dilluns, 20 de gener del 2014

Adicta a sèries 2013 (1/3)

Pobret, com et tinc d’abandonadet. I no serà perquè no faci, escolti, vegi coses interessants. Però el temps és limitat i el poc temps lliure que em queda el tinc molt i molt dedicat a veure sèries (i algunes estones a escriure al teu germanet petit). Sí, és el meu vici actual. I al final l’hauré de tallar de soca-rel. No és només que cada dia estrenin de noves sinó que cada any tornen noves temporades de les que ja he vist.
I per acabar-ho d’adobar el Canal + (sí, jo no em baixo sèries, les miro a les plataformes digitals de pagament) estrena el Canal + Series, un canal íntegrament dedicat a les sèries. Així que el ritme és brutal. Durant 2013 he vist 70 sèries. Vaig a intentar fer-ne un petit repàs que us pugui servir si n’heu de triar alguna. Són 4 línies, però si d'alguna voleu més informació, m'ho pregunteu diractament. Ho faré en 3 entrades. Les meves recomanades (*)
Finalitzades: sèries que han acabat el 2013 i que he aguantat fins l’última temporada 

(*) An Idiot Abroad - Un idiota de viaje (3 Temp): No sé si coneixeu l’humor de Ricky Gervais (The Office versió americana, presentador dels Globus d’Or) però diguem que no és políticament correcte. Aquí se les empesca per portar Karl Pilkington (l’adorareu) per grans llocs on fer turisme però putejant-lo fins extrems insòlits. Si després de llegir l’article del Roger no la mireu, no sabeu que us perdeu. I sí, encara tinc pendent Derek.
(*) Dexter (8 Temp): Thriller i crim sobre un serial killer que alhora és l’analista de sang de la policia de Miami. Després de 7 grans temporades, la final va baixar molt i va tenir un final polèmic (quina sèrie no l’ha patit?)
Eastbound & Down - De culo y cuesta abajo (4 Temp): Comèdia salvatge, masclista amb drogues i mala bava sobre un jugador de beisbol de segona fila. Diguem que irreverent i no fàcilment recomanable per la manera de tractar les coses.
Fringe (5 Temp): Ciència ficció (o no). La millor manera de definir-la és dir que mireu 'Phineas y Pherb a través de la 2a dimensión' ‎. La història de JJ Abrams evoluciona d’un thriller paranormal una mica fluix a una complicada relació entre móns paral·lels cada vegada millor. Té per mi un dels millors capítols de la història televisiva (el 16 de la 2T). I el personatge del Walter és brillant. Per cert, com la veig amb el Pep estem encara pendents d’acabar-la. Vergonyeta.
Leverage - Las reglas del juego (5 Temp): Acció i lladres. Com en una mena de Robin Hood modern, una sèrie de lladres especialitzats s’uneixen per ajudar gent desvalguda. No li demaneu gaire cosa, però és entretinguda i sempre m’ha agradat Timothy Hutton.
Spartacus (3 Temp + 1 Temp preqüela): Acció històrica. Us encantarà si us agraden les pel·lícules de violència slow motion i el sexe gratuït, no si hi busqueu rigor històric. Va perdre el protagonista de càncer i el substitut no era tan interessant però jo no em puc resistir a els cossos musculosos (de dones també en surten, gairebé sempre en pilotes)
(*) The big C – Con C mayúscula (4 Temp): sèrie sobre el càncer en una mare de família. Amb to de tragicomèdia i un bon repartiment és una sèrie que manté molt bon nivell en tots els capítols i es fa molt agradable de veure per portar molta reflexió sobre la vida i com gaudir-la al màxim.
(*) Weeds (8 Temp): Comèdia negra sobre com una mare de família passa a ser la venedora principal de drogues d’una típica urbanització. I clar, amb tantes temporades la cosa es va enredant. També amb alts i baixos, la valoració global és positiva i el final una mica surrealista.
I sí, no parlo de Breaking Bad, perquè no l’he vist, però no patiu, aquest dissabte començo.

Cancel·lades: sèries que no han triomfat i per tant us podeu estalviar
666 Park Avenue (1 Temp): sèrie sobre un edifici ‘terrorífic’ amb John Locke i una colla d’actors ‘guapos’ només va aguantar una temporada i els 4 últims capítols que la tancaven es van estrenar abans aquí que a USA.
Enlightened – Iluminada (2 Temp): Tragicomèdia sobre una executiva que després de fer un pet a la feina tracta de refer-se des d’una postura una mica hippy. Tot i tenir moments inspirats, en alguns moments els capítols es fan pesats (i són curtets)
Smash (2 Temp): Musical sobre la posada en marxa d’un musical sobre Marilyn. Només he vist la primera temporada. Ara posaven la 2a a AXN White però he decidit que si estava cancel·lada no calia fer l’esforç.
Touch (2 Temp): Thriller sobre un nen que no es comunica amb l’exterior però que té un do amb el models numèrics. Tot i enredar-se en trames estranyes, la idea original sobre la interrelació de fets i els patrons seqüencials m’agradava força (per això suposo que m’agrada Pi‎)