dilluns, 26 d’abril del 2010

Persèpolis (o el llibre que no vaig comprar per Sant Jordi)

Com sempre escrivint a hores que no toca... Però jo m'ho puc permetre, no he d'escriure cap novel·la per Sant Jordi. Un Sant Jordi, que després de l'èxit aclaparador de Larsson l'any passat(un autor pobre que no podia signar), ha estat més repartit.
Un Sant Jordi ple de gent, més que mia, suposo que per ser un divendres, de fet tanta gent que no vaig comprar ni un llibre (menteixo una mica) en la passejada per la tarda, però si ho havia fet dos dies abans (en un estrany estat d'anticipació) amb els llibres per regalar:

- 'El cel és blanc-i-blau: Vint-i-una històries amb el 21' sobre Dani Jarque
- 'Viatge d'anada i tornada' de Gerard Piqué
- 'Seis sospechosos' de Vikas Swarup
- 'Sang vessada' Asa Larsson

A més, divendres pel matí, a les parades que posen a l'escola de l'Ariadna, el Josep Maria em va comprar:
- 'L'elegància de l'eriçó' de Muriel Barbery, que fa poc estava (no sé si encara ho està) a la cartellera en la seva adaptació cinematogràfica
- 'Fever pitch' de Nick Hornby, que intentaré llegir-me en anglès

Sense comptar els 3 llibres per l'Ariadna més el que li vam regalar a la seva padrina de l'escola, més el còmic d'Alícia (pel·lícula) fan un total de 10 llibres.
Si tots els nuclis familiars fan això, 'esto se nos va de madre'...

I sí, hi ha un llibre que no me'l vaig comprar, me'l van regalar pel meu cumple. Fa una setmana me'l vaig començar a llegir perquè en res faran la pel·lícula a Digital+. El llibre és 'Persèpolis', de Marjane Satrapi, una història autobiogràfica d'aquesta iraniana en els últims dies del règim del sha, la revolució i el pas al fundamentalisme.
Tot i la seva senzillesa gràfica, t'atrapen les històries que explica i sobretot com les explica. Si us interessa una mica la història recent de quan érem petits (jo era una nena fascinada pels palaus que havia construit el Sha i li tenia simpatia, serà que pensava que un sha és diferent d'un rei :-) us el recomano. Podeu comprar-lo abans del proper Sant Jordi... :-))

PD: Per cert fixeu-vos en la diferència de les portades de català i castella...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Curios; el vaig llegir fa molt de temps i recentment em va venir al cap com a llibre a "re-llegir". Si, histories molt maques, sobretot quan ens parla dels records de la seva àvia.
A recomanar absolutament

GEMMA

Maida ha dit...

L'únic problema és que el llegeixo al metro, i alguna de les històries més sensibles em fa pujar llàgrimes que he de dissimular amb els meus cabells :-)
Espero que tot vagi molt bé Gemma, molts records

Anònim ha dit...

Com ja m'he gairebé acabat el del piqué ja em deixaràs aquest de Persèpolis, que sembla que cumpleix el requisit d'història interessant.

Núria(no recordo el meu usuari.... :S)