més que havia mort presumiblement d'un infart.
Havia de ser pare en un mes, i tenia una prometedora carrera a l'Espanyol o potser a un altre club, però la mort l'ha vingut a buscar abans del que tocava. Igual que va fer amb Puerta, dos jugadors de la final de la UEFA a Glasgow de fa 2 anys. I tot i l'impacte d'aquella mort perquè va ser en joc, aquesta m'ha deixat molt més afectada. Possiblement perquè l'Espanyol és un equip que m'és molt més proper, i perquè Jarque sempre m'havia agradat.
En moments com aquest no hi ha colors ni enveges sinó un sentiment agermanat de dolor.Així que tot el meu suport als amics pericos que estaran molt afectats per la notícia i DEP, Dani.
3 comentaris:
Moltes gràcies. Jo sóc perica de tota la vida i no m'ho sé creure. No m'ho sé creure...
...Tot plegat un drama.
DEP
Molt dur...es una llàstima pobre noi..ànim al Josep, i als seus companys de l'Espanyol.
Publica un comentari a l'entrada