dimarts, 2 de juny del 2009

Una Champions de l'A a la Z

  • A d'Andrea Bocelli posant-nos la pell de gallina amb la interpretació de 'Now we are free' de la BSO de Gladiator; i d'Antonia Dell'Atte, aquest 'momentazo' després del partit l'ha d'explicar el Lluís, que en va ser protagonista... A mi m'ho va explicar per telèfon quan ja estava dins de l'autocar.
  • B de la bandera de la penya, fotografiada per molt gent al Prat i allà on la penjàvem, i de totes les banderes que hi havia al camp; i de la birra, de la 'Nastro Azzurro' (o qualsevol altra hagués servit) que ens va ser negada durant tot el dia gràcies al senyor Platini. Aquest va ser el primer gol que els van marcar als anglesos.
  • C de Carabinieri, pesats del tot, van fer que l'autocar donés més voltes que un piano, després ens van fer esperar per portar-nos a l'estadi... però a la Núria li agrada fotografiar-los ; i del cava que ens mereixíem pel triomf i per l'abstinència. Així que després de tot un dia a pa i aigua, va caure un Benjamí en l'avió de tornada, que la molt enrotllada assistent de vol no em va cobrar.
  • D del dotzè component de l'equip: la grada blaugrana animant durant els 90 minuts de partit, amb tota la força i color.




  • E d'Eto'o autor del primer gol en els moments de nervis inicials; i d'èxtasi en el moment del xiulet final.

  • F de la Fontana di Trevi, un dels molts monuments romans coberts de blaugrana; i del futbol que va fer i ha fet el Barça durant tota la temporada, i del que no va fer el Manchester obsessionat en pilotades a Rooney i a CR7.

  • G de Guardiola que tot i no ser sant de la meva devoció ni ara ni com a jugador, ha conseguit el que necessita tot equip de futbol que vol aconseguir una cosa, que el grup pesi per sobre de les individualitats; i de Gusiluz, el nino que vam portar a Roma, el nostre nou talismà, a més de la samarreta de París.



  • H d'Héctor, Lluís, Marc C i Albert que vam formar l'expedició de la Penya, però també d'altres amics com el Jordi i la Mercè, i coneguts trobats per casualitat com el Romà, el cunyat de la Cèlia.
  • I d'Iniesta, l'heroi que potser no vendrà tantes samarretes com altres però que és per mi el veritable motor del Barça, no el puto gusiluz sinó el puto crack, i que veient el gol de la semi em va fer plorar el dia del partit contra l'Osasuna.
  • J de Julio Salinas, un dels herois de Wembley, amb qui vam compartir autocar des de l'Olímpic fins a l'aeroport... (Y Baude, aunque no leas esto, me recuerda tanto a ti...)
  • K de kafkià, perquè la situació en si ho és: viatges amb molta gent entusiasmada com tu, t'esgotes, rius, plores, triomfes, t'abraces a tot aquell que trobes, i tornes, i tot això en 18 hores... Fins i tot Gregor Samsa sabia millor qui era i què feia.
  • L de llei seca: una idea formulada, estrictament seguida (sí, ja sé que vosaltres vau trobar una escletxa) i que no va ni permetre la visió de lateros... (serà per culpa del roncador Berlusconi)
  • M del mosaic, com sempre espectacular el dels anglesos (perquè per nosaltres era més visible) però molt maco també el del Barça; i de Messi, que va fer el que ha de fer una estrella, finiquitar el partit, en un gol preciós i imparable (però on Van der Sar hauria pogut mostrar una mica més d'interès i no fer tanta vista)
  • N de Núria, una assegurança de Champions, 2 de 2: París i Roma; i de nervis, perquè se'n van passar molts, i potser més pel fet de guanyar (aquella estranya idea que quan perds tot és per guanyar, però quan guanyes l'únic que pots fer és perdre)
  • O de l'Olímpic de Roma, potser no el millor camp del món, però que quedarà per sempre entre els culés com ja ho va fer Wembley i Saint Dennis.
  • P de premonició, la que vaig tenir dilluns al veure l'Eto'o; i de les pipes, que m'havia portat i no vaig ser capaç de menjar pels nervis.
  • Q d'equip tricampió, del primer del futbol d'Espanya; i d'una quiniela que poca gent a començaments de temporada pensava que es podia endur.
  • R de Roma, la ciutat eterna, que m'encanta per tot el que s'hi pot veure i que per sempre més anirà lligada a la primera copa guanyada que he vist en directe.
  • S de samarretes: les de les germanes Borràs, que anaven de conjunt; les 3 que es va canviar el Lluís durant el partit; les de la nova equipació que la gent ja lluia, i en general les que portava gairebé el 100% de la gent.
  • T de triplet: Copa, Lliga i Champions, i en aquest ordre, com diu la cançó que els últims dies s'ha convertit en la favorita de l'Ariadna i em fa posar abans d'anar a dormir.

  • U de l'uiiii dels 10 primers minuts i les aturades de Valdés i la defensa a les escomeses més importants del Manchester en tot el partit.
  • V de viatge agònic amb el RACC a l'anada (sort que la tornada va anar molt bé i a les 4 ja erem a casa), especialment l'infernal trajecte en autobús (Imagineu que per anar al Camp Nou des del Prat, agafeu tota la Ronda de dalt, aneu fins a Montcada, entreu per la Meridiana i creueu BCN i tindreu una idea aproximada del que vam fer nosaltres)
  • W de wàter, aquell lloc on la meva germana no em volia deixar anar fins que marquessim el segon; i de Wayne Rooney: la personalització del saber perdre, lloant com cal a Iniesta.
  • X de Xavi: L'altre cervell del Barça i anomenat Millor jugador del partit.
  • Y de Yaya Touré: Personalment el millor jugador del partit (sóc una freakie, ja ho sé) amb una tasca increïble de recuperació de pilotes.
  • Z de ziga zaga: no cal comentaris

8 comentaris:

Anònim ha dit...

A:Respecte a la cançó de l'Andrea Bocelli sé que cada cop que la senti pensaré en la final(gallina de piel!!), perquè és d'aquelles coses que se't queden associades. De fet, ja em passa amb la cançó que va sonar abans del partit de Paris. Però la de Roma amb una melodia molt més emotiva.

B: No sé si va ser la manca de birra ( a diferència de Paris) o el fet d'anar guanyant enlloc de perdent però vaig patir molt més en aquesta final que a París. Sé que la major part de la gent no ho enten pero sé que alguns m'enteneu.

E:Quina vergonya la cara que poso al video!!!! Però m'ha fet molta gràcia veure'l, que encara no l'havia vist! Demostra clarament com em sentia: contenta i histèrica però amb ganes de plorar de l'emoció. I d'aquí surt aquesta mescla de cara que vol plorar però que riu a la vegada....

G:Sense comentaris... Més frikie ja no puc sortir amb el Gusiluz no? Això sí, tot i que a molta gent li costava captar la idea del gusiluz, va triunfar en d'altres casos i em van demanar una foto i tot.Per mi ja s'ha convertit amb el meu talismà

H: Aquí jo hi afegiria l'Henry, que va ser un dels jugadors més feliços ( i com me'n alegro) en conseguir la Champions, que se li resistia i que l'altre dia veient la repetició del partit per la tele em va semblar que havia fet la jugada del partit. Llàstima que no acabés en gol,perquè hagués estat per enmarcar

I:Què dir del gol d'Iniesta a Stamford Bridge...? Està clar que viure una final a Roma no ho oblidaré mai, però estic segura també que als meus néts els hi explicaré que mentre celebrava el gol al Sotavent em van llençar fins al sostre enduts per la bogeria. Va ser molt gran aquell gol. Ara sí que podem dir: Kaiserslautern

J: Que simpàtic el Julio...M'encanta el seu accent basc :)

L: La llei seca em va mosquejar molt durant el dia, però a l'hora del partit vaig pensar que ens va beneficiar. Els seguidors del Manchester estaven muts!!!Els hi faltava alcohol a les venes??

N: Ara hauré d'anar a totes les finals.... Així que qui em vulgui cedir el carnet per la sol.licitud d'entrada per Madrid ja ho sap....

W: Al final et vaig deixar anar al water o no? No ho recordo....

PD: Encara no m'he tret la pulsera del RACC, i tot i que la gent em mira raro crec que me la deixaré uns dies més

Nui ( He oblidat la contrasenya i prefereixo publicar-ho en anònim a no publicar-ho després del rotllo que he escrit)

Anònim ha dit...

Felicitats per la crònica, Maida, molt currada, llàstima que no ens veiessim gaire abans del partit -bueno, a El Prat, sí-, però tot plegat va ser com un somni fet realitat, increïble...i no has comentat res de què fareu la teva germaneta i tú l´any que ve...optareu per veure Eurovisión o anireu a la final?

Anónimo C

Hector ha dit...

Continue tenintvos enveja a totes dues... records des de Castelló d'un soci del millor equip del mon...b7s

Maida ha dit...

Sí, Núria, un gran error deixar-me l'Henry... A mi també em va fer il·lusió que complís el seu somni... aquest any
--------
Marc, nosaltres també vam trobar-vos a faltar a la prèvia... puto autocar
--------
Héctor... felicitats per la mitja marató.
L'any que ve segur que et toca per anar al Bernabeu

Lluís ha dit...

Gran crònica!!! Felicitats
Afegeixo:
-Si, jo també vaig patir fins el segon gol.
-La previa amb el Bocelli (amb el camp en silenci)de lo millor que he sentit mai a un estadi (lo del Serrat al Centenari, per les tietes...)
-Actuació excessiva i caciquil de la poli i militars italians:al aeroport, a la ciutat, al camp... per un moment semblava una cimera de caps d'Estat en comptes d'un partit de futbol
-Molts nens al camp, massa:Exigeixo que s'amplii la prohibició en finals champions per sobre dels 4 anys, com a minim fins els 10. El trauma en cas de perdre és per tota la vida.
-Momentazo Sopa de Cabra a la volta d'honor...visca els 90's!!!
-Estic fart del rotllo "Triplete" i que ho fotin tot al mateix sac: la Copa i la Lliga ja es van celebrar, jo sóc CAMPIÓ D'EUROPA, CONY!!!!

Esperem tornar-hi aviat!!!

Maida ha dit...

Lluís, no vols explicar el momentzao Dell'Atte? Vinga va...

Hector ha dit...

Dons només he estas un cop dins del Bernabeu, i curiosament vaig sentir l'himne del Barça varies vegades...no estaria mal repetir...

Anònim ha dit...

Jo també vull sentir (llegir) "el momentzao Dell'Atte". Des de quan es talla el Lluis? Serà cosa de l'edat?

GEMMA