dilluns, 27 d’abril del 2009

De dracs i princeses

Aquest Sant Jordi ha estat un dels més especials dels últims anys. Per començar tenia vacances i fer vacances quan la majoria de gent no en fa és un experiència gairebé orgàsmica. A més la nit anterior ja havia estat especialment agradable futbolísticament parlant, tant pel resultat com per la companyia. Ja era hora poder prendre alguna cosa abans del partit en una terrassa!!!!

El dia es va aixecar preciós, amb solet, i vam poder gaudir a fons de la jornada de Sant Jordi a l'escola de l'Ariadna. És l'únic dia en què pares i fills poden compartir una estona dins del recinte de l'escola, decorada amb preciosos murals de contes, i tot i haver de fer una mica de cua per pagar els llibres comprats, veure l'esforç que han dedicat en fer un llibre per classe (amb dibuixos i frases) val molt la pena.




Com a segona part va haver un dinar a la terrasseta de Fragments, el meu bar d'adolescència i joventut, font de la meva addicció a la VollDamm, ara reconvertit en un bon restaurant. Vam estar amb els pares de la Maria, i es va fer tan agradable que ho vam allargar fins les 17h... I potser hagués estat més però volíem baixar a fer una volta pel centre.
Molta gent demana que el dia de Sant Jordi sigui festa, però el que està clar és que l'ambient en un dia no festiu és brutal. I com sempre trobant gent, famosa (Santi Millán, Baronessa Thyssen) i no famosa (Arantxa, Geni, Ramon, Gemma & la futura Joana -per cert, nom que m'agrada molt perquè té molta personalitat-). Una rosa, com sempre original. Aquest any no ha hagut llibre. Volia el del Kiko Amat signat per ell però no el vaig trobar (a ell). Ja me'l compraré.
Però aquest cap de setmana llarg i amb aires medievals va tenir la continuació en la recerca de princeses durant la visita a Carcassone. Ciutat molt turística, em a una terrible enveja, que tot bar o restaurant té la seva terrassa, mentre que aquí, amb el temps que tenim no ho sabem aprofitar. Per mi, potser una mica massa amb aires de conte (suposo que d'aquí la polèmica sobre la seva restauració), però l'Aridna va quedar entusiasmada amb els seients per princeses i les petites finestres des d'on tiraven les fletxes. I a sobre des de l'hotel teníem una vista immillorable de la cité, fins i tot des de la piscina.

També va estar molt bé l'excursió amb vaixell pel Canal du Midi, veient l'operativa sobre dues escluses. És una proposta de vacances que tinc per més endavant, fer tota una ruta d'uns quants dies pel canal.

I ahir teníem previst la reserva africana de Sigean, però plovia a bots i barrals i després d'un estira-i-arronsa amb l'Ariadna vam anar a un petit aquari a Canet-en-Roussillon, un típic poble de platja, d'aquells que s'omplen a l'estiu, però per l'època estava molt bé ja que no havia gent. La platja és molt maca, enorme i amb les onades es veia encara millor. Sigean queda per un cap de setmana de juny o juliol.

PD curiositats de restauració: Sí, vam menjar la Cassoulet. Contundent. Però molt saborós.
A Canet el restaurant va ser un molt modern marroquí. El Pep va menjar tajine. Per casualitat dissabte, havia comprat el recipient on es cuina al mercat de Carcassone.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha encantat l'entrada. M'interessa saber com planifiqueu aquestes sortides tenint en compte que viatgeu amb un nena de 3 1/2 anys. Cada vegada que nosaltres hem intentat fer el mateix ha estat un semi desastre (avorrit, car, no kid-friendly,...) Per on comences a preparar la sortida? Quines prioritats tens en compte? Webs imprecindibles? Visc a menys de 200 km de 4 fronteres de 4 països diferents. Soc conscient de que tinc 'milions' de possibilitats per passar 1 - 2 dies encantadors amb la meva petita familia i no me'n surto!
Nota: Bé, el nostre gran 'handicap' és el clima.

Gemma (viatgera fustrada)

Maida ha dit...

M'alegra que t'hagi agradat. Aquesta sortida va començar buscant algun vol d'oferta, però el més barat era Dublin. Em fa gràcia anar a Irlanda però Dublin i pubs no encaixaven amb l'Ariadna. Se'm va ocórrer Carcassone perquè com està boja per Sant Jordi i castells era una bona excusa. La idea és trobar alguna cosa que pugui agradar als nens però també als grans i combinar. Com deia un excap meu, quan tens nens coneixes tots els parcs d'Europa. Així a l'estiu a Copenhague, una visita a un museu és tota una aventura, perquè és un museu sobre el mar, enmig d'un bosc... i si després pots anar a un bosc amb cèrvols triomfes i si a sobre veus l'Ariel en escultura ets un geni. Crec que consisteix en saber veure el món a través d'unes ulleres infantils, perquè ells s'ho passin bé però tu també.
Nota: I el temps no és excusa. Diumenge va toca improvisar

Anònim ha dit...

Ja veig que per Carcassone va anar molt bé. Realment és molt de conte però val la pena. Això del Canal de Midi nosaltres també ho tenim en ment per anar-hi, la meva germana ho va fer fa uns estius i els va encantar.

Anònim ha dit...

Ara he vist que no he posat el meu nom en el comentari d´abans!
Geni

Lluís ha dit...

Maida, no et vas trobar en Kiko Amat, perque estava amb.....amb mi!! (je,je).
Conyes a part, vam estar xerrant mitja hora al Laie(evidentment, ningú li demanava signatrua, i menys tenint al "pagafantas" del trueba al costat), de tot menys del llibre, es clar: dels "nostres" Negativos i la seva gira de reunió, de Mary Quant (glups!), del darrer llibre de Paolo Hewit, del seu blog (www.laescuelamoderna.blogspot.com), dels articles al Cultura,les eves sesions de dj i no se quantes "pajas mentales" més, doncs el tio no calla, i es va animant. En fi, tot un "Rompepistas".
Ah! El llibre està molt be si, però prefereixo el seu primer: "El dia que me vaya no se lo diré a nadie"

Anònim ha dit...

"i menys tenint al "pagafantas" del trueba al costat"

juaaaaaaaaaaaaas

David Trueba: ni una mala palabra ni una buena acción (Ja n´hi ha prou d´aquest color!)

Anónimo Casulleras