Les millors d'aquests mesos

Moltes de les últimes entrades eren més de blog gastronòmic que de cinèfil, però tan plaer dóna una bona pel·lícula com un bon menjar i en els últims temps les primeres són més escases. M'acabo d'adonar que no havia fet cap entrada resum de les pel·lícules vistes (excepte les dels Oscars) des del gener, i com n'he vist 77 parlaré només de les que tenen nota 7 o 8 (no he posat cap 9) en la meva base de dades de pel·lícules vistes:

• Duma : Barreja d'Àfrica, nen i animals. Tot i que molta gent detesta el cinema on hi ha nens, crec que per les aventures i el paisatge val la pena veure-la.
• United 93 - (v.o anglès): Havia vist fa poc també la versió més telefilm i tot i no estar malament, la veritat és que aquesta em va semblar molt bona, gens dogmàtica ni efectista però sí molt reveladora del desgavell d'agències estatals i la poca coordinació entre elles (de fet veient la pel·lícula dius: No pot ser!)
• El hombre y el monstruo (Dr. Jekyll and Mr. Hyde). Gran clàssic del cinema de monstres, de visió obligatòria per a qualsevol amant del cinema. Acostumats als grans efectes especials i als maquillatges actuals resulta entranyable la seva caracterització.
• Hijos de los hombres (Children of Men)- (v.o anglès): Pel·lícula reveladora, apocal·líptica que fa pensar en com actuaria un mateix, i amb una fotografia natural molt encertada. Genial també el paper de Michael Caine.
• La noche de los girasoles: Interessant thriller espanyol on destaca com s'explica la història i on apareix un actor que m'agrada molt, Carmelo Gómez.
• En busca de la felicidad (The Pursuit of Happyness)- (v.o anglès): Basada en l'història real d'un home que fa de tot per tirar endavant i com resorgeix del fons dels abismes. Ben interpretada pel Will Smith em va fer plorar força.
• El viento que agita la cebada (The Wind That Shakes the Barley)- (v.o anglès): Ken Loach és un director que sempre posa el dit a la llaga. Pel·lícula que revela idees de la fundació de l'IRA, té a més la presència de l'estrany i magnètic Cillian Murphy.
• Encantada. La historia de Giselle (Enchanted)- (v.o anglès): Una altra pel·lícula infantil, que barreja dibuixos i personatges reals i que em va sorprendre perquè no em va semblar gens ensucrada. A més, les cançons molt millors que en els Oscars.
• Ratónpolis (Flushed Away)- (v.o anglès): Animació amb veus talentoses (incloent la d'Andy Serkis, 'mi tesoro') i una història molt entretinguda. Perquè no va traduir-la literalment?
• Locos por el surf (Surf's Up)- (v.o anglès): I espereu que després ve la 3a pel·lícula d'animació seguida que vaig veure en un dia!!! Perquè hi ha tantes pel·lícules d'animació on surten pingüins? M'agrada més Happy Feet però també val la pena.
• Shrek tercero (Shrek the Third)- (v.o anglès): Sens dubte molt més fluixeta que les anteriors Shrek, però ara que estic més al món dels contes li fa l'ullet a molts d'aquests.
• La hora de los valientes: Pel·lícula ambientada en la guerra civil i el museu del Prado, amb la com sempre excel·lent interpretació de Gabino Diego.
• Ficción: Molt contemplativa i on només importen els silencis o els diàlegs, no pas l'acció.
• Tu vida en 65': Tot i que la història no em va acabar de convèncer, la música que hi apareix i veure trossets de Barcelona sempre ho fan.
• Vicky Cristina Barcelona - (v.o anglès): Només una persona me n'havia parlat bé, però a mi no em va decebre, o com a molt diria que no és el millor Allen, però tampoc ho és cap de les últimes que havia vist d'ell. Quan W.A retrata la gent benestant de Manhattan i mostra NY en tot el seu esplendor no diem res; quan ho fa de Barcelona, ens sembla una postal i fals (però existeixen). Com ens agrada tirar-nos pedres a la teulada! Per últim dir que tot i no ser sant de la meva devoció, la Pe omple la pantalla i augmenta el nivell de la pel·lícula.
• Un buen año (A Good Year) - (v.o anglès): Pel·lícula romàntica que segons el dia que tinguis potser no agrada, però és que que s'olora el camp i vénen ganes d'anar-hi de vacances. I a més ara m'agrada molt la Marion Cotillard.
• Gracias por fumar (Thank You for Smoking) - (v.o anglès): Especialment dedicada a fumadors, és crítica i mordaç sobretot en les trobades dels 3 amics de les 'males indústries'.
• El sur: Història de melanconia, d'imaginació i de secrets. Un clàssic del cinema espanyol.
• Rebelión en las aulas (To Sir, with Love): Com tractar una classe rebel, com desenvolupar el millor de cada persona amb un Sidney Poitier que enamora les alumnes.
• Apocalypto - (v.o maia): Una altra molt bona pel·lícula del Mel Gibson director amb molt impacte visual i amb un final alhora esperançador i terrible.
• Extraños en el paraíso (Stranger Than Paradise)- (v.o anglès): Paradigma del cinema independent, ja fa 25 anys d'aquest film de culte, un retrat de personatges (freaks?) sense ambicions.
• Cena a las 8 (Dinner at Eight): Una altra oportunitat de contemplar l'habilitat de Cukor en la direcció d'actors i la possibilitat de veure dos monstres d'una mateixa família, John i Lionel Barrymore germans, i el primer, avi de la Drew Barrymore.

PD: I sense arribar a la nota: El diablo viste de Prada--> M'encanta com vesteix l'Anne Hathaway / Las colinas tienen ojos: Pel·lícula de terror més entretinguda del normal.

PD2: Pablo, he visto en imdb que Zachary Quinto (Sylar) es Spock en la película Star Trek. Supongo que ya lo sabías pero desde que no leo Fotogramas que voy perdida.

PD3: Seguint allò que deia l'altre dia la Mar al FB sobre si alguna TV gosaria programar 'La vida de Bryan', algú em pot contestar perquè desapareixen les sèries d'un dia per l'altre? Què ha passat amb la resta de capítols de Fringe? Aturem Dexter perquè un assassí en sèrie simpàtic no pot viure a Setmana Santa? També les visions de The Listener no són aptes?

Bones vacances a tots, les feu més curtes, més llargues, més (Núria, feliç experiència a Qatar i Dubai) o menys exòtiques