Le penseur

L'altre dia la meva germana va penjar al Facebook una foto que s'havia fet amb 'Le penseur' de Rodin a Rambla Catalunya. Amb la meva, sempre retorçada, associació d'idees vaig anar a parar pensar en la seva altra obra 'Le baiser' i d'aquí a l'altre petó escultòric de Brancusi i encara més a la meitat de la carpeta que vaig dedicar al petó en l'art, en un dels cursos de la facultat. I tot i que encara la tinc, reprodueixo aquí les obres que hi vaig posar, esperant que me n'amplieu la sèrie.

En un costat hi havia l'aspecte fosc: una foto de Robert Smith, que tot i que no té res a veure amb un petó, els seus llavis malpintats de negre podien haver donat molt de si; una foto del meu amic Matute en una sessió que van fer en B&N dins d'una casa abandonada; tres retrats en B&N de la colla d'Andy Warhol i la portada del K7 amb el single Interlude cantat per Morrissey & Siouxie (i que jo vaig fer posar sí o sí al vídeo resum del casament)
En l'altre costat vaig fer una tria que es deixava, per exemple, 'Le baiser de l'Hotel de ville' de Doisneau. Una fotografia divina que per molts anys semblava robada a uns amants i que recentment es va descobrir preparada (sense que això li tregui ni un tros de bellesa). Però hi ha moltes obres i en aquell moment vaig agafar les que em van ser més fàcils de trobar (no és com ara que cercant una mica per internet pots trobar les coses més estranyes). Clar que també podia haver posat el petó de Times Square que anys després vaig emular al costat de l'escultura.

Hi havia dues obres de Rodin: Le Baiser i The eternal idol (aquesta pur erotisme)...

Rodin era en aquells moments el meu escultor preferit i encara ara està força amunt en el rànquing, però com a conjunt d'obra admiro ara de manera profunda Brancusi, ja que la primera vegada que vaig veure el seu 'Le Baiser' vaig entendre que mai ningú podria dir tant sobre l'amor amb tanta simplicitat i d'una forma tan meravellosa. Per mi explica l'amor com ha de ser, donant-ho tot però simple, sense complicacions. I tenir la sort de veure una exposició al Guggenheim de NY i veure-la en directe no va fer més que confirmar-ho.

Dins les esculptures no podia faltar el neoclassicisme d'Antonio Canova amb la bella 'Psique reanimada por el beso del amor', una història d'amor (Eros i Psique) tan dramàtica que només un petó expressat en aquest marbre pot salvar-la.

Però moltes vegades un petó acaba en alguna cosa més, així que no podia faltar el sexe del kamasutra en les meravelloses escultures en pedra dels temples de Khajuraho...

I dins la pintura, evidentment el meu petó preferit, 'Der Kuss' de Klimt, del qual només vaig poder posar una escena ampliada perquè sinó m'hagués ocupat tota la carpeta...

I una raresa, 'Le petit baiser' de Jean Dubuffet, una obra pictòrica d'un pintor-escultor molt més conegut per les escultures fantàstiques com la que podeu veure a la plaça del Chase Manhattan Bank de NY.

La tria, com tot el que s'ha de seleccionar, és imperfecta però en aquell temps, molt marcada per les possibilitats d'aconseguir certes imatges. I segur que per molts amics amb massa importància d'un tipus d'art que diuen no entendre, però l'art no s'ha d'entendre, s'ha de sentir, i no necessito que sigui figuratiu per entendre'l (tot i que aquí tot és figuratiu :-)

PD: Hauré de seguir parlant d'art, m'adono que em fa viure, que em permet emocionar-me, cosa que el cinema no aconsegueix darrerament.