Franz Ferdinand

Feia dies que no quedaven entrades. No pensava pas que hi anirira. Però de cop sento que l'Adrià n'ofereix una al Marc R. Jo hi foto cullerada i m'apunto a anar-hi, però en veure que és una i no hi va ell dic que no. Al cap d'una estona ja són dues, la parella que havia d'anar-hi no hi pot anar. Perfecte!! Busco un acompanyant: un parell de trucades i el Marc C. s'anima (tot i que ja havia anat de concert el dia anterior). Unes quantes trucades més per organitzar la logística de recollir les entrades i tot preparat.A les 21 prenem una cerveseta prop de casa, que allà a l'Espacio movistar tot és molt maco però el preu de les cerveses també ho és (3€ les petites i 6€ les grans).
Arribem i aparquem gairebé a la porta amb la inevitable companyia dels transvestits, unes veritables heroïnes de la nit, ni que sigui pel fred que feia i la poca roba que portaven. Després de beure'ns a fora un parell de llaunes que no vam poder entrar, accedim a la sala. Una carpa espectacular i molt ben muntada que lamentablement movistar farà desaparèixer en breu (en temps de crisi no surten els números). Són gairebé les 10 i la gent ja té ganes de començar. Està ple i ens quedem força enrera, després de saludar a l'Héctor que fa anàlisi de possibles fitxatges per al seu festival (aquest any hi tornaré a anar a fer una nova crònica; les dates les mateixes: pont de l'1 de maig). Comenten si ja que presenten en primícia mundial el nou LP només tocaran aquest. Jo espero que no perquè sinó fliparé (finalment 1/3 part del concert, és a dir, 5 cançons)
Comencen amb una nova i un hit. Vaig gravant algun vídeo i fent fotos, però és incompatible amb saltar. He de compartir l'espai amb uns pijos insuportables i 'notes' (però que en un moment donat aportaran quelcom interessant) però tot i així la qualitat musical fa que m'ho vagi passant cada cop més bé. De les cançons dels dos primers LPs només dir que són una canya i que en directe milloren. La veu del Kapranos en certs moments em recorda al millor Jim Morrison (salvant les distàncies). Us poso el vídeo de The Dark of the Matinée (una cançó amb tots els ingredients per ser un himne). La qualitat és molt dolenta perquè saltava molt, però el so és força bo:

Sobre les noves cançons, en certs moments tenien un deix d'ska. A mi m'ho va semblar i el Marc no em va dir pas que no (potser em feia la pilota). Les vaig trobar un pèl menys roqueres del que ens tenen acostumats aquesta gent però la qualitat no semblava pas haver baixat. En general el concert va anar de menys a més (que és l'ordre general de les coses :-) i cada cop el tio estava més enxufat (i no crec que només fos en sentit figurat). La llàstima va ser que el concert va ser curtet, una hora i quart i cap a casa, i jo estic acostumada als concerts de 3 hores de The Cure i als festivals de moltes hores.

PD: I quina aportació van fer els pijos? Resulta que entre cançó i cançó (que per cert se sabien de memòria) cantaven coses com la de 'El venao, el venao'. I de cop es van posar a cantar: 'tu cuerpo se mueve como una palmera, suave, suave, su-su-suave'. Al Marc li va fer gràcia i quan vaig arribar a casa vaig posar-ho a google. La primera entrada és aquest sketch de Muchachada nui que em va encantar (de fet hi penso i em poso a riure sola):