dilluns, 24 de maig del 2010

Serem o estarem losties per sempre?

Avui suposo que toca parlar d'aquest fenòmen televisiu que ens ha fet aixecar d'hora en un dia festiu (almenys els que som de Barcelona). Suposo que com amb tot hi haurà defensors i detractors del final de la sèrie, però tinc un 'feeling' que la majoria ens haurem quedat en un terme mig, com perduts :-), esperant alguna cosa més.
O així és com m'he sentit jo. Tota aquesta temporada m'havia semblat força fluixa excepte algun capítol concret, [SPOILERS beyond this point] però la veritat és que el doble capítol final d'avui m'havia agradat força fins que he vist que tots es reunien a una església.
Suposo que tots sabíem que era impossible resoldre tots els misteris, i la majoria ja pregonaven que tot estava lligat amb la mort, però crèiem que podíem esperar alguna cosa més. I no. O almenys no per mi. El final em sembla el més simple de tots els possibles. No dic que sigui un mal final perquè està ben portat, però l'evocació mística i el més enllà (encara que sigui un més enllà que et prepares tu) no és una mica un final molt emprat en el món fílmic?
No obstant això i dins del final en sí em queden alguns misteris per resoldre (I escric tot això abans de llegir comentaris per tal de no veure'm contaminada):
- És Jack l'últim en morir? O també els vius poden anar la reunió de comiat?
- On estan en Michael i el seu fill? Ells no estan morts?
- Perquè Ana Lucía no està preparada?- Perquè apareix el gos al costat d'en Jack?
- El fuselatge de l'avió en els títols de crèdit vol dir que tots van morir en l'accident però l'illa els va crear la realitat paral·lela?
Crec que en el fons aquest era l'objectiu dels creadors de la sèrie, acabar-la. I deixar que els milers de fans que hi ha pel món, segueixin donant voltes i voltes... buscant la llum de color groc :-)
PD: Tocarà veure els minuts que ens han tret, perquè no sabem com s'han trobat Jack i cia amb en Locke/Smokey? La semi descoordinació dels subtítols no és problema, però això sí que ha estat una putada!!
PD2: En tot cas i pel que a mi respecta no abomino de la sèrie en el seu global, perquè ens ha fet passar bones estones... Ara veig que serà el moment de tots els que no l'han vist de dir que els semblava banal
PD3: Lluís, tu que ets el més malalt entre tots els addictes que conec, espero els teus comentaris, si has aconseguit aixecar-te de davant la tele apagada.

dijous, 6 de maig del 2010

SOS 4.8 2010 (Mi bizarrismo)

Coses que no hauria d'haver fet al SOS 4.8 2010:

- Menjar una tapa + cervesa a 2€ de la novetat 'El SOS se va de tapas' a un local castís amb moltíssimes fotos de futbol antigues
- Pegar-me els primers 'bailoteos' amb el Nacho Canut i l'Alaska punxant bona música mentre el seu marit 'Nancy Rubia' anava emprenyant i fent de les seves
- Disfrutar de la increïble dolça veu d'Alondra Bentley i envejar a un pintor que vam conèixer dissabte i l'havia tingut cantant al seu casament
- Sentir-se dins de l'anunci de Cruzcampo mentre escoltaves the Sunday Drivers
- Escoltar les cançons (especialment entranyable 'Diririrí dirarará') de Joe Crepusculo i les seves lamentacions sobre l'eliminació de la Champions alhora que compartia l'escenari amb La Bien Querida
- Fer-se fotos amb uns cartells en cartró cutrillo, que crec que va deixar dispersats un dels artistes del SOS Arte, amb missatges gens subliminals tals com 'joputa', 'perrita' o 'pajillera'
- Perdre'ns la performance de Fernando Arrabal però arribar prou a temps per veure'l amb la copa de vi a la mà (per cert, qui era el tio de la samarreta friki de l'Arlhetic?).
- Decidir si fer com els meus amics integristes i fer-me fan (jajaja) de Los Planetas o aprofitar per relaxar-se (d'això se'n diu eufemisme) al concert dels Tindersticks amb la tenebrosa veu del cantant
- Pensar per un moment que havia deixat d'entendre l'anglès quan els de Franz Ferdinand van dir que era l'última cançó i en van cantar 10 més... i creure que en aquest lapse de temps s'havien convertit en Safri Duo... i tot així no deixar de preguntar-te com s'ho fan per fer-ho tan bé

- No deixar de ballar amb els nerdies de Hot Chip, uns tios que si només els veus i no els escoltes no els fitxaries mai per a un festival. Especial menció al seu cantant amb un meravellós look a lo 'Paco Clavel'
- Retrobar un antic company de McGraw i compartir amb ell i la seva dona un agradable dinar 'tapero', unes quantes cerveses i fins i tot una copa per esquivar la pluja
- Escoltar dins de l'exposició d'art bizarro 'Esto es arte? Una tía con fuego en el culo? i jo: Es arte bizarro, i ell 'Ni bizarro ni hostias'... Em partia
- No aconseguir veure We Are Standard per segona vegada (aquest cop no per borratxera) i quedar-no amb el pop garatger de Nada Surf per aprofitar i fer fotos (i preguntar si eren o no espanyols)
- Descobrir un bon grup amb els Mistery Jets i preguntar-nos si el cantant havia patit la polio (però no, he buscat i té espina bífida)
- Vibrar amb la música dels siebling (és que em flipa aquesta paraula) The Magics Numbers en una increïble barreja de rock i pop
- Descobrir uns nous ídols 'PlenoalquinzeDjs' en estat de gràcia després de l'1 a 4 del Barça (per més informació preguntar al Lluís i veure foto adjunta)
- Saltar, 'poguejar' i inclús 'fer la conga' al concert de Madness, on em vaig adonar que coneixia més hits dels que em pensava
- Anar més perduda que la gran majoria adoradora en l'espectacle de Chris Cunningham, això em reafirma en què el vídeoart és l'únic art contemporani que no entenc
- Esperar mentre un munt de mans onegen i ballen els ritmes de Fatboy Slim que faci servir la bocina arrambada al Virrey de Sicilia
- Rematar el postfestival de diumenge amb un Caldero a Cabo de Palos. No va poder ser 'El Mosqui' (De la mar el mero, y del Mosqui el caldero) però 'La tana' va ser una molt bona opció (localitzat gràcies a l'iphone)
- I durant tot el festival compartir mirades, bromes, xerrades, begudes amb amics, companys, coneguts i algun que altre desconegut

Crec que queda clar que totes aquestes i algunes que m'oblido són les coses que no hauria d'haver fet si no m'ho hagués volgut passar de puta mare

I a més, uns quants punts positius del festival:
- Tot i l'èxit d'aquest any segueix sent un festival on encara s'hi pot respirar
- Una zona vip més gran (tot i que una mica remullada) i uns tiquets 'gentilesa de...' perfectes
- Segons el Marc està de conya perquè hi ha moltes ties i tot i la pluja no hi va haver fang (ep!! no feu associacions d'idees que us veig a venir ;-)
- El shuttle entre l'hotel i el festival... que ens va permetre veure la zona 'botellón' de l'Eroski i les acampades ilegals del marge del riu
- I aquest any una distribució de lavabos fantàstica

Però com vull ser una mica dolenta, els punts negres:
- El càmping. Sí, no hi vaig dormir (per sort) però hi vaig anar i estava una mica lluny a més de ser un desert. Però amb la premura que es va muntar em comentaven els amics que hi van anar que tot i ser un drama estava millor que altres càmpings de festivals
- Els mòbils. Jo que estrenava iphone, pensava que era culpa d'ell, però resulta que la gent amb movistar va tenir molts problemes de comunicació (del tipus rebre un missatge: 'estic a dorian, quedem després', unes 3 hores després del concert de Dorian)
- La pluja del dissabte que va fer endarrerir els concerts de l'escenari Estrella Levante i, per tant, la impossibilitat de veure Love of Lesbian (sempre que no optessis per deixar Madness)
- No poder anar ni a l'Antikaraoke ni al Taboo per les cues... A veure si així ens animem i hi anem aquí
- I que comença a haver molts modernos... jajaja. Això és broma! Moltes noies amb cinta cabell tipus Bjorn Borg, bambes victoria, faldilles curtes de flors... i samarretes 'A mi no me gusta el indie pop, he venido aquí para ligar'

Curiositats:
- El pur bizarrisme del personatge Virrey de Sicilia plantat al mig del festival, reclamant el seus drets... de lo más
- Jo estrenant modernitat amb l'Iphone (dicen por ahí que es el culpable de todos lo males :-) i les ulleres de sol retro...
- La MJ veient abans la meva bossa de El Delgado Buil que a mi mateixa tot i les indicacions de l'Eva
- La lluna Jack Daniels que ens anava confonent a tots, fins i tot hi ha un grup al FB amb més de 5000 membres
- I finalment la més curiosa... Ens trobem finalment dissabte amb el Marc a la zona vip i ens fem un parell de fotos. A l'estona, i molt normal amb la fama que em precedeix, la Gemma em pregunta: A quin famós has trobat per fer-te una foto?... No Gemma, aquest any no... Esperem que triomfi ben aviat però de moment... és només un amic :-)
PD: Aviat penjo fotos i vídeos a Picassa i us ho faig saber... I ara queda esperar l'any vinent... i mentrestant Primavera Sound