Sembla mentida que sigui economista. Per mi anar a una entitat financera em resulta pitjor que anar al dentista (suposo que si hi treballés com gran part dels meus amics, hauria d'acostumar-m'hi), però les dimensions de la crisi fan pensar en una cua de gent presa del pànic fent cua davant dels bancs i caixes per recuperar els seus estalvis, i potser els que millor hauríem de donar un vot de confiança serem els primers de la cua.
Com la cosa no està per riure massa us passo un vídeo i un article que m'ha recomanat un company de feina. El vídeo és una aproximació irònica de dos còmics anglesos a la gènesi de l'especulació. Molt bo i està subtitulat.
L'enllaç és un article d'un professor de sobre els orígens de la crisi i conté una visió bastant aguda del que ha passat (en versió castellana aquí -té menys humor negre-)
En temps de crisi ja se sap menys sortir i més follar (dedicat a tots els que diuen que aquest blog no sóc jo)
5 comentaris:
Aquest video és molt bo!!!:-)
El van passar l'altre dia al 30 minuts...
Al blog d'en Leopoldo Badia http://leopoldoabadia.blogspot.com/(tot un clàssic a internet) podeu trobar raonaments i explicacions vers l'origen de tota la moguda financera, força didactics i entenedors per a tothom.
Pel que fa a l'anomenada "crisi fianancera" i, més concretament, pel que fa al sistema financer español, "rascant" una mica i amb coneixement queda palès que actualment no corre perill i que s'han pres els darrers anys les mesures correctives necessaries.
Una altra historia és la nostra societat i la seva (demostrada) incapacitat tant per adaptar-se als canvis de cicle com per gestionar amb coherencia les oportunitats i les amenaces: aquells que fa vuit anys feien avocar com a bojos al poble a borsa i malmetien els seus estalvis en ficticies empreses "puntocom" són els porucs que avui proclamen l'apocalipsi, la ruina total,i la negligència institucional.... però que demà tornaran com si res amb algun altre gran negoci necessitat de incauts.
Al pais del Chiquilicuatre, al paradis de la llegenda urbana, i al paradigma del pelotazo, es va estendre com la polvora que això duraria tota la vida, que res del que puja baixa...i la realitat és s'ha acabat abusar de la desproporcionada qualitat i ritme de vida habitual i s'ha acabat viure en la irracionaliat del "endeudate que son dos dias"...doncs com ha dit algú recentment, ves per on que no eren dos dies sino tres.
Hola Lluís,
Em dic Josep, sóc el presumpte amic que li va passar el vídeo i l'article a na Maida...
M'agradaria preguntar-te en que et bases per afirmar que "Pel que fa a l'anomenada "crisi fianancera" i, més concretament, pel que fa al sistema financer español, "rascant" una mica i amb coneixement queda palès que actualment no corre perill i que s'han pres els darrers anys les mesures correctives necessaries.".
Jo la veritat és que porto molt de temps rascant i crec que tinc una mica de coneixement, tot i així no només no comparteixo el que afirmes, és que opino tot el contrari. Et donaré algunes de les dades que corresponen la premissa d'aquesta meva opinió:
És diu que el gran problema han estat les hipoteques "subprime", no estic del tot d’acord, jo crec que aquest és el darrer pas d'un sistema financer especulatiu que gira en torn de si mateix i que no podia trigar gaire en rebentar. Però acceptaré aquesta premissa com a vàlida, ja que si més no aquest ha estat el detonant... Nosaltres ens diem: "a l'estat espanyol, les entitats financeres han estat molt més curoses a l'hora de donar crèdits o hipoteques a particulars, ergo a nosaltres no ens passarà com a ells", aquest sil•logisme no és gaire acurat (fixis que parlo de particulars, xq pel que fa a les promotores s'han donat molts diners en crèdits a promotores d'alt risc, però per ara deixem-ho córrer). A l'estat espanyol el nombre de vivendes construïdes, l'especulació i els crèdits hipotecaris sobre el crèdit total han estat comparativament molt més exagerats que als EEUU... Jo crec que és molt probable que s'acabi patint una crisis a l'estil "subprime", ja que totes aquelles hipoteques tant "sanes" que es van fer a 30, 40, 50 anys quan els tipus d'interessos estaven pels terres a famílies que destinaven més de la meitat dels seus ingressos per pagar-les, acabaran per convertir-se ben aviat en hipoteques altament perilloses, sobretot ara que l'atur està començant a pujar. És una reacció en cadena que ja ha començat: la morositat està incrementant d'una manera escandalosa i una cosa porta a l'altre...
Un altre factor molt important a tenir en compte és que l'economia espanyola pateix un dèficit extern que supera el 10% del PIB, això fa que es nodreixi d'un finançament exterior descomunal (més de 100.000.000.000€ a l'any). Amb els mercats de capitals saturats, d'on sortirà aquest finançament? Cito la darrera nota informativa del Banc d'espanya, sobre la balança de pagaments fins al Juliol: “...se registró una necesidad de financiación de 62.009 millones de euros en los siete primeros meses de 2008, superior a la del mismo periodo de 2007, de 59.049 millones. Por su parte, la cuenta financiera, excluido el Banco de España, acumuló entradas netas por valor de 39.364 millones de euros, inferiores a las del período enero-julio de 2007, de 77.060 millones. En consecuencia, los activos netos del Banco de España frente al exterior disminuyeron por valor de 18.815 millones de euros, frente al incremento de 21.503 millones registrados en el mismo periodo de 2007”. Traducció: el dèficit va pujar, el finançament va baixar, el BE va haver de posar la diferència de les seves reserves.
Com que el dèficit exterior es creixent i fa molts anys que s'arrossega, l'economia de l'estat espanyol és de les més endeutades del mon. A finals del 2007 el deute net exterior era d'un 70% del PIB, mentre que al 1998 -abans de l'euro- era d'un 29%. Cap país europeu important està per sobre del 25%, mentre que Alemanya és creedora de més del 50% del PIB.
Vaja, que jo mai no he fet malmetre els estalvis de ningú a la borsa, abans jugaria al poker que posaria els diners a la borsa, ni mai he malmés els estalvis de ningú en empreses "puntocom" i de poruc crec que no en sóc gaire, però jo sí que proclamo un "apocalipsi". Crec que estem davant del final del capitalisme, crec que el mon sencer patirà un canvi descomunal, sé que ens trobem davant d'una oportunitat d'or per canviar l'estat de les coses, però al mateix temps una actitud un xic misantropa em diu que això no serà possible fins no ens haguem fotut la gran batzacada.
Hola Josep.
Intentaré donar resposta a la teva pregunta, referint-me unicament al sitema financer español (és el que conec, i la resta ja està prou explicat)i sense entrar en diatribes ni variables macroeconòmique i en el llenguatge més planer possible.
Quan parlo "d'anomenada crisi financera", en clau estatal (insiteixo)no vull dir que la banca aquí no pateixi problemes, si més no els patirà més tard i segurament les conseqüències ni de bon tros seran similars a la resta de països:
1)Cal diferenciar banca de negoci/inversió de banca comercial.
I això és molt important. Les entitats que com és diu habitualment "han petat" fan banca d'inversió basant el seu negoci en alguns casos al 100% en la inversió en actius (digue-li hipoteques "per empaquetar" i treure rendiment, digue-li fons d'inversió vinculats, i les que menys mantenen posicions en dipòsits (diners) mínimes per llei.
A España, no existeix la banca d'inversió nacional. Existeixen bancs estrangers amb presència (i volums) insignificants (p.e:Citibank, Lloyd's)i divisions de grans bancs dedicats a la gestió de complexos productes d'inversió dirigits al nincho més petit de mercat (és l'anomenada Banca Privada. P.e: Banif del SCH).Aquest seria el cas de la majoria dels afectats directament pels bons de Lehman aquí.
Treballar només banca tradicional permet allunyar-se d'aquest tipus d'activitat tant habitual als EUA i el nord d'Europa, alhora que incrementa el passiu i dota de solidessa els balanços (no només es dona, també es rep).
*En aquest sentit, hauràs sentit que són moltes (i qualificades) les veus que darrerament insten a la banca d'inversió d'EUA a donar un gir en el seu model de negoci cap al negoci tradicional com a mesura correctora pel futur.
2)La regulació española és la més exigent del món (si, del món.
Perquè?
Doncs per que abans d'questa crisi ja n'hi van haver d'altres (70's, 80's)on la llavors "banca industrial" (negoci orientat al creixement industrial d ela época) va quedar molt tocada. Recorda els processos de fusió i abosorció de numerosos bancs, com a solució.
El resultat llavors va ser la insolvencia de prop del 20% dels dipòsits (tot i que ningú va perdre un "duro", ull)
Arrel d'allò, existeix un fons de garantia de dipòsits (per cada prèstec signat, totes les entitats han de destianr una petita part al fons...això no es fa a cap pais)i les provisions (obligatories....en d'altres països no ho són)arriben a 30.000 millons d'euros per fer front a la morositat, que creixerà...però també creixeran les provisions, eh?)
*Banca Catalana i Banesto són els darrers bancs que es van enfonsar,allò si va ser un apocalipsi pels seus clients!!...i els seus diners van restar sans i estalvis....va ser un miracle o va ser fruit d'un sistema eficient?pq als EUA passa el mateix, s'enfonsa un banc i ja veus, no?
3)Aqui tenim Caixes d'Estalvi: més de la meitat del liquid ho tenen elles.Això tampoc passa enlloc.
Parlem d'entitats semipubliques que no son societats cotitzades (no es veuen afectades epr moviments borsatils)i (molt important) no tenen obligació de repartir benefici. Això fa que resisteixin millor les crisis i els alts i baixos dels mercats.
I es clar que hi ha crisi de confiança i crisi de liquiditat arrel del crak als EUA, i es clar que hi ha morositat i aquesta pujarà encara més, i es clar que cal "apretar-se el cinturó"...però també es clar que a més morositat més provisions a costa de beneficis, i no donar benefici no necessariament vol dir presentar pèrdues com ha passat als EUA.
Per últim i amb carinyo, si creus que proclamar l'apocalipsi i el regne de les tenebres ens pot fer un favor a tots com a bandera per enderrocar el capitalisme, endavant,et convido a manifestar-te i a trobar-hi adhesions.
Em fa l'efecte que en aquest "escenari fatal" hi trobes una oportunitat, jo prefereixo els missatges de tranquilitat i esperar que passi el més aviat possible.
Pensa que potser no tothom vol que canvii l'estat de les coses....open mind.
Bones Lluis,
Perdona que hagi trigat tant en respondre, volia fer-ho abans, però he anat una mica just de temps...
Anem a veure, pel que sembla parlem de coses que tot i estar relacionades, són diferents. Tu només mires de defensar les proeses del sistema financer espanyol, com fan tots els treballador d'entitats financeres, especialment quan venen temps de crisis; ja que saben que si la gent treu els seus estalvis estaran venuts i el problema s'agreujarà. Jo miro d'explicar-te que aquesta crisis (estem d’acord en que hi ha crisis?) no serà com les altres, que l'economia de l'estat espanyol patirà molt més que les altres i que això afectarà al sistema financer... Pretendre que la salut econòmica del sistema financer reflecteix la salut econòmica d'un estat em sembla, amb perdó i amb carinyo, una innocentada. Em sembla increïble que després d'haver-te parlat de l'endeutament de l'estat espanyol, de l'augment de la morositat, de com el BE està agafant diners de les seves reserves per a fer front a una economia depenent i endeutada, tu ho ignoris tot i et dediquis a fer propaganda del sistema financer espanyol, venent la idea de que mentre aquest sistema sigui sòlid no hi ha motius per alarmar-se... ¿Què potser el sistema financer espanyol serà capaç de posar remei a tots aquests problemes, quan ha estat aquest mateix sistema financer el que els ha creat i alimentat? Com per exemple, la creació d'una economia especulativa basada en la construcció desmesurada, creant una bombolla econòmica que molt probablement serà el detonant d'un cataclisma econòmic sense precedents... Què el sistema financer és sòlid? Ja en parlarem d'això, però el que és segur és que la crisis no deixarà d'existir per "sòlid" que sigui aquest sistema.
Ara bé, he de dir que a mi no em quadra el que em dius amb els esdeveniments que s'han vingut anunciant les darreres setmanes. Tu dones els teus motius per dir-nos que el sistema financer espanyol es un dels més segurs i sòlids del mon. El que em ve a recordar les declaracions del president de l'estat espanyol qui potser, no ho sé, és per tu és una veu acreditada. Que per cert, i amb carinyo, em sembla una mica barruer això de parlar de veus acreditades sense citar quines són aquestes veus, has de pensar que el que per tu és acreditat potser no ho és per un altre, "open mind". No sé si el president del govern és per tu una veu acreditada o no, però com que no em dius quines són aquestes veus "acreditades" no em queda més remei que especular en funció de qui opina el que tu defenses. Però tornant al tema que ens interessa, jo em pregunto: xq el mateix govern que ens diu que tenim el sistema financer més sòlid del mon vol crear un fons espanyol de 30 mil milions d'euros ampliables a 50 mil, que -no està de més recordar-ho- suposen entre el 3% i el 5% del PIB, per injectar liquiditat al sistema creditici? Els banquers s'haurien d'ofendre davant d'una proposta com aquesta, ja que podria fer pensar a més d'un que potser aquest fons els hi és necessari, i no ho hauria de ser per un sistema tant sòlid, no creus? Però no t'ho creuràs, els banquers lluny d’ofendre’s, s'han fet una foto per a celebrar-ho al costat del president de l'estat... Quines coses que passen en aquest país... N'hi ha per llogar-hi cadires!
Però clar, un es queda encara més estupefacte quan s’assabenta que el que és, ni més ni menys el president del Institut de Crèdit Oficial, ha declarat que serà molt complicat controlar la destinació dels diners d'aquest pla. El que en altres paraules significa que s'està entregant un xec en blanc a un sistema financer que suposadament no necessita ajudes per a que faci amb aquests diners el que l'hi vingui en gana, sospito que per a sanejar els seus balanços.
I un es pregunta, ¿que fa el govern assumint el paper del Banc Central Europeu al fer de prestamista, quan el BCE ja ha anunciat que atendrà a totes les necessitats de crèdit a un interès fixa del 3,75%? I ¿que fan els bancs acceptant una mesura que contradiu tota la lògica del sistema bancari? (acceptar finançament a llarg plaç per a injectar líquid a curt plaç).
El sistema financer espanyol i el govern tenen en comú que no reconeixen la crisis, i que prenen mesures contradictòries i suposadament innecessàries per una crisis que no reconeixen i per un sistema financer que segons diuen és el més sòlid del mon... Tu t'ho empasses? Jo no. Amb carinyo: Open eyes...
Josep.
Hola Josep.
Això s'ha convertit en un diàleg a dos, ningú més fot cullerada...bé, no tinc el temps desitjat,jo no et convencerè de res i tu a mi tampoc així que aquesta és la meva darrera entrada al respecte,tot i que,per alusions, et faig les següents (i darreres)consideracions:
-Es evident que tot i relacionat, parlem de coses diferents, tu parles de macroeconomia i politica (decissions politiques relacionades amb la situació actual), jo nomes parlo del sistema financer español, sense entrar en valoracions politiques.
Amb tot, el fet que el BE hagi de fer aportacions pel deficit extern español comporta que el conjunt del sistema financer español sigui ineficient?
-"Pretendre que la salut econòmica del sistema financer reflecteix la salut econòmica d'un estat em sembla, amb perdó i amb carinyo, una innocentada."
Si-us-plau, cita'm on he dit o he insinuat jo això!!!
Parlo de crisis de liquiditat, parlo d'assumció de la situació per part de la societat, parlo "d'apretar-se el cinturó"...es aixo bona salut economica?
-No ignoro res del que comentes, conec pefectament els mecanismes i els pasos que s'han donat en aquest sentit els darrers anys. Senzillament no en parlo: necessitariem 2000 entrades per analitzar i valorar tant les accions com les conseqüències així com d'altres moments recents o cicles on s'han repetit aquests comportmanets.
Jo no faig propaganda de res, estic donant la meva opinió.
-"¿Què potser el sistema financer espanyol serà capaç de posar remei a tots aquests problemes, quan ha estat aquest mateix sistema financer el que els ha creat i alimentat? Com per exemple, la creació d'una economia especulativa basada en la construcció desmesurada, creant una bombolla econòmica que molt probablement serà el detonant d'un cataclisma econòmic sense precedents..."
¿De veritat creus que el sistema financer és l'unic causant de tots aquests problemes?
-"..però el que és segur és que la crisis no deixarà d'existir per "sòlid" que sigui aquest sistema."
Per un cop, totalment d'acord.
-Quan parlo de veus acreditades, saps perfectament al que em refereixo, i no precisament al president del Govern, el criteri del qual ja es prou conegut.
No facis demagogia: si ets capaç de fer un corta i pega d'una nota informativa del BE, coneixes pefectament opinions qualificades en el món econòmic i acadèmic que les darreres setmanes argumenten en linia amb el que jo he exposat (contraria a la teva). I no enredis:no es barroer no citar-les, tan sols he fet esment a la seva existència,seria barroer en cas d'haver introduit opinions sense citar l'autor.
Pel que fa a les recents mesures del Govern i el seu caire intervencionista, coincideixo en posar en quarentena la idoneitat de les mateixes, tot i que enllaçant amb la meva primera entrada vers el comportament de la nostra societat davant els aconteixements, m´agradaria que facis la reflexió a la inversa:si el govern no es pronuncia,quina seria la reacció de l´opinió pública? Criticar la passivitat o aplaudir el "laissez faire"? Em temo que la primera, doncs aquí desgraciadament lo nostre sempre és el pitjor i tot oes blanc o es negre...no hi han grisos.
Publica un comentari a l'entrada