Una Champions de l'A a la Z

• A d'Andrea Bocelli posant-nos la pell de gallina amb la interpretació de 'Now we are free' de la BSO de Gladiator; i d'Antonia Dell'Atte, aquest 'momentazo' després del partit l'ha d'explicar el Lluís, que en va ser protagonista... A mi m'ho va explicar per telèfon quan ja estava dins de l'autocar.
• B de la bandera de la penya, fotografiada per molt gent al Prat i allà on la penjàvem, i de totes les banderes que hi havia al camp; i de la birra, de la 'Nastro Azzurro' (o qualsevol altra hagués servit) que ens va ser negada durant tot el dia gràcies al senyor Platini. Aquest va ser el primer gol que els van marcar als anglesos.
• C de Carabinieri, pesats del tot, van fer que l'autocar donés més voltes que un piano, després ens van fer esperar per portar-nos a l'estadi... però a la Núria li agrada fotografiar-los ; i del cava que ens mereixíem pel triomf i per l'abstinència. Així que després de tot un dia a pa i aigua, va caure un Benjamí en l'avió de tornada, que la molt enrotllada assistent de vol no em va cobrar.

• D del dotzè component de l'equip: la grada blaugrana animant durant els 90 minuts de partit, amb tota la força i color.
  
  
  
  
  
• E d'Eto'o autor del primer gol en els moments de nervis inicials; i d'èxtasi en el moment del xiulet final.
  
  
• F de la Fontana di Trevi, un dels molts monuments romans coberts de blaugrana; i del futbol que va fer i ha fet el Barça durant tota la temporada, i del que no va fer el Manchester obsessionat en pilotades a Rooney i a CR7.
  
  
• G de Guardiola que tot i no ser sant de la meva devoció ni ara ni com a jugador, ha conseguit el que necessita tot equip de futbol que vol aconseguir una cosa, que el grup pesi per sobre de les individualitats; i de Gusiluz, el nino que vam portar a Roma, el nostre nou talismà, a més de la samarreta de París.
  
  
  
  
• H d'Héctor, Lluís, Marc C i Albert que vam formar l'expedició de la Penya, però també d'altres amics com el Jordi i la Mercè, i coneguts trobats per casualitat com el Romà, el cunyat de la Cèlia.
  
• I d'Iniesta, l'heroi que potser no vendrà tantes samarretes com altres però que és per mi el veritable motor del Barça, no el puto gusiluz sinó el puto crack, i que veient el gol de la semi em va fer plorar el dia del partit contra l'Osasuna.
  
• J de Julio Salinas, un dels herois de Wembley, amb qui vam compartir autocar des de l'Olímpic fins a l'aeroport... (Y Baude, aunque no leas esto, me recuerda tanto a ti...)
  
• K de kafkià, perquè la situació en si ho és: viatges amb molta gent entusiasmada com tu, t'esgotes, rius, plores, triomfes, t'abraces a tot aquell que trobes, i tornes, i tot això en 18 hores... Fins i tot Gregor Samsa sabia millor qui era i què feia.
  
• L de llei seca: una idea formulada, estrictament seguida (sí, ja sé que vosaltres vau trobar una escletxa) i que no va ni permetre la visió de lateros... (serà per culpa del roncador Berlusconi)
• M del mosaic, com sempre espectacular el dels anglesos (perquè per nosaltres era més visible) però molt maco també el del Barça; i de Messi, que va fer el que ha de fer una estrella, finiquitar el partit, en un gol preciós i imparable (però on Van der Sar hauria pogut mostrar una mica més d'interès i no fer tanta vista)
• N de Núria, una assegurança de Champions, 2 de 2: París i Roma; i de nervis, perquè se'n van passar molts, i potser més pel fet de guanyar (aquella estranya idea que quan perds tot és per guanyar, però quan guanyes l'únic que pots fer és perdre)
• O de l'Olímpic de Roma, potser no el millor camp del món, però que quedarà per sempre entre els culés com ja ho va fer Wembley i Saint Dennis.
• P de premonició, la que vaig tenir dilluns al veure l'Eto'o; i de les pipes, que m'havia portat i no vaig ser capaç de menjar pels nervis.
• Q d'equip tricampió, del primer del futbol d'Espanya; i d'una quiniela que poca gent a començaments de temporada pensava que es podia endur.
• R de Roma, la ciutat eterna, que m'encanta per tot el que s'hi pot veure i que per sempre més anirà lligada a la primera copa guanyada que he vist en directe.
• S de samarretes: les de les germanes Borràs, que anaven de conjunt; les 3 que es va canviar el Lluís durant el partit; les de la nova equipació que la gent ja lluia, i en general les que portava gairebé el 100% de la gent.
  
• T de triplet: Copa, Lliga i Champions, i en aquest ordre, com diu la cançó que els últims dies s'ha convertit en la favorita de l'Ariadna i em fa posar abans d'anar a dormir.
  
• U de l'uiiii dels 10 primers minuts i les aturades de Valdés i la defensa a les escomeses més importants del Manchester en tot el partit.
• V de viatge agònic amb el RACC a l'anada (sort que la tornada va anar molt bé i a les 4 ja erem a casa), especialment l'infernal trajecte en autobús (Imagineu que per anar al Camp Nou des del Prat, agafeu tota la Ronda de dalt, aneu fins a Montcada, entreu per la Meridiana i creueu BCN i tindreu una idea aproximada del que vam fer nosaltres)
• W de wàter, aquell lloc on la meva germana no em volia deixar anar fins que marquessim el segon; i de Wayne Rooney: la personalització del saber perdre, lloant com cal a Iniesta.
• X de Xavi: L'altre cervell del Barça i anomenat Millor jugador del partit.
• Y de Yaya Touré: Personalment el millor jugador del partit (sóc una freakie, ja ho sé) amb una tasca increïble de recuperació de pilotes.
• Z de ziga zaga: no cal comentaris