He arribat al quilòmetre

Molt breu. Avui he aconseguit les 40 piscines, el quilòmetre:
((6 braça + 6 esquena + 6 crol) x 2) + 2 braça + 1 esquena + 1 crol
I d'aquí no passo. Però està prou bé.

Franz Ferdinand

Feia dies que no quedaven entrades. No pensava pas que hi anirira. Però de cop sento que l'Adrià n'ofereix una al Marc R. Jo hi foto cullerada i m'apunto a anar-hi, però en veure que és una i no hi va ell dic que no. Al cap d'una estona ja són dues, la parella que havia d'anar-hi no hi pot anar. Perfecte!! Busco un acompanyant: un parell de trucades i el Marc C. s'anima (tot i que ja havia anat de concert el dia anterior). Unes quantes trucades més per organitzar la logística de recollir les entrades i tot preparat.A les 21 prenem una cerveseta prop de casa, que allà a l'Espacio movistar tot és molt maco però el preu de les cerveses també ho és (3€ les petites i 6€ les grans).
Arribem i aparquem gairebé a la porta amb la inevitable companyia dels transvestits, unes veritables heroïnes de la nit, ni que sigui pel fred que feia i la poca roba que portaven. Després de beure'ns a fora un parell de llaunes que no vam poder entrar, accedim a la sala. Una carpa espectacular i molt ben muntada que lamentablement movistar farà desaparèixer en breu (en temps de crisi no surten els números). Són gairebé les 10 i la gent ja té ganes de començar. Està ple i ens quedem força enrera, després de saludar a l'Héctor que fa anàlisi de possibles fitxatges per al seu festival (aquest any hi tornaré a anar a fer una nova crònica; les dates les mateixes: pont de l'1 de maig). Comenten si ja que presenten en primícia mundial el nou LP només tocaran aquest. Jo espero que no perquè sinó fliparé (finalment 1/3 part del concert, és a dir, 5 cançons)
Comencen amb una nova i un hit. Vaig gravant algun vídeo i fent fotos, però és incompatible amb saltar. He de compartir l'espai amb uns pijos insuportables i 'notes' (però que en un moment donat aportaran quelcom interessant) però tot i així la qualitat musical fa que m'ho vagi passant cada cop més bé. De les cançons dels dos primers LPs només dir que són una canya i que en directe milloren. La veu del Kapranos en certs moments em recorda al millor Jim Morrison (salvant les distàncies). Us poso el vídeo de The Dark of the Matinée (una cançó amb tots els ingredients per ser un himne). La qualitat és molt dolenta perquè saltava molt, però el so és força bo:

Sobre les noves cançons, en certs moments tenien un deix d'ska. A mi m'ho va semblar i el Marc no em va dir pas que no (potser em feia la pilota). Les vaig trobar un pèl menys roqueres del que ens tenen acostumats aquesta gent però la qualitat no semblava pas haver baixat. En general el concert va anar de menys a més (que és l'ordre general de les coses :-) i cada cop el tio estava més enxufat (i no crec que només fos en sentit figurat). La llàstima va ser que el concert va ser curtet, una hora i quart i cap a casa, i jo estic acostumada als concerts de 3 hores de The Cure i als festivals de moltes hores.

PD: I quina aportació van fer els pijos? Resulta que entre cançó i cançó (que per cert se sabien de memòria) cantaven coses com la de 'El venao, el venao'. I de cop es van posar a cantar: 'tu cuerpo se mueve como una palmera, suave, suave, su-su-suave'. Al Marc li va fer gràcia i quan vaig arribar a casa vaig posar-ho a google. La primera entrada és aquest sketch de Muchachada nui que em va encantar (de fet hi penso i em poso a riure sola):

Super Pop (i m'he quedat més que curta)

Deia aquest matí que ja la comprava sobre l'any 85 (fent càlculs en tinc records de 7è i 8è) però clar tots deieu que era dels 90. Doncs no tenia raó, no, però vosaltres tampoc, la revista va ser fundada al 1977 per Jordi Sierra i Fabra. La revista inicialment era musical enfocada a fans, en poc temps ja venia mig milió d'exemplars i tot i les crítiques encara es ven (Si busqueu per Google, només hi ha referències al pèsim gust de la revista, a les tonteries que diu, i trobar informació m'ha costat). Algunes dades més de la revista al següent post (el del dia 24 de jul escrit per akowa)

PD: És un altre dels records dels meus 80, la meva adolescència amb milions de fotos del Rob Lowe. I records de grups efímers com Bros amb el seu hit:

Resum dels 80

L'altre dia la Maria va publicar en el seu perfil del facebook aquest vídeo. Tot venia d'un dia dinant que havíem parlat de sèries de la nostra infantesa. Escolteu la cançó, hauria de ser un hit.

El vídeo m'ha fet pensar en coses curioses com:
- El primer disc que em vaig comprar va ser el Thriller de Michael Jackson.
- Recordo anar a El Corte Inglés a comprar el 'Like a Prayer' en K7 i recordo que estava perfumat.
- El meu primer ordinador va ser un Amstrad 128k amb pantalla de color i sempre jugava a un joc que es deia Commando. També estaven de moda les miniconsoles (per dir-ho d'alguna manera) d'un joc. El hit: Donkey Kong
- No sé quin curs va ser però estava de moda portar una Back Pack (i això era la marca). La meva crec recordar que era gris i vermella.
- La sèrie V, el millor de l'època.
- La primera disco que vaig entrar, el Gatopardo de Segur de Calafell. Ara és un bloc de pisos.
- Veure 'Dirty Dancing' unes 5 0 6 vegades i saber-me totes les cançons de memòria
A aquestes hores estic espesa però segur que entre tots tenim records molt curiosos que podem compartir.

Estrenat l'AVE

Aquest cap de setmana hem fet una visita familiar (família ampliada: avis materns i tieta inclosos) a Madrid. Mitjà de transport escollit: AVE. La veritat és que va bé, és bastant ràpid, et posen pel·lícules ('Elizabeth. La edad de oro' i 'Ahora o nunca'), pots arribar dos minuts abans que marxi, els lavabos són més grans que els de l'avió, arribes a un lloc ben comunicat tan a Madrid com Barcelona i va per terra (:-). Com a inconvenient personal és que em marejo, com en la resta de transports.

Pel que fa a Madrid, va ser un cap de setmana tranquil, de passejar i prendre canyes i vermuts de sifó inclús en terrassa. Visita al Reina Sofia per tornar a admirar el Gernika i veure l'ampliació, tot i que a les fosques perquè ja era de nit. Dues molt bones exposicions a la Fundación Mapfre, una de Degas i l'altra de pintura espanyola a cavall entre el segle XIX i XX. Aquí la Núria va quedar admirada per la modernitat de les pintures d'Anglada Camarasa. I diumenge una ració de Prado amb cua inclosa per veure l'exposició de Rembrandt i les clàssiques obres (Velázquez, Goya i el Greco). Per cert, l'exposició de Rembrandt no em va entusiasmar, clar que a mi no em van regalar el catàleg com a la cunyada de la reina que corria per allí.

En el tinter es va quedar fer una visita al Caixaforum però a canvi vaig estar al Rastro i la meva germana i jo ens vam comprar el barret de la foto (per 5€ no podia perdre l'oportunitat). Espero que faci una mica més de fresca i el pugui lluir.

Tampoc vam tenir temps per anar a tots els restaurants que m'havia preparat l'Amèlia però els que vam provar molt bé:

- Dinar dissabte --> Mercado de la Reina: restaurant amb aparença d'aquells modernets que et quedaràs amb gana i et clavaran però no. Ni de bon tros. Amanida amb ventresca boníssima.

- Sopar dissabte --> Taberna jerezana: Estàvem tan cansats que només teníem set. Al final, cambrer català, sopar amb cava i en el meu cas 'Soldaditos de Pavía' (bacallà arrebossat) molt bons.

- Dinar diumenge --> Bogabar (El bogavante del Almirante): Bon arròs de llamàntol i ambientació curiosa. Hi havia un actor però no sé dir-ne el nom. Fa uns anys vaig anar a 'El pepinillo de Barquillo' que és dels mateixos. En aquell penjava un cogombre gegant del sostre, en aquest una pinça de llamàntol.

Així que un bon cap de setmana que va acabar comprant loteria a Doña Manolita

Recordant dibuixos

L'Ariadna ha agafat afició a aquest vídeo i ja fa dies que em ronda pel cap una pregunta que no sé si algú em podrà contestar: La famosísima cançó que es canta sobre el llop ve d'aquesta versió animada del conte dels Tres porquets o ve d'una altra cosa. És que si ve d'això em sembla impactant que un sol dibuix hagi quedat tan en la memòria

Per cert si no el voleu veure tot, encara que val la pena, la cancó que dic està en el minut 1.58