dimarts, 1 de juny del 2010

PS 10 (I) - Hype o mainstream (jajaja)

Ja sé perquè l'any passat vaig trigar 3 mesos en escriure la crònica. Són tants concerts, és tant stress per fer la tria que es fa costa amunt... i a més són tantes cerveses que al final costa recordar-ho tot :-)
Hem estat els mateixos, amb algunes absències significatives com l'Eva i la Geni i el Ramon, amb alguns canvis com el Marc C. pel Marcos però amb molt bons moments compartits en concerts sencers, cançonetes, riures, cerveses, cues de lavabo, trobades casuals i momentànies, fotos, sofarets reciclables, caminades i fins i tot havans. Potser el pitjor ha tots els que han passejat per allà i no he aconseguit trobar.
Me n'adono aquest segon any, que no sé ben bé perquè però he parat ben poc per l'escenari Pitchfork, que tinc devoció pel Vice tot i la llunyania, i que espero veure l'any que ve a Zlatan (antic Owned) a l'escenari Adidas... ideal per la seva ubicació i mida.

La meva idea inicial de no anar el dijous, igual com vaig fer l'any passat per motius futbolístics, es va veure ràpidament desmuntada al saber que era el dia escollit per The XX i en menor mesura Pavement. Així que amb tota la bona predisposició del món va començar el festival.
Recollida de pulsera VIP; que ens anem fent grans i va bé una zona on descansar i on beure birres gratis. Difícil tria entre Monotonix, Surfer Blood i The Wave Pictures, finalment em vaig decantar per aquests, per una qüestió de comoditat. Pop contagiós però alhora amb certa melanconia amb alguns hits destacables com 'I love you like a madman'. Em va fer molta ràbia no anar a Surfer Blood (al de Monotonix com a mínim el vaig veure amb Pavement, fent un curiós ball) però encara estic en pla de proves de clonatge.
Seguim el passeig i anem a saludar la MJ i cia a l'escenari Adidas on tocava Guadalupe Plata, no dóna temps per massa, però sonen bé. M'he de decidir i tot i que el David decideix anar a Circulatory System, jo no estic per massa psicodèlies i m'enfilo a veure els primers iaios, The Fall.
Però de camí tinc temps de veure l'última cançó de l'acústic de Crocodiles i em reafirma amb al voluntat de veure'ls.

The Fall amb una cerveseta a la mà és molt reconfortant i me n'alegro d'haver vist part del concert. A més com a grup nascut a Manchester em permet veure una de les millors samarretes de tots els temps.
Cal preparar-nos per al hype de l'any, el grup que va esgotar entrades fa uns mesos i del que vaig gaudir al Razz, The XX. Aquí he canviat de company pel Casu. M'esperava gent però no tanta. Tinc els meus dubtes que el concert agradi a més d'un 50%, crec que no és un grup de masses, però la gent és tan rara o la gent també vol dir que ha estat al concert :-). Vull anar una mica endavant per fer-los alguna foto. Després marxo cap enrere i cometo un error. En els concerts i encara més en els festival has d'estar ben aprop, perquè sinó hi ha molta gent que xerra enlloc d'escoltar... Com sempre m'encanten però he de dir que prefereixo el concert previ per tot el que va significar i perquè el vam disfrutar molt. Com a mínim segueixen junts (i bebent molt birra per cert --> anècdota en el proper liurament PS) així que espero poder-los tornar a veure.
I d'aquí cap a veure Crocodiles, que en certa manera em deceben una mica, potser pel so, tot i que les seves cançons i la seva manera d'estar a l'escenari m'agraden força i m'ho passo molt bé al concert.
Per fer temps fins a Pavement em passo a veure un parell de cançons de The Big Pink. Prou bé per no ser el tipus de música que m'agrada.
I arriba l'odissea del dia, aconseguir travessar la marea humana i trobar-me amb el David. Després d'aconseguir convèncer als que no em deixen passar, consegueixo arribar al lloc triat. Un lloc força decent. Per trencar el gel, que millor que començar el concert amb 'Cut your hair', una mica amb la intenció de dir... ja l'has escoltat, si només venies a això ja pots marxar... I van sonar bé, molt bé, tot i que una mica 'pallassos' (la samarreta animant la selecció espanyola va sobrar).
I d'aquí cap a casa, que 3 dies de concerts són molt durs... però la lluna ens acompanya.
PD: El títol és molt globish, però qui no ho és en aquests temps :-)
PD2: Com m'agrada tenir un iphone i anar penjant fotos durant els concerts :-)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

quiero esa camiseta!
¿era la oficial roja o una con la leyenda "animant la selecció"?

la negra tambien me gusta.

un abrazo maida

d

Lluís ha dit...

Aprofitant el fil,sembla ser que "algú" no hi està molt d'acord amb això dels festivals...
http://blogderesiduos.wordpress.com

Maida ha dit...

La camiseta era no oficial, con una leyenda animosa... Me quedo con la negra :-)
------------
glups, també vaig intuir Superchunk mentre aprofitava per sopar...
------------
Lluís, interessant visió... jo com sempre contracorrent. Mai havia anat a un festival fins els últims 3 anys en què m'he convertit en una més de la 'borregada'... Què hi farem, la carn és dèbil!

Steve Jacobs ha dit...

I am happy with your choice, thanks. But with the new I Phone 4 your photos will be even better, buy it!!!!

Steve Jobs ha dit...

Oh, Jesus! Sorry, no Jacobs...I'm STEVE JOBS.
Best Regards

Maida ha dit...

Estàs fatal Steve Jobs!!
No em compraré el nou model però amb l'actualització de Sw ja serà la bomba...
Per fer fotos ja tinc una bonica reflex digital