Arribavem a la 4ª cursa de la temporada i el primer classificat era Jorge Lorenzo empatat a punts amb el Dani Pedrosa (61 punts), tercer el Rossi amb 47 punts i 4t l’Stoner amb 40 punts.
4a Cursa 2008: GP Xina: Amb el Gran Premi de Xina arribava la prova de foc pel Rossi. A priori, el circuit havia d’afavorir els Bridgestone o si més no, no complicar-li les coses com li havia passat en dues de les tres primeres curses. Ell sabia que si en aquesta cursa fallava li cauria una pluja insoportable de crítiques, per una banda, pel seu canvi a Bridgestone i per altra, perquè es tractava de la seva major sequera de victòries des de la seva primera victòria a la categoria reina l’any 2000 (7 curses sense guanyar). De manera, que va arribar a Xina amb la plena determinació de guanyar. I ja des dels primers entrenaments de divendres no va deixar respirar a cap dels seus rivals. En aquests primers entrenaments el Lorenzo patia una caiguda en la que es fracturava els dos tormells. Però un cop més, es feia patent que aquests xicots són de goma i aconseguia clasificar-se en 4t lloc als classifactoris per poder disputar la cursa de diumenge. La Pole se la va endur el Colin Edwards i el Rossi aconseguia la seva millor posició de graella de sortida des d’inici de temporada (2ª posició).seguit del Stoner i el Pedrosa.
La cursa disputada en unes condicions d’asfalt humit per la pluja caiguda durant el matí es va convertir en poques voltes en una escapada del Rossi i el Pedrosa amb un Stoner corrent en solitari a la tercera plaça (com feia l’any passat però no en el primer lloc sinó en el tercer). Al Lorenzo li va costar agafar el ritme amb un inici una mica decebedor pel que ens tenia acostumats (era 8è en les primeres voltes) però poc a poc va anar agafant confiança i oblidant-se del dolor fins a acabar en un magnífic 4t lloc.
La lluita per la primera plaça gairebé no va existir ja que el Rossi va mantenir-ho controlat tota l’estona i el Pedrosa es va limitar a estar darrere sense intentar cap avançament. D’aquesta manera el Rossi aconseguia l’esperada victoria, la número 89 de la seva carrera esportiva i per tant a tant sols a una d’igualar el rècord de l’Angel Nieto.
Així en la classificació del mundial hi havia un nou canvi de lider, amb Pedrosa primer amb 7 punts d’avantatge sobre el Lorenzo, 9 sobre el Rossi i 25 sobre l’Stoner.
5a Cursa 2008: GP França: Com gairebé sempre a Le Mans el cap de setmana prometia ser una mica inestable meteorològicament parlant.
Divendres i dissabte els entrenaments es van correr en sec però les previsions per la cursa de diumenge eren de pluja. Al llarg dels dos primers dies d’entrenaments el que vam poder constatar va ser que el Lorenzo per molt que s’esforcés en dir que havia pujat a la categoria per aprendre a dur una MotoGP, en realitat amagava les seves ganes de guanyar aquest mundial igual que tots els altres. I aquesta fogositat el va fer patir molt en tots els entrenaments, amb moltes sortides de pista, inclosa una en forma de motocross per la gespa de Le Mans. Al llarg dels entrenaments qui va mantenir un molt bon ritme de cursa va ser el Colin Edwards, que per primer cop semblava que podria lluitar per la victoria. Estava tant confiat que ja el divendres va soltar aquesta magnífica frase: `I´m ready to go racing in about thirty minutes. I might just hang out on the beach all day tomorrow, and come and have fun with these guys on Sunday.´ Je, je, que sobrat!. I la veritat és que tenia un bon ritme i la pole position li va robar en els últims instants el Pedrosa, seguits per l’Stoner , Rossi i Lorenzo.
La cursa va ser declarada en sec. De moment només hi havia alguns núbols sobre el circuit.Va començar amb una bona sortida de l’Stoner, Pedrosa, Edwards i Hayden. No van sortir tant bé el Rossi que passava 5è a la primera volta i sobretot el Lorenzo que ho feia en 1oa posició. En les següents voltes però el Rossi arribava ja a roda de l’Edwards que l’avançava amb facilitat i deixaven ja enrere al Hayden, que poc a poc s’aniria enfonsant. Després d’un bonic avançament del Rossi al Pedrosa ja només li quedava l’Stoner. Amb aquest ho va haver d’intentar un parell de cops, amb casi una sortida de pista, en estar a punt de tocar-se les dues motos en no voler cedir cap dels dos la posició. Si podeu veure les imatges és força espectacular.
Un cop davant el Rossi va començar a deixar-los enrere i semblava que seria una cursa avorrida perquè ja quan faltaven 15 voltes els hi treia 3 segons. Paral.lelament, el Lorenzo venia per darrere recuperant posicions com un obús i es col.locava en 5ª posició. Però quan faltaven 13 voltes la pluja va fer acte de presencia. I aquí sí que ens va tocar patir! Amb aquest reglament que determina que és el propi pilot qui decideix quan entrar a canviar de moto, les curses amb pluja es converteixen en una autèntica loteria i pels qui seguim a un pilot determinat suposen un greu risc de patir un atac de cor. Però la pluja només queia en llocs determinats del circuit i no era suficient com per canviar de neumàtics.
En aquestes condicions, es va poder veure un cop més la qualitat del Rossi. Mentre els pilots que el seguien van baixar el seu ritme ell va mantenir pràcticament els mateixos temps. Tant és així que dels 3,3 segons que els hi treia quan va començar la pluja(volta 15) va passar als 10,5 segons a la volta 22!!!
Però no va ser l’únic al qui la pluja no va espantar,i que va fer una gran cursa, el Lorenzo tampoc va relaxar-se amb la pluja. Al contrari, després de dos grans avançaments a l’Edwards i al Pedrosa es posava segon ja que l’Stoner amb problemes mecànics havia d’entrar al pit lane a canviar la moto.
Finalment, el Rossi guanyava la seva 90a Victòria, igualant així a l’Angel Nieto i triplet de Yamaha amb Lorenzo 2n i Edwards 3r. El Pedrosa acabava 4t i l’Stoner obtenia el primer zero de la temporada.
Així de nou hi havia un nou canvi de líder i el Rossi es posava primer del mundial amb 97 punts i tres punts de diferencia sobre el segon i tercer classificats que un cop més tornaven a estar empatats en punts (Lorenzo i Pedrosa) i 40 punts sobre l’Stoner.
Us deixo la celebració del Rossi d’aquest GP. Per mi, una de les millors que ha fet. Un magnífic homenatge que va fer després d’ igualar en número de victòries a un altre dels grans d’aquest esport: Angel Nieto. Ara ja només ens queda l’Agostini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada