dimarts, 23 de febrer del 2010

Ja està triat (+ divertimento Lost)

Ahir va ser la gala per triar la canço que enviarà Espanya a Eurovision. Tot i que aquest any estic força desconnectada del tema (si l'any passat no vaig poder fer la festa tradicional per què estàvem fora, aquest any ni el veuré ja que si tot va bé estaré al Primavera Sound en ple concert de Pixies), dissabte en arribar del futbol, vaig fer una ullada (oïdada, més aviat :-) a les 10 cançons més votades.
Primera constatació: tants OT donen perquè 7 dels 10 finalistes hagin passat per OT
Segona constatació: el nivell és lleugerament superior al dels últims anys
En la breu repassada (la majoria de cançons no vaig ser capaç d'escoltar-la sencera) em quedo amb la petita llum projectada per 'Algo pequeñito'... Com a mínim em va semblar diferent.
Ahir la gala final... No la vaig veure sencera (per sort em vaig perdre el lamentable espectacle de John Cobra ); de fet ni en part (massa sèries en dilluns), però com volia veure 'Something tiny' (ja ho he llegit així pel món digital), vaig poder arreplegar també les actuacions de Venus (m'ho esperava pitjor), Ainhoa (em sap greu per ella però buff quin pal de cançó) i, el ja poc estimat per mi quan estava a OT, Fran Dieli (ULL amb el seu vestuari a lo capitán Garfio).
I veient True Blood em vaig despistar, així que fins aquest matí no he pogut saber que Daniel Diges i Algo pequeñito anirien cap a Oslo (Aquí podeu veure el vídeo).
M'ha alegrat bastant. Possiblement la cançó no farà res però com m'ha dit el David al FB, per quedar malament, almenys portar alguna cosa diferent. Tot i això, ahir amb el JM vam fer gairebé un visavis, dient que tenia un aire molt de Bunbury (serà per això pel que em va agradar de bon començament?). I la coreografia té el seu encant (sobretot si com jo vius en un món de joguines)
Ara queda començar a escoltar els altres països...
PD: Avui l'Alba ha penjat això al FB i com m'ha agradat ho penjo aquí (ONLY FOR LOSTADDICTS)


dilluns, 15 de febrer del 2010

Com m'agrada no ser jo

Una de les frustracions de la meva joventut (entenem un ampli període entre els 15 i els 30) ha estat no disfressar-me per carnestoltes. No és massa elegant donar la culpa al amics, però és ben cert que cap de les colles que he tingut al llarg del temps no han estat massa amants de l'intercanvi de personalitats. L'arribada de l'Ariadna està començant a servir per treure'm aquesta espineta (i a sobre per embolicar també al meu sant marit). En tres anys (sumant Carnestoltes i festes del poble) he acumulat més disfresses que en 15 anys. Vaig a fer-ne una repassada:
- Carnestoltes 2007. L'Ariadna de cowgirl... nosaltres encara en vessant tímida només vam optar per unes camises de quadres i un barret de vaquer.

- Carnestoltes 2008. L'Ariadna de Minnie Mouse... Ja ens llancem i anem de Mickey i de rateta sense definir.
- Festes Gandesa 2008. Carrossa de Grease. Un intent horrorós d'assemblar-se a l'Olivia Newton-John en la seva fase agressiva (em sobrava massa 'molla')
- Carnestoltes 2009. L'Ariadna de Blancaneus... El JM de nan (sobretot per alçada) i jo, amb la difressa més aconseguida, de madrastra.
- Festes Gandesa 2009. Carrossa d'Egipte. Quin trio d'egipcis que estem fets!!!
- Carnestoltes 2010. L'Ariadna de Jasmin. El JM de xeic i jo de princesa àrab (Aquí sí que eren vestits portats de Dubai pels meus pares). Massa fred per lluir-lo...

dimarts, 2 de febrer del 2010

Cursa cap als Oscar amb ulls amenaçadors

Avui han donat les nominacions, però divendres va començar ja la meva cursa cap als Oscars (aquesta cursa no esgota com una marató). I arrel de les dues pel·lícules que vaig veure volia comentar una cosa que m'està començant a irritar bastant i és la poca consideració envers els frikies com jo que no consideren una pel·lícula acabada fins que no ha passat l'última línia dels títols de crèdit. Ja sé que els títols no es poden llegir tots i que si els vull els tinc disponibles en llocs com imdb.com però és una qüestió de principis. A més alguna vegada s'hi amaga una sorpresa (sobretot en títols infantils) com per exemple a 'Up in the air'. Des de ja fa molt temps, he suportat la gent que té pressa i s'aixeca, però quan el que no suporto és quan entren els acomodadors i la gent de la neteja i et comencen a assenyalar perquè ets l'única persona asseguda (com em va passar a Avatar) Et sents estranyíssima (per no fer servir paraules dures). Si han de netejar que ho facin però no criminalitzin. Si tenen pressa perquè comença la nova sessió, doncs que es fotin, no les posin tan juntes o ja de passada que facin com a la tv i amputin una part del metratge. I ja està, prou de fanatisme fílmic per avui :-)

Dels Oscars d'avui només dir:

- Que de les 6 pelis amb més nominacions he vist: Avatar, Up in the air i Up. Veuré segur Precious, Malditos bastardos (si no la repesquen ejem ejem) i En tierra hostil. De la resta el que pugui, amb preferència per La cinta blanca i An education (guió d'en Nick Hornby sona molt bé, tot i que la novel·la original no sigui d'ell).

- Que novament han nominat la Penélope Cruz i l'acompanyarà a nivell d'Espanya la nominació al curt d'animació per a 'La vieja y la muerte' (us passo l'enllaç però no sé si és visible per tothom). Sorpreses: Per mi, Up en doble categoria (tot i que de moment em sembla la millor de totes) i l'absència d'Invictus (o la presència d'alguna peli que no esperava com la de Sandra Bullock).

- Que l'acadèmia del cinema no té ni idea i hauria d'haver enviat Celda 211 (per qualitat) o Los abrazos rotos (per l'efecte Almodóvar)

- Que com s'esperava massiva presència d'Avatar però sense la possibilitat de guanyar més estatuetes que Titanic

- Que en els actors hi ha la possibilitat de fer justícia amb Jeff Bridges que porta 0 de 5, que Meryl Streep s'ha penjat una nova nominació i ja en porta 16 (però només dos Oscar, que és molt però no proporcionalment)

- Que sempre hi ha pel·lícules més independents que apareixen com Precious

- I que està servit el duel entre l'exparella Cameron - Bigelow

PD1: Enmig de la polèmica de la Llei del cinema (i no en parlaré perquè entenc les postures però no comparteixo cap de les dues) ahir es van atorgar els premis Gaudí de cinema català. Vaig veure només un tros de la gala, però des d'aquí felicitar a Antonio Belart (parent força llunyà del meu pare) que va dedicar-ho a Gandesa i em va emocionar amb les seves dues frases (Aquí teniu l'enllaç del moment de recollida del premi - Gràcies Mercè per l'enllaç-)

PD2: I mentrestant alguns ja no poden esperar ni a demà per baixar-se Lost. Jo esperaré a la setmana que ve que ho donaran a la Fox. Veurem si l'últim capítol me'l compro a Taquilla (ho sé, sóc massa legal)

PD3: Dissabte vam fer l'últim 2x1 al restaurant Coure (que estava de vacances durant la promoció). Despeses estalviades: 45€, Despeses extra: 35€ (begudes, cafès i servei). Menú desgustació exquisit en un lloc amb classe sense embafar, preu car però amb una barra divertida amb pinta de més assequible. Company de fatigues: Pep