Cronologia de l'ascensió meteòrica d'un bar de tapes

• Dia 12 de setembre: Celebració vermutera del meu aniversari al xiringuito Aigua (algun dia també hauria de parlar d'aquest lloc molt recomanable, tot i que encara em falta visitar-lo de nit). El David en plena ressaca em comenta que la nit anterior el Moh els ha portat a sopar a un lloc curiós de tapes, el Cañete (Web en construcció però no us perdeu el vídeo d'en Joan). Em quedo a mitges amb el nom, però en l'intent de ser una bona amfitriona i estar per tots, enganxo només una paraula aquí i una paraula allà de la seva explicació :-)
• Dia 16 de setembre: Compro el Time Out un dia més tard de la seva sortida (des de fa poc surt en dimecres). Obre el reportatge de Menjar i beure un article sobre llocs de tapes: Lolita Taperia, renovació de l'Inopia, i Cañete, el nou lloc in de tapes de Barcelona. Encerclo les adreces i se'm queda això del carrer Unió.
• Dia 24 de setembre: Festes de la Mercè. Tradicionalment dia de veure el Seguici des del carrer Ample, una volta, dinar i la Cavalcada per la tarda. Aquell dia després del Seguici, anem al concert de Minimúsica, amb els Surfing Sirles (us deixo aquí l'enllaç del vídeo. Si us fixeu al minut 1.55 o així surt a l'esquerra el Josep Maria, la Núria i una mica l'Ariadna penjada de la barana) i Me and the Bees, entre d'altres. La Núria vol fer un vermut abans d'anar a casa. Ràpidament penso en el Cañete, només hem de creuar la Rambla. Cañete, carrer Unió. No recordo el número però des del Liceu a la Rambla del Raval no hi ha tant. Però de seguida hi arribem. Està al número 17. Entrem. Sí, és diferent. Ens acull una barra de postres (És curiós començar pel final, però si penses en quan surts és perfecte per aturar-t'hi abans de marxar, per dir adéu amb un pecat dolç). Després una llarga barra on veus tots de temptacions, i al fons quatre taules que donen a un petit i coquetó pati d'aires andalusos. Encara no hi ha massa gent i ens asseiem en l'única taula que queda lliure. El senyor Joan (això ho he sabut després) ens porta la carta (tot i que entre el vist i el llegit a les pissarres ja ens hem fet una idea). Hi ha molt per escollir. Triem tapes d'inspiració andalusa: caragols i morena fregida; de l'àvia: canelons de carn i d'espinacs; de les típiques: croquetes i cecina; de les luxoses: kokotxes i mandonguilles amb sèpia; i d'especialitat: la truita de la casa.

I per beure, és clar, unes "cañetes" ben tirades de Moritz. Tot molt recomanable, a uns preus molt raonables (quan superi el trauma potser escriuré sobre el Bar Mut i els seus preus incomparables), i sobretot un tracte molt afable. Només la por del Joan de morir d'èxit, una mica angoixat pel munt de gent que no para d'entrar-hi. Nosaltres no hem pas esperat més del que és normal. Per cert, em quedo amb les ganes d'una tapa molt canyera, com una mena de cansalada fregida. Avui m'hagués vingut de gust, aquell dia fa massa calor. Quan anem als serveis em sorprene alguns detalls com el toro del bany que subjecta el paper de o la il·lustració en una de les parets.

No penso que la cosa vagi més lluny, però...

• Dia 2 d'octubre. Suplement Teletodo+Idees de El Periódico. Article d'en Pau Arenós sobre un nou bar de tapes. Això comença a esgarrifar. En l'article m'assabento del nom del cambrer, i quan li ensenyo la foto a 'Ariadna el reconeix perfectament.
• I per acabar ahir, un altre David, el meu excompany de feina David Givoni escriu al Facebook: "El David Givoni El nuevo Bar Cañete en el Raval lo recomiendo! Buenas y diferentes tapas, buen servicio y no es caro."

Això no pot ser nois!!! He de deixar constància que jo ja hi he anat! Que segueixo sent un persona cool que va als llocs de moda! Somric. Avui escric. D'aquí no passa.