dimecres, 10 de juny del 2009

Welcome home...

It's been 6 months since you left BCN... but we have kept in touch enough to know what's going on... here and there. I missed you almost every day but I'll hate you now cause your English will be much better than mine :-)
Do you remember my joke with this song? It's my welcome song...

See you soon Marc

6 comentaris:

Maida ha dit...

Per cert, encara estic flipant amb el tupé del Morrissey... super flonjo...

Lluís, parla de la Dell'Atte

Anònim ha dit...

Parleu en cristià, collons!
Al Lluís, una mica més i la Dellate el rapta, i ja et dic jo que t´agafa aquella paia i en cinc minuts et fa oblidar el Messi, el triplete i el que faci falta, quina cara de vici la molt porca! -dit amb tot el respecte i admiració-.
I tú Marc, anda que has escollit un bon any per fotre al camp, vaya tela, suposo que el dia de la final vas lluir la samarreta culé per tot Manchester, oi?
I del tupé del Morrissey el Lluís tb ha d´explicar que se´l fa tallar a Gràcia, i no és leyenda urbana!
Queremos saber!!!

Fdo: el Marc que no parla anglès

Lluís ha dit...

Efectivament.
El Senyor Steven Patrick Morrissey va estar vivint a Barcelona un/s mes/os des de finals d'agost de l'any passat.
Es va arreglar el tupe (o el que li queda d'ell) a La Barberia del Carrer Biada, historica i molt recomanable (en especial el servei d'afaitar-se... la barba)perruqueria exclusivament d'homes al barrri de Gràcia regentada ara pel fill d'una nissaga de perruquers, en Jordi, germà d'una companya de la meva Oficina.
Per tant, no es leyenda urbana...tenemos sus mechones!!!!!!
Más tomate: El susodicho anava sol, no va parlar gaire i va deixar propina.
Every day is like sunday

Anònim ha dit...

QUE BE QUE US HO PASSEU.........

Gemma

Marc ha dit...

Portava la samarreta sota d'un "jumper" per evitar que inmenses ordes mancunianes em matessin, literalment.
Van clavar-li una pallissa a un de l'Arsenal per celebrar el gol d'Etoo, per la qual cosa les proteccions eren poques. De totes maneres vaig passejar la senyera aquell dia i els següents per arreu. Jo mai havia sigut un gran patriota , no crec en les fronteres i penso que no hi ha gent millor que altra però els catalans tenim quelcom de collonut que em venia de gust reivindicar per primer cop a la vida, de manera totalment sentida, a uns quants kms de distància.

Maida ha dit...

Marc C. no expliquis massa d'això de la Dell'Atte que la liem!!!

La veritat és que no sé que li han fet a aquest noi les hordes mancunianes, però si va marxar loquito, ha tornat encara pitjor (però en gentleman)