Aquesta és la frases clau del tercer capítol de 'True Blood', una de les últimes estrenes de sèries a la que m'he enganxat totalment. Ja els títols de crèdit i la cançó que els acompanya donen ganes de ser-ne la protagonista. Viure en aquest moment estrany en què una sang sintètica (la del títol de la sèrie) permet que els vampirs puguin conviure amb els humans (però en ambdues parts hi ha interessos que no sigui així). Però la convivència no és fàcil ja que la sang dels vampirs és un bé molt preuat per les seves propietats afrodisíaques (més aviat viagrils).
Però no és l'única sèrie que em captiva aquests dies. Un amic, amb qui comparteixo sèries, em va amenaçar de disfressar-se de Hank Moody, l'encantador caradura protagonista de 'Californication' que fa poquet ha estrenat la segona temporada. És una sèrie on el sexe és més que la base, és l'argument, és l'humor, és la vida dels personatges. Tot i no agradar-me el David Duchovny i no entendre que lligui tant, no deixa de ser ideal per al paper, gràcies a la seva vessant més cínica.
I per acabar amb sèries amb sexe, ahir es va acabar la segona temporada de 'Los Tudor' que tal i com va tindrà sis temporades, una per cada dona.
I dos petites notes més: 'Los Conchords', una sèrie de les més frikies que he vist últimament sobre el no triomf de dos músics neozelandesos a NY; i última temporada de 'The Wire', últim cop per disfrutar una de les millors sèries de tots els temps i de la qual ja faré algun dia una entrada.
Aprofito aquesta entrada per fer un petit incís en el món del cinema. Fa poquet vaig veure una de les pel·lícules que més m'ha agradat en els últims temps, V de Vendetta. Té un romanticisme fosc, té una acció tranquila (i només cal veure la genial escena de la lluita d'un contra tots, i no dono més pistes per si algú la vol veure), una ambientació molt de còmic i molt bons actors i una actriu que si fos home seria una fixació. El JM em va dir que el còmic encara era millor, i l'he demanat per Reis.
PD: [I wanna do bad things with you]
1 comentari:
Començo per les assignatures pendents que m’agradaria veure: “The wire” y “V de Vendetta”, aquesta última més fàcil de repescar, una sèrie sempre és més complicat, encara que mai es sap.
A mi encara no m’ha enganxat tant “True blood” (potser la clau és que tinc per veure el tercer capítol) tot i que és molt original i desprén un clima bastant particular. Inclús, fins ara, m’han cridat més l’atenció els matisos i les repercusions que podrien tenir a la vida quotidiana el fet de poder llegir a la ment de tots aquells que t’envolten, qualitat que té la protagonista, Anna Paquin, sí, la nena d’ “El piano”, setze anys després…, que la mateixa trama dels vampirs. I completament d’acord amb la cançó i l’entrada de la sèrie, molt bones.
“Los Tudor”, uff, ja no sap un si parlar un de “sèrie amb sexe” o “sèrie de sexe”, encara que últimament ha agafat més protagonisme la sang, inclús més que a “True blood”. Els caps roden més que a “Sleepy Hollow”... :-) Jo penso que el plantejament futur de la sèrie dependrà bastant del protagonista, Jonathan Rhys-Meyers, si ell aguanta uns anys possiblement la dinàmica podria anar en la direcció que deia la Maida (una temporada per dona…, quedarien quatre), si no penso que això no dona per tant i podrien “liquidar” el període d’ Enric VIII en un parell de temporades tranquil.lament i ja veuriem si això es podia allargar fins al regnat d’un personatge molt tractat ja al cinema i la TV, la reina Isabel I.
Parlant de la sèrie en si, penso que la càrrega religiosa i sexual és molt alta, una mica posant de manifest els possiblement dos temes més importants a la vida quotidiana d’aquella època, aquí agreujat no només per la devoció religiosa en particular, sino també pel conflicte entre les diferents tendencies (el classicisme de Roma, el protestantisme, l’escisió a Anglaterra que provoca el mateix Enric VIII per poder anular el seu casament amb Catalina d’Aragó i casar-se amb l’Ana Bolena…) Els ha quedat molt bé l’ambigüitat i paradoxa del personatge d’Ana Bolena (amb una Natalie Dormer que al començament no m’agradava molt però que després ha anat guanyant en tots els sentits), dona ambiciosa, implacable, manipuladora… però, que curiosament, és decapitada per adulteri, qüestió que a la sèrie en cap moment succeeix, la realitat suposo que ningú la sap… I encara és més curiós el fet de que, al mateix temps, el rei, una vegada que deixa enrera la forta passió que sent envers ella, és dedica a fer absolutament el que li dona la gana en l’aspecte sentimental i sobre tot sexual. En definitiva, una sèrie molt centrada en les clàsiques “intrigues de cort”, amb una bona ambientació i intèrprets, una música que m’encanta (sobre tot perquè no és queda tot en la sintonia principal, sino que és van afegint noves melodies i variants conforme avancen els capítols, penso que a la segona temporada inclús ha millorat això) i l’únic “pero” és que a vegades pot resultar una mica freda o insistir massa en temes que potser no interessen gaire. Evidentment, no parlo del rigor històric, com normalment passa en aquest tipus de produccions, bastant “agafat amb pinces”.
I acabo una mica tirant de les orelles als de Fox. Dilluns passat van estrenar la quarta temporada de “Prison break” i ara resulta que no torna fins el ¡19 de gener! (el 12 repetiran el primer capítol) Al final arriban abans “Fringe” i la segona temporada de “Mad men”…
Bon Nadal a tothom.
Publica un comentari a l'entrada