De vicis... i de Twitter

Què n'és d'estrany el món dels vicis i de les addiccions! No he estat addicta a cap de les més freqüents (aquells 'xxxxoholics' yankees): Drogues (I això en el meu cas només està en el mèrit de no provar més enllà d'un porro), Tabac (La sort de no saber empassar el fum); Sexe (A partir de quants al dia és adicció? :-); Joc (però per si de cas no em deixeu a Las Vegas); Feina (Sèriament, algú és adicte a la feina? ) i Alcohol (Aquí sí que... adicta no, però millor no començar, que em costa parar :-)
Però no sóc una dona perfecta (ja em coneixeu, ja ho sabeu :-) i algun que altre vici he de tenir (d'altres en dirien hobby). De fet només en tenia un: les pel·lícules. Veure i veure pel·lícules sempre que tenia una estona lliure (abans més al cinema, des de fa uns anys complementat pel plus); fins al punt d'haver de dir-li a la meva mare quan em deia que estava viciada: 'Prefereixes que em drogui?'.
Però els anys passen i els vicis s'adapten. El primer no ha desaparegut, simplement ha tingut descèndencia. Per si no tenia prou, m'he enganxat a les sèries. Sempre n'havia vist alguna, tipus CSI, Dawson crece o Los Soprano, però des que tinc el gravador digital això és una bogeria i estic sobre les 10 sèries setmanals.

Dos vicis, i més o menys similars. Podrien ser gestionables. Tinc altres amics com jo. Però ai las! (moment 'Ermessenda'), ha aparescut quelcom pitjor. El món 2.0.

Primer va ser el Facebook, diria que a començaments del 2007 vaig crear el meu compte. Al començament era avorrit, poc moviment. Va tenir un 'boom' espectacular i vaig començar a trobar gent i gent, tot i que la meva era ja una generació 'velleta' per a aquestes modernitat. El Fb va ser el primer pas a la dependència diària de l'ordinador a casa (a la feina ràpidament el van 'capar' però tampoc tenia temps per dedicar-m'hi) però només per un retrobament ja ha valgut la pena les hores invertides.

Després, el blog (maig del 2008). Una altra porta sobre mi oberta al món. Ara no hi escric tant, i possiblement la culpa la tingui el que tancarà aquesta entrada, però tot i així és una eina fantàstica per a la meva memòria, per al meu exhibicionisme i per a poder delirar a estones. I escriure un blog és potser el que més temps consumeix (pensar, desenvolupar, complementar) però val la pena, només que el llegeixi una persona (inclús si ets tu mateixa)

I després va venir el gadget imprescindible per al vici: l'Iphone (vaig trigar més del que deia, però en trec un rendiment!!!) al maig del 2010. Tan sigui aquest o altre smartphone, em sembla bàsic per a viciar-se en:

TWITTER... I aquí és on volia arribar. Aquest és actualment el meu principal vici (en la imatge el meu perfil actual). O això és el que em dieu, quan em veieu enganxadeta a la pantalla fent passar el dit per llegir les últimes piulades (o tweets). El més curiós és la meva evolució al Twitter. Al crear el compte (juliol 2009) no hi veia cap utilitat. Seguia a 4 o 5 amics que tampoc eren massa actius... Així que vaig deixar-la córrer fins l'estiu passat. Després d'esmorzar amb el meu gurú particular (@MarcPifarre) vaig entendre que la gràcia era seguir a gent que aportés. Però no sabia per on començar. Aviat vaig saber com fer-ho. Mirar a qui seguien els altres. I així vaig començar a seguir a gent diversa que em va fer enganxar: molts periodistes, sobretot freakiesportius (com @AxelTorres), esportistes (el tio més divertit i irònic del món @CharlyMoya), polítics (@dolorscamats), informació (@diariARA), gent 'follonera' (@pepecolubi), gent interessant (normalment trobada amb els retweets: @Borja_Pardo, @XaviSanchez) i uns quants amics al que els hi dec un #FF (@mcalpena: una gran bloguera, amant de la gastronomia, i millor guionista; @zuzust: la persona més reivindicativa i amb criteri que conec; @Marixuan: en sap tant d'esport i ho vol demostrar tan poc; @Caviargirl: per estar al dia de moda, d'art, de cultura). I dia a dia, anar creixent fins als 255 que segueixo ara, on fins i tot tinc a @lorenzo99 (per allò de saber què fa l'enemic) i a jugadors de l'Espanyol. Només dir-vos, no ho proveu. Us enganxareu!

PD: Tota aquesta parrafada per... felicitar Twitter en el seu 5è aniversari (sí, va ser ahir, però també serveix)

Sant Facebook?

Agrair al Facebook que m'hagi permès demanar perdó i recuperar el camí d'una amistat que pensava que havia perdut per sempre. El Facebook és l'instrument, ara ens queda a nosaltres retrobar-nos i reconfiar l'un en l'altre... Estic contenta!
I també m'agraden tota la sèrie de retrobaments amb gent que potser fa 20 anys que no veia!!!

Converse. I ara què, un iphone?

A Copenhague vaig fer una petita bogeria, comprar-me unes Converse All Star de color platejat. Bogeria perquè allà em van costar ben cares i perquè jo mai he sigut molt de vambes, però aquestes em van molt bé.

Color ideal que s'adiu amb tot (i no és negre, per variar) i a més molt més fàcils de netejar que les de roba.

No tenia clar si em veuria bé amb elles però crec que ja m'hi he acostumat i les he portat també amb faldilla.

Si me les veieu posades podeu opinar. Dues persones ja m'han dit que els agradaven molt (suposo que les vambes i no pas jo :-).

Per completar la meva faceta jovenívola (és el que té fer-ne 36, que vols semblar més jove!) l'altre dia buscant un regal a la Disney per l'Ariadna em vaig comprar una dessuadora de 'Pesadilla antes de Navidad' (una de les meves pelis preferides), negra i amb dibuixos platejats del Jack.

Què em queda per completar la meva vida de 'modernilla'? Un iphone (pronuncieu /aifon/ per ser cools)? Segurament sí, en corren massa al meu voltant i m'està donant enveja. L'únic que m'atura (apart del preu que em fa pensar-m'ho una mica) és pensar si realment li trauré el partit que m'ofereix.
Demanaré consell.

Vídeojoc a Barcelona

Acabo de llegir fa un moment que a la tardor apareixerà un vídeojoc per a la Playstation 3 amb Barcelona com a teló de fons. Es diu Wheelman i Vin Diesel hi ha posat la seva cara. Si entreu a la web encara no hi ha massa informació però es pot veure un tràiler que fa bona pinta.

De tota manera a casa encara estem a la Play2 i no tinc intenció de comprar més consoles fins que l'Ariadna sigui una mica més gran. Que l'últim dia que vam jugar a la Play2 va ser per Cap d'Any i jo ni la vaig arribar a tocar (I això que enyoro les carreres sense pitjar el fre del Gran Turismo 3!!!!)

On em moc

Això de treballar en allò que diuen una empresa d'informàtica o consultora quan es vol fer més interessant, té les seves avantatges i els seus inconvenients. Entre aquests últims estar envoltada de gent, i no us ofengueu, amb certa tendència al frikisme.

Però per altra banda això et dóna peu a parlar de coses que et recorden a fa uns quants anys, com el vici, que ha tots els que he jugat, sabem que provoca el Tetris.

En record a aquestes converses us passo un enllaç que vaig trobar ahir d'un "tio" que del tetris n'ha fet vídeoart, a través d'uns muntatges bastant currats. Però millor que hi feu una ullada.

Si us sentiu freaks d'alguna manera no deixeu de compartir-ho. Aquest interès vostre tan estrany, també pot ser-ho meu.