SOS 4.8 2010 (Mi bizarrismo)

Coses que no hauria d'haver fet al SOS 4.8 2010:

- Menjar una tapa + cervesa a 2€ de la novetat 'El SOS se va de tapas' a un local castís amb moltíssimes fotos de futbol antigues
- Pegar-me els primers 'bailoteos' amb el Nacho Canut i l'Alaska punxant bona música mentre el seu marit 'Nancy Rubia' anava emprenyant i fent de les seves
- Disfrutar de la increïble dolça veu d'Alondra Bentley i envejar a un pintor que vam conèixer dissabte i l'havia tingut cantant al seu casament
- Sentir-se dins de l'anunci de Cruzcampo mentre escoltaves the Sunday Drivers
- Escoltar les cançons (especialment entranyable 'Diririrí dirarará') de Joe Crepusculo i les seves lamentacions sobre l'eliminació de la Champions alhora que compartia l'escenari amb La Bien Querida
- Fer-se fotos amb uns cartells en cartró cutrillo, que crec que va deixar dispersats un dels artistes del SOS Arte, amb missatges gens subliminals tals com 'joputa', 'perrita' o 'pajillera'
- Perdre'ns la performance de Fernando Arrabal però arribar prou a temps per veure'l amb la copa de vi a la mà (per cert, qui era el tio de la samarreta friki de l'Arlhetic?).
- Decidir si fer com els meus amics integristes i fer-me fan (jajaja) de Los Planetas o aprofitar per relaxar-se (d'això se'n diu eufemisme) al concert dels Tindersticks amb la tenebrosa veu del cantant
- Pensar per un moment que havia deixat d'entendre l'anglès quan els de Franz Ferdinand van dir que era l'última cançó i en van cantar 10 més... i creure que en aquest lapse de temps s'havien convertit en Safri Duo... i tot així no deixar de preguntar-te com s'ho fan per fer-ho tan bé

- No deixar de ballar amb els nerdies de Hot Chip, uns tios que si només els veus i no els escoltes no els fitxaries mai per a un festival. Especial menció al seu cantant amb un meravellós look a lo 'Paco Clavel'
- Retrobar un antic company de McGraw i compartir amb ell i la seva dona un agradable dinar 'tapero', unes quantes cerveses i fins i tot una copa per esquivar la pluja
- Escoltar dins de l'exposició d'art bizarro 'Esto es arte? Una tía con fuego en el culo? i jo: Es arte bizarro, i ell 'Ni bizarro ni hostias'... Em partia
- No aconseguir veure We Are Standard per segona vegada (aquest cop no per borratxera) i quedar-no amb el pop garatger de Nada Surf per aprofitar i fer fotos (i preguntar si eren o no espanyols)
- Descobrir un bon grup amb els Mistery Jets i preguntar-nos si el cantant havia patit la polio (però no, he buscat i té espina bífida)
- Vibrar amb la música dels siebling (és que em flipa aquesta paraula) The Magics Numbers en una increïble barreja de rock i pop
- Descobrir uns nous ídols 'PlenoalquinzeDjs' en estat de gràcia després de l'1 a 4 del Barça (per més informació preguntar al Lluís i veure foto adjunta)
- Saltar, 'poguejar' i inclús 'fer la conga' al concert de Madness, on em vaig adonar que coneixia més hits dels que em pensava

- Anar més perduda que la gran majoria adoradora en l'espectacle de Chris Cunningham, això em reafirma en què el vídeoart és l'únic art contemporani que no entenc
- Esperar mentre un munt de mans onegen i ballen els ritmes de Fatboy Slim que faci servir la bocina arrambada al Virrey de Sicilia
- Rematar el postfestival de diumenge amb un Caldero a Cabo de Palos. No va poder ser 'El Mosqui' (De la mar el mero, y del Mosqui el caldero) però 'La tana' va ser una molt bona opció (localitzat gràcies a l'iphone)
- I durant tot el festival compartir mirades, bromes, xerrades, begudes amb amics, companys, coneguts i algun que altre desconegut

Crec que queda clar que totes aquestes i algunes que m'oblido són les coses que no hauria d'haver fet si no m'ho hagués volgut passar de puta mare

I a més, uns quants punts positius del festival:
- Tot i l'èxit d'aquest any segueix sent un festival on encara s'hi pot respirar
- Una zona vip més gran (tot i que una mica remullada) i uns tiquets 'gentilesa de...' perfectes
- Segons el Marc està de conya perquè hi ha moltes ties i tot i la pluja no hi va haver fang (ep!! no feu associacions d'idees que us veig a venir ;-)
- El shuttle entre l'hotel i el festival... que ens va permetre veure la zona 'botellón' de l'Eroski i les acampades ilegals del marge del riu

- I aquest any una distribució de lavabos fantàstica

Però com vull ser una mica dolenta, els punts negres:
- El càmping. Sí, no hi vaig dormir (per sort) però hi vaig anar i estava una mica lluny a més de ser un desert. Però amb la premura que es va muntar em comentaven els amics que hi van anar que tot i ser un drama estava millor que altres càmpings de festivals
- Els mòbils. Jo que estrenava iphone, pensava que era culpa d'ell, però resulta que la gent amb movistar va tenir molts problemes de comunicació (del tipus rebre un missatge: 'estic a dorian, quedem després', unes 3 hores després del concert de Dorian)

- La pluja del dissabte que va fer endarrerir els concerts de l'escenari Estrella Levante i, per tant, la impossibilitat de veure Love of Lesbian (sempre que no optessis per deixar Madness)

- No poder anar ni a l'Antikaraoke ni al Taboo per les cues... A veure si així ens animem i hi anem aquí
- I que comença a haver molts modernos... jajaja. Això és broma! Moltes noies amb cinta cabell tipus Bjorn Borg, bambes victoria, faldilles curtes de flors... i samarretes 'A mi no me gusta el indie pop, he venido aquí para ligar'

Curiositats:

- El pur bizarrisme del personatge Virrey de Sicilia plantat al mig del festival, reclamant el seus drets... de lo más

- Jo estrenant modernitat amb l'Iphone (dicen por ahí que es el culpable de todos lo males :-) i les ulleres de sol retro...

- La MJ veient abans la meva bossa de El Delgado Buil que a mi mateixa tot i les indicacions de l'Eva

- La lluna Jack Daniels que ens anava confonent a tots, fins i tot hi ha un grup al FB amb més de 5000 membres

- I finalment la més curiosa... Ens trobem finalment dissabte amb el Marc a la zona vip i ens fem un parell de fotos. A l'estona, i molt normal amb la fama que em precedeix, la Gemma em pregunta: A quin famós has trobat per fer-te una foto?... No Gemma, aquest any no... Esperem que triomfi ben aviat però de moment... és només un amic :-)

PD: Aviat penjo fotos i vídeos a Picassa i us ho faig saber... I ara queda esperar l'any vinent... i mentrestant Primavera Sound