Com si fos aristòcrata

El dissabte vaig poder acomplir una il·lusió, anar a un casament amb pamela. La majoria dels meus amics i/o parents han fet casaments de nit, i en aquests casos no s'admet barrets, i els pocs que he anat de migdia o encara no tenia la dèria o eren pel civil (i si dissabte ja era una rara avis no em vull imaginar en un casament civil on normalment no es vesteix tant).
M'he adonat que és molt trist que s'hagi perdut una tradició tan elegant com la de portar pamela. I trobo que si el nuvi i els pares anaven amb jaqué s'adeia molt la meva pamela (tot i que les mares anaven ambdues molt elegants). Així que des d'aquí moltes gràcies Manel i Eli per ser els facilitadors de poder realitzar aquest petit somni (i és que cada vegada me n'adono que has d'anar pel carpe diem i fer tot el que puguis i estigui dins de les teves possibilitats)
Suposo que molta gent pot pensar que la portava per destacar, però res menys lluny de la veritat. M'hagués fet immensament feliç que 20, 30 o totes les dones de la festa en portessin i jo no hagués estat una excepció.
Com diu el protocol no me la vaig treure ni per dinar. Hi estava tan còmoda!!

PD: Aquí teniu el 'capritxet', i si alguna vegada sentiu el mateix desig, només me l'heu de demanar que us la deixaré gustosament.
PD2: Anava a començar aquesta entrada parlant del Timeout, que en l'edició que ha sortit avui parla de Cheap Londres (tot i que sempre ho fa de coses que es poden fer a Barcelona i la recomano fervorosament) i en les pàgines de botigues parla de Rius de Forns, precisament la botiga de barrets on em vaig comprar la pamela.

PD3: I aquesta si és una veritable postdata. He fet aquesta entrada de forma ràpida abans d'anar a classe de Pilates, i mentre hi era m'he adonat que no havia parlat de la núvia. La veritat és que portava un vestit molt senzill i elegant (no sabria dir quina roba era, potser organdí es diu, però és una roba transparent i tenia puntets) però el toc especial el donava el vel. A mi el primer al que em va recordar va ser al casament de la reina mare d'Anglaterra (foto del costat), però sabent com és el que buscava era una vena més hippie i la veritat és que ho va conseguir perquè a diferència de la reina mare, el vel anava totalment arrapat al cap. La veritat és que sóc fatal explicant-ho però estava molt guapa (també he de dir, que com passa amb els barrets, no és una opció que es pugui posar qualsevol)