La imatge és estar en un restaurant, pagant el compte i esperant la cursa... Comença com sempre malament, va recuperant i treu una avantatge espectacular, s'adona que no té rival, obre els braços, es toca el pit i creua la línia. Crido: increïble, brutal, no m'ho puc creure!!!. Miro el temps: 9.69. Però com ho ha fet? Com pot guanyar així frenant en els últims 20 metres? Quina marca podria haver fet? La superioritat d'Usain Bolt ha estat tremendament insultant però esperonats tots els rivals gairebé han baixat dels 10 segons (L'últim hagués estat bronze a Barcelona).
El títol de l'entrada no és una exageració, realment se m'ha posat la pell de gallina. I cada vegada que he vist la repetició (potser unes 10 vegades) m'ha passat el mateix. A aquest corredor no el conec en persona (del 92 ja no queda ningú) però sembla molt humil tot i el poder que demostra sobre el tartan. Espero que aquesta imatgeque dóna sigui tal qual i venci també en els 200 metres (i trenqui el rècord de Michael Johnson, que mai ha estat sant de la meva devoció) i en el relleu 4x100. I tot i que segur que l'ombra del dopatge el perseguirà, espero que només sigui això, una ombra que no corre a 9.69 els 100m.
PD: Tots els companys corredors, ho sou de llarga distància, però suposo que estareu igualment admirats.
1 comentari:
Bufff..... Jo ja me'n he fet fan. Reconec que no n'havia sentit a parlar abans de les Olimpiades. L'atletisme m'atrau però per algun motiu extrany només el segueixo cada 4 anys als JJOO.
Però després dels 100 metres en que ma germana em va dir que mai havia vist res igual jo ja volia que aquest noiet guanyés els 200m i li tregués el record mundial al Michael Johnson i així ho va fer.
Es brutal.... 3 medalles d'or trencant els 3 records mundials.
M'encanten els cracks que apareixen un cop cada dècada i sembla que ja n'ha nascut un de nou al món de l'atletisme de velocitat. I a més sembla ser que té carisma. En definitiva, que té els millors ingredients per a ser recordat per la posteritat.
Però encara li queden molts anys per seguir trencant rècords, n'estic segura.
Però no ha estat l'únic amb el que m'he emocionat aquestes Olimpiades també ho he fet amb la Isinbayeva. Quina altra crack. És impressionant, veure-la començar a competir quan la resta ja ha plegat. Hi haurà gent qui pensarà que és molt avorrida la falta de competència però jo opino que s'ha de disfrutar de l'oportunitat que tenim de veure un altre fenòmen de la natura.
I finalment, tot i que menys espectacular també em va emocionar veure com l'Almudena Cid s'acomiadava de la seva 4a final en uns JJOO, fita que no havia fet mai abans cap gimnasta.
Sé que toca parlar del Phelps però donat que la major part de medalles les va guanyar quan encara estava desconectada de viatge i que no era un bon horari no vaig tenirla mateixa sensació que amb aquests que us he comentat. Tot i que evidentment tambés és un altre crack
Publica un comentari a l'entrada