De picnic, de bon sopar, de viatge

Uns petits flashos ràpids que demà m'he de llevar a les 5.30 per anar a l'aeroport:
- Primer: Compreu aquesta setmana el Time Out Barcelona (només 1.95€). Encara no l'he pogut mirar, però va de pícnics. A veure si ens animem i anem a fer-ne un quan el bon temps de veritat és digni a aparèixer i ja no marxar.
- Segon: Allò que deia de les aparences també passa en altres coses, com en els restaurants. Avui aprofitant que l'Ariadna està amb els avis tot el cap de setmana, hem anat a sopar a l'Atica, un restaurant a 500 metres de casa. N'havia sentit a parlar molt bé i m'ho va confirmar el blog de la Mar, però l'experiència ha estat encara millor. Com he sentit a la taula del costat: Si això t'ho presenten amb unes estovalles i amb una decoració ole, pagues 60€ ben content.
Hem decidit fer menú degustació amb 2 mitges racions de primer, segon i postre: Salmorejo d'albergínia escalivada (boníssim, textura increïble i l'albergínia semblava feta al carbó) i Salmó marinat amb cansalada ibèrica i ceba confitada (Una barreja molt ben aconseguida); Peu de porc sense feina (el nom ja ho diu tot però el sabor encara més) i Bacallà sobre crema de pèsols (Al punt de sal i de cocció); Mousse de iogurt i Pa amb oli i sal i xocolata (senzillament genial).
Preu: 27€ + Vi apart (Hem provat un Syrah de la Conca boníssim, i el que ha sobrat ens l'hem emportat a casa... suggerit per ella).
Això sí, l'aparença és de bar i les estovalles són de paper, però el que venim és a menjar, no?
Ah i tot s'ho fan entre dues persones.
Per una versió més encertada de la crítica de restaurant reviseu aquest blog.
- Tercer: Que en farem de la grip porcina? Mentre no arribi a la grip espanyola anem bé. Teniu por a la pandèmia? Temeu morir amb cara de porquet? Si voleu ser catastrofistes però riure una mica què millor que aquesta entrada Apocalipsis puerco, no té desperdici
PD: Sense bromes, el Víctor i família, residents a DF estan bé. Que segueixi així.
PD2: I la setmana que ve crònica del SOS 4.8...

De dracs i princeses

Aquest Sant Jordi ha estat un dels més especials dels últims anys. Per començar tenia vacances i fer vacances quan la majoria de gent no en fa és un experiència gairebé orgàsmica. A més la nit anterior ja havia estat especialment agradable futbolísticament parlant, tant pel resultat com per la companyia. Ja era hora poder prendre alguna cosa abans del partit en una terrassa!!!!

El dia es va aixecar preciós, amb solet, i vam poder gaudir a fons de la jornada de Sant Jordi a l'escola de l'Ariadna. És l'únic dia en què pares i fills poden compartir una estona dins del recinte de l'escola, decorada amb preciosos murals de contes, i tot i haver de fer una mica de cua per pagar els llibres comprats, veure l'esforç que han dedicat en fer un llibre per classe (amb dibuixos i frases) val molt la pena.

Com a segona part va haver un dinar a la terrasseta de Fragments, el meu bar d'adolescència i joventut, font de la meva addicció a la VollDamm, ara reconvertit en un bon restaurant. Vam estar amb els pares de la Maria, i es va fer tan agradable que ho vam allargar fins les 17h... I potser hagués estat més però volíem baixar a fer una volta pel centre.

Molta gent demana que el dia de Sant Jordi sigui festa, però el que està clar és que l'ambient en un dia no festiu és brutal. I com sempre trobant gent, famosa (Santi Millán, Baronessa Thyssen) i no famosa (Arantxa, Geni, Ramon, Gemma & la futura Joana -per cert, nom que m'agrada molt perquè té molta personalitat-). Una rosa, com sempre original. Aquest any no ha hagut llibre. Volia el del Kiko Amat signat per ell però no el vaig trobar (a ell). Ja me'l compraré.

Però aquest cap de setmana llarg i amb aires medievals va tenir la continuació en la recerca de princeses durant la visita a Carcassone. Ciutat molt turística, em a una terrible enveja, que tot bar o restaurant té la seva terrassa, mentre que aquí, amb el temps que tenim no ho sabem aprofitar. Per mi, potser una mica massa amb aires de conte (suposo que d'aquí la polèmica sobre la seva restauració), però l'Aridna va quedar entusiasmada amb els seients per princeses i les petites finestres des d'on tiraven les fletxes. I a sobre des de l'hotel teníem una vista immillorable de la cité, fins i tot des de la piscina.

També va estar molt bé l'excursió amb vaixell pel Canal du Midi, veient l'operativa sobre dues escluses. És una proposta de vacances que tinc per més endavant, fer tota una ruta d'uns quants dies pel canal.

I ahir teníem previst la reserva africana de Sigean, però plovia a bots i barrals i després d'un estira-i-arronsa amb l'Ariadna vam anar a un petit aquari a Canet-en-Roussillon, un típic poble de platja, d'aquells que s'omplen a l'estiu, però per l'època estava molt bé ja que no havia gent. La platja és molt maca, enorme i amb les onades es veia encara millor. Sigean queda per un cap de setmana de juny o juliol.

PD curiositats de restauració: Sí, vam menjar la Cassoulet. Contundent. Però molt saborós.

A Canet el restaurant va ser un molt modern marroquí. El Pep va menjar tajine. Per casualitat dissabte, havia comprat el recipient on es cuina al mercat de Carcassone.

Talent, globalització i jutjar per les aparences

La setmana passada el Carles em va fer arribar aquest enllaç per msn:
http://www.youtube.com/watch?v=U7ePBpHvq1A I en pocs dies n'he sentit a parlar al Víctor que la va publicar al Facebook i a la Nicola que se'n va fer admiradora. El curiós és que cap d'ells viu a Catalunya actuament: el Carles viu a Bruges, el Víctor a Mèxic DF, i la Nicola a Londres. Què fàcil és compartir meravelles com aquesta avui en dia!
Us recomano que us mireu sobretot la reacció de les persones, i que penseu si hauríeu reaccionat igual. Som així, jutgem a primera vista, sort que som capaços de rectificar i apreciar a la gent pe r la vàlua que tenen interiorment (i que en aquest cas s'expressa exteriorment)

60 piscines, 1 quilòmetre i mig, 40 minuts - Objectiu acomplert

Avui mentre nedava m'han vingut ganes de fer com Burt Lancaster a 'El nadador' (The Swimmer) i anar a les cases dels meus amics i/o coneguts nedant... però Barcelona encara no és una ciutat de canals (Per cert, pel·lícula que tinc pendent de veure)
Però com a premi de consolació algunes pel·lícules que em vénen al cap on hi ha "moments piscina" que m'han marcat:

• Per a la introspecció, per mostrar la desesperació, el sentiment: Tres colores: Azul ( Trois couleurs: Bleu). Tot i no ser la meva preferida i tot i la meva suposada aversió a la Juliette, reconec que l'escena de la piscina és meravellosa.
• Per disfrutar del pur espectacle 'Made in Hollywood' a través magnífiques coreografies aquàtiques: Escuela de sirenas (Bathing Beauty) o qualsevol altra pel·lícula d'Esther Williams
• Per ballar-hi tot i que inesperadament pugui tenir un final remullat com a l'escena del Charleston de: ¡Qué bello es vivir! (It's a Wonderful Life)
• Per fer somriure, riure o partir-te: El guateque (The Party) amb escenes genials com la del pollastre i també la piscina i l'elefant.
• Per relaxar-se o fins i tot veure com et converteixes en un dropo sense esma de fer res, fins que te n'adones que sí pots fer: Wall·e
• Per sentir-te un romàntic i per un dels millors guions de comèdia romàntica: Historias de filadelfia (The Philadelphia Story). Per contemplar bellesa i per escoltar una gran cançó (us deixo el vídeo): Alta sociedad (High Society)
  


• Per seduir amb ulleres grosses de pasta: El graduado (The Graduate) i la seducció a jovenets
• Per començar una festa que es pot convertir en una orgia, per sentir els 70, per ser una bomba sexual: Boogie nights
• Per curar-te, per saber que pots fer-ho (Yes we can): Warm Springs i les aigües curatives d'en Franklin Delano Rooesevelt
• Per contemplar des de la decrepitud, per sentir enveja i desig, pels amors no correspostos: Dioses y monstruos (Gods and Monsters) i l'atracció homosexual
• Per fer esport sense nedar: Los amos de Dogtown (Lords of Dogtown) i els primers skaters

Se us en acut alguna més?

PD: Un record per al gran nedador i millor Tarzan, Johnny Weissmuller

PD2: I listen, I do it but I you have to publish it sooooooon

Les millors d'aquests mesos

Moltes de les últimes entrades eren més de blog gastronòmic que de cinèfil, però tan plaer dóna una bona pel·lícula com un bon menjar i en els últims temps les primeres són més escases. M'acabo d'adonar que no havia fet cap entrada resum de les pel·lícules vistes (excepte les dels Oscars) des del gener, i com n'he vist 77 parlaré només de les que tenen nota 7 o 8 (no he posat cap 9) en la meva base de dades de pel·lícules vistes:

• Duma : Barreja d'Àfrica, nen i animals. Tot i que molta gent detesta el cinema on hi ha nens, crec que per les aventures i el paisatge val la pena veure-la.
• United 93 - (v.o anglès): Havia vist fa poc també la versió més telefilm i tot i no estar malament, la veritat és que aquesta em va semblar molt bona, gens dogmàtica ni efectista però sí molt reveladora del desgavell d'agències estatals i la poca coordinació entre elles (de fet veient la pel·lícula dius: No pot ser!)
• El hombre y el monstruo (Dr. Jekyll and Mr. Hyde). Gran clàssic del cinema de monstres, de visió obligatòria per a qualsevol amant del cinema. Acostumats als grans efectes especials i als maquillatges actuals resulta entranyable la seva caracterització.
• Hijos de los hombres (Children of Men)- (v.o anglès): Pel·lícula reveladora, apocal·líptica que fa pensar en com actuaria un mateix, i amb una fotografia natural molt encertada. Genial també el paper de Michael Caine.
• La noche de los girasoles: Interessant thriller espanyol on destaca com s'explica la història i on apareix un actor que m'agrada molt, Carmelo Gómez.
• En busca de la felicidad (The Pursuit of Happyness)- (v.o anglès): Basada en l'història real d'un home que fa de tot per tirar endavant i com resorgeix del fons dels abismes. Ben interpretada pel Will Smith em va fer plorar força.
• El viento que agita la cebada (The Wind That Shakes the Barley)- (v.o anglès): Ken Loach és un director que sempre posa el dit a la llaga. Pel·lícula que revela idees de la fundació de l'IRA, té a més la presència de l'estrany i magnètic Cillian Murphy.
• Encantada. La historia de Giselle (Enchanted)- (v.o anglès): Una altra pel·lícula infantil, que barreja dibuixos i personatges reals i que em va sorprendre perquè no em va semblar gens ensucrada. A més, les cançons molt millors que en els Oscars.
• Ratónpolis (Flushed Away)- (v.o anglès): Animació amb veus talentoses (incloent la d'Andy Serkis, 'mi tesoro') i una història molt entretinguda. Perquè no va traduir-la literalment?
• Locos por el surf (Surf's Up)- (v.o anglès): I espereu que després ve la 3a pel·lícula d'animació seguida que vaig veure en un dia!!! Perquè hi ha tantes pel·lícules d'animació on surten pingüins? M'agrada més Happy Feet però també val la pena.
• Shrek tercero (Shrek the Third)- (v.o anglès): Sens dubte molt més fluixeta que les anteriors Shrek, però ara que estic més al món dels contes li fa l'ullet a molts d'aquests.
• La hora de los valientes: Pel·lícula ambientada en la guerra civil i el museu del Prado, amb la com sempre excel·lent interpretació de Gabino Diego.
• Ficción: Molt contemplativa i on només importen els silencis o els diàlegs, no pas l'acció.
• Tu vida en 65': Tot i que la història no em va acabar de convèncer, la música que hi apareix i veure trossets de Barcelona sempre ho fan.
• Vicky Cristina Barcelona - (v.o anglès): Només una persona me n'havia parlat bé, però a mi no em va decebre, o com a molt diria que no és el millor Allen, però tampoc ho és cap de les últimes que havia vist d'ell. Quan W.A retrata la gent benestant de Manhattan i mostra NY en tot el seu esplendor no diem res; quan ho fa de Barcelona, ens sembla una postal i fals (però existeixen). Com ens agrada tirar-nos pedres a la teulada! Per últim dir que tot i no ser sant de la meva devoció, la Pe omple la pantalla i augmenta el nivell de la pel·lícula.
• Un buen año (A Good Year) - (v.o anglès): Pel·lícula romàntica que segons el dia que tinguis potser no agrada, però és que que s'olora el camp i vénen ganes d'anar-hi de vacances. I a més ara m'agrada molt la Marion Cotillard.
• Gracias por fumar (Thank You for Smoking) - (v.o anglès): Especialment dedicada a fumadors, és crítica i mordaç sobretot en les trobades dels 3 amics de les 'males indústries'.
• El sur: Història de melanconia, d'imaginació i de secrets. Un clàssic del cinema espanyol.
• Rebelión en las aulas (To Sir, with Love): Com tractar una classe rebel, com desenvolupar el millor de cada persona amb un Sidney Poitier que enamora les alumnes.
• Apocalypto - (v.o maia): Una altra molt bona pel·lícula del Mel Gibson director amb molt impacte visual i amb un final alhora esperançador i terrible.
• Extraños en el paraíso (Stranger Than Paradise)- (v.o anglès): Paradigma del cinema independent, ja fa 25 anys d'aquest film de culte, un retrat de personatges (freaks?) sense ambicions.
• Cena a las 8 (Dinner at Eight): Una altra oportunitat de contemplar l'habilitat de Cukor en la direcció d'actors i la possibilitat de veure dos monstres d'una mateixa família, John i Lionel Barrymore germans, i el primer, avi de la Drew Barrymore.

PD: I sense arribar a la nota: El diablo viste de Prada--> M'encanta com vesteix l'Anne Hathaway / Las colinas tienen ojos: Pel·lícula de terror més entretinguda del normal.

PD2: Pablo, he visto en imdb que Zachary Quinto (Sylar) es Spock en la película Star Trek. Supongo que ya lo sabías pero desde que no leo Fotogramas que voy perdida.

PD3: Seguint allò que deia l'altre dia la Mar al FB sobre si alguna TV gosaria programar 'La vida de Bryan', algú em pot contestar perquè desapareixen les sèries d'un dia per l'altre? Què ha passat amb la resta de capítols de Fringe? Aturem Dexter perquè un assassí en sèrie simpàtic no pot viure a Setmana Santa? També les visions de The Listener no són aptes?

Bones vacances a tots, les feu més curtes, més llargues, més (Núria, feliç experiència a Qatar i Dubai) o menys exòtiques