The XX vs Hermanas Borràs

Dilluns va ser una nit especial. Per primera vegada en molt de temps anava a un concert en petit format, a veure un grup cridat a ser la revelació de la música alternativa (o com li vulguis dir, però el que està clar és que no són el relleu de David Bisbal). Em van passar pel cap els records d'aquells concerts dels 90 on vam descobrir grups: Blur al Zeleste 2 (ara Razzmatazz 2), concert gratuït d'Smashing Pumpkins a l'Apolo i tants d'altres... però en aquest cas em sentia com una nena amb sabates noves diposada a disfrutar de la seva música amb tots els sentits.
I curiosament els teloners eren Extraperlo, el disc dels quals m'havia regalat el David pel meu cumple. Així que en un sol concert podia conèixer les últimes novetats que m'havien fet arribar (i no sabeu com agraeixo a gent com el Marcos, el David, el Marc que em donin a conèixer grups...) i a sobre amb una companyia esplèndida.
Anem a fer un compte enrere dels moments més destacats de la nit (i és només una numeració, no una gradació):

10. La calvície és símbol de potència sexual... La frase és del Marcos quan la meva germana es queixava al bar preconcert que tots els de la seva edat ja tenen una bona zona d'aterratge... Sense comentaris.
9. L'obsessió dels tres per les semblances: que si ella és com la filla de Californication, que si ell em recorda al Marc Almond (quan era jove), que si aquesta cançó té una tirada a Chris Isaak, que si aquesta cançó és com un 'polvo'... Sembla que només sabem opinar per comparació... però la veritat és que és un joc ben divertit.
8. Un públic més madur del que em creia, força guiris i més d'un notes, com el que un cop acabat el concert i mentre sortíem li diu al seu company: 'Este concierto ha sido como lo del Marqués de Esquilache, todo para el pueblo pero sin el pueblo'. I l'altre li contesta: Sí, puro 'esquilachismo' [Per cert Carles, com sempre, tenies raó, és la frase resum del Despotisme il·lustrat]. I després algunes crítiques diuen que estava ple de modernillos cridaners... que coi!! estava ple d'intel·lectuals :-). I per cert, com creix la gent, quins tios més alts... no havia manera més que de veure una mica dels capets dels cantants, i de tant estirar el coll se m'ha empitjorat la contractura
7. I al crit de 'Bañadores', t'entren unes ganes boges que torni a ser l'estiu... pur pop tropical o l'etiqueta que els vulgueu posar... perquè Extraperlo no és un grup fàcil d'etiquetar, perquè les seves cançons sonen a platja, les seves lletres a veritat i la seva imatge a... tot el contrari.
6. El so, bastant defectuós per a Extraperlo, ja que semblaven uns Planetas als qui no s'entén res del que diuen. Tampoc la sonoritat de la sala era la ideal per a The XX, especialment en el seu moment més shoegaze.
5. El 'moquillo' de la cantant que al més pur estil U2 al Camp Nou, va obligar a començar de nou una cançó... però aquests nois tan joves ja tenen unes taules que els van permetre fer un gran concert tot i tenir la baixa de la segona guitarra.
4. Guerra al tabac. Increïble arribar a casa d'un concert sense pudor a tabac. Uns 'segurates' molt eficients (i crec que amb un implant de detector de fums) tallaven qualsevol intent d'encendre una cigarreta.
3. L'espera desesperant d'un bis que no va arribar, possiblement no per falta de ganes d'ells, sinó pels encarregats de la sala. No tenen més que les cançons del seu únic LP però no ens hagués im portat repetir-ne alguna: digue-li Stars, digue-li VCR...
2. La poca confiança en mi a les copes postconcert. Desconcert inicial en veure un Bracafé, sorpresa en baixar unes escales, calidesa a l'entrar a una sala on sí es podia fumar, entusiasme al prendre el Pisco Sour (que la meva germana va conèixer a Xile) i aprovació final vist l'ambient del dilluns. Molts ja ho sabreu, parlo de la cocteleria Milano.
1. Sexe... i és que les seves cançons em van semblar molt sexuals, i tot i que no poso música quan faig l'amor... de fer-ho, posaria qualsevol d'aquestes cançons fosques però càlides, sobretot pels contrastos de la veu masculina i femenina.
0. Crec que després de l'expectació creada i tot i la baixa van estar més que a l'alçada. Així que quedeu-vos amb aquest nom: The XX... us els recomano
Al final no he fet cap crítica, perquè no hi ha res a criticar, a mi em van encantar... I tampoc sé utilitzar el vocabulari dels crítics musicals... A mi les coses o m'entren o no m'entren :-) [Ja hi ha blogs i revistes musicals on podeu llegir crítiques del concert]

PD0: Sí, era l'últim concert... però de la gira europea...
PD1: Per cert el títol de l'entrada és la frase que va posar el Marcos al Facebook per dir que anava amb nosaltres al concert... No us podeu ni imaginar els comentaris que va haver :-)

PD2: El vídeo és lamentable, però la foto amb la càmera del mòbil més, així que les fotos estan agafades de la web http://www.indienauta.com/