Ad, joke or truth?

Fa un parell de setmanes va aparèixer aquesta tanca publicitària davant de l'empresa on treballo. D'entrada em va xocar. Diguem que ja no està molt de moda la publicitat 'expectativa', és a dir, aquella en què no se sap qui la paga fins després del segon anunci o segona tanca.

I obro parèntesi perquè en la memòria de tots (o almenys dels de la meva edat) està el mític anunci de la ONCE 'Traerá cola' , el de la cua de gent esperant, que va marcar un hit en la publicitat espanyola al ser el primer en fer servir aquesta tècnica.

Així que suposant que no sigui aquest el cas. Què pot ser? Una broma? D'entrada gastar-se diners en una tanca per fer una broma (per exemple, a un treballador de l'empresa de davant) no té massa sentit perquè si no ha variat, quan tu contractes tanques, pots arribar a contractar unes certes zones, però mai la tanca exacta. Per aquest mateix motiu tampoc tindria sentit que la persona que apareix fos un autèntic morós al qui es volgués molestar.

No obstant això el missatge és contundent i extraordinàriament realista (i si substituíssim morós per corrupte encara més), així que no pot ser un caprici de la naturalesa ni unes cares de Bélmez que han aparegut allà.

Algú n'ha vist a algun altre lloc? Teniu alguna idea? Sou els autors? Es desvetllarà el secret o canviaran de tanca i posaran un anunci de un cotxe que no tindrà cap lligam i ens quedarem amb un pam de nas?

Sóc una exhibicionista

Aquesta serà sens dubte l'entrada més egocèntrica i autoaduladora de totes les que he escrit fins ara. Però per una persona poc acostumada a les 'floretes', girebé mig any d'afalacs fa créixer, i molt, l'autoestima, sense cap necessitat de llibres d'autoajuda... :-)
I el truc és ben fàcil, perdre els 5-6 quilets que no eren per mi, però que alguna mala persona m'havia cedit temporalment. I com molta gent m'ha preguntat com, doncs us ho diré: Mètode Montignac. No entraré a explicar-lo (si algú vol em pot demanar el llibre) ni a jutjar-lo, només que a mi, sense ser estricta m'ha permès assolir el meu objectiu sense cap penúria (els qui em coneixeu ja sabeu que dieta i jo són paraules a cada cantonada del quadrilàter)... Si faig una petita confessió, el més complicat per a mi va ser reduir molt el consum d'alcohol els primers mesos, ja que entre casaments, comunions, festivales de música, sopars diversos i partits del Barça, no m'ho van posar fàcil. I com a complement una mica més d'esport: Pilates (des de ja fa dos anys), natació des de fa un any i plataforma vibratòria des de fa dos mesos (i això ho recomano fervorosament... qualsevol pot tocar-me les abdominals - només les abdominals, eh!- per veure-ho).
Ara direu, tampoc és tant 'ohquebonaqueesticitothomm'hodiu'!! No patiu que ara ve el meu moment d'estrella: vaig a fer la passarel·la d'aquests mesos amb els models més comentats que també serveixen per veure que hem fet durant l'estiu:

• Model "Portes el vestit més curt del casament" i/o "Estàs espectacular": Vestit d'Etxart & Panno. Un èxit en els dos casaments de l'agost (Marco & Susana, Fede & Roser) i un altre desig acomplert, ja que feia molt que volia portar un vestit curt en una cerimònia.
  
• Model "Doncs et queda molt bé la Palabra d'honor" i/o "I no portes sostenidors?": Vestit llarg de Mango amb cinturó comprat a Menorca. Vestit ideal pel comiat de soltera de la Susana i per anar a menjar una caldereta de llagosta al restaurant Es Pla de Fornells.

• Model "Si que vas juvenil...": Samarreta i faldilla de Topshop... No en aquesta foto (aquí més aviat diria que era infantil), però el dia que m'ho van dir, calia, un concert on la majoria dels assistens podien ser fills meus.

• Model "Estàs més guapa que Elizabeth Taylor". Disfressa d'egípcia. Cal dir que la família potser em té en massa bona consideració. Un altre any de disfressa per les festes majors de Gandesa (I sí, com sempre, tota la família).



• Model "Mama, ets com una sirena". Biquini model Halle Berry (però a anys llum d'ella). Això és el que es diu amor de filla. O la famosa aigua del Carib a Cala Macarella.





• Model "37 anys molt ben portats" o "Últimament vas molt sexy". Vestit que tan serveix per un sopar a un dels llocs més xic de Menorca (Cales Fonts) com per celebrar amb bons amics el meu aniversari.
  

Model "Que te tengo que ir a buscar una qué". O de com em vaig comprar una pamela a l'Accesorize de l'aeroport abans de la final de Roma... i li vaig fer anar a buscar al Javi, per no haver-la de passejar. Per cert una opció ideal per al fort sol que feia a Maó.

I després d'aquest passeig per l'exhibicionisme de premsa groga... Quin és el vostre preferit (Sí, ja sé que és difícil de triar davant aquesta diversitat però... aquí està la gràcia, com sempre eclecticisme al poder)

PD: Gràcies a la Dàcil per les web de recollit de cabell
PD2: Espero que si algun dia torno a estar tan guillada per tornar a fer una pasarel·la com aquesta pugui ja incloure el models de "El Delgado Buil" que ja estan a l'armari. Aprofito per felicitar a la Macarena i l'Anna pels 5 anys de la botiga, per la desfilada 'Majorettes' a Cibeles i per la foto a 'El País' (suplement de moda) de la setmana passada.

Fall sound o vergonya... d'escriure això ara

Fa 4 mesos vaig anar al Primavera Sound i no vaig escriure res perquè amb l'entrada sobre la Champions se'm va acabar tota la força... Han anat passant els mesos i ja em feia una mica de vergonya, però com a deure moral amb mi mateixa escriuré una llisteta dels concerts que vaig veurei/o escoltar (gairebé tots a mitges com a bon festival), més que res per recordar-los.
No tenia idea d'anar al Primavera, tot i que sabia que no havia Summercase, havia anat ja al SOS 4.8 i no havia cap grup que em tornés boja, però una meravellosa proposta d'entrada VIP (i que bé s'estava assegudeta a les gandules) a bon preu que em va aconseguir la MJ em va fer canviar els plans. Així que primer de tot: moltes gràcies MJ perquè vaig descobrir cosetes interessants i vaig passar molt bones estones amb molta gent.
Dijous 28: La meva presència a Roma el dia 27 i haver dormit només 3 h, a més de la distància al Fòrum em van fer retirar-me del primer dia i haver esperar al 28 per escoltar la punyent música de My Bloody Valentine (i l'adjectiu ha estat suau pel que em van explicar els col·legues)
(Les meves fotos i vídeos són amb la càmara del mòbil i com són més aviat patètics, poso enllaços del youtube)
Divendres 29:
*17h (Auditori): Damien Jurado. Començar un divendres amb un cantautor pot ser una mica de dormir-se, però el noi canta bé i va fer un bon concert. (Suposo que el David m'hagués dit d'anar a Estraperlo, i com no hi vaig anar em va regalar el CD pel meu cumple)
*19'30h - 20'20h (Saló MySpace): Limbo Starr Orquestra i Kitty Daisy & Lewis. En aquest mini escenari com si estessis a casa, vam conèixer la revelació del festival, els germana de KD&L que amb només tres cançons ens van animar a veure el concert seu del dia següent.
*21'45h (Auditori): My Bloody Valentine. Tot i la por que m'havien posat al cos, com a mínim l'arribada i la 'colada' de més de 200 persones va ser per morir-se de riure. Amb l'avís vaig decidir posar-me els taps però el concert em va agradar encara que em vibrés tot el cos i que no calgués cantant (no se l'entenia)
*22'45h (RockdeLux): Throwing Muses. Un concert canyero per tota una senyora del rock... Jo no parava de dir-li al David si tocaria Your Ghost (una canço preciosa de Kristin Hersh), però ja veia que no quadrava gens amb el concert... Llàstima
*23'55h (Estrella Damm): Jarvis Cocker. Bon concert però preferia Pulp tot sencer. El tio a més està totalment 'skinny'. De fet vaig estar tot el concert dient-li al Marcos que em recordava els intelectuals o científics que als 80 sortien de la URSS com a refugiats polítics.
I a partir d'aquí una visita amb el Marcos pels diversos escenaris i amb massa cervesa al cos per ser molt objectiva, no obstant:
*1'00h (Pitchfork): Dan Deacon Ensemble. Primer tenia pinta de ser una ratllada, però la veritat és que tot un grup de gent dalt de l'escenari i amb molt bon rotllo (de fet semblava que d'allà anessin a la comuna a fer una orgia) va fer que m'ho passés molt bé.
*1'30h (ATP): Shellac. Només una petita estona per un concert molt dinàmic de camí cap a...
*2'00 (Ray-Ban Vice): A Certain Ratio. Digue'm que d'aquí fins que vaig sortir, la música era un acompanyament a les xerrades (endarrerides) amb el Marcos... I també la possibilitat de veure gent estirada al terra envoltada de cervesa i les coses que fan les tantes de la matinada :-)
Dissabte 30:
*19h (Ray-Ban Vice): Kitty Daisy & Lewis. La veritat és que el concert va ser genial, divertit, ballant sense parar i envenjant el vestidet de marinera d'una de les germanes (gairebé teenagers per cert). I tant em va agradar que va servir d'inspiració a un gran regal d'aniversari.
*19'45h (Auditori): Michael Nyman. Només dues cançonetes per dir que havíem estat... Evidentment bona orquestra però em va agradar més el Matthew Herbert a Múrcia.
*21'15h (Estrella Damm): Neil Young. I aquí el protagonista del festival (de fet no havia alternativa a ell) que evidentment és un gran músic, però que a mi especialment no em motivava gaire... Així que vaig tirar de gespeta del VIP per veure'l tranquilament i de passada xerrar amb el David (que el pobre sí volia veure el concert)
*23'50h (RockdeLux): Deerhunter. Tot i estar xulo no comparteixo l'enfervoriment del Marcos i el Nacho, però m'ho vaig passar molt bé al concert
*1'00h (Estrella Damm): Sonic Youth. Espectacular la pàjara en aquest concert que em va obligar a fer una pausa a la zona VIP. Uns altres megaveterans amb els anys molt ben portats.
*3'00h (Ray-Ban Vice): Black Lips. Un altre concert de música de fons i uns frankfurts obligats per entrar en calor.
I com a resum, dos dies molt divertits en companyia de bons amics i amics d'amics escoltant música nova (em va faltar The Pains of Being Pure at Heart) i els clàssics que mouen masses.
PD: L'anècdota va ser que el primer dia vaig entrar un ganivet (del dinar de migdia) però en cap moment me'l van detectar.
PD2: Encara no tinc portàtil nou, espero no haver perdut l'esquena, però o em poso a escriure o explicaré les coses de l'estiu, no a la tardor sinó a l'hivern