Aquests dies de Nadal he aprofitat per veure algunes pel·lícules. Cap d'elles és actual perquè no les he anat a veure al cinema ni me les he descarregat d'Internet. Són gravades del Digital + i com sempre se m'acumulen. Faré una breu passada perquè em costa parlar de pel·lícules que fa poc que he vist, sempre m'ha agradat deixar-les madurar.
- Layer Cake - crimen organizado (Layer Cake): Un thriller de drogues i 'matons' amb el nou 007. Tot i que el treball actoral i l'estil de direcció és bo, hi ha certs moments en què les subtrames i massa personatges fan el conjunt una mica confusiu. Molt bo el final i bones cançons sonant durant la trama.
- Superman Returns (Superman Returns) - VOS: La veritat és que veient la pel·lícula vaig enyorar el Christopher Reeve i el Gene Hackman en el primer Superman (una de les primeres pel·lícules que recordo haver vist al cinema). Sorpresa la presència de la musa indie, Parker Posie i poc convincent el Kevin Spacey. Tot i que els efectes especials són molt bons, el vestit em sembla acartronat. Em quedo amb els calçotets sobre les mitges clàssics.
- Esa tontería llamada asesinato (A Little Thing Called Murder): Telefilm que explica les barbaritats fetes per una mare i un fill que van començar amb estafes i van acabar amb assassinats. Em van venir ganes de deixar de veure-la però no ho faig mai. El problema crec que és d'enfoc, no és comèdia però no és drama. És poca-solta o jo no hi vaig trobar el què.
- En tierra de hombres (North Country)- VOS: També basada en fets reals sobre les primeres dones mineres als anys 80 i construida sobre la base de flashbacks, em va agradar tant el treball actoral de les dues actrius principals (però que algú li digui a la Charlize Theron que faci pel·lícules guapa) com per la història que com sempre em va provocar més d'una llagrimeta. Bones cançons de Dylan i banda sonora de l'oscaritzat Gustavo Santaolalla.
- Vacaciones (The holiday)- VOS: Típica comèdia romàntica que cal veure en anglès per distingir els accents britànics (Kate Winslet i Jude Law) vs els americans (Cameron Diaz i Jack Black). Però també disfrutar d'Eli Wallach, una de les poques llegendes vives de Hollywood (1915) en un paper molt a la seva mida i que encara segueix en actiu. Tot i que el guió no es molt original és ben agradable de veure.
- Tránsito (Stay)- VOS: Tot i la meva predilecció pel Ryan Gosling, aquesta història sobre psiquiatres afectats pels deliris dels pacients no em va convèncer. És torbadora però no la vaig entendre i a diferència de les pel·lícules de Lynch no em va afectar.
- La profecía 666 (The Omen)- VOS: Molt fluixeta. Recordo com em va afectar quan fa molts anys vaig veure La maldición de Damien. Aquesta no pas.
- La joven del agua (Lady in the Water)- VOS: Crec que la nota que té a l'imdb no és justa. A mi em va agradar molt la fantasia que respira la pel·lícula tot i que tingui certes incoherències de guió. I com sempre el director, M. Night Shyamalan, té gran facilitat per crear atmòsferes de terror sense mostrar massa.
- Los amos de Dogtown (Lords of Dogtown): Basada en les vides dels tres skaters més famosos dels anys 70 a Venice. Per a fans de l'skate.
- Novia por contrato (Failure to Launch)- VOS: Una altra comèdia romàntica però amb molt poca substància. Potser el millor són els pares d'ell, sofridors del 'morro' d'un treintaibastants que encara viu a casa seva i que els fa servir per trencar amb les parelles.
- Click (Click)- VOS: Tot i que la temàtica és original (això de controlar la teva vida amb un comandament) crec que li sobra moralina sobre les presses d'avui en dia i li manca comèdia en estat pur. O almenys això esperava.
- En la cumbre (Heights)- VOS: Vides creuades amb bons actors i el sempre interessant rerafons de Nova York. Per cert, en pocs dies un mateix actor en dues pel·lícules, James Marden, secundari en Superman i trascendental el seu personatge aquí.
- Sonrisa peligrosa (Novocaine)- VOS: Aquesta la vaig veure perquè esperava una comèdia i perquè la tenia gravada en anglès. Però la podeu deixar de banda. No és terrible perquè és estranya però esperava riure més.
- Noticias de una guerra (Noticias de una guerra): Documental curiós fet a través d'imatges reals de la guerra amb narracions basades en els discursos, des de les eleccions del 36 fins a la rendició de Madrid.
- Last Holiday (Last Holiday): Potser com les expectatives no eren massa altes, vaig trobar que és una comèdia fàcil de veure i que té una escena molt divertida a les pistes d'ski.
- El sexo lo cambia todo: La pitjor de totes les que he vist. Barreja Cuba i Jorge Sanz i imagina el pitjor.
- Como matar al perro de tu vecino (How to Kill Your Neighbor's Dog)- VOS: Una petita tragicomèdia protagonitzada pel Kenneth Branagh que mostra el canvi d'un cínic escriptor gràcies a una veïna i a un gos.
- Borat (Borat: Cultural Learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of Kazakhstan)- VOS: Humor gruixut, escatològic que normalment o agrada molt o es detesta. En general està bé però no he passat del somriure. Això sí val la pena escoltar l'himne kazaj al final.
En resum moltes pel·licules però pocs impactes... Bàsicament és reforçar vocabulari d'anglès i esperar descobrir alguna sorpresa, com V de Vendetta.
PD: He tingut més temps però no per estar de vacances sinó perquè aquests dies les sèries han fet un petit descans de Nadal.
3 comentaris:
Bon any! No has perdut el temps ^_^. Me les apunto perquè la major part d'elles no les he vist.
Primer de tot, bon any. Tot i el descans de les sèries son moltes pelis... encara que ja he vist que en general el balanç no és massa positiu, pero sempre queda alguna cosa. D’aquestes no he vist pràcticament cap i serà difícil... La de “Superman returns” la vaig començar a veure i es va juntar que no era el moment més adequat, que m’avorria una mica i, sobretot, el que deies tu, la nostàlgia d’especialment la primera i original no la deixava molt ben parada. Encara estic a temps... “North country” potser és l´única que em faria més gràcia de les que has dit i, a més, és de les poques que surt ben parada en els teus comentaris. De fet, no vaig anar-la a veure al cinema en el seu moment per molt poc.
Tema Shyamalan...: Evidentment que “Lady in the water” (que sí que he vist) no és una obra mestra i, com dius, té certes incoherències i en determinats moments “se le va la olla”, però també penso que les discretes crítiques que va tenir no estan del tot justificades, per mi té moments i aspectes molt destacables. De fet, encara que molts puguin no compartir la meva opinió, sempre he pensat que “The sixth sense” és una película un xic sobrevalorada (és cert que és molt “especial”, que està molt bé construïda, que el final és impactant, però...) i que les altres que ha fet han sigut una mica menyspreades quan potser ha fet propostes inclús més interessants i complexes (especialment a “Unbreakable”), però penso que no es jutja igual a un novell desconegut que a un que té que demostrar molt després d’un gran i inesperat èxit... Sempre s’acaba comparant i passa el que passa...
Vam veure al cinema “Appaloosa” i “The changelling” en un doblet inesperat. Competents propostes, competents actors, competents resultats… però potser vam trobar a faltar alguna cosa especial, una mica més de màgia i impacte. Tot i així Clint Eastwood sempre té punts extres per contar pels Oscars, tot hi haver sigut “oblidat” als Globus d’Or.
Ja tornen algunes sèries... “Fringe” no és massa del meu estil (“Expediente X”…) però l’episodi pilot no va estar malament. “Mad men” manté la línia (sempre suggerent...), de “True blood” el “famós” tercer capítol va estar bé i va pujar el ritme i estic a l’espera de l’inici “real” de la 4T de “Prison break”. A veure que tal “Lost 5” a la seva estrena en USA… Sabran acabar-la més o menys bé? (no és fàcil amb tot l’empastifat que han montat), encara que crec que al final hi hauran sis temporades.
Que els Reis d’Orient siguin generosos...
Ahir vaig veure "The Holydays" (en vo); la Cameron Diaz em confirma que és una patètica actriu. La Kate Winslet sempre agafa papers "tofils". Adorable el Jude Law. Tot i saber que veia una comèdia romàntica, m'esperava una mica més de la trama. Final feliç acceptable.
Gemma
Publica un comentari a l'entrada