El Casu gairebé m'hi està obligant (per al primer) i per fer-ho m'ha passat un enllaç que destrossa el concert de Kitty, Daisy & Lewis del passat 29 de març a la sala Apolo. Però no n'opinaré. Ja he dit moltes vegades que jo no n'entenc gens de música (molt han de desafinar perquè jo ho noti). E
m passa com amb les pintures o qualsevol altre tipus expressió artística. M'és igual com ho facin, el que m'importa és que em transmetin algun sentiment que em faci disfrutar. I aquests tres germans amb un talent natural (igual et toco una acordió que una harmònica o un banjo) em fan venir ganes de ballar, de tirar enrere 50 anys i pujar-me sobre un Cadillac descapotable bevent un batut de maduixa. I crec que els 7 o 8 amics que hi vam anar tenim la mateixa opinió: la Núria i la Isa que gairebé no els coneixien van sortir encantades, també el Marc tot i que digui que estava ple de modernillos... L'Eva, la Maria José, la Macarena i el Josep Lluís ja teníem l'experiència del Primavera on ens ho vam passar de conya i aquest cop també ens ho vam passar igual de bé... Així que a diferència d'altres concerts com el de Moby on em vaig dedicar a rebatre crítiques... aquí simplement li diré a aquest bon home que fantasiegi més (i que cadascú ho entengui com vulgui), que em sembla que li cal per no destil·lar tanta mala llet :-)
m passa com amb les pintures o qualsevol altre tipus expressió artística. M'és igual com ho facin, el que m'importa és que em transmetin algun sentiment que em faci disfrutar. I aquests tres germans amb un talent natural (igual et toco una acordió que una harmònica o un banjo) em fan venir ganes de ballar, de tirar enrere 50 anys i pujar-me sobre un Cadillac descapotable bevent un batut de maduixa. I crec que els 7 o 8 amics que hi vam anar tenim la mateixa opinió: la Núria i la Isa que gairebé no els coneixien van sortir encantades, també el Marc tot i que digui que estava ple de modernillos... L'Eva, la Maria José, la Macarena i el Josep Lluís ja teníem l'experiència del Primavera on ens ho vam passar de conya i aquest cop també ens ho vam passar igual de bé... Així que a diferència d'altres concerts com el de Moby on em vaig dedicar a rebatre crítiques... aquí simplement li diré a aquest bon home que fantasiegi més (i que cadascú ho entengui com vulgui), que em sembla que li cal per no destil·lar tanta mala llet :-)L'altre concert és un
a de les experiències més freakies que he tingut mai. Grup pràcticament desconegut (Blood Red Shoes) però que m'havien encantat des del primer dia que els havia escoltat; horari totalment desconcertant, ja que fora de festivals, anar a un concert que pensava que era a la 1 de matinada, em semblava molt estrany (i també a tots als qui ho vaig comentar). Però confio molt en el Marcos i el seu gust musical (i des del divendres també en el del Roberto i l'Isra) així que em vaig tirar a la piscina [Nota: Los Planetas són l'excepció que confirma la regla en confiances]. Del concert puc parlar-ne poc perquè a les 3 que va començar jo gairebé no m'aguantava dreta (començar a les 9 amb cerveses i seguir després amb cubates de ginebra em va matar) però tot i així puc dir que va ser un concert que es va fer molt curt, que són només dos a l'escenari però que mostren molta intensitat i que en les primeres cançons la veu d'ella quedava una mica enfosquida. Per cert, els meus companys estaven totalment flipats per la cantant i la veritat és que tot i que la foto no li fa justícia, està ben bona. Crec que deprés va tocar We are Standard, però si els veig a Múrcia ja en faré la crònica... seria massa agosarat fer-ho ara. Us deixo un vídeo per què us feu una idea
a de les experiències més freakies que he tingut mai. Grup pràcticament desconegut (Blood Red Shoes) però que m'havien encantat des del primer dia que els havia escoltat; horari totalment desconcertant, ja que fora de festivals, anar a un concert que pensava que era a la 1 de matinada, em semblava molt estrany (i també a tots als qui ho vaig comentar). Però confio molt en el Marcos i el seu gust musical (i des del divendres també en el del Roberto i l'Isra) així que em vaig tirar a la piscina [Nota: Los Planetas són l'excepció que confirma la regla en confiances]. Del concert puc parlar-ne poc perquè a les 3 que va començar jo gairebé no m'aguantava dreta (començar a les 9 amb cerveses i seguir després amb cubates de ginebra em va matar) però tot i així puc dir que va ser un concert que es va fer molt curt, que són només dos a l'escenari però que mostren molta intensitat i que en les primeres cançons la veu d'ella quedava una mica enfosquida. Per cert, els meus companys estaven totalment flipats per la cantant i la veritat és que tot i que la foto no li fa justícia, està ben bona. Crec que deprés va tocar We are Standard, però si els veig a Múrcia ja en faré la crònica... seria massa agosarat fer-ho ara. Us deixo un vídeo per què us feu una ideaPD: No, no he deixat d'escriure al blog, però les sèries m'han absorbit el poc temps que ja tenia (en breu faré una entrada sobre el tema) i em costa posar-me una estoneta a escriure.
PD2: Gràcies per aguantar-me divendres... i Pep, gràcies per aguantar-me dissabte. Sort de la victòria del Barça que sinó crec que no em recupero en tota la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada