Estrenat l'AVE

Aquest cap de setmana hem fet una visita familiar (família ampliada: avis materns i tieta inclosos) a Madrid. Mitjà de transport escollit: AVE. La veritat és que va bé, és bastant ràpid, et posen pel·lícules ('Elizabeth. La edad de oro' i 'Ahora o nunca'), pots arribar dos minuts abans que marxi, els lavabos són més grans que els de l'avió, arribes a un lloc ben comunicat tan a Madrid com Barcelona i va per terra (:-). Com a inconvenient personal és que em marejo, com en la resta de transports.

Pel que fa a Madrid, va ser un cap de setmana tranquil, de passejar i prendre canyes i vermuts de sifó inclús en terrassa. Visita al Reina Sofia per tornar a admirar el Gernika i veure l'ampliació, tot i que a les fosques perquè ja era de nit. Dues molt bones exposicions a la Fundación Mapfre, una de Degas i l'altra de pintura espanyola a cavall entre el segle XIX i XX. Aquí la Núria va quedar admirada per la modernitat de les pintures d'Anglada Camarasa. I diumenge una ració de Prado amb cua inclosa per veure l'exposició de Rembrandt i les clàssiques obres (Velázquez, Goya i el Greco). Per cert, l'exposició de Rembrandt no em va entusiasmar, clar que a mi no em van regalar el catàleg com a la cunyada de la reina que corria per allí.

En el tinter es va quedar fer una visita al Caixaforum però a canvi vaig estar al Rastro i la meva germana i jo ens vam comprar el barret de la foto (per 5€ no podia perdre l'oportunitat). Espero que faci una mica més de fresca i el pugui lluir.

Tampoc vam tenir temps per anar a tots els restaurants que m'havia preparat l'Amèlia però els que vam provar molt bé:

- Dinar dissabte --> Mercado de la Reina: restaurant amb aparença d'aquells modernets que et quedaràs amb gana i et clavaran però no. Ni de bon tros. Amanida amb ventresca boníssima.

- Sopar dissabte --> Taberna jerezana: Estàvem tan cansats que només teníem set. Al final, cambrer català, sopar amb cava i en el meu cas 'Soldaditos de Pavía' (bacallà arrebossat) molt bons.

- Dinar diumenge --> Bogabar (El bogavante del Almirante): Bon arròs de llamàntol i ambientació curiosa. Hi havia un actor però no sé dir-ne el nom. Fa uns anys vaig anar a 'El pepinillo de Barquillo' que és dels mateixos. En aquell penjava un cogombre gegant del sostre, en aquest una pinça de llamàntol.

Així que un bon cap de setmana que va acabar comprant loteria a Doña Manolita