Dissabte vaig veure una pel·lícula d'aquelles que s'anomenen comèdia romàntica, 'Ojalá fuera cierto'. Aquesta era de les que sobresurten una mica de la mitjana. De fet em va agradar bastant, però el que m'ha fet escriure és que hi ha un moment molt hilarant (o almenys em va passar a mi que de tant riure pensava que el JM s'aixecaria del llit) que em va fer reflexionar sobre quines pel·lícules m'han fet riure més. I és tasca difícil.
Així com m'és molt fàcil identificar les que m'han fet plorar més, m'és molt difícil les que m'han fet riure més. Recordo moments de riure molt, però potser associats a un estat d'ànim, ja que si he tornat a veure un comèdia no sempre m'ha fet gràcia. En canvi, si he tornat a veure un drama segur que he plorat i a vegades encara més i tot.
Així que les meves llàgrimes per:
1. Edward Scissorhands (ni una gota al cinema però singlots i tot en arribar a casa). I sinó pregunteu-li al Bode que va estar tot un nadal encara més deprimit
2. El club de los poetas muertos. Encara recordo la Isa defensant-me davant d'una senyora que deia que no n'havia per tant
3. La lista de Schindler. Tot i que per la temàtica és ben fàcil
En canvi per riure, puc destacar punts de pel·lícules, algunes inclús dolentes però si m'he de quedar amb divertides en sentit general, crecq ue serien:
1. Un pez llamado Wanda. Possiblement la millor comèdia dels últims anys.
2. Algo pasa con Mary. Humor més groller però del bo.
3. Los padres de ella. És que recordo algun gag i no puc evitar posar-la.
Evidentment no poso clàssics, aquesta llista el proper dia. Quins són els vostres alts i baixos?
6 comentaris:
Pel que fa a les llàgrimes coincidim en dues:
1.El número 1 per excel.lència Edward Scissorhands.Només pensar-hi... ja ploro :)
2.La llista de Schindler em va encantar però uns bons llagrimots també van caure.
3.Armaggedon: Sí sí, ja ho sé que la pel.lícula no és bona, però cada cop que la fan ploro com una magdalena.Deu ser per la cançó també.
4.Heidi: Ja ho sé que no és una peli però Maida crec que te l'has deixat :P
Pel que fa les que m'han fet riure. És bastant més difícil. Poques pel.lícules em fan tronxar de riure però sí que recordo moments de plorar de riure en:
1.Little Miss Sunshine: El moment bozina i furgoneta és boníssim
2. També subscric la de Los padres de Ella
Per ordre cronològic,"a bote pronto" i amb series:
Mort de pena
1.Marco
2.Marcelino pan y vino (reposició al Savoy els anys 80..tremendo drama)
3.Kramer vs Kramer
4.El Show de Truman
5.The Constant (capitol temporada IV de Lost)
Mort de risa
1.Los payasos de la tele
2.Triki (Barrio Sesamo)
3.To er mundo e güeno (magistral col.lecció de gags per primer cop amb camara oculta.Gran Summers!!)
4.L'Escurçó Negre (la I, la II i la III!!!)
5.The Young Ones
6.Atraco a las tres
7.Coge el dinero y corre (W.allen)
8.Pulp Fiction (o no veu riure??)
9.Torrente 1
10.El Gran Lewoski
PD
Per cert, impressionant el xandall blanc puma de la selecció italiana
M´han contat (un, dos, tres, quatre) que "Supersalidos" és la bomba, algú l´ha vist...?
GRINDERMAN
Doncs si et va agradar la pelicula "Ojala fuera cierto" es millor, com normalment passa el llibre de mateix títol, "Ojala fuera cierto", de l'escriptor francés Marc Levy...
Ahhh Maida, sóc el Joaquim, que mira a vegades entro al Blog a veure que dius per aqui... de moment molt bé...
Sí, Maida. Nunca más volví a hacer caso a una recomendación tuya. Qué cabrona...El paso del tiempo es una putada, pero aún hay una mayor, frenarle el tiempo a uno y dejar que corra para el otro. En fin...película criminal. No la he vuelto a ver.
Siguiendo al amigo Bill, detrás vendrían sin duda series de dibujos...y ahí llegamos a Marco. Para cerrar el podio metería a Jacky y Nuca, seguro que alguno recuerda a esos ositos que se quedan sin madre. Sniff...
En cuanto a las risas, no tengo ganas de reírme pero bueno: Le diner de cons. Aún me recuerdo en el Verdi con 4 personas en la sala partiéndonos el culo, se les jodió la cinta en la parte final y al salir se disculparon y nos dieron una entradita para otro día. Un recuerdo para Jacques Villeret.
Baude.
Gràcies Joaquim. M'apunto el llibre. Tu sempre llegeixes coses interessants.
Publica un comentari a l'entrada