Sense Sitges però amb cisternes...

Aquesta frase és un estúpid acudit que només poden entendre els que han treballat al SIR però em servei xper titular l'entrada sobre les pel·lícules que no vaig poder veure a Sitges (aquest any el tema 'canguril' de les àvies i la no preparació pel fet de ser una setmana després d'arribar de Nàpols ho han evitat). Però tinc bons espies, el principal dels quals el Pablo, que com va visualitzar-ne 25, va poder triar les millors per ell. Així que amb el seu permís el cito textualment:

Entre las 25 películas que he visto, las mejores fueron: Moon (la ganadora), Pandorum (mezcla de Alien 3 y Horizonte final muy interesante), The Road (gran Viggo Mortensen y futuro apocalíptico de total depresión), Celda 211 (motín carcelario con un inmenso Luis Tosar), The Orphan (Niña diabólica en película muy bien hecha) y Carriers (lástima que cambiaran el final original). En plan más "friki" divertídisima película Noruega "Dead Snow" sobre !ZOMBIES NAZIS!. Aplausos generalizados y risas entre las 3:30 y las 5:00h de la madrugada (Tiene mérito a esas horas,je,je). No he enganchado ningún tostonazo por suerte. Este año el nivel ha sido superior al del año pasado y por primera vez no ha llovido ni un sólo día y una temperatura casi,casi veraniega.

Sobre The Road m'ho va confirmar la Geni. I me n'alegro, tot i que em sorprèn, perquè sí he llegit el llibre i apart del desassossec que provoca, no el vaig considerar gens cinematogràfic... Una que sabe!! jajaja. Per cert, 3 de les que recomana el Pablo ja podeu degustar-les al cinema. Per la meva banda vaig fer el meu propi Sitges veient força pel·lícules aquella setmana, algunes de les quals han estat al festival o hi podrien estar... I com fa molts dies (n'he vist només 84 des d'aleshores) que no comento pelis que he vist, faig un resum de les millors (o destacades per una altra raó):

• 28 semanas después (28 Weeks Later): Pitjor que la primera però bastant interessant dins del cinema d'infectats i diria que bona incursió de Juan Carlos Fresnadillo en les majors.
• Más extraño que la ficción (Stranger than Fiction): Títol bastant surrealista i inclassificable que posa al seu director com un dels més prometedors de la dècada.
• Zodiac (Zodiac): Un boníssim thriller inspirat en un assassí en sèrie mai descobert i que a més compta amb la presència d'un dels meus actors talismà: Robert Downey Jr.
• El último rey de Escocia (The Last King of Scotland): Terriblement ben interpretada, un calfred recorre el cos en les escenes més cruentes de la pel·lícula. Una biografia per mostrar molts dels mals patits per Uganda.
• Control (Control): Una altra biografia, en aquest cas de Ian Curtis, que intenta mostrar els motius del seu suicidi. Evidentment, destaca la BSO i la fotografia en B/N.
• Rocky Balboa (Rocky Balboa): Ja vaig comentar que no havia vist més que una pel·lícula de la sèrie i no pas la primera... Tot i estar molt atrotinat físicament, la pel·lícula és una bona reflexió sobre l'èxit i l'ocàs dels esportistes.
• Once (Once): Una pel·lícula senzilla sobre la música, les persones, el trobar una ànima bessona. Amb una de les cançons que en els últims anys sí ha merescut l'Oscar. La recomano especialment un dia que tingueu els sentiments a flor de pell.
• El truco final (The Prestige): Duel interpretatiu, emoció, misteri, època. Una bona barreja del director d'una de les pel·lícules més impactants del començament de la dècada, Memento.
• Diario de un escándalo (Notes on a Scandal): En aquest cas duel femení, en una història on domina la gelosia. Curiositat: La meva ment sempre tan vívida en els somnis, em va fer somiar una història similar, que em penjava d'un cambrer surfista que resultava tenir 15 anys... Sense comentaris.
• Death Proof i Planet Terror: Divertidíssimes pel·lícules de sang i fetge dels dos 'niños malos' del cinema actual. Veig que cada vegada m'agraden més les pel·lícules inversemblants.
• Kill Bill: Vol. 1 i Kill Bill: Vol. 2: Sí, sí, en un parell de setmanes em vaig actualitzar una mica de Tarantino. Sota el meu punt de vista molt millor la primera que la segona. La cançó 'Goodnight Moon' de la BSO m'acompanya tots els matins (la tinc d'alarma) des de molt abans que veiés la pel·lícula, com a record d'una vetllada genial.
• Up: A hores d'ara, i dubto que canviï, la millor pel·lícula de l'any. Pur sentiment i emoció a flor de pell, no hi ha millor manera de mostrar l'amor entre dues persones que en el recull d'imatges de l'Ellie i el Carl.
• Carmen Jones: Peculir versió de l'història de Carmen on es mostra fins a quin punt pot arribar l'amor malaltís. De tota manera no sé si fins i tot és més dura la biografia de l'actriu, que podeu veure a 'Dorothy Dandridge'
• 4 meses, 3 semanas, 2 días (4 luni, 3 saptamâni si 2 zile): Aquesta cal que l'agafeu en un dia optimista perquè sinó us ensorrarà. Sense cap concessió al sentimentalisme, narra de forma molt dura com aconseguir un avortament quan aquest és il·legal.
• 300: Tot i que em va agradar bastant l'estètica i el disseny de les lluites, vaig trobar molt poca empatia amb el protagonista.
• Shoot 'Em Up: Qui la vegi després de les meves lloances dirà que no n'hi ha per tant, però és pura adrenalina, el Clive Owen està genial, i per mi hi ha un dels polvos més canyeros de la història del cinema (com a mínim un dels menys factibles en el món real)... i per als tios, la partenaire és la Monica Bellucci.
• Resacón en Las Vegas (The Hangover): Tot i ser un peli que decreix en intensitat és una de les més divertides dels últims temps (que fer riure és molt més complicat que fer plorar), a més dormen a l'hotel que vam estar en la nostra honeymoon, i té en el personatge de l'Alan una perla de frases cèlebres. Per cert, la vaig veure als Icaria i només estàvem un noi i jo... Els dos partint-nos alhora.
• [REC]: Gairebé a l'hora que preestrenaven la 2a, estava jo encara intentant saber qui és la nena Medeiros. Un altre tema d'infectats que em va fer pensar en: si passés una infecció massiva d'aquestes zombístiques (olé adjectiu pillat al vol) preferirieu ser dels primers a caure i no preocupar-se més o quedar dels últims intentant ser un heroi sense futur?
• El ultimátum de Bourne (The Bourne Ultimatum): Per mi la millor de la saga, els primers minuts són pur cinema d'acció.
• El orfanato: Crec que el cinema espanyol està fent una bona especialització cap al cinema de terror (visual o psicològic) en els últims anys i sinó repasseu la meva llista i la del Pablo.
• Hairspray: Un musical molt divertit i molt menys escatològic que la versió de John Waters amb la immensa, en tots els sentits, Divine, i aquí amb un immens John Travolta.
• Toy Story: Tretze anys després però en versió 3D. La pel·lícula no ha perdut ni un tros de genialitat (l'Ariadna no es va moure ni un sol moment de la butaca tot i les ulleres) però el 3D està poc aprofitat. Si us recomano, almenys pel tràiler que van fer, veure Alice in Wonderland en aquest format, però haurem d'esperar per al març del 2010.

I com sempre m'he passat... I jo que em tenia per una bona resumidora :-)

PD: Si voleu saber l'acudit. Hi ha un mòdul en el projecte en el que estic (SIR-Sistema d'informació ramadera) d'enregistrament d'elements del sector lleter, entre ells sitges i cisternes (Els de l'Escrich són bastant més bons)
PD2: I encara em queda parlar un dia sobre sèries
PD3: Sí, he fet una petita renovació d'imatge en el bloc... ja m'havia cansat del verd