A la recerca del Pare Noel

Tinc un parell de coses que vull deixar per escrit: el resum de la tríada de concerts de novembre, i dues descobertes en clau japonesa... però com ja són fets passats, poden esperar una mica més. En canvi poder estar al costat del veritable Pare Noel, tot i ser una persona avesada a la tradició del tió, és un fet absolutament irrepetible i emocionant (tot el viatge de tornada el vaig fer amb el barret :-). I toca explicar-ho ja (vaig començar a escriure el 9, però fins avui no ho he pogut acabar).
Per poc frustrat pels senyors controladors (Tot i que no és aquest moment de retrets... només llanço una pregunta: quants d'ells van secundar la vaga general, que suposava un moment de queixa generalitzada i de col·lectivització d'inquietuds i problemes?) finalment va ser 'només' escurçat un dia. I això va suposar una major compressió de les activitats i menys temps lliure per disfrutar del paisatge però tot i així un viatge absolutament recomanable (amb o sense fills).
Si és amb fills us recomano del tot la feina de Travelkids, viatges cars però que permeten que tant pares com fills s'ho passin molt bé des de l'arribada a la terminal; en el nostre cas a part dels animadors (ajudants pare Noel), vam comptar amb un mag molt i molt bo. I sobretot això va ser ideal el dissabte, durant l'estona (unes 5 hores) que vam estar a l'aeroport abans de saber que no marxàvem fins al dia següent.
Per ara ja he fotut més rotllo del que hauria volgut... així que no descriuré el viatge de forma lineal, sinó per les coses que val la pena. Ah!! Sí!! És important: nosaltres no vam anar a la casa del pare Noel de Rovaniemi, sinó a la cabana que té a Saariselka, 250 km més al nord, tot molt menys turístic, ja que aquest és nucli vacacional clàssic per als finlandesos.
Comencem doncs:

• Val la pena viure amb molt poques hores de llum natural, perquè quan la tens és preciosa, sobretot si hi ha una mica des sol (els dos dies van ser una mica ennuvolats). Però també és maca la foscor absoluta, i disfrutar-la des del bosc amb una excursió en motoneu. I sobretot (degut a la intensitat vam dinar a horaris poc europeus) pensar que estàs sopant, i recordar que encara no has dinat :-)
• Val la pena tastar el menjar d'allà, la carn de ren, sí, però també la truita salvatge, res a veure amb les nostres petites truites de riu. I sí, és clar, és un menjar que cansa però s'entén, sobretot pel fred. I una cosa curiosa, suposo que lligada a la manca de llum, els llocs tancats tenen una il·luminació molt tènue, d'espelmes, suposo que per evitar contrastos. Per cert, la cervesa no ens va semblar tan cara (sí el vi): 5'5€ mig litre .
• Val la pena la neu, neu arreu, ni gota d'asfalt, neu dura pels llocs on has de caminar, neu pols cada dia per la resta. I una neu perfecta, preciosa, que pots mirar a simple vista i veure la forma d'estrella de moltes puntes.
• Val la pena passar una miqueta de fred (i no em vam tenir al cos, sí una mica a les mans i als peus, sobretot les nenes) i per reconfortar-te prendre un dels seus sucs calents en qualsevol de les cotes (com un tipi indi, però també de fusta) de les activitats. Sí, suc calent, no sé de quina fruita o de què estava fet, però era realment deliciós.
• Val la pena l'excursió amb huskies, encara que siguis tu el que hagi de fer musher, els animals estan entrenadíssimis, i tot i l'esgotament del Josep Maria, quan els havia d'ajudar, va ser una experiència preciosa. Només em va entra una mica de mal rotllo pensar en els huskies que viuen aquí, quan els veus disfrutar allà estirats a la neu i rebolcant-s'hi.


• Val la pena de poder disfrutar d'una sauna a la teva habitació, i posar-t'hi tant de matí per agafar forces, com entrar-hi cap al tard després d'una jornada dura. Jo la vaig aprofitar, però finalment no em vaig atrevir a tirar-me a la neu, no per fred, sinó més perquè em cremés o em fes alguna ferida (però em sap greu no haver-ho fet)


• Val la pena que un ren et doni amb les banyes a l'esquena en cada frenada (com no era jo la que rebia, em vaig fer un fart de riure). Sort que només eren 400 metres!! Però sí és important entendre la cultura dels rens, que durant molt de temps han estat la font de subsistència dels samis, proporcinant-los aliment, transport i resguard del fred.
• Val la pena l'excursió en motoneu, tant la matutina que vam fer amb les criatures, com la nocturna que vam fer només la Núria i jo. Només hagués faltat veure l'aurora boreal, però aquest no ha estat un bon any, i amb núvols encara més. La sensació de velocitat és molt diferent a una moto normal... En la del matí no vam passar de 30, en la de la tarda, fins a 70, però és la bomba!!! (i sort del manillar calefactat). També l'Ariadna va poder disfrutar de la minimotoneu.


• Val la pena poder portar el teu fill en trineu a sopar al restaurant, i que s'hi adormi (les hores i les emocions donaven per això) en tornar cap a l'hotel.



• I evidentment, val la pena veure la cara dels teus fills quan entren a la cabana, enmig d'un bosc nevat, després d'una excusió de mitja hora en motoneu, i descobreixen al veritable pare Noel, que els rep amb en Rudolf esperant a fora. Els agafa la carta i els hi dóna un petit regal, una bestreta del que vindrà!




• I finalment, val la pena una festa final, amb pares sopant tranquils, nens passant-s'ho bé, i després tots junts ballant al ritme de les cançons del moment sota les ordres de Lappikid, l'ajudant personal del pare Noel.

Només una incomoditat: el posar i treure roba. Ja haureu vist per les fotos que anàvem força abrigats, i haver de treure i posar, guants, barrets, bufandes, jaquetes cada cop que entraves a un lloc, es fa pesat, sobretot si tens que vigilar també les coses de la teva filla.
PD1: En breu penjaré algunes fotos a facebook i també a Picassa (aquí teniu l'enllaç)
PD2: Per si alguna vegada voleu visitar Finlàndia us recomano aquest blog, de fet la Núria diu que a la botiga de les motoneus el va veure al tal Julian.