en ser .

En Rossi sortia 4t i Stoner segon i així ja era matemàticament campió però els que coneixem al Rossi sabem que li agrada endur-se els mundials guanyant la cursa(en 4 dels 5 campionats de Motogp ho havia fet així) i avui ho ha tornat a fer.
La victòra ha estat relativament fàcil tot i que en sortir desde la 4a posició ha hagut de fer alguns avançaments sobretot a Stoner i Pedrosa que avui estaven forts i no ha pogut desempellegar-se d'ells fins que mancaven 10 voltes pel final. La cursa ha acabat amb aquest ordre: Rossi, Stoner, Pedrosa i Lorenzo que en les últimes voltes li ha posat díficil les coses al Pedrosa.
La celebració pel mundial ha estat més tranquila que de costum( ha signat amb un boli-càmara un casc especial davant de notari) però acompanyada d'una camiseta amb molt significat, en la que indicava en la part de davant 'Scusate il ritardo' o el que és el mateix perdoneu el retard fent alusió als 2 anys que hem hagut d'esperar per aquest mundial. I en la part de darrere de la camiseta, els ingredients per l'obtenció d'aquest mundial, en els que entre d'altres estava la seva Yamaha, el seu equip tecnic, les seves manetes...

La victòria i mundial d'avui m'ha fet reflexionar sobre el fet de si podem estar parlant del millor pilot de la història del motociclisme. Sobre això hi ha moltes opinions. I sobre el paper encara no és el pilot amb més mundials però a part de les espectaculars estadistiques que seguidament us citaré hi ha un parell o tres de coses que el col.loquen com un dels més grans de tots els temps, sinó el més gran.

Per una banda, amb el mundial d'avui es converteix en el segon pilot ( després del gran Giacomo Agostini ) capaç de recuperar la corona després de dos anys perdent-la. I per altra banda, també ha estat el tercer pilot després d'Agostini i Lawson capaç de guanyar un mundial amb dues marques de motos diferents. Per molts això va ser el punt d'inflexió a la seva carrera, que el va fer passar de ser un boníssim pilot a un grandíssim pilot, en deixar, després d'haver guanyat 3 títols mundials sense rival, la poderosissíma Honda per anar a la Yamaha d'aquell moment que es trobava en una molt delicada situació. M'incloc entre els que pensen això.

I si el mundial del 2004, va ser especial per aquest canvi el d'avui també ho ha estat perquè a part del fet de recuperar la corona després de 2 anys també ha demostrat que va prendre la decisió correcta en deixar Michelin i anar-se'n a Bridgestone.

Però,hi ha una cosa que el diferència del reste i que és l'únic qui ho ha fet. I és que els mundials que ha guanyat han estat en les categories de 125 cc, 250 cc, 500 cc (antiga classe reina de 2 temps) i l'actual classe reina o també dita de MotoGP( de 4 temps) que ha evolucionat desde els 990 cc als 800 cc actuals.

Us deixo un petit resum de les seves estratosfèriques estadístiques:

* Amb el d'avui té 8 títols mundials en el còmput global de categories, només superats pels 15 d'Agostini, els 13 de Nieto i els 9 de Hailwood i Ubbiali.
* Pel que fa a la categoria reina són 6, superat només en aquest cas pels 8 d'Agostini.
* Es el primer pilot pel que fa a número de victòries a la categoria reina. Concretament, 70. Recordem que en fa dues va superar el récord d'Agostini que era de 68.
* 207 curses disputades. És a dir, des de el seu primer GP el 31/03/1996, no s'ha perdut cap prova.
* 96 victòries absolutes, superat només per les 123 d'Agostini. El que suposa curiosament un 46% de victòries. És a dir, gairebé la meitat de vegades que ha corregut ha guanyat la cursa.
* 140 pòdiums, és a dir, 67.6% de les curses ha acabat a alguns dels calaixos del podi.
* 49 poles position.
* 76 voltes ràpides de cursa.
* 22 vegades ha conseguit en un mateix GP la pole, la volta ràpida i la victòria.
* 131 cops ha sortit des de la primera linia de la graella de sortida.
* 31 són els circuits en els que ha corregut i ha guanyat. Només en 5: Eastern Creek, Johor, Jarama, A1-Rin i Istambul no ho ha fet. En els tres primers només ha corregut un cop.
* Vencedor de les 8 Hores de Suzuka l'any 2001.Hi ha participat en dues ocasions (2000, 2001)

No sé que en pensareu després d'això. Certament, és difícil de dir, sobre el paper sembla que l'Agostini encara està un pas per davant d'ell ja que encara té dos campionats més en la categoria reina ( el reste de mundials van ser en la categoria de 350 cc) i 122 victòries en el còmput global ( però cal recordar que abans es solia córrer en dos categories el mateix any i que durant anys la superioritat de la MVAgusta va deixar sense rival a Agostini, però això no seria molt vàlid com a justificant ja que el Rossi també va tenir els seus anys daurats a Honda.
Per altra banda, Nieto va ser molt gran aconseguint 13 mundials però aquests mundials van ser en les categories petites i això el col.locaria doncs un esglaó per sota i més ara que ja l'ha superat en victòries.
Altres opinen que en Hailwood podria tractar-se també del més gran ja que va aconseguir 9 mundials en tan sols 8 anys i es va retirar quan es trobava en el moment més alt de la seva carrera.

Però per molts el que ha aconseguit en Valentino Rossi pel mundial de motociclisme, en exportar aquest esport fins a l'últim racó del món gràcies al seu caràcter extrovertit ( i gràcies a les seves estadístiques també és clar)i en donar sempre el màxim de sí en cadascuna de les curses que disputa el col.loquen com el millor pilot de tots els temps. En això hi juga un paper molt important també el fet que en tractar-se d'un pilot agressiu ( sempre dins de la legalitat)dóna un gran espectacle amb els seus avançaments( mireu Laguna Seca 2008), frenades ( mireu Catalunya 2007-2008), remontades històriques ( mireu Assen 2007), actuacions estelars sota la pluja( ex. Xina 2005, Indianapolis 2008)....

Al cap i a la fi, encara ens queda Rossi per dies, i l'esperit d'inconformisme i motivació que el caracteritza el pot portar a batre aquestes poques estadístiques que li queden. Proper objectiu 2009: 9è mundial per igualar en Hailwood. I per això demà mateix es posa a entrenar ja en el prototip de moto de l'any que ve.

Bé, que en penseu vosaltres sobre aquesta reflexió? Com heu viscut la victòria d'avui? Jo amb molta son :) però amb molta felicitat.

9a Cursa 2008: GP Holanda

Aquest cap de setmana només vaig poder veure les últimes 5 voltes de la cursa de 125cc. Tot una llàstima perquè crec sincerament que actualment és casi una categoria més interessant que MotoGp. Les raons per les que segueixo MotoGp són per una banda perquè sempre tinc fe que arribarà la cursa interessant( i algun cop arriba gràcies a Déu) i l’altre pel motiu que suposo que ja deveu estar pensant i és que en ella hi córrer el Rossi . Però bé, quan no hi sigui la veuré igualment perquè al fi i al cap és la categoria reina, tot i que de vegades en ensopiment no la guanyi cap altra categoria. Esperarem que hi hagi un canvi de reglamentació que permeti millorar en aquest aspecte. Igual que va empitjorar quan van passar de 990 cc a 800cc , espero que ben aviat facin alguna modificació a la categoria que permeti millorar l’espectacle.

125 cc: Talmacsi es retroba amb la victòria

Pel que fa al que no vaig poder veure us faré una petita síntesis a través del que he llegit. El Bradley Smith va arrancar com una bala però l’aparició de la pluja quan faltaven 13 voltes li va arruinar la cursa. En la represa de la cursa la van retallar a 5 voltes.I en tractar-se d’una mini cursa força més boja amb moltíssims pilots junts fins a l’última volta no va afavorir al Smith.I en aquesta bogeria qui en van treure millor tallada van ser els pilots més experimentats que van esperar a veure que feien els altres per poder actuar després ells. El més perjudicat va ser un Tito Rabat que entrant a la última volta en primera posició i aguantant-la fins a poques corbes pel final, va cometre una errada intentant tapar espais que el van adelantar 5 pilots de manera que finalment va arribar 6è. D’això se’n va aprofitar el campió mundial del 2007, Talmacsi que encara no havia guanyat cap cursa aquest any, el Joan Olivé (2n) i el Simoni Corsi (3r).

Pel que fa a un dels protagonistes de la setmana passada, en Marc Màrquez que anava en 6ª posició en la volta 13ª no va poder reprendre la 2ª cursa ja que en caure en la volta 13 quan van aturar la cursa enlloc d’arribar al pitlane amb la moto ho va fer caminant. Errors de principiant…Ara segur que ja se sabrà aquesta regla pel pròxim cop.

Per últim dir, que com ja us vaig comentar al GP de Gran Bretanya el Pol Espargaró no va poder correr a Holanda perquè s’està recuperant de la seva rotura de clavícula.

Així que el mundial de 125 ara està així :
1.Mike Di Meglio: 141 pts
2.Simone Corsi: 125 pts
3.Joan Olivé: 94 pts
4.Gabor Talmacsi: 93 pts
5.Nico Terol: 82 pts
6.Stefan Bradl: 81 pts
7. Pol Espargaró: 75 pts
8.Bradley Smith: 66 pts
9.Sergio Gadea:62 pts

250: Alvaro Bautista aconsegueix una merescuda victòria en una cursa en sec i mullat

La cursa de 250 cc va tenir un parell de moments clau. I el primer d’ells va ser en la sortida. El Bautista arrancava amb la pole però va fer una molt mala sortida i va ser tocat per algun pilot de manera que es va col.locar en 10è lloc. Paral.lelament el Simoncelli que sortia tercer però que havia arribat a final de recta primer va ser avançat per Luthi però en la maniobra va tocar al Simoncelli de manera que hauria de sortir-se una mica per la pista i l’avançarien molts pilots i es quedaria just davant del Bautista. En aquesta primera volta boja el Bautista recuperaria un parell de posicions i en canvi el Simoncelli en perdria tres més passant per linia de meta en 12ª posició el qual li condemnaria ja la cursa.

El Luthi va anar al capdavant de la cursa al llarg de gran part de la cursa però el Bautista anava fent una magnífica remontada fins que quan faltaven 11 voltes pel final es va posar a roda seva i no va trigar res en superar-lo ja que tenia un ritme clarament superior. I quan ja semblava que l’Alvaro tenia la victòria sota les mans va aparèixer la pluja, la qual li va fer reduir el ritme i amb això va provocar que el Luthi s’hi tornés a aproximar i fins i tot avançar. Però, només van caure 4 gotes i quan la pista va començar a tornar-se a secar el Bautista va tornar a incrementar el ritme per aconseguir una victòria molt esperada per ell després de tots els patiments soferts en aquest inici de temporada.

Pel que fa al Simoncelli també va fer una magnífica remontada per arribar al final pujar al podi en tercera posició i retallant-li punts al líder del mundial, Mika Kallio, que va ser 7è i ara ja és només un punt el que separa els dos pilots.

Pel que fa a la 4ª i 5ª plaça se la van repartir resectivament el Debón i el Barberá que van tenir una lluita bastant aferrissada amb un parell de sortides de pista tant un com l’altre.

Pel que fa al Pasini, una caiguda no li va permetre acabar la cursa.

De manera que el mundial de 250 cc ara va així:
1.Kallio: 140 pts
2.Simoncelli: 139 pts
3.Debón: 114 pts
4.Bautista: 102 pts
5.Pasini: 98 pts
6.Barberá: 93 pts

MotoGp: Pedrosa recupera el liderat del mundial però Stoner fa por

Cal que faci crònica d’aquest GP? Es molt dur però ho intentaré…

Al llarg del cap de setmana, l’Stoner com ja va fer a Gran Bretanya va dominar tots els entrenaments i aquest cop amb una superioritat molt més aclaparadora. Al segon classificat en entrenaments que era el Rossi li va arribar a treure amb neumàtics de cursa 0,7 segons( això a Motogp és una barbaritat!). I si al Rossi li treia això a la resta de pilots els hi treia mínim 1 segon i al seu company d’equip mínim 2 segons…(però això es un cas a part que no entendrem mai) En fi, no sé que han trobat a Ducati com a millora però l’Stoner s’hi trobo més a gust si és possible que l’any passat i si la resta d’equips no treuen una evolució en breu patiran i molt.

Pel que fa als entrenaments classificatoris les diferències no van ser tant abismals, ja que l’Stoner ja havia arribat al límit de les seves possibilitats i amb el neumatic de classificació no va millorrar tant com el reste de pilots, ja que el mateix Rossi o el Dani Pedrosa per moments li van treure la pole però finalment amb l’ultim neumàtic de classificació l’Stoner es va asegurar la pole amb una diferencia infima sobre el Pedrosa i el Rossi.

La cursa semblava ja cantada abans de començar. L’Stoner s’escaparia i la segona plaça se la repartirien el Rossi i el Pedrosa. La cursa va arrencar amb una bona sortida del Pedrosa que es va col.locar primer seguit de l’Stoner i el Rossi un cop més no va fer una sortida brillant i va perdre 3 posicions col.locant-se 6è,però el veritable error no trigaria en arribar. En la primera corba a esquerres va donar massa canya a un neumàtic encara fred i se li anar de darrere caient-se i arruinant les seves possibilitats a la Catedral, així com les del Randy de Puniet que se’l va endur per davant.

En un gest de coratge el Rossi va aixecar la moto i va reincorporar-se a la pista amb una dierència de 40 segons respecte el primer i 20 segons sobre l’ultim (Melandri) en busca d’uns puntets que poden ser fonamentals de cara el final de temporada.

Per davant l’Stoner no va trigar en avançar al Pedrosa i enfilar-se cap a una victòria incontestable amb un marge sobre el Pedrosa de 9 segons. La cursa va ser de les més ensopides que he vist en els últims temps. Va ser-ho tant que els càmares no sabien on enfocar i de fet l’aspecte més interessant va ser veure quanta estona trigaria el Rossi en ventilar-se al Melandri i a l’Elias als quals els hi treia uns 2 segons per volta. Si el més interessant està en la lluita per la última posició ‘apaga y vámonos’. Bé, al final després d’aquest avançaments i gràcies a caigudes i pilots no presents en cursa per lesió (Hopkins i Capirossi) el Rossi va aconseguir 5 puntets.

Fins i tot, ni el Lorenzo que ens té acostumats a fer avançaments va fer gran cosa en aquesta cursa. Sortia desde la 7ª posició i només va acabar 6è.

Destacar que el Hayden que s’havia trobat molt còmode durant tot el cap de setmana amb el nou motor de vàlvules neumàtiques ( el Pedrosa encara porta el motor de motlles) i que estava a punt de conseguir el primer podi de la temporada es va quedar sense gasolina just en entrar en linia de meta i va ser avançat per l’Edwards.Sembla ser doncs que encara han de fer alguna prova en quant al consum d’aquest nou motor.

Per últim, m’agradaria dir-vos que el Rossi va demanar disculpes al De Puniet per haver-lo fet anar al terra, el qual sempre és un bon gest i és bo que se sapiga.

Bé, doncs el mundial canvia d’amo i el Pedrosa es posa al cap davant:
1.Pedrosa: 171 pts
2.Rossi: 167 pts
3.Stoner: 142 pts
4.Lorenzo:114 pts
5.Edwards: 98 pts
6.Dovisiozo:79 pts
7.Hayden:70 pts

Per últim, m’agradaria recordar vells temps( no cal anar gaire lluny, al 2006) en els que les curses no eren ensopides i podien arribar 4 pilots amb possibilitats de guanyar fins la última volta i com el pròxim GP va a Alemanya us posaré un video de les dues últimes voltes d’Alemanya 2006, en la que el Rossi ens va demostrar que a part de guanyar atacant ( va remontar desde la 10 plaça) també es pot fer defensant la posició.
Si us plau, mireu atentament la última volta com el Rossi li tanca tots els forats al Melandri (per cert, a part de que servirà als fans del Rossi per pujar-los-hi la moral, deixo també aquest video com petit homenatge al Melandri, que es un gran pilot però ara està passant per un gran mal moment)

8ª Cursa 2008: GP Gran Bretanya

125cc: Scott Redding fa història:

La cursa de 125 cc va ser molt emotiva. El podi va estar coronat per dos noiets de 15 anys. Sí, sí, de 15 anys. I com a Gran Bretanya són molts estrictes amb l’alcohol i no tenien encara els 16 anys no els van deixar obrir l’ampolla de cava. Em va semblar massa estricte, ja que era el seu dia de glòria. Però això va ser al final de la cursa, anem primer pel que va succeïr al llarg d’ella.

La cursa va arrencar amb un Andrea Iannone molt fort i es va distanciar del reste Aquest xicot, des de que va guanyar sota la pluja a Xina, està intentant demostrar que allò no va ser flor d’un dia i que ho pot fer bé, no només en condicions de mullat.

Darrere d’ell el van seguir l’Scott Redding, el Simoni Corsi, el Sergio Gadea i el Marc Márquez. Però a mesura que van passar les voltes el Redding va començar a aproximar-se al Iannone i a distanciar-se del Marc Márquez i el Gadea, els quals a la vegada s’havien ja desempellegat del Simoni Corsi. Però, per darrere, faltava arribar un impressionant Mike di Meglio, que fent vàlua del seu actual lideratge del mundial va arribar fins ells sortint de la 21ª posició!.
A 6 voltes del final quan el Redding ja estava enganxat al Iannone , aquest últim va caure en una corba molt ràpida i allà es va acabar la cursa per ell. En aquest moment, les grades de Donington van començar a rugir. El seu pilot local, l’Scott Redding, es posava primer amb una diferència ja bastant irrecuperable pels perseguidors. Aconseguint així fer història per partida doble, per una banda, es convertia en el primer pilot britànic que guanyava a Donington en tota la història d’aquest circuit i per altra banda, es convertia en el pilot més jove en guanyar un gran premi amb 15 anys, 5 mesos i 18 dies. Però no seria l’únic en fer història, el Marc Màrquez que amb la caiguda de Iannone es feia amb la tercera plaça, no s’ho va pensar dos cops i va avançar al Mike di Meglio tot i les recomanacions que li feien des del box de mantenir-se darrere però el Di Meglio li va tornar l’avançament i al final es va haver de conformar amb la tercera plaça, que el convertia en el pilot espanyol més jove en pujar en un podi, amb 15 anys, 4 mesos i 5 dies, arrebatant-li el rècord al Dani Pedrosa.

Per últim, només destacar que el Talmacsi no va puntuar i el Pol Espargueró no va poder correr en trencar-se la clavícula ens els entrenaments i també seria baixa a Assen. Esperem que es recuperi aviat!
De manera, que el mundial a 125 després d’aquesta cursa estava així:
1.Mike di Meglio 132 punts
2. Simoni Corsi: 109 punts
3.Stefan Bradl: 77 punts
4.Nico Terol: 75 punts
5.Pol Espargaró: 75 punts

Us penjo una foto perquè conegueu aquestes futures promeses:

Scott Redding, número 45:








Marc Márquez, número 93:

Fixeu-vos en la complexió del Marc Márquez, medeix 1,50 cm i necessita un llast d’uns 10kg per poder cumplir amb el pes mínim obligatori que forma el conjunt pilot+màquina. Em sembla un Pedrosa petit així vestidet també de HRC. Però sembla ser que els metges li han dit que creixerà més que el de Castellar del Vallès (entre 1,70-1,75 cm)

250cc: Mika Kallio aconsegueix la tercera victòria de l’any

La cursa de 250 cc va ser un cop més una lluita entre el Bautista i el Simoncelli. El primer sortia des de la Pole però no va sortir gaire bé però qui sí ho va fer bé va ser el Simoncelli que es va posar en primera plaça.Pero l’Alvaro aviat va posar-se a roda del italià i cap a meitat de cursa es va posar davant d’aquest. En veure que cap dels dos es podia escapar es van resignar a rodar junts i jugar-s’ho tot al final. Pel que fa al Kallio, que sortia des de la quarta fila de graella va anar recuperant places fins que va arribar fins ells, i aleshores com pilot fred que és va esperar la seva oportunitat. A l’última corba d’entrada a meta de la penúltima volta el Simoncelli va fer un avançament agressiu sobre Bautista de manera que va entrar massa colat deixant la porta oberta al Kallio que va avançar d’una sola atacada al Bautista i al Simoncelli sense gaires dificultats.

Així que el mundial després de Donington anava així :
1.Kallio:131 pts; 2.Simoncelli: 123 pts; 3.Debon: 101 pts; 4.Pasini: 98 pts; 5.Barberà:82 pts;6. Aoyama:80 pts;7.Bautista:77 pts;

L’acció del Simoncelli va enfurismar al Bautista i va provocar també que direcció de cursa es revisés l’acció. El Simoncelli podia ser sancionat ja que ja li havien donat un cop d’atenció amenaçant-lo que a la pròxima acció perillosa el sancionarien. Pels qui no ho hagueu vist, al GP de Mugello el Simoncelli va realitzar un canvi de trajectoria en plena recta de meta per evitar que el Barberà s’aprofités de l’aspiració, amb tanta mala sort que la moto del Simoncelli va tocar la maneta del fre del Barberà i aquest va sortir catapultat. Per sort, no va passar res, però tot i que es tracta d’una maniobra que molts pilots usen, aquell canvi va ser massa brusc. Per això, van avisar al Simoncelli.

Doncs bé, finalment direcció de cursa ha pres una decisió al respecte i no van sancionar al Simoncelli perquè van considerar que l’acció sobre el Bautista a Donington es tractava simplement d’una acció de cursa més (agressiva però no perillosa).Però per calmar una mica els ànims han decidit prohibir els canvis bruscos de direcció en plena recta. Crec que és correcta aquesta decisió, és on realment crec que es poden generar situacions perilloses. Que en penseu?

MotoGP: El retorn d’Stoner

Al llarg del cap de setmana es va veure com la millora en l’electrònica de la Ducati de l’Stoner que havien provat en el test post GP de Barcelona funcionava de meravella. Va dominar en totes les sessions excepte en una, que com era en pluja els hi va donar peixet perquè finalment en la qualifying que també va ser sota una intensa pluja també va dominar. De manera que per la cursa sortia en primera posició seguit d’un Rossi que era la seva primera prova de foc en sessió classificatòria amb els neumàtics de pluja Bridgestone i un Vermeulen que és un mag de l’aigua.El Pedrosa que per tots és conegut la seva poca simpatia per la pluja va classificar-se 9è i el Lorenzo que encara estava buscant trobar la confiança després de la caiguda de Montmeló i que tampoc és gaire amant de l’aigua va classificar-se 17è i penúltim.
La cursa va començar amb una bona sortida de l’Stoner i del Rossi que van mantenir les seves posicions. Per darrere, el Pedrosa feia un cop més una molt bona sortida i recuperava 3 llocs col.locant-se 6è, igual que el Lorenzo que també en recuperava 6 tenint en compte la caiguda del pobre Toseland que queia en la primera corba davant de tota la seva afició. Però va fer una bonica acció aixecant de nou la seva moto i tornant en pista perquè almenys els aficionats anglesos poguessin veure’l correr (no va recuperar cap plaça i va acabar últim).
El Pedrosa no va tardar gaire en avançar al Hayden que era 4t( ja havia avançat al Vermeulen que era 5è en la primera volta). En canvi, li va costar més a un molt bon frenador com és el Dovizioso que anava en 3r lloc i que de fet li va tornar un cop l’avançament.
Però finalment el Pedrosa va arribar fins el Rossi, mentre l’Stoner ja anava augmentant la seva distància sobre el Rossi sense que aquest pogués aturar-lo. Podríem dir que aquesta va ser una de les parts més entretingudes de la cursa, ja que per fi vam veure un mini duel entre el Rossi i el Pedrosa després de dos anys, i és que tots dos es van avançar un parell de vegades.Però va ser massa curt, perquè al segon avançament el Rossi ja va matenir a ratlla al català i va treure’n un petit avantatge que es va mantenir fins al final de la cursa.
L’altra part que també va estar bé, van ser els avançaments de Lorenzo que va arribar fins la 6ª posició.
Així que finalment victòria avorrida de l’Stoner amb un marge de 5,8 segons sobre el Rossi i 3r Pedrosa seguit del Colin Edwards(4t) i el Dovizioso(5e), mentre el Hayden se’n va anar enrere i va acabar 7è.
A destacar que el Ben Spies, va remplaçar a Capirossi que es va lesionar la mà a Montmeló i va aconseguir els seus 2 primers puntets al mundial.
Per últim comentar que el Melandri que va acabar 17è, ho va fer a 1 minut 30 segons de l’Stoner, el seu company d’equip, i va estar a punt de ser doblat per aquest.Em fa molta pena però la seva vida a Ducati crec que està a punt d’acabar-se( i crec que serà el millor per ell en realitat, perquè això només el pot estar matant psicològicament)
El mundial després de Donington anava així:
1.Rossi:162 pts; 2.Pedrosa:151 pts; 3.Stoner:117 pts; 4.Lorenzo: 104 pts

Aclariments sobre motos

La dels posts de les motos no sóc jo... Que conec els que corren però no tinc nivell. Aquí col·labora la meva germana Núria, que també s'ha ofert voluntària per fer un resum dels "Encierros".

Porra Mundial Motociclisme 2008

Després d'aquest rotllo que us he escrit he pensat que podriem fer una porra pel mundial 2008.

Proposo per les tres categories però si només us veieu capaços en la MotoGp no passa res. Tot i que les inferiors és una loteria així que és més divertit.

125 cc: 1.Simone Corsi
2.Mike di Meglio
3.Pol Espargaró
M'he llençat a la piscina amb el Pol però crec que pot quedar constantment davant del Talmacsi a partir d'ara.

250 cc: 1.Marco Simoncelli (és una aposta molt arriscada, però m'agrada com pilota i últimament està molt fort)
2.Mika Kallio (la constancia de les primeres curses sembla que l'ha perdut una mica)
3.Álvaro Bautista( ho tindrà molt difícil però encara hi pot arribar. El campionat el veig pràcticament impossible però la tercera plaça és possible.)

MotoGP: 1.Valentino Rossi ( algú tenia dubtes de per qui apostaria?)
2.Dani Pedrosa
3.Casey Stoner ( aposto perquè el Stoner acabarà davant del Lorenzo perquè aquest encara pot cometre alguna errada més de rookie i ja estan casi als mateixos punts.
4.Jorge Lorenzo

Que en penseu vosaltres?

Mundial de Motociclisme 2008-Resum 3a Part

6a Cursa 2008: GP Itàlia: Arribàvem a Mugello amb un clar favorit. De qui estavem parlant? Sí, ho heu adivinat. Del Valentino Rossi. No només per les dues victòries consecutives anteriors, sino perquè Mugello és territori Rossi. Des de que la categoria reina és Motogp, és a dir, desde l’any 2002 ningú a part del Rossi havia guanyat a Mugello. Però, aconseguiria el Rossi fer-ho amb els neumàtics Bridgestone(encara no havien aconseguit cap victòria aquí)?

El cap de setmana també igual que a Le Mans va ser bastant inestable meteorològicament parlant. Divendres els entrenaments van estar passats per aigua i per tant els pilots només van tenir dissabte per configurar la moto al seu gust.Pel que fa a la sessió classificatòria el Rossi va aconseguir amb una volta magistral la seva primer pole de la temporada i la primera amb neumàtics Bridgestone. Segon va ser Pedrosa , tercer Capirossi, que es va aprofitar de la roda del seu amic Rossi en la seva millor volta de classificació (en cursa després es va comprovar que no tenia suficient ritme) i 4t Stoner. En Lorenzo que va arrossegar problemes de posada a punt de la moto tot el cap de setmana sortiria en la seva pitjor posició de sortida de la temporada(7è lloc)

La cursa va començar amb una gran sortida del Pedrosa que va aconseguir arribar a final de recta primer davant de la Ducati de l’Stoner. El Rossi, un cop més va perdre alguna posició en la sortida (no seria ell si sortís bé ) i va arribar a final de recta 4t darrere de Capirossi. El Hayden que anava darrere del Rossi li va fer un avançament espectacular, que no crec que li sentés molt bé que li fés just davant dels seus fans perquè a la següent corba ja li va tornar. Abans de que s’acabés la primera volta avançava també al Capirossi. En el nou pas per la recta l’Stoner aprofitava el poder de la seva Ducati per avançar al Pedrosa. Al cap d’un parell de voltes el Rossi avançava al Pedrosa trobant un lloc on només ell sap trobar i al mateix temps el Lorenzo anava escalant posicions fent honor al seu nickname i fent-li un “Por fuera” al Hayden bastant espectacular i ja era 6è darrere del Dovizioso. En les següents voltes el Rossi avançaria a l’Stoner a una de les corbes en baixada i es col.locaria en primera plaça i ja no la perdria. Poques voltes després, el Lorenzo es precpitaria intentant avançar a Dovizioso i cauria sumant el seu primer zero de la temporada.
La cursa a partir de llavors seria un pèl avorrida perquè el Rossi no va tenir rival i tampoc va haver una lluita entre la segona i tercera plaça. La única emocio va venir de la mà de l’altre rookie de la categoria, l’ Alex de Angelis, que venint del 14e lloc en el primer pas per meta va arribar a posar en perill la 3ª plaça del Dani Pedrosa perquè aquest ja es trobava en greus problemes de neumàtics.

Així doncs victòria incontestable del Rossi i 7ª victòria consecutiva a Mugello i 9ª de la seva carrera esportiva( una en 125 cc i una altra en 250 cc) acompanyat al podi per l’Stoner i el Pedrosa.

Així en el mundial el Rossi es consolidava com a líder amb 122 punts, segon Pedrosa amb 110 punts, tercer Lorenzo amb 94 punts i quart Stoner amb 76 punts.

No he trobat cap video en el que us pugui ensenyar el casc que va estrenar el Rossi. Es tractava d’na foto seva amb cara de velocitat i emoció i amb això volia demostrar als seus fans com es sentia de bé corrent a casa. Personalment, no m’agradava gaire perquè feia realment la sensació de que no portés casc i feia una mica de por però a la meva germana li va fer molta gràcia i a l’Ariadna també, j eje.

7a Cursa 2008: GP Catalunya: I per fi arribavem a Montmeló i una servidora podria veure la cursa en directe. Divendres per obligacions laborals no podia anar als entrenaments i em perdia una jornada molt accidentada.El Lorenzo es queia en la última corba de l’estadi que l’obligava a traslladar-lo a la Dexeus de Barcelona on se li diagnosticava una petita conmoció cerebral que l’obligava a estar en repós 48 hores i en conseqüencia es perdia la cursa del diumenge. A més, una ferida a la mà dreta el va obligar a passar pel quiròfan per realizar-li un petit empelt.
Per aquest cap de setmana el Rossi estrenava equipació. Pels qui no ho sabeu com a bon italià que és li agrada molt el calcio i aprofitant que començava l’Eurocopa va vestir la seva Yamaha com si fos una camiseta de la selecció italiana.Així també duia pintat el seu mono amb l’equipació completa(camiseta i pantalons) i el casc era una pilota de futbol. Personalment el disseny de la moto em va encantar perquè li donava un aire retro molt bonic, però el que es trobava a faltar era el groc en el seu 46 que facilita molt la vista quan l’has de buscar entre un grup de pilots.
Dissabte els entrenaments matinals van acabar una mica abans perquè va aparèixer la pluja (no entenc com vaig acabar cremant-me aquell dia…) i en els de classificació el Rossi va mostrar molts problemes de posada a punt sobretot pel que fa al neumàtic de classificació. I només va aconseguir la 9a plaça. Així que ens tocava patir i remontar de cara el diumenge. La pole se la va endur l’Stoner seguit a unes mil.lèsimes pel Dani Pedrosa i en tercer lloc un resorgit Hayden.

El diumenge el temps ens va donar una treva i no va ploure i ja només ens quedava disfrutar d’una magnífica cursa. Aquest cop no us l’explicaré. Només us diré que el Pedrosa va fer una magnífica sortida i va marcar un ritme endimoniat en les primeres voltes i ja ningú el va poder seguir. Realment, va fer una gran cursa però per molt que m’hi esforci no aconseguirà atreure’m mai aquesta manera que té de guanyar: surtir bé, imposar el ritme i marxar. Per mi i per la major part dels assistents diumenge pasta a Montmeló la salsa de la cursa la va posar el Rossi amb la gran remontada que va fer desde la 9a plaça. Vaig tenr el plaer de veure la major part dels avançaments en directe ( estava final de recta) i és espectacular. El que li va fer al Hayden no té preu. Llàstima que quan va arribar a la segona plaça el Pedrosa ja estava a 8 segons i mantenint els temps.També em va agradar molt l’estratègia que va adoptar amb l’Stoner al veure que no se’n podia desempellegar, de posar-se darrere seu per estudiar-lo i provar-ho a dues voltes pel final.

El mundial doncs ara s’ajusta una mica entre el Rossi i el Pedrosa. El Rossi té 142 punts pels 135 del Pedrosa i sembla que s’escapen una mica del Lorenzo (94 punts) i el Stoner (92 punts)

Us deixo un vídeo de la remontada. Fixeu-vos en l’avançament al Hayden i també en el minut del video que va del 3:40 al 3:50 en que avança en dos corves al Dovizioso i a l’Stoner. Com canta la Tina Turner al vídeo: You’re simple the best.

Mundial de Motociclisme 2008-Resum 2a Part

Arribavem a la 4ª cursa de la temporada i el primer classificat era Jorge Lorenzo empatat a punts amb el Dani Pedrosa (61 punts), tercer el Rossi amb 47 punts i 4t l’Stoner amb 40 punts.

4a Cursa 2008: GP Xina: Amb el Gran Premi de Xina arribava la prova de foc pel Rossi. A priori, el circuit havia d’afavorir els Bridgestone o si més no, no complicar-li les coses com li havia passat en dues de les tres primeres curses. Ell sabia que si en aquesta cursa fallava li cauria una pluja insoportable de crítiques, per una banda, pel seu canvi a Bridgestone i per altra, perquè es tractava de la seva major sequera de victòries des de la seva primera victòria a la categoria reina l’any 2000 (7 curses sense guanyar). De manera, que va arribar a Xina amb la plena determinació de guanyar. I ja des dels primers entrenaments de divendres no va deixar respirar a cap dels seus rivals. En aquests primers entrenaments el Lorenzo patia una caiguda en la que es fracturava els dos tormells. Però un cop més, es feia patent que aquests xicots són de goma i aconseguia clasificar-se en 4t lloc als classifactoris per poder disputar la cursa de diumenge. La Pole se la va endur el Colin Edwards i el Rossi aconseguia la seva millor posició de graella de sortida des d’inici de temporada (2ª posició).seguit del Stoner i el Pedrosa.
La cursa disputada en unes condicions d’asfalt humit per la pluja caiguda durant el matí es va convertir en poques voltes en una escapada del Rossi i el Pedrosa amb un Stoner corrent en solitari a la tercera plaça (com feia l’any passat però no en el primer lloc sinó en el tercer). Al Lorenzo li va costar agafar el ritme amb un inici una mica decebedor pel que ens tenia acostumats (era 8è en les primeres voltes) però poc a poc va anar agafant confiança i oblidant-se del dolor fins a acabar en un magnífic 4t lloc.
La lluita per la primera plaça gairebé no va existir ja que el Rossi va mantenir-ho controlat tota l’estona i el Pedrosa es va limitar a estar darrere sense intentar cap avançament. D’aquesta manera el Rossi aconseguia l’esperada victoria, la número 89 de la seva carrera esportiva i per tant a tant sols a una d’igualar el rècord de l’Angel Nieto.

Així en la classificació del mundial hi havia un nou canvi de lider, amb Pedrosa primer amb 7 punts d’avantatge sobre el Lorenzo, 9 sobre el Rossi i 25 sobre l’Stoner.

5a Cursa 2008: GP França: Com gairebé sempre a Le Mans el cap de setmana prometia ser una mica inestable meteorològicament parlant.
Divendres i dissabte els entrenaments es van correr en sec però les previsions per la cursa de diumenge eren de pluja. Al llarg dels dos primers dies d’entrenaments el que vam poder constatar va ser que el Lorenzo per molt que s’esforcés en dir que havia pujat a la categoria per aprendre a dur una MotoGP, en realitat amagava les seves ganes de guanyar aquest mundial igual que tots els altres. I aquesta fogositat el va fer patir molt en tots els entrenaments, amb moltes sortides de pista, inclosa una en forma de motocross per la gespa de Le Mans. Al llarg dels entrenaments qui va mantenir un molt bon ritme de cursa va ser el Colin Edwards, que per primer cop semblava que podria lluitar per la victoria. Estava tant confiat que ja el divendres va soltar aquesta magnífica frase: `I´m ready to go racing in about thirty minutes. I might just hang out on the beach all day tomorrow, and come and have fun with these guys on Sunday.´ Je, je, que sobrat!. I la veritat és que tenia un bon ritme i la pole position li va robar en els últims instants el Pedrosa, seguits per l’Stoner , Rossi i Lorenzo.

La cursa va ser declarada en sec. De moment només hi havia alguns núbols sobre el circuit.Va començar amb una bona sortida de l’Stoner, Pedrosa, Edwards i Hayden. No van sortir tant bé el Rossi que passava 5è a la primera volta i sobretot el Lorenzo que ho feia en 1oa posició. En les següents voltes però el Rossi arribava ja a roda de l’Edwards que l’avançava amb facilitat i deixaven ja enrere al Hayden, que poc a poc s’aniria enfonsant. Després d’un bonic avançament del Rossi al Pedrosa ja només li quedava l’Stoner. Amb aquest ho va haver d’intentar un parell de cops, amb casi una sortida de pista, en estar a punt de tocar-se les dues motos en no voler cedir cap dels dos la posició. Si podeu veure les imatges és força espectacular.
Un cop davant el Rossi va començar a deixar-los enrere i semblava que seria una cursa avorrida perquè ja quan faltaven 15 voltes els hi treia 3 segons. Paral.lelament, el Lorenzo venia per darrere recuperant posicions com un obús i es col.locava en 5ª posició. Però quan faltaven 13 voltes la pluja va fer acte de presencia. I aquí sí que ens va tocar patir! Amb aquest reglament que determina que és el propi pilot qui decideix quan entrar a canviar de moto, les curses amb pluja es converteixen en una autèntica loteria i pels qui seguim a un pilot determinat suposen un greu risc de patir un atac de cor. Però la pluja només queia en llocs determinats del circuit i no era suficient com per canviar de neumàtics.
En aquestes condicions, es va poder veure un cop més la qualitat del Rossi. Mentre els pilots que el seguien van baixar el seu ritme ell va mantenir pràcticament els mateixos temps. Tant és així que dels 3,3 segons que els hi treia quan va començar la pluja(volta 15) va passar als 10,5 segons a la volta 22!!!
Però no va ser l’únic al qui la pluja no va espantar,i que va fer una gran cursa, el Lorenzo tampoc va relaxar-se amb la pluja. Al contrari, després de dos grans avançaments a l’Edwards i al Pedrosa es posava segon ja que l’Stoner amb problemes mecànics havia d’entrar al pit lane a canviar la moto.
Finalment, el Rossi guanyava la seva 90a Victòria, igualant així a l’Angel Nieto i triplet de Yamaha amb Lorenzo 2n i Edwards 3r. El Pedrosa acabava 4t i l’Stoner obtenia el primer zero de la temporada.

Així de nou hi havia un nou canvi de líder i el Rossi es posava primer del mundial amb 97 punts i tres punts de diferencia sobre el segon i tercer classificats que un cop més tornaven a estar empatats en punts (Lorenzo i Pedrosa) i 40 punts sobre l’Stoner.

Us deixo la celebració del Rossi d’aquest GP. Per mi, una de les millors que ha fet. Un magnífic homenatge que va fer després d’ igualar en número de victòries a un altre dels grans d’aquest esport: Angel Nieto. Ara ja només ens queda l’Agostini.

Mundial de Motociclisme 2008-Resum 1ª Part

Hola a tots!!!!

Com vaig prometre seré la col.laboradora del món esportiu. En principi, em centraré amb el mundial de Motociclisme perquè com molts sabeu és el que més m'agrada. Però si tinc temps i en alguna altra disciplina hi ha quelcom interessant doncs intentaré fer-vos-en també 5 cèntims.

Bé, com el mundial ja porta 7 proves us faré un resum del que ens han aportat aquestes 7 curses i després cada cap de setmana de Gran Premi us faré la crònica i us demanaré les vostres opinions és clar. Pel que fa al resum em centraré amb la categoria reina perquè sino no sé si algu acabarà de llegir-s'ho :)

1ª Cursa 2008: GP Qatar: El mundial va començar amb tres grans novetats. Per primer cop, es celebrava una prova del mundial de velocitat de nit. Per altra banda, el Valentino Rossi estrenava també per primer cop els neumàtics Bridgestone ( després de deixar enrere els Michelin de tota la vida). I finalment, tenia lloc la primera aparició a la categoria reina del Jorge Lorenzo. El mundial no podia començar millor pel de Mallorca; aconseguia la Pole i acabava la cursa en una molt meritòria 2ª plaça. Va guanyar l'Stoner i molts van pensar que aquest any 2008 tornaria a ser un passeig triunfal de l'australià. El podi el va completar el Dani Pedrosa, que també va fer una bona cursa si tenim en compte que pràcticament no va tenir pre-temporada després de la lesió que va patir en els primers entrenaments de pre-temporada. Pel que fa al Rossi, la seva primera cursa amb Bridgestone no va ser gaire encoratjadora. Va acabar 5è patint problemes de neumàtics en les darreres voltes. A destacar, la bona actuació de l'altre nou de la categoria: l'Andrea Dovizioso, que aprofitant els problemes del Rossi li va fer un espectacular avançament robant-li la 4a plaça.

2ª Cursa 2008: GP de Jerez: La segona cursa del mundial ens va portar la segona Pole Position del Jorge Lorenzo però la cursa se la va emportar el Dani Pedrosa que va guanyar comodament davant del Rossi, que aquest cop en un dels seus circuits preferits va aconseguir una segona plaça molt celebrada per ell mateix.Ja que es tractava del seu primer podi amb Bridgestone. Tant content estava que va celebrar-la una volta abans de que s'acabés la cursa. I sort que el Lorenzo es va despistar sino perd el segon lloc. Va ser una situació força divertida. I als rossistes ens va agradar tornar-lo a veure al podi així de content. Pel que fa a l'Stoner en un cap de setmana complicat i un circuit gens propici per la Ducati va tenir una cursa encara més difícil amb dos sortides de pista i amb una 11ª plaça final.

3ªCursa 2008: GP de Portugal: Aquest és un circuit que personalment m’agrada bastant. Básicament per la chicane en pujada perquè permet avançaments força espectaculars. Doncs bé, per tercera cursa consecutiva el Lorenzo va sortir el primer en la graella de sortida i aquest cop sí que va rematar la feina amb la seva primera victòria a MotoGP. Es convertia així en un dels millors debutants de la història de la categoria.Segon va ser Pedrosa i tercer a 12 segons el Rossi, que veia que el seu company d’equip( Lorenzo) l’havia guanyat amb un gran marge amb els neumàtics Michelin que ara ell no duia. Moltes veus van critcar al Rossi per haver-se precipitat en el canvi de neumàtics ( semblava que Michelin s'havia posat les piles aquest any) però ell sabia que el procés d’adaptació de la Yamaha ( una moto parida amb Michelin) als Bridgestone era llarg però creia que anaven en la bona direcció i se'l veia confiat. Pel que fa a l'Stoner va tornar a patir en un circuit tampoc gaire bo tradicionalment per la Ducati tot i que finalment va aconseguir ser 6è. Demostrant així que de moment era l'únic capaç de conduir la Ducati del 2008 perquè el seu company, Marco Melandri va romandre en les últimes posicions en els tres grans premis disputats.


De moment aquest és el primer resum de les 3 primeres curses. En el següent post us explicaré les 4 següents i aleshores ja us podré fer una enquesta sobre els vostres favorits pel Mundial d’aquest any